dijous, 25 de setembre de 2014

Cross Ametlla de Merola (14.09.2014)

363, 364 y 365! Sí! Hace 365 días que hicimos el Cross de la Ametlla de Merola, y ya volvemos a estar aquí un año más.

Es el inicio de la temporada de 10 kilómetros, y por todo lo que ofrece (recorrido, buena organización, coca, chocolate, regalos, …) el equipo de Los Martes siempre estamos aquí. Algunos llevan 7 años, otros 6 y el que menos ya hace 4, pero todos tenemos el objetivo de llegar a las 10 ediciones y subir al podio y después continuar viniendo mientras las fuerzas nos dejen.

Esta vez tenemos 3 objetivos:

El primero es que Arcadi Alibés me firme su nuevo libro “100 motivos para correr”. Parece el más sencillo, pero viendo la faena que tiene organizando el Cross, parece (y así fue) que costará un poco. Finalmente, lo conseguimos. Gracias Arcadi por estos 10”.

El segundo, el más emotivo para nosotros, era hacerle entrega de una copia de nuestro libro “Todo es posible” al Arcadi i al Xavier Bonastre. Con Arcadi fue un visto y no visto. Era como aquel novio que se casa y recibe felicitaciones de todos, pero hasta que no pasan unos días y con la tranquilidad necesaria se dé cuenta de lo que sucedió. Espero que se lo pueda mirar y que le guste.

Con Xavier fue más fácil. Espere que hablará con Jose Luis Blanco, y cuando marchaba para cambiarse, lo pare un rato y le hice entrega del libro. Parece que le hizo gracia, ahora a esperar su crítica, ja!ja!

Por último, solo quedaba el objetivo que dependía de nuestras fuerzas y piernas, o sea, hacer los 10 kilómetros de esta carrera.

Ah! Se me olvidaba. Tenía pendiente hacerme mi primera foto como corredors.cat. I el objetivo también lo conseguí (por los pelos, dado que cuando salí del bar, ya se habían hecho algunas, pero lo solucionamos haciéndonos algunas más).

Volvemos a la carrera!

Salimos del bar, nos hacemos la foto de todo el equipo (corredores y club de fans), y nos ponemos a calentar. Realizamos un par de vueltas pequeñas, para dejar las piernas un poco a tono.

Cuando paramos, nos ponemos a estirar, y decidimos que ritmo queremos llevar (otra historia será el que podamos hacer). Jordi comenta que quiere hacer 46’, y Fede también. Yo pienso que parece un poco arriesgado para mí, el año pasado hice 48’20”.

Nos paramos a mirar los tiempos del año pasado con el móvil de Fede, y si nuestros animadores no nos avisan, se hace la salida y todavía no estaríamos allí. Gracias animadores por estar en todo!

Nos ponemos en la salida (un poco atrasados), y esperamos el inicio.

A las 10:15h salimos. Rápidamente Fede se avanza unos metros. Vamos avanzando corredores (Xavi Bonastre, Arcadi, Conseller Ivan Tubau, …).


Llega la primera rampa, que pasamos sin dificultades (sólo llevamos un kilómetro). Giramos y nos vamos hacia la parte del bosque. Como siempre esta zona es espectacular! Pocas carreras combinan asfalto, tierra, hierba, subidas y bajadas, o sea, lo tiene todo y para todos los gustos.

Justo en la entrada al bosque, paso a un corredor de corredors.cat (creo que era Vicenç). Cuando lo pasamos (Jordi y yo) nos hace un grito de animo: Muy bien Nachos!! Parece una tontería pero me ha dado muchas fuerzas. Gracias!!

Los kilómetros van pasando y ya llevamos un poco más de 2. El ritmo es muy bueno. Llega la primera rampa, y conseguimos pasar a varios corredores. Fede todavía continua delante nuestro, pero cada vez la distancia se va reduciendo.

Llegamos a la cima de la primera rampa, donde habrá el avituallamiento del kilómetro 7,5. Las piernas continúan bien, y la respiración también.

Hacemos una pequeña pero fuerte bajada, y rápidamente comienza la segunda (para mi la más difícil) de las subidas. Es una subida de pocos metros, pero con mucha pendiente, sobretodo en el último tramo, que te deja rematado.

Aquí conseguimos pasar a Fede, y dejarlo unos pasos detrás.

Pasado esto, volvemos a coger nuestro ritmo de crucero.

Pasamos por el kilómetro 3, i después de una nueva (y muy pequeña) subida, nos vamos hacia la gran bajada de asfalto (antes se hacia de subida y personalmente creo que era más complicada que las dos subidas fuertes que hay con este sentido del recorrido).

Hacemos la bajada, y volvemos a la hierba. Aquí, i gracias a Jordi, nos hacen una foto a los 3 juntos. Cogemos esponjas para remojarnos un poco (aunque hoy esta un poco tapado y no hace mucho calor, por suerte).

Pasamos por el lado de la línea de llegada , y entramos en la Colonia. Aquí, Fede se escapa unos metros, pero Jordi y yo continuamos con nuestro ritmo.

Hacemos las dos primeras calles de la Colonia, y al entrar a la plaza, comenzamos a oír los gritos de nuestro Club de Fans. Se han puesto todos y todas en las escaleras de la Iglesia, y no paran de animarnos. Mueven sus manoplas de colores (sistema rápido para encontrarlos). Están de foto. Les saludamos, nos hacen la fotografía y continuamos hacia el kilómetro 5 (Gracias animadores!! no sabéis las fuerzas que esos ánimos nos dan).


Pasamos por la mitad de la cursa, con un tiempo de 22’46” (Fede) y 22’48” (Jordi y yo). Un poco por encima del objetivo, pero las sensaciones son muy buenas.

Hacemos por segunda vez la zona de los huertos, y continuamos. Llegamos al pequeño tramo de subida y cogemos a Fede.

Nos vamos los 3 hacia el bosque. Cuando entramos en el camino, Fede va haciendo su respiración, y hasta, hace dos intentos de vomitar. Le digo que vigile, y que si hace falta afloje un poco, pero ya sabemos que estas palabras no están en su diccionario.

Llegamos a la primera subida, y con más dificultades que durante la primera vez, la pasamos. Cogemos la botella de agua, nos refrescamos un poco, y hacemos la bajada que nos deja a pies de la siempre temida segunda subida.

Aquí las piernas comienzan a quejarse, pero esta vez no pararé. La conseguimos subir y en el tramo de falso llano, intentamos recuperarnos.

Con el ritmo de crucero cogido, las piernas cogen fuerzas de nuevo, y cuando llegamos a la gran bajada, decido que hecha la faena dura, es el momento de dejarlo todo. Comienzo a augmentar el ritmo, y Jordi sigue a mi lado. Se acaba la bajada y llegamos a la zona de hierba. Nos hacen una nueva foto, y llegamos al tramo que transcurre por dentro de la Colonia. Tengo un momento de duda, pero a falta de 800 metros, no nos vendremos abajo.

Hacemos todo el recorrido por dentro del pueblo y cuando salimos por debajo de un pequeño túnel, encontramos a nuestros animadores con sus manoplas de colores (azul, verde y rojo). Jordi coge a Julia en brazos y marcha hacia la llegada. Yo cojo a Ona y comenzamos a correr toda la recta de meta. Ver la cara de Ona con aquella felicidad, no tiene precio y me hace muy feliz. Entramos y poco después Fede lo hace con Alexia y su manopla roja.


Al final Jordi ha hecho 45’35” (posición 115), yo 45’38” (posición 117) y Fede (que siempre da el 120%) ha hecho 45’46” (posición 118).

Personalmente, estoy muy contento. El año pasado, según mi Garmin, porque me olvide el chip (aquí quiero agradecer a la Organización que han cumplido con su palabra y me ha tenido en cuenta la edición del año pasado. Muchas gracias!!) hice 48’20”, y hoy, he bajado el tiempo en 2’40”. Y he hecho mi mejor marca personal en esta cursa.

Una vez pasados por la ducha de agua fría y al exterior (ritual de esta cursa y que nos ha sentado muy bien,  aunque hoy ha sido por culpa de un fallo del calentador), nos vamos a ver si tenemos suerte en el sorteo (gafas, bolsas y tu peso en caldo ANETO).


Esperamos, pero esta vez no ha habido suerte. Oh!!!

Por último, Fede, Isa, Alexia, Marc, Esther, Ona y yo nos vamos a celebrarlo al Restaurante Gaià. Buena comida, buena tertulia post-comida y vuelta a casa.



Ahora a preparar la Media de Somontano, y después …

Cross Ametlla de Merola (14.09.2014)

363, 364 i 365!! Sí! Fa 365 dies que vam fer el Cross de l’Ametlla de Merola, i ja hi tornem a estar un any més.

És l’inici de la temporada de 10 kilòmetres, i per tot el que ofereix (recorregut, bona organització, coca, xocolata, regals, …) l’equip de Los Martes sempre som aquí. Alguns porten 7 anys, altres 6 i els que menys ja fan 4, però tots tenim l’objectiu d’arribar a les 10 edicions i pujar al podi, i després, continuar venint mentre les forces ens deixin.

Aquesta vegada tenim 3 objectius.

El primer és que l’Arcadi Alibés em signi el seu nou llibre “100 motius per córrer”. Sembla el més fácil, però veient la feina que té organitzant el Cross, sembla (i així va ser) que costarà una mica. Finalment, ho vaig aconseguir. Gràcies Arcadi per aquests 10”.

El segon, el més emotiu per nosaltres, era fer entrega d’una còpia del nostre llibre “Tot és possible” a l’Arcadi i el Xavier Bonastre. Amb l’Arcadi va ser un vist i no vist. Era com aquell nuvi que es casa i rep felicitacions de tothom, però fins que no passen uns dies i amb la tranquil·litat necessària es dóna compte d’allò que va passar. Espero que s’ho pugui mirar i que li agradi.

Amb el Xavier va ser més fàcil. Vaig esperar que parlés amb el Jose Luis Blanco, i quan marxava per canviar-se, el vaig aturar una estona i li vaig fer entrega. Sembla que li va fer gràcia, ara a esperar la seva crítica, ja!ja!

Per últim, només quedava l’objectiu que depenia de les nostres forces i cames, o sigui, fer els 10 kilòmetres d’aquesta cursa.

Ah!!! Se m’oblidava. Tenia pendent fer-me la meva primera foto com a corredors.cat.  I l’objectiu també el vaig aconseguir (pels pèls, donat que quan vaig sortir del bar, ja s’havien fet algunes, però ho vam solucionar fent-nos algunes més).

Tornem a la cursa!!

Sortim del bar, ens fem la foto de tot l’equip (corredors i club de fans), i ens posem a escalfar. Realitzem un parell de voltes petites, per deixar les cames una mica a to.

Quan parem, ens posem a estirar, i decidim quin ritme volem portar (una altra història serà el que poguem fer). El Jordi comenta que vol fer 46’, i el Fede també. Jo penso que sembla una mica agossarat per mi, l’any passat vaig fer 48’20”.

Ens parem a mirar els temps de l’any passat amb el mòbil del Fede, i si els nostres animadors no ens avisen, es fa la sortida i encara no estaríem allà. Gràcies animadors i animadores per estar per tot!!!

Ens posem a la sortida (una mica endarrerits), i esperem el tret de sortida.

A les 10:15h sortim. Ràpidament el Fede s’avança uns metres. Anem avançant corredors i corredores (al Xavi Bonastre, l’Arcadi, al Conseller Ivan Tubau, ...).


Arriba la primera rampeta, que passem sense dificultats (només portem un kilòmetre). Girem i ens anem cap a la part del bosc. Com sempre aquesta zona és espectacular!!
Poques curses combinen asfalt, terra, herba, corriols, pujades i baixades, o sigui, ho té tot i per tot els gustos.

Just a l’entrada del bosc, passo a un corredor de corredors.cat (crec que era el Vicenç). Quan el passem (el Jordi i jo) em fa un crit d’ànim: Molt bé Nachos!! Sembla una tonteria però m’ha donat moltes forces. Gràcies!!!

Els kilòmetres van passant, i ja portem una mica més de 2. El ritme és molt bo. Arriba la primera rampa, i aconseguim passar a varis corredors. El Fede encara continua davant nostre, però cada cop la distància va minvant.

Arribem a dalt de la primera rampa, on hi haurà l’avituallament del kilòmetre 7,5. Les cames continuen bé, i la respiració també.

Fem una petita però forta baixada, i ràpidament comença la segona (per mi la més difícil) de les pujades. És una pujada de pocs metres, però amb molta pendent, sobretot en l’últim tram, que et deixa rematat.

Aquí aconseguim passar al Fede, i deixar-lo uns passos més enrera.

Passat això, tornem a agafar el nostre ritme de creuer.

Passem pel kilòmetre 3, i després d’una nova (i molt petita) pujada, ens anems cap a la gran baixada d’asfalt (abans es feia de pujada i personalment crec que era més complicada que les dues pujades fortes que hi ha amb aquest sentit del recorregut).

Fem la baixada, i tornem a la gespa. Aquí, i gràcies al Jordi, ens fan un foto a tots 3 junts. Agafem esponges per remullar-nos una mica (encara que avui està una mica ennuvolat i no fa gaire calor, per sort).

Passem pel costat de la línia d’arribada, i ens endinsem a la Colònia. Aqui, el Fede s’escapa uns metres, però el Jordi i jo continuem amb el nostre ritme.

Fem els dos primers carrers de la Colònia, i a l’entrar a la plaça, comencem a sentir els crits del nostre Club de Fans. S’han posat tots i totes a les escales de l’Esglèsia, i no paren d’animar-nos. Mouen les seves manoples de colors (sistema ràpid per trobar-los): Estan de foto. Les saludem, ens fan la fotografia i continuem cap al kilòmetre 5 (Gràcies animadors!! no sabeu les forces que això que feu ens donen).


Passem per la meitat de la cursa, amb un temps de 22’46” el Fede i 22’48” el Jordi i jo. Una mica per sobre l’objectiu, però les sensacions són molt bones.

Fem per segona vegada la zona dels horts, i continuem. Arriba el petit tram de pujada i agafem al Fede.

Ens anem tots 3 cap al bosc. A l’entrada del camí, el Fede va  fent la seva respiració, i fins i tot, fa dos intents de vomitar. Li dic que vigili, i que si cal afluixi una mica, però ja sabem que aquestes són paraules que no es troben al seu diccionari.

Arribem a la primera pujada, i amb més dificultats que durant la primera vegada, la passem. Agafem l’ampolla d’aigua, ens refresquem una mica, i fen la baixada que ens deixa a peus de la sempre temuda segona pujada.

Aquí les cames comencen a queixar-se, però aquesta vegada no pararé. Ho aconseguim pujar i en el tram de fals pla, intentem recuperar-nos.

Amb el ritme de creuer agafat, les cames agafen forces de nou, i quan arribem a la gran baixada, decideixo que feta la feina dura, és el moment de deixar-ho tot. Començo a augmentar el ritme, i el Jordi segueix al meu costat. S’acaba la baixada i arribem a la zona de gespa. Ens fan una nova foto, i arribem al tram que transcorre per dintre de la Colònia. Tinc un moment de dubte, però a falta de 800 metres, no ens vindrem a baix.

Fem tot el recorregut per dins del poble i quan sortim per sota d’un petit túnel, trobem els nostres animadors amb les seves manoples de colors (blau, verd i vermell). El Jordi agafa a la Júlia en braços i marxa cap a l’arrribada. Jo agafo a l’Ona i comencem a fer tota la recta de meta corrent. Veure la cara de l’Ona amb aquella felicitat, no té preu i em fa molt feliç. Entrem i poc després el Fede ho fa amb l’Alexia i la seva manopla vermella.

Al final el Jordi ha fet 45’35” (posició 115), jo 45’38” (posició 117) i el Fede (que sempre dóna el 120%) ha fet 45’46” (posició 118).

Personalment, estic molt content. L’any passat, segons el meu garmin perquè em vaig oblidar el chip (aquí vull agrair a l’Organització que va complir amb la seva paraula i m’ha tingut en compte aquesta edició, moltes gràcies!!!) vaig fer 48’20”, i avui, he baixat el temps en 2’40”. I he fet la meva millor marca personal en aquesta cursa.

Un cop passats per la dutxa d’aigua freda i a l’exterior (ritual d’aquesta cursa i que ens ha sentat molt bé, encara que avui ha estat més per un fallo del calentador), ens anem a veure si tenim sort al sorteig (ulleres, bosses i el teu pes en caldo ANETO).

Esperem, però aquest any no ha hagut sort. Oh!!!!

Per últim, el Fede, l’Isa, l’Alexia, el Marc, l’Esther, l’Ona i jo ens anem a celebrar-ho al Restaurant Gaià. Bon dinar, bona tertúlia post dinar i cap a casa.

Ara a preparar la Media de Somontano, i després ....

divendres, 12 de setembre de 2014

Assalt a l’Ermita de Sant Ramon (31.08.14)

Com passa el temps!! Fa poc menys de 2 mesos que acabàvem l’anterior temporada de manera espectacular (1a posició de la Sandra a la cursa de 5km), i ja estem començant una nova temporada.

Com ja vam fer l’any passat, hem començat la temporada amb la Pujada a Sant Ramon. És una cursa de 5 kilòmetres, dels quals 4 kilòmetres són de pujada, i que es fa amb força calor. Però també té coses bones, com que és una cursa gratuïta i que està molt ben organitzada.

A més a més, inclou també una caminada amb el mateix recorregut. Aquest motiu ha provocat que avui tinguem una nova participant del Club Los Martes, l’Isa. Per ser un debut, és força dur, però ja porta uns mesos entrenant amb el seu entrenador personal “Fede”, i està molt preparada.

Amb l’última baixa del Jordi, el Fede i l’Isa em passen a buscar, i així baixem només amb un cotxe.  El trajecte és ràpid, i donat que és l’últim diumenge de vacances per molta gent, i que són les 7:45h, en poc més de 30 minuts arribem al pàrquing que hi ha al costat mateix de la zona de sortida.

Hem arribat tant d’hora, que fins i tot ens hem hagut d’esperar perquè arribessin els dorsals. Després d’aquesta petita espera, ja tenim els nostres pitralls i ja només queden els últims retocs per preparar-nos per fer aquesta curta, però dura cursa.

Mentre anem caminant per anar als lavabos, em trobo al Raúl. El saludo, fa temps que no el veia i el felicito per haver fet i acabat la Marató de les Tucas (42km i un desnivell de +2500m).

Un cop preparats, ens anem cap a la línia de sortida i comencem (el Fede i jo) a escalfar una mica. Un cop fet aquest petit escalfament (que ja ens ha fet suar de valent), ens anem a acomiadar de l’Isa (ella surt des del carrer de sota) i ens posem a la zona de sortida.

Allà torno a trobar-me al Raúl. Em diu que ara està de baixada, i que avui la farà a poc a poc (sobre els 34 minuts). Li comento que nosaltres volem baixar dels 30 minuts, però que ja es veurà.

Ben aviat, es dóna el tret de sortida i ens posem en marxa. Només començar ja tenim una petita pujada amb un terreny de llambordes.  D’aquí marxem cap al barri de Marianao i comença el tram del recorregut trencacames. És un recorregut on et pots trobar una petita i dura pujada, com un tram de gran baixada. Les cames es van escalfant mica en mica, i es comença a fer la selecció natural, o sigui, tothom va agafant el ritme que creu que li farà arribar el millor possible a la veritable pujada a Sant Ramon. El Fede i jo continuem junts.

Després d’una mica més de 2 kilòmetres, arribem al Camí de Golbes. Aquí ens trobem la primera de les fortes pujades del recorregut. Els que s’han passat amb el ritme en els kilòmetres anteriors, es comencem a quedar darrere, i la resta amb més o menys penúries anem avançant poc a poc. Al cap d’uns minuts, arribem a dalt d’aquesta pujada i trobem un petit descans que ens porta cap a la zona de la font i d’avituallament.
Agafem l’ampolla d’aigua, ens remullem una mica (degut a la forta calor que fa avui) i comencen la pujada que ens portarà cap a la nostra fita d’avui: L’Ermita de Sant Ramon.

Aquí segueixo a un altre corredor que va acompanyat de dos llebres, i estem pujant força bé. El Fede comença a quedar-se una mica, però el perfil no permet que l’esperi (ja havíem quedat que ens veuríem a dalt de tot).
Les primeres rampes les passo bastant bé, però no vull passar-me i acabar pagant-ho.

Continuo fent les corbes i cada cop les cames estan més cansades. La calor també està posant el seu granet de sorra, per fer-ho més difícil.

Vaig pujant, però veig que el ritme ja no és tan bo, i després d’un d’aquests revolts haig de fer quatre passes caminant. Ràpidament veig que alguns dels corredors que havia passat en tornen a passar, i decideixo que no puc perdre la feina feta fins ara. Així que em poso de nou a córrer, i ràpidament, veig el cartell que ens informa que només falta un kilòmetre per la nostra arribada.

Passada aquesta “crisis”, el terreny també es suavitza (si es pot dir així) una mica, i uns pocs minuts més tard arribo a la part on es desvien corredors per un costat i caminadors per l’altra.

Aquí hi ha l’última sorpresa (rampa), però conèixer el recorregut (gràcies a l’any passat), fa que sigui menys dura i ja es pot començar a veure la carpa d’arribada. Últims metres i per fi arribem. Em poso a la cua, i un noi ens va agafant el número de dorsal per marcar el nostre temps oficial.

Al poc temps veig arribar al Fede.

Recollim el nostre tros de síndria, plàtan, l’ampolla d’aigua i una coca-cola (calenta!!!). Ens anem a la part de dalt per veure les vistes i quan traiem els mòbils per fer una foto, comprovem que ja tenim un missatge amb el temps i posició que hem fet.

Finalment, el Fede ha fet 28:15 i ha quedat en la posició 103, i jo he fet 28:04 i he quedat en la posició 99.

Després de fer una mica de conya amb el Fede (avui l’he guanyat, i això no passa gairebé mai), anem a trobar l’arribada dels caminadors. Estem amb els ulls ben oberts per veure si veiem a l’Isa. Esperem uns minuts, i el Fede em fa un crit dient-me que ja ve.

Li fem la foto de l’arribada. Ho ha fet molt bé. Primera “cursa-caminada” i ha arribat en 51’ i de les primeres en arribar.

L’Isa agafa els seus queviures i li anem a ensenyar les vistes, ermita, ....
Un cop ja ens hem fet la fotografia de rigor, hem recuperat forces, comencem a baixar de nou per anar a buscar el cotxe i tornar cap a casa.

Fem tota la baixada al trote i quan arribem a baix, li preguntem a un policia com podem fer per arribar al cotxe. Ens dóna les instruccions correctes i al cap d’uns minuts ja estem al cotxe.

Ara la roda ja comença a rodar, i dintre de dues setmanes anem al Cross de l’Ametlla de Merola, i a finals de mes a la Mitja Marató del Somontano (Barbastre).