dimecres, 10 de juliol del 2013

Torneig de Padel LOS MARTES (09.07.2013)

Ja fa quasi tres anys que un dia per trencar la monotonia d’anar a córrer vam anar a fer un partidet de padel. Aquell dia el Fede i el Sergi eren un equip i la Sandra i jo l’altre. Ens ho vam passar molt bé, i vam guanyar la Sandra i Jo fàcilment (ja,ja!!!)

Així, que encara amb aquelles bones sensacions un cop acabada la temporada de curses, vam dir de tornar-ho a fer.

La Sandra va cridar al Sergi, buscar el lloc, va coordinar els horaris, va portar les raquetes i pilotes (menys el Fede que té la seva raqueta de professional), i ara jo us explico com va anar.

A les vuit de la tarda, a les pistes del Club Natació Martorell arriben els quatre jugadors del 2o. torneig de Padel LOS MARTES.

Escalfem una mica i ja perdem una de les 3 úniques pilotes que tenim. Al pocs minuts, decidim començar el partit.

La Sandra comença traient i amb dificultats aconseguim el primer joc. Passen els jocs i tot continua igualat. L’equip format pel Sergi i el Fede han millorat molt respecte fa tres anys. Fede es nota que ha jugat algun cop més i té assimilat el joc amb les parets, … Sergi també ha millorat força. En canvi, jo ho estic adaptat. Moltes pilotes s’anaven cap a la paret i faig moltes errades. La Sandra no parar d’animar-me i donar-me grans consells. La cosa cada cop va més ajustada en aquest set, però fruit de l’adaptació meva a aquest joc, l’equip dels Matxos aconsegueix el primer break.
La cosa no millora i ràpidament, aconsegueixen el seu joc i un altre break, que fan que guanyin el primer set per un resultat de 3-6.

El Sergi i el Fede ho celebren, estan impressionats amb el seu joc (nosaltres també). Ens refresquem (encara fa una mica de calor) i tornem a la pista per començar el segon set.

Hem canviat de camp. La Sandra i jo hem canviat les posicions, per provar alguna cosa. Comença traient el Fede i per fi arribar el nostre primer break. Li deixo el torn de sacada a la Sandra, per veure si podem fiançar el nostre break, i posar-nos 2-0. I així passa. Cada cop el nivell és més alt, i sembla que em vaig adaptant al joc, amb sotilesa i seguint els consells de l’experta (Sandra). Els jocs i els breaks no paren de caure, i sense adonar-nos aconseguim el nostre primer set (6-0) i empatar el partit. Els Matxos, estan fora de sí, comencen a semblar l’equipet de fa 3 anys (és broma, no us enfadeu).

Un altre cop bevem una mica d’aigua, i tornem a canviar de pista per començar el tercer set. Sandra i Jo seguim amb la mateixa estratègia que en el segon, sembla que ens funciona.  Aquest set és semblant al segon. El Sergi i el Fede comencen a treure la força, però no podem amb la tranquil·litat del nostre equip. Tornem a fer un break al primer joc, a guanyar el servei de la Sandra, i tot d’una, ens tornem a col·locar amb pilota de set. La guanyem i ens posem per davant en el partit (6-0).

L’equip dels Matxos està preocupat, no saben el que ha passat. Havien començat molt bé, però ens hem refet i hem aconseguit la remuntada.

Tot és decidiria en el quart set, o empatem o guanyem. Comencem el set i al cap pocs minuts tornem a perdre una altra pilota, només ens queda una. Sembla que ens hem relaxat, i l’equip format pel Sergi i el Fede es posa per davant amb un 3-0. Aprofitem el meu servei, per posar-nos 3-1, però amb el servei del Fede es tornen a distanciar (4-1). Ens concentrem, i traient la nostra classe aconseguim la segona remuntada del partit, igualant el set a 4. Ja fa una estona que passa de les 21h, però volem acabar aquest set.
El novè joc, és llarguíssim, anem tota l’estona iguals, avantatge per uns, avantatge pels altres, i quan estem a punt d’acabar, ... la pilota surt disparada cap al carrer. No veiem a ningú fora, fa una estona vam recuperar una pilota gràcies a un noi que anava a agafar el seu cotxe, i termina el partit.

Un altre cop el millor equip de padel del món (Sandra i Xavi) aconsegueix la victòria en el segon torneig de padel de LOS MARTES.

Propera edició Juliol del 2014.

PD: Sergi i Fede ja podeu començar a entrenar!!!!!


Els Campions (Sandra-Xavi)

dimarts, 9 de juliol del 2013

SanFermins a Pallejà (07.07.2013)

Vuit del matí i els corredors de los MARTES que avui farem la Cursa de Pallejà ja hem aparcat. Ho hem fet al costat de la benzinera, com fem quasi tots els dimarts d’estiu per anar a entrenar.

Anem de camí cap a buscar els nostres pitralls i la samarreta d’obsequi (molt maca, per cert).  Un cop aconseguits, deixem les coses al guarda-roba i anem a buscar al Fede i l’Eduard (quines coses té aquest esport que ve de vacances uns dies i s’apunta a córrer amb nosaltres, m’agrada). No els trobem, i per tant, quan falten uns 25 minuts per començar la cursa anem a escalfar la Sandra i jo sols.

Fem uns 10 minuts i baixem cap a la zona de sortida. Mentre estirem veiem que ells han escalfat per la part de baix. Ens retrobem. El Fede està cansat, no ha portat una bona setmana de feina i la benzina ja està molt justeta,  fins i tot s’asseu al banc de la parada de l’autobús. L’aixequem i anem a buscar la nostra posició a la sortida.

Abans, l’Isa i la dona de l’Eduard fan la foto dels corredors de la SanFermí de Pallejà.

L'equip d'avui

A les 9 i cinc minuts, xupinazo i sortim corrent com si ens perseguissin uns braus a Pamplona.

El primer kilòmetre comença amb una petita pendent, però ràpidament canvia per fer una petita baixada que permet fer un bon ritme. Per això, sortim molt ràpids i busquem fer-ho per sota de 4’/km, la resta del perfil de la cursa no permet aquests ritmes. Quan porto uns 800m (segons el meu Garmin), veig que el Fede va davant meu. Miro el crono i veig que portem un ritme molt bo (3:54).

Passem pel primer kilòmetre i comprovo que anem segons el previst (3:56). Intento baixar una mica el ritme, però continuo portant al Fede davant, i això fa que el ritme continuï sent millor que el pronosticat. Encara fa ombra, però fa calor i em vaig tirant aigua pel cap per refrescar-me una mica.

El pas pel kilòmetre 2 demostra que vaig molt bé (4:04), i veig que caldria relaxar les cames perquè el proper kilòmetre té una petita pujada que cal passar el millor possible.

Ara ja toca el Sol, i es nota, fa calor. Anem corrent, el Fede l’he perdut i la Sandra encara no l’he vist en cap dels encreuaments que hem fet (això és bon senyal, perquè vol dir que no va massa enrera meu)

Arribem a la pujadeta  i intento no afluixar, però el perfil no permet continuar a aquell ritme infernal, i em surt una mitja de 4:25.

Passada aquesta dificultat, anem cap al final del poble on realitzem un gir de 180º que ens envia de nou cap a la zona de sortida. Aquí sí que veig a la Sandra, va darrera de l’Elena (la guanyadora de l’any passat). No sé en quina posició anirà avui, però em sembla que va entre la 3ª i la 5ª dona de la cursa de 5 kilòmetres.

Passat el kilòmetre 3 veig que ens donaran aigua, llenço la meva ampolla (ja quasi buida) i agafo una de nova. Em llenço una mica d’aigua al cap (està fresqueta, que bé).
  
El perfil d’ara és el contrari que els primers metres de cursa i amb una lleugera però agraïda baixada. El ritme torna a semblar ràpid, però com ja és la 3a vegada que faig aquesta cursa em conec la sorpresa que hi ha a la zona de l’Ajuntament. No és una pujadeta massa llarga, ni forta, però si et passes amb el ritme, et deixa fos per la resta de cursa (encara falta prop de kilòmetre i mig).

Passada la segona dificultat, el perfil torna a fer baixada i les cames es tornen a recuperar. El ritme del kilòmetre 4 és bo, 4:12.

Queden 1000 metres i les forces són justetes. Intento no baixar el ritme, però els primers 600 metres ho faig més a sensacions que a ritme. Quan falten uns 400 metres ja veig l’arribada. No hi ha forces però l’arribada deu ser com un imant i tenim pols oposats, per tant, la potència d’atracció fa que et deixis totes les forces per arribar dintre de l’objectiu.

Arribo, trepitjo la catifa i veig que l’últim kilòmetre surt amb una mitja de 4:17 (pitjor que l’esperat) però el resultat final ha estat de 20:49 que està dintre de l’objectiu (sub 21’).

Estic molt satisfet, vaig començar a entrenar per baixar de 21:30, ho vaig baixar a 21:00 després de la Cursa d’Abrera, i encara ho he fet 11 segons millor. A més a més, avui he fet la meva millor marca personal en aquesta distància, he millorat el meu anterior rècord en 35 segons. Ha estat un bon final de temporada.

Intento recuperar i veig arribar la 3a classificada. Als pocs segons veig arribar l’Elena i darrera seu a la Sandra, que acaba 5a amb un temps de 22:11 (2a classificada categoria F3), una altra copa al sarró.

Que reforcin aquest podi!!!!

 La felicito i veiem al Fede. Ell ha fet 20:04 (molt bon temps). Tot i l’esforç de la part masculina de l’equip tampoc aquesta vegada hem aconseguit premi. El Fede ha quedat 7è de la categoria M4 i jo 11è de la categoria F3. Hem notat les baixes del Jordi i del Xavi Moreno (us necessitem!!!).

Finalitzada la nostra cursa, comencem a preparar la cursa del nostre futur, la cantera de Los Martes. La Sandra i jo agafem els pitralls dels petits, i jo marxo cap a Olesa a buscar a l’Esther i l’Ona. En uns 40 minuts ja tornem a estar en Pallejà. Porto l’Ona en braços fins a la zona de la cursa, no és qüestió de cansar a l’atleta amb esforços innecessaris.  Agafem la samarreta de l’Ona, que m’havia oblidat, i li donen una talla que li serveix de “playero”.  Ajuntem a tota la colla d’avui (Víctor, Àlex, Àfrica i Ona) i els fem les seves primeres fotos.
El futur de Los Martes

Faltant uns 10 minuts per les onze del matí, l’Esther, l’Ona, l’Àfrica i la resta marxen cap a la línia de sortida (davant de l’Ajuntament).

Prop de les 11h, arriba l’equip d’animadors de l’Ona (Iaia Conchi, Iaio Paco, Tiet Carlos i Tieta Marina). Anem a veure on està l’Ona, i es posa molt contenta quan els veu.

Esperem i ja surten corrent. L’Àfrica està al davant i està tan entretinguda amb la seva amiga Ona que quan fan el xiulet de sortida no es donen compte i surten una mica més tard. Ràpidament comencen a esprintar i a fer el recorregut de 150 metres cap a la línia d’arribada (zona Castell).

Darrera seu apareix l’Ona i l’Esther. L’Ona va rient, saludant i al seu trote. Tothom l’aplaudeix i s’ho està passant molt bé. Quina satisfacció veure la cara d’alegria que fa, això no té preu.
                                       

Als pocs minuts, ja han arribat tots al final i ja tenen la seva medalla de guanyadores.

Una mica més tard, comença la cursa dels altres dos petits, que dic!, dos grans xicots (Víctor i Àlex). La cursa comença cap a la zona de l’Ajuntament i esperem que girin i baixin els nostres corredors per donar-los ànims i fer-los les corresponents fotografies.  Primer passa l’Àlex i uns metres més enrere el Víctor.
                                               
 
















En poc més de 2 minuts els tornem a veure com pugen, van més cansats però l’èxit està molt a prop i tots fan petits sprints per no perdre cap plaça en la seva classificació. Animem els nostres corredors i els felicitem per lo bé que s’ho han passat i per la seva medalla.

Ha estat un bon dia de curses.
Tots els campions d'avui

Ara ja toca començar les vacances, merescudes i necessàries, després d’una bona temporada.

Propera “cursa”, la més esperada de l’any, el Sopar de Los Martes, el proper divendres 19 de Juliol. Aquí petarem la xerrada de les anècdotes de la temporada, de la planificació de la nova i alguna que altra petita sorpresa.

I com es diu, vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquesta temporada s’ha acabat.

Moltes gràcies a tots,

El Míster.