dimecres, 27 de febrer de 2013

30 km més cap a la Marató


Els dies passen, els kilòmetres s’acumulen i cada dia queda menys per fer de nou la Marató de Barcelona.

Avui tocava fer l’entrenament més llarg (30km) i hem decidit fer un entrenament compartit amb uns 3.300 corredors i corredores més.

La cursa d’avui és la Maratest, i com el seu nom indica, serveix per preparar la Marató de Barcelona. Per això, a les 6h del matí ha sonat el despertador i he començat a esmorzar. L’esmorzar d’avui és el mateix que vull fer el dia de la Marató i consisteix en:
-         Un grapat de panses.
-         Un grapat de nous.
-         Un plàtan.
-         Tres torrades de pa.
-         Un té.
-         Una bosseta de cereals amb llet.

A més d’això, a la bossa vaig posar una ampolla de Powerade i una barreta energètica.
Un cop esmorzat i vestit, agafo la meva bossa i baixo a la cantonada on arriba el Fede amb el seu cotxe (07:15).

D’aquí fins a Badalona tardem uns 45’ en arribar i deixar el cotxe en el Centre Comercial Magic. Un cop aparcats, agafem les bosses i anem cap a la zona de sortida (a uns 500m del pàrquing). Quan sortim del Centre Comercial ens adonem que avui farà molt fred (el cotxe marcava 3ºC). Així que ràpidament busquem refugi en algun lloc tancat, i trobem la zona de wc+dutxes i vestidors. Aquí amb molta tranquil·litat ens hidratem, decidim la roba que ens posarem i anem a buidar les bufetes. Abans que s’acumuli la gent al guarda-roba sortim a deixar les bosses.

Queden encara 20’ per començar la cursa i al sol s’està bé, però a l’ombra fa bastant fred, que a sobre creix amb una petita brisa que hi ha.

Faltant 10’ per començar el Fede torna a anar a buidar la bufeta (2a pixada). Amb la cua que hi ha, surt del WC quan només hi falten 2 minuts per començar la cursa i marxem ràpidament cap al calaix on es troba la llebre de sub 4h. Un cop col·locats només queda esperar a que es facin les 9h del matí per començar a córrer. Els minuts passen i no és fins a les 09:10h quan es fa el tret de sortida (no sabem què va passar, però 10’ a l’ombra i amb el fred es van fer molt durs, tot i que ens vam posar en mig de tota la gentada per evitar-ne el fred).
Un cop donada la sortida tardem més de 2’30” en trepitjar la catifa de sortida. Els primers dos kilòmetres transcorren per una zona de Polígon Industrial on totes les naus sén centres de venda al major d’articles xinesos (amb els seu cartells en xinès, ...). En aquesta zona, les meves dents no paren de tremolar i tarden una estona en deixar de fer-ho. El ritme es força tranquil i portem la llebre de 4h uns 100 metres més endavant de nosaltres.
Arribant al kilòmetre 2 hi ha una petita rampa que ens permet anar cap a les xemeneies de la Central Tèrmica de Sant Adrià del Besòs (actualment s’estan enderrocant).  Després de baixar la rampa i abans d’arribar a la Central, el Fede fa la seva 3a. parada per tornar a buidar la bufeta (porta 3 buidades en menys de 30’). Jo segueixo corrent a ritme tranquil i mirant cap a enrere per no perdre’l. Als pocs segons, ja el tinc darrera meu i marxem junts cap a la zona del Passeig Marítim.

La zona del Passeig (km 3 al 5) està molt bé, es veu el mar (avui una mica remogut) i es fa entretingut. A més a més, sobre el kilòmetre 4 passem pel costat de la Fàbrica de l’Anís del Mono, fins i tot fa l’olor característic d’aquesta coneguda beguda (a més aquí no hi ha vent i fa sol i s’agraeix molt).
Davant del Club Marítim tenim la catifa del kilòmetre 5, les sensacions són bones, ja hem fet 5 kilòmetres i anem força bé (parcial en 28’11” a 5’38”).
Continuem uns metres més per la zona del Passeig i prosseguim la nostra marxa passant per sota del pont del tren cap a la zona de discoteques de Badalona.
Quan arribem a la zona de discoteques, el Fede ha rejovenit uns quants anys recordant-se de la seva època de discoteques. Sobretot quan ha vist la discoteca Shadon.
Uns metres més endavant, el Fede torna a parar per buidar la bufeta (4a. vegada i última, si hagués continuat a aquest ritme hagués batut el rècord guiness de pixades en una cursa), però aquesta vegada l’acompanyo. Aquesta parada fa que la llebre de 4h s’hagi marxat uns metres (abans la teníem al costat). En aquest moment i uns kilòmetres més enrere, tenim els dubtes que la llebre arribi al final. No sabem si és culpa de la banderola o no, però l’home que la porta corre d’una manera una mica estranya i no fa molt bona pinta.
Anem fent tota aquesta avinguda fins a trobar el gir de 180º que ens permet tornar a desfer el camí fet. Aquí és on comença la “vessant cuinetes” del Fede. Sobre el kilòmetre 8 en diu: “Fa olor a frankfurt”, i a uns 200 metres veiem un Frankfurt (però més endavant us explico la resta).
Tornem a agafar a la llebre i marxem pel camí que ja hem fet, en l’altre sentit cap a la catifa del kilòmetre 10 i a tornar a fer el Passeig per l’altre costat.
El ritme és bo, fem el segon parcial amb 28’14” i portem una mitja de 5’38” el kilòmetre (3” millor per kilòmetre que l’objectiu fixat).
Deixem el Passeig i comencem a agafar els carrers més estrets per l’interior de la Ciutat de Badalona. Sobre el kilòmetre 11,5 passem per davant d’un KIBUC i al llegir el cartell comprovo que és on treballa el pare de l’Anabel (no sé, m’ha fet gràcia). En aquesta zona trobem a la animadora “choni”, una noia que semblava que arribava de festa a aquelles hores (pels comentaris que feia).
Sobre el kilòmetre 12 hi ha un nou passeig que té un tram empedrat (que als meus peus no els ha agradat massa), però són uns pocs metres.
Abans d’arribar al kilòmetre 13 passem pel costat de l’Ajuntament, i tornem a girar 180º per tornar cap al Pavelló de la Penya. Tornem a passar per la zona d’empredat (part de dalt) i ja baixem cap a la zona d’entrada (pels corredors dels 15km) i la primera trepitjada de la catifa pels que fem la cursa de 30km.
Aquí ja anem al costat de la llebre, i fins i tot hem de frenar una mica. Passem per la sortida (parcial en 28’09” a 5’37” i un acumulat de 1h24’34”) i comencen els següents 15 km.
En aquest moment, fem la prova dels gels energètics. Hem comprat els mateixos gels que donaran a la Marató (marca GU) i ens disposem a provar-los. Ho volem provar avui per dos motius: per veure com estan de sabor (tothom diu que són fastigosos) i per veure com ho assimila el nostre cos (alguns donen descomposició). La veritat és que de sabor estan força bé, i després de la cursa no vam tenir cap malestar, per tant, ja tenim una cosa més guanyada per la Marató.
En aquest punt, decidim deixar la llebre de 4h uns metres més enrere. La decisió la prenem per dos motius:

1.- No veiem que la llebre pugui aguantar el ritme, i és molt més difícil aguantar un ritme inestable.
2.- El Fede s’està “ratllant” una miqueta amb una “llebre/a”. Una dona (crec jo), un home (segons el Fede) que no sé com s’ho feia però sempre acabava davant d’ell.

Com la veritat és que ja s’ha buidat bastant la cursa (no hi ha els corredors/es dels 15km) aquí davant anem més còmodes. L’única premissa que li dono al Fede és no apretar massa i sempre tenir la llebre de 4h visible.
Passeig Marítim
Tornem a passar pels mateixos recorreguts i els kilòmetres van caient. Aquesta segona volta me l’he dividit en 3 series de 5 kilòmetres cadascuna. Ben aviat arribem al kilòmetre 20 i el ritme ha baixat en aquest últims 5 kilòmetres a 5’33” (amb un parcial de 27’46”).
Tot continua igual, passem per davant de l’Anís del Mono, per davant de les discoteques i per davant del Frankfurt (El Fede tornar a tenir gana).
En aquest punt, a prop del Frankfurt comprovem que les nostres prediccions sobre la llebre eren correctes. Un altre corredor de Corredors.cat porta la banderola de les 4h a la seva mà i l’home que feia de llebre va uns metres més enrere (després he llegit al fòrum de Corredors.cat que l’home no va trobar-se bé, i que fins i tot, havia caminat una estona entre els kilòmetres 28 i 29).
En el kilòmetre 24 hi ha un home gran, també estava al kilòmetre 9, que no para d’animar i cridar, i és d’agrair (la veritat és que no és el millor punt per començar a caminar, perquè semblava que si paraves et vindria a mossegar).
Un cop agafem el tram del Passeig, el Fede em diu que la llebre era molt gran, però li assenyalo amb el dit que davant portem un altre corredor de Corredors.cat que també pentina canes i va per davant nostre (encara que l’hem avançat). També en aquest tram, el Fede troba la seva segona admiradora de la cursa. Una senyora de mitjana edat, suposo que s’ha confós, li ha fet un crit d’ànim, dient: “Vinga FEDERICO!!!”, que suposem que anava per un altre Fede, perquè ràpidament una noia que hi havia al seu costat li ha dit que no era ell.
El pas del kilòmetre 20 al 25 ho fem en 27’09” a ritme de 5’25”.
D’aquí cap al final, la cosa ha continuat igual o millor. Hem agafat un bon ritme i en el tram cap a l’Ajuntament hem anat amb un grupet de corredors de l’equip l’Aire (4 corredors). Un d’ells semblava la llebre i els anava controlant que no pugessin el ritme. Li he dit al Fede que podíem anar amb ells una estona (anaven a 5’30”) i jo tampoc volia anar massa més ràpid. Cal recordar que l’idea d’avui és acabar amb la suficient força per poder fer els 12 kilòmetres i 197 metres que falten per completar la distància de la Marató. Tot i això, a l’acabar-se el carrer de l’Ajuntament i girar cap a l’arribada, els hem deixat enrere. Per aquesta zona, l’olfacte del Fede (i les seves ganes de menjar) s’han multiplicat i només anava dient: “Aquí fa olor a pollastre a l’ast”, “Aquí a paella”, i l’últim al kilòmetre 28,5 em diu: “Aquí fa olor a seitons fregits”. Semblava que no havia menjat en 10 dies.
Quan només faltava un kilòmetre i ja veig el cartell del kilòmetre 29, li faig al Fede una “mueca” amb un dels dits. Jo li deia que quedava un kilòmetre i ell es pensava que li deia que ens anaven a fer una foto, quina coordinació que tenim.
La veritat és que aquest últim kilòmetre es fa per un carrer molt ample, i més a la segona volta, i a sobre fa una mica de baixada que et permet veure els globus d’arribada, cosa que anima bastant.
Aquí ens posem guapos per la foto, ens posem la gorra cap enrere (Fede ja feia kilòmetres que la portava així), i ens agafem per les espatlles per entrar junts a meta. Quina felicitat!!! Objectiu aconseguit. Hem fet els 30 kilòmetres en 2h46’10” a un ritme de 5’32”, uns 9 segons millor per kilòmetre que l’objectiu del dia de la Marató. A més vam fer els primers 15 kilòmetres en 1h24’34” i els segons 15 kilòmetres en 1h22’36”, GENIAL!!!
Gran arribada. Ens ho hem passat molt bé.
Després d'estirar i menjar alguna cosa

Les sensacions han estat molt positives, si ens haguessin deixat hauríem fet els 12 kilòmetres que faltaven (encara que hauríem d’haver baixat una mica el ritme del final). La respiració molt controlada, tota la estona xerrant i l’únic són les sobrecàrregues de les cames (sobretot bessons i turmells), però és normal en aquestes distàncies.
Ara a seguir tres setmanes més amb els entrenaments i ens veiem tots (el Jordi de fotògraf) en la Marató de Barcelona. Ja tinc ganes!!!!!

El Míster (Xavi Crespo)

dimarts, 5 de febrer de 2013

Destí Final: La Marató de Barcelona (Mitja de Terrassa 27.01.13)


Tot comença el passat dia 16 de desembre de 2012 sobre les 12:30h del matí. He acabat la Mitja de Vilanova i estic enfonsat. Volia fer la meva millor marca personal (<1:45:00) i he arribat en 1:52:56 i patint des del km 13 (i gràcies al Fede que s’ha quedat en tot moment a animar-me). En aquell moment, no tinc ganes de fer cap cursa més i estic molt fet pols.

Durant els dos propers dies, el meu cap només té una cosa a la ment: “Has de fer un altra mitja”. Tinc clar que vull fer-la tota sencera corrent (sense parar-me a caminar). Això significa sortir a un ritme tranquil (consell que es cansa de repetir-nos el Jordi i quanta raó té) i les forces i els kilòmetres diran si al final es pot fer més ràpid. Així, que el dia 19 de desembre de 2012 embolico al Fede i al Jordi (la Sandra no pot, té un sopar la nit del dissabte) i ens apuntem tots tres a la Mitja de Terrassa. No és una cursa que guardi molt bons records, però és la més propera i que em dóna una mica de temps per acabar d’afinar les cames.

L’any s’acaba i els dies de gener van caient un darrera l’altre, i per fí arriba el dia 27 de Gener de 2013, el dia “D” (de la prova).

Com el Fede ha recollit els pitralls i dessuadores el divendres per la tarda, decidim sortir d’Olesa sobre les 08:30h. Així que a les 08:30, el Fede i Jo ja hem deixat el seu cotxe al meu pàrquing i estem davant de la porta de casa del meu germà (Jordi). Ell anirà amb el seu cotxe, ja que l’Anabel i la Júlia ens venen a animar. Quan ja estem preparats, la Júlia allibera el seu esfínter i ens hem d’esperar a que l’Anabel la vagi a canviar. Un cop solucionat aquest petit problema, sortim a les 08:45 d’Olesa cap a Terrassa.

Sobre les 09:20, ja hem aparcat els cotxes i anem cap al guarda-roba. Deixem la bossa (hi havia una cua impressionat), i alliberem les nostres bufetes. També deixem els aliments que portem per col·laborar amb el Banc d’Aliments.

Més o menys a les 09:45 fem un petit escalfament, i ràpidament ens anem cap a la línia de sortida. Com avui l’objectiu no és fer temps, decidim posar-nos una mica enrere i ens col·loquem a uns 30 metres de la llebre de 1h50’.

Sobre les 10:00h del matí es fa el tret de sortida i al cap d’un minut i vint-i-un segons trepitgem la catifa de sortida. El primer tram sembla molt estret, o bé som molts corredors, però avui no tenim ganes d’anar fent “S”, i si el fem una mica lents ja ho recuperarem més tard. La sorpresa està quan passem pel km 1 i veiem que l’hem fet a ritme de 5’12” (dins l’objectiu d’aquesta cursa < 5’15”).

Fet aquest tram, comença uns kilòmetres de baixada fins arribar al km 5-6. Abans d’arribar al km 2, el Fede ens pregunta si pot marxar i li diem que sí. Als pocs metres ja no el veiem, i no el tornem a veure fins a l’arribada a meta.

Com els kilòmetres són de baixada, el ritme que portem és força bo (anem a 5’05” de mitjana) i les cames responen molt bé. Sobre el km 4, s’afegeix al nostre grup (Jordi i Jo) el Robert. Ell vé de fer la Marató de Tarragona amb un bon temps (4:16:00) i continua amb nosaltres fins arribar a la primera pujada per l’Avinguda del Vallès.

En el tram de pujada (km 5-6), aconseguim agafar a la llebre d’1:50:00. Decidim anar amb ella tota la pujada, encara que el Jordi (la meva llebre oficial) em diu que anem una mica lents (fem els kilòmetres més lents de tota la mitja 5’23 i 5’31”). Però com ja coneixem la pujada de la rambla Egara del kilòmetre 17 i 18 i el traçat de baixada del km 13 al 16, decidim que ja ho compensarem.

Els kilòmetres 7, 8 i 9, són idèntics als anteriors. Seguim la llebre d’1h:50 i anem fent. En aquests kilòmetres si que fem ritmes per sota de l’objectiu però anem força bé. Anem buscant al Fede, però no el veiem. Ell es va posar la seva música i amb un ritme força alegre i gaudint de la cursa, es va anant menjant els kilòmetres. Segons diu, ens va trobar molt a faltar, però actualment esta molt fort i ja va patir molt fent el meu ritme lent a l’altra Mitja.

Com sol passar quan hi ha grups, sempre hi ha algú que s’ha de fer notar, i així va passar. Hi havia dues noies (la Cris i la Nuri) que anaven darrera de la llebre de l’1h:50. No sé si perque tenien les feromones alterades o bé volien lligar-se a la llebre no paraven de fer el “tonto” i creuar-se. Així que sobre el km 9, el Jordi s’estava enfadant una mica, i vam decidir començar a avançar aquest grupet.

Anem fent uns ritmes molts bons (<5’10”) i amb bones sensacions. Anem parlant tota l’estona (més el Jordi que Jo), però li puc respondre sense problemes.

Sobre el km 10,5, el Jordi no veu una baixada un “badén” de la carretera i fa un mal gest. Cal recordar que el Jordi ha fet tota la cursa amb el dolor que porta a l’esquena després de caure el dissabte anterior, pel culpa del terra mullat.

Passem el kilòmetre 11, i el Jordi s’ha recuperat i em diu on està una tenda de Clips de Playmobil on tenen tot tipus de joguines d’aquesta marca (perquè veieu que anàvem força bé).

A l’arribar al kilòmetre 13, passem per un tram força animat. Hi ha un speaker animant, música i gent fent soroll amb trompetes, cosa que ens anima força.

D’aquí fins al kilòmetre 16, el recorregut és força agraït i al fer baixada aconseguim uns ritmes molt bons (el km 16 el fem a 4’28”).

Un cop acabada la baixada, comencem el tram de pla que ens portarà cap al kilòmetre 17 i l’inici de la pujada de la Rambla Egara.

Uns metres més endavant el Fede ja es trobava per la pujada. Es va recordar de la Sandra, i la vegada que van fer junts la Mitja de Terrassa. Aquell dia el Fede no podia amb la seva ànima, però ara l’història a canviant molt. 

Jo en aquest punt, em trobo molt bé de cames i respiració, miro el garmin i veig que anem a una mitja de 5’03” el kilòmetre. Li dic al Jordi si li puc fer una proposició indecent i ell em diu que sí. I li faig la proposició: “Anem a veure si fem la mitja en 1h:45:00?”. Ell em diu que sí i ens posem a fer la pujada a ritme de 4’55”.

Comencem la pujada i ràpidament agafem un ritme de 4’48”. Vaig molt còmode i no parem d’avançar a gent. Anem fent metres de la pujada i quan arribem a dalt i agafem l’últim tram que ens porta cap al Passeig del vint-i-dos de Juliol, tinc un moment de debilitat: “Em sembla que m’he vingut a dalt molt ràpidament!!!!”. 

El moment de crisis dura només uns segons, i un cop arribem al Passeig recupero les bones sensacions i ens anem cap al kilòmetre 20. En aquest tram veiem a l’Anabel, la Júlia i la Pili. Les saludem i anem cap al final de la Mitja.

Al passar pel kilòmetre 20, veiem que hem de fer una petita pujada, passar per sota del pont (tram que abans es feia en el km 3), i girar cap a l’arribada. Després del gir, hi ha el tram més dur de la cursa (al menys per mi). És una petita pujada de 150-200m però amb força desnivell i que en el kilòmetre 20,5 es fa molt dura. Ho passem (el Jordi va força adolorit del seu dolor de cul i em diu que si vull puc apretar) i anem a tota marxa cap a l’arribada.

Arribem al Pla de la Font de l’Apotecari i faig un últim esforç (sprint), on aconsegueixo avançar a 4 corredors.

Al final, 1:46:49, molt bon temps (4ª millor marca personal) i millors sensacions. El Jordi arriba a dos segons i el Fede ha arribat amb un temps impressionat d’1:37:04 (i amb bona cara).
Satisfacció plena


Adjunto link als videos de les nostres respectives entrades:



Coses a favor de la Mitja

1. Està clar que hi ha dies que les coses surten bé, i moltes vegades quan menys t’ho esperes. Aquesta Mitja no era una cursa de bon record i el que menys pensava era fer un bon temps, i va ser tot el contrari.

2. Que quan el cos està preparat, les fites s’aconsegueixen (El Fede va fer 1:37:04 a 56” del seu millor temps i sense apretar els dos primers kilòmetres, i Jo vaig fer una mitja en progressió).
A més a més, del kilòmetre 5 al final vam avançar 352 corredors, i en l’últim kilòmetre a 32!!!!.

3. És un luxe poder comptar amb un equip de llebres sensacional. En aquesta cursa ha estat el Jordi, en altres el Fede i en altres la Sandra (encara que és la més solitària) i altres Jo (encara que només li puc fer de llebre a la Sandra).
Vull agrair-li personalment l’esforç que ha fet el Jordi, que tot i el mal que tenia al cul ha forçat per fer la cursa amb mi, aconseguir l’objectiu i portar-me cap a la meva segona Marató.

4. El “subidón” que tens un cop aconsegueixes les coses. És molt dur sortir tots els dissabtes i diumenges a les 8h, aixecar-se els dijous a les 5h i que es recompensi fa que es porti molt millor.


Coses en contra de la Mitja

1. Que la Mitja no estigués ben mesurada. El Jordi i Jo ho vam comentar tota la cursa. Hi havia kilòmetres que es desfasava i hi havia kilòmetres que ho tornàvem a clavar. Al final ens va sortir 410 metres més del que s’havia de haver fet. Entenc que hi ha uns metres de decalatge, però no tant. Si faig cas del meu garmin, hagués acabat la Mitja en un temps de 1:45:30 (Millor Marca Personal).
És molt fàcil comprovar que no estava ben mesurada, l’últim kilòmetre i 97 metres posa (a la pàgina del championchip.cat) que ho vam fer en 6’01”, cosa que no va ser així.

2. La cua que es fa sempre per agafar el tros de botifarra. La propera vegada podien posar el pa a la mida de la botifarra, que sinó semblàvem tontos menjant pa amb pa.


Conclusions

Les conclusions són molt clares, s’ha de seguir entrenant i fer la prova del ritme de la Marató a la Maratest del dia 24 de febrer de 2013, al poble de l’Anabel (Badalona).

A partir d’aquí, a intentar no patir gaire i tornar a veure les màgiques Fonts de Montjuïc el dia 17 de Març de 2013 sobre les 12h.


Ens veiem a la propera,

El Míster (Xavi Crespo)