dijous, 27 de desembre de 2012

Canicross Vinyes del Penedés (23.12.2012)


Diumenge 06:30 (aprofitant que la Júlia s’acabava de llevar), un altre cop en marxa per anar a una cursa. Aquest cop és el debut de l’equip a un Canicross. Esmorzem una mica, revisem que portem tot el material (cartilla del veterinari, arnés i cinturó per córrer amb la Nua...) i ens posem en marxa a les 07h15 destí de Vilafranca.
A les 08h00 arribem i només baixar-me del cotxe ja presento que la cursa m’agradarà. Espai ample on aparcar, un pavelló on deixar la bossa, recollir el xip, massatges, dutxes...  El matí és fred ( 4 graus) però quan surti el sol segur que farà calor, així que decideixo dur pantaló i màniga curta (s’ha de lluir la samarreta de LOS MARTES).
Passem el control veterinari, em prenc un cafè en companyia de l’Anabel, la Júlia, el Manolo i la Pili (pares de l’Anabel) i em vaig a la zona d’escalfament.
A les 09h15 ens criden per posar-nos a la sortida i fer la xerrada prèvia amb indicacions importants, indicacions que amb tants lladrucs de gos no aconsegueixo escoltar. Puntualment a les 09h30 es dóna peu a la sortida.

Sortim bé, però als 200 metres dos gossos es diuen quatre paraules i la Nua decideix aturar-se en sec. Passats uns segons de caos, seguim el ritme. Acabem el primer km amb un més que digne 4’ 48”.
Però tot just començar el segon km arriba la primera sorpresa. De sobte, apareix un corriol que ens marca el camí, la gent camina i no ens queda més remei que caminar ràpid uns 200 metres fins que veiem la possibilitat d’avançar un parell de gossos en un tros més ample. En 700 metres hem pujat un desnivell de 70 metres (10% de desnivell!!). Els darrers metres del segon km comencem a baixar per un corriol que durarà fins el km 2,5.
Els primers metres del corriol de baixada són una mica tècnics i ens veiem superats per 3 parelles que van amb més confiança. Acabem el km 2 en 6’45”.
Un cop acabada la baixada arriba la segona sorpresa. Una malla ens ajuda a superar un fort desnivell  que la Nua supera amb més facilitat que jo i el segueix una pujada constant  per corriol i camins del km 2,5 fins el km 3,2. Un altre cop 700m amb un 10% de desnivell.  El km 3 ens surt a 8’05”.


Al km 3,5 tenim avituallament (humà i caní), que desestimem ja que anem lents però bé, hem hagut de fer un parell d’aturades ja que les meves cames no estan habituades a tant corriol i la Nua no està habituada a tant gos junt.
El km 4 és un tobogan constant amb baixades i pujades per sender  fàcil de córrer i que ens porten al punt més alt de la cursa.  Els fem en uns més que dignes 5’48”.
El km 5 és un km de recuperació, amb alguna pujada però en tendència de baixada per uns camins  que fan oblidar que en pocs kilòmetres hi ha milers de cotxes. Aprofitem el km per gaudir del paisatge i recuperar les cames. Fem  5’55”.
El km 6 ens espera la darrera sorpresa, quan ja creiem que només quedava baixada apareix un camí amb escales que ens acaben de trencar les cames, passem per una espècie de cova amb una Verge i gaudim d’unes boniques vistes que ja ens permeten veure que per fi, només queda baixada. Km 6 en 6’35”.
Comencem la recta final  amb una baixada còmoda que ens apropa a la meta, a 600 metres de l’arribada veiem al Manolo que s’ha apropat a fer-nos unes fotos i seguim corrent fins la meta, fem aquest km a 5’47” i encarem els metres finals amb un sprint que ens permeten entrar a meta amb millor dignitat que temps.  Els últims metres (esperonats pels aplaudiments del públic) els fem a 4’33 per acabar en 44’51”. A mi em surten 7,23km tot i que la distància oficial és de 7,85.

Cursa molt recomanable, ben organitzada i molt divertida per fer una cursa de Muntanya (amb o sense gos) dura però curta. Hi ha la versió més llarga de 13,5 km. A més a més amb botifarrada!!
Una experiència molt agradable córrer amb la Nua envoltats de tants gossos i amants de la muntanya. Segur que repetirem, espero que amb millor resultat, jejejeje!!!
Ah!! I moltes gràcies a tots els fans (Anabel, Júlia, Pili, Manolo, Esther, Xavi i Ona) per venir a animar-nos va ser molt bonic sentir els vostres ànims a l’arribada.
Us poso el perfil que m’ha donat el Garmin.


Una abraçada a tots i feliç entrada d’any!
Nua i Jordi

diumenge, 23 de desembre de 2012

Mitja Vilanova (16.XII.2012)


7h del matí, i el despertador fa el seu estimat “sorollet”. M’estiro i quasi em dóna una rampa al bessó dret, comencem bé. Aquesta cama porta tota la setmana fent-me la punyeta.

Després d’esmorzar, comprovo que avui no tinc massa ganes de córrer, però això em passa a vegades i després resulten ser els millors dies. Tot i això, la Mitja d’avui té molts motius que la fan especial:

1.- És la primera cursa on participem els 5 components de LOS MARTES (Fede, Sandra, Jordi, Xavi M. i Xavi C.).
2.- És l’estrena “mundial” de la nostra samarreta.
3.- Personalment, vull provar de trencar la barrera de l’hora i tres quarts.

A les 08:15 en punt, el Fede ja m’està esperant dins del seu cotxe a que baixi. Marxem cap a Vilanova, donat que el Jordi va amb el Robert i la Lorena, i la Sandra i el Xavi M. vindran junts des de Corbera.

Passada una hora, arribem al pàrquing del costat de les pistes d’atletisme (centre neuràlgic de la Mitja). Als pocs minuts, arriben el Jordi, el Robert i la Lorena. Els esperem i anem tots junts a recollir els pitrals. La Sandra i el Xavi M. s’han perdut una mica, però finalment troben ell lloc i ens ajuntem tots a la pista d’atletisme, davant del guarda-roba.

Escollim la roba que portarem (sembla que avui farà un bon dia), ens posem els pitrals i deixem les bosses al guarda-roba (ostres!!! M’he deixat les ulleres de sol a la bossa, anem malament!!!).

Ens fem les primeres fotos, encara tenim totes les forces, després ja veurem.

Comencem l’escalfament i comencen els preparatius de la cursa. En principi l’idea és fer la Mitja en una hora i tres quarts, encara que el Xavi M. vol intentar fer menys (ve de fer una bona marca a Behobia i ho pot fer). Jo, he aconseguit dues bones llebres (el Jordi & el Fede) i ho intentaré. La Sandra, en principi diu que intentarà seguir-nos, però jo crec que ho aconseguirà sobrada.

La Mitja comença puntualment a les 10h i ens posem a córrer. Ben aviat, perdem de vista al Xavi M. que se’n va cap endavant (ja l’anirem veient, donat que aquesta Mitja té molts llocs d’anada i tornada que et deixen anar saludant (si tens forces) als corredors que coneixes).

Els primers kilòmetres són forca plans, només hi ha una pujadeta (pujada que és repeteix al km 20), i després fa bastant baixada fins arribar a la platja.  El ritme és força bo (molt ràpid segons el Jordi) per l’objectiu fixat (4:48 – 4:50 el kilòmetre).

Entre el km 4 i el km 5, veiem a la Lorena i ens fa la 1a foto de l’equip (quasi bé tots, només faltava el Xavi M.) amb la nova samarreta. La veritat és que fa molta patxoca, ara ja semblem un equip professional, i per l’any vinent uns pantalons de color vermell fort com les mànigues.

Que feliços estem amb la nova samarreta

Els kilòmetres van passant i aproximadament sobre el km 6, la Sandra es queda uns metres més enrere. Això no es cap problema per ella. La Sandra disposa d’un ritme i el porta constant fins al final, cosa que altres no podem dir.

Els kilòmetres 8 i 9 transcorren per la zona del club nàutic, on podem veure uns grans llots aparcats. No és una zona molt maca però veure aquests vaixells fa que estiguis una estoneta entretingut. En aquest punt, tornem a veure al Xavi M. Va un kilòmetre per davant nostre, però la seva cara comença a reflectir cansament (a vegades això no vol dir res, però sembla que no va fi).
En aquesta mateixa zona, començo a notar molèsties al turmell dret, i veig que serà molt difícil poder aconseguir l’objectiu de baixar de l’1:45:00.

Sortint d’aquesta zona veiem com ve el Robert, el saludem i ens anem cap al Passeig Marítim (jo crec que és la zona més avorrida) i després cap als kilòmetres més complicats.

Tot anava bé, fins arribar al kilòmetre 13 (sí, el 13!!!), el dolor del turmell es fa més fort i decideixo parar. Li dic al Jordi que em deixi i intenti fer un bon temps. Ell marxa i li diu al Fede que vaig malament. Immediatament, el Fede s’atura i diu que farà que arribi (com sempre el meu fidel escuder). Començo a córrer a ritme més fluix, però als pocs metres torno a parar. Sobre el kilòmetre 14, la Sandra ens avança i el Fede m’anima a seguir-la, però el meu cap no està per la feina i el turmell cada cop fa més mal (o això em sembla).
Els metres passen, lentament (per mi), i la Sandra cada cop esta més lluny, fins que la deixem de veure.

En el tram d’anada i tornada a Cubelles, veiem al Xavi M. i, a pocs metres, al Jordi (quin ritme porta el tio, sort que no entrena massa, està fet un brau). També veiem a la Sandra. Ella xino-xano va fent.

D’aquí al final, la història és la mateixa, el Fede animant-me (em diu que si paro m’agafarà en braços, i més d’una vegada vaig pensar que si ho feia li agrairia molt), i jo dient que no puc córrer, que no vull fer la Marató, que és una merda aixecar-se ben d’hora per fer bons entrenaments i cagar-la d’aquesta manera en les Mitges (tu siempre negativo!!!).

A trams corrent (molt poc a poc), i a més trams caminant arribem al final (què lluny estava això). Un cop arribat, m’entren dues rampes, una a cada cama, per rematar-ho.

En la cua de recollida d’obsequis, menjar i beguda, veiem al Xavi M. i la Sandra. Busquem al Jordi que ve descalç i com una rosa.

Els resultats finals han estat:



Com a reflexions de la Mitja cal dir:

Jordi. Està molt fi, entrena poc però el seu físic li permet fer uns temps que estan lluny de la resta. Només dir que va ser capaç d’avançar a 81 persones en els últims 5 kms i a un ritme mig de 4’09” el km.

Sandra. És la constant de tota fòrmula. Ella posa un ritme i que li vagin posant kilòmetres, per això és la nostra campiona.

Fede. Què dir del Fede, ell sempre allà fent d’ajuda per superar les meves penes esportives. Només puc tenir paraules d’agraïment.

Xavi M. Xavi, aquesta Mitja no era el dia dels “Xavis”, vas començar molt fort i crec que podries haver fet un gran temps, però si el teu cos ja començava a trobar-se malament, en una cursa de mitja distància ho acabes pagant. Tranquil que la propera tornaràs als teus temps.

Xavi C. Tinc clar que el turmell em feia mal, però el cap tampoc va estar a l’alçada. Possiblement vaig sortir massa ràpid i les expectatives eren massa optimistes. La vida tracta d’això, equivocar-se i buscar la solució per millorar, i això tractaré de fer en la propera.

Després de recuperar-nos, a lluir la samarreta 

Ara toca marcar-se nous reptes pel 2013.

Fede. Vol intentar fer el rècord personal dels 10km a la cursa de Sant Antoni, i crec que ho aconseguirà. No podré fer-te de llebre, no aguantaria el teu ritme, però si les meves obligacions m’ho permeten, baixaré a animar-te perquè ho puguis aconseguir. Ànims.

Jordi. L’objectiu del Jordi és compartit amb la Nua (la primera gossa de LOS MARTES) i encara que havia de ser pel 2013, s’intentarà al dia 23/12/12 al I Canicross Vinyes del Penedès (Vilafranca). 

Sandra i Xavi M. Suposo que el vostre gran repte per l’any 2013, serà fer i acabar la Marató de Barcelona (17.03.13).

Xavi CDesprés de pensar-ho durant varis dies, tinc clar que no vull deixar de córrer Mitges i que tinc moltes ganes de tornar a viure l’arribada de la MaratóPer això, vull ressorgir de les meves cendres i quina millor manera que córrer la Mitjà de Terrassa (27.01.13), però a ritme més còmode i oblidar-me momentàniament del repte de baixar de 1:45:00. Si surt bé, m’apuntaré a la Marató de Barcelona.

Si no ens veiem, que passeu unes Bones Festes Nadalenques i una Bona entrada d’Any Nou.



Que el 2013 ens doni moltes forces per continuar fer créixer aquest equip, i el més important, que puguem compartir tantes coses bones que ens dóna aquest esport, i sobretot, de l’amistat que hi ha.

PD: Vigileu amb els torrons, caves i demès.

Una forta abraçada i Visca LOS MARTES.

El Míster.