El meu primer doblet (The Mosquito Run & Cursa Pallejà)

Sí, senyors!! Al final he fet el meu primer doblet (cursa dissabte i diumenge).

L’inici d’aquesta aventura comença el dissabte a Sabadell. Em va tocar un dorsal gratuït a la primera edició en la “The Mosquito Run”.

Dia de rebaixes, dinar a prop de la sortida i molta calor (més de 38ºC).

Ens refugiem al Corte Ingles fins a les 18:30h i després anem al cotxe per preparar-me per la cursa. Agafo la bossa d’aliments que hem portat per deixar-lo al Rebost solidari. Sempre que es pugui és bo col·laborar amb aquestes associacions.

A l’Ona li han donat una bossa de “gusanitos”, i ella com la resta dels nens que hi havia per la zona, s’han dedicat a donar de menjar als ànecs que hi havia per l’estany. Els ànecs s’han engreixat, segur.

A les 19:15h, em separo de les meves fans (l’Esther i l’Ona) i em vaig a mullar la gorra i posar-me a la línia de sortida.

Busco una ombra on aixoplugar-me.

L’animador de la cursa no deixa d’informar com és el recorregut. M’ha anat be, perquè ni m’ho havia mirat. El recorregut consisteix en dues voltes de 2,5 kilòmetres, on el 90% es fa per terra i la resta per zones asfaltades o pavimentades. Tot això, amb les seves pujadetes i baixadetes.

Surto bastant enrere, i ràpidament veig que és una cursa molt popular (molta gent surt caminant). No vull apretar, demà a les 9h tinc una nova cursa.

Em dono compte que els corredors som uns mentiders. Tots diem: “No, aquesta cursa la faré sense apretar”, i després quan sentim el tret de sortida sortim com si no hi hagués demà. I això em passa. Vaig controlant no passar-me amb el ritme, però tot i la calor em sento molt bé, tinc bones sensacions.

Abans del kilòmetre 2, m’escalfo una mica, i no pel ritme, ni per la calor. Un “estafador” (no es mereix el nom de corredor) fot davant de tothom una retallada d’uns 200 metres. Porta una samarreta groga de l’equip l’Espardenya Runners Badalona. Ha tingut sort que volia malgastar forces, sinó hagués apretat per agafar-lo i recriminar-li l’acció.

Continuo corrent entre gespa i terra i sense donar-me compte, faig el primer pas per la línia d’arribada (primers 2,5 kilòmetres en 11’56”).

Intento mantenir el ritme, i ho aconsegueixo sense massa dificultat. Abans de la primera pujada aconsegueixo passar al retallador (m’he sentit be, els tramposos no es mereixen res. Per mi és més important els valors i el respecte que el temps que faci un corredor).

La segona volta la faig millor, és el bo de conèixer el circuit. Últim esprint (on avanço dos corredors) i arribada en 23’10” (segona volta en 11’14”).

Just després de creuar la línia d’arribada em trobo al Miquel SBD de corredors.cat. El saludo i marxo cap a la zona d’avituallament i on es troba el meu equip de suport.

Quan estic creuant el pont les veig a l’altra costat. Només arriba, l’Esther em comenta que ho he fet molt bé. Li vaig dir que faria entre 25’ i 30’, i ella havia rebut un missatge al mòbil amb el meu temps final.

M’hidrato, ens hidratem i ens fem unes quantes fotos. Després estiro una mica, i agafem el cotxe (a 36ºC exteriors marcava) i marxem cap a Olesa de Montserrat.

Dutxa, sopar, crema recuperadora (Fisiocrem) i a dormir per recuperar-nos.

A les 6:30h ens aixequem. Esmorzem, ens vestim i aixequem a l’Ona.

A les 8h arribem a Pallejà. Ràpidament trobem a la Sandra i als seus companys del SAC (Societat Atlètica de Corbera).

Deixo a l’Esther i l’Ona, i me’n vaig cap la zona de sortida. Són les 8:15h i arribo tard. Havia quedat a les 8h amb els altres companys de corredors.cat que avui farem de llebres.

Agafo el meu pitrall i ens anem a canviar i preparar les banderoles.

Sobre les 8:45h, sortim i em dóna temps de fer-me una foto amb l’Ona.

Poc abans de les 9h, ens col·loquem en els nostres llocs.

Amb tot aquest enrenou, no he pogut donar ànims als meus companys de Los Martes (el Jordi i la Sandra). Jordi vol fer sub 20’ i Sandra repetir victòria en els 5 kilòmetres.

Tret de sortida i ens posem en marxa.

El circuit es tracta d’un recorregut de 5 kilòmetres, per tant, avui haurem de fer dues voltes. És un recorregut que ja he fet uns anys seguits, però avui és la primera vegada que faré els 10000 metres.

Intento agafar el ritme de 5’/km però no l’agafo. No sé si el GPS va malament o els kilòmetres estan posats abans, però passo el primer kilòmetre força ràpid (uns 20” per sota de la marca). El recorregut també ajuda, és en baixada, però m’hauré de controlar.

Abans del kilòmetre 1,5 (on hi ha la catifa), veig al Jordi i la Sandra. Els animo i continuo amb el meu ritme. Em costa agafar el ritme lent, em trobo bé, però avui no em puc animar tinc una “feina” encomanada i no puc fallar.

En el pas pel kilòmetre 2, he reduït l’avantatge que portava, però no anirà malament per la pujadeta que ens trobarem abans del punt kilomètric 3.

Explico als “companys” que em segueixen que anem una mica ràpids i per regular farem la pujadeta a un ritme més tranquil. I així ho fem. En el pas pel kilòmetre 3, ja només tenim uns 10” d’avantatge respecte al temps que hem de fer.

Girem i tornem cap a la sortida. El perfil és en lleugera baixada. Recuperem sensacions i també ens remullem una mica (sobretot la gorra), que avui fa falta. Agafem aigua a l’avituallament (destacar les bicis amb aigua, que ja vam veure a Olesa) i passem per darrera de l’Ajuntament.

Amb tot això i sense gairebé adonar-nos, arribem al kilòmetre 4. Anem només 8” per sobre del temps, he trobat el ritme!

A uns 500 metres de fer la primera volta, s’enganxen al grup l’Arcadi Alibès i el Xavi Bonastre. Em comenten que he anat fort al primer kilòmetre (i tenen raó). Em diuen que ells van a 5’/km clavats, i jo els hi dic que si em volen treure la “feina”, jaja!!

Mica en mica, ells marxen. Jo i la meva colla passem els cinc primers kilòmetres en 25’. Ho hem clavat. Ara a repetir-ho, tot i que la calor de la segona volta farà la selecció natural.

Mentre passo per la línia de sortida em dóna temps de veure a la Sandra i al Jordi. La Sandra no sap en quina posició ha quedat, i el Jordi em diu que ha fet 19’ (està molt fort!!).

Tornem a fer una mica ràpid el kilòmetre 6, però és el perfil que acompanya, i li hem guanyat 8” al crono.

El pas pel proper kilòmetre ho fem clavat a 5’, i ja encarem la zona més difícil.

Aquí porto un corredor que porta amb mi tota la cursa. El veig bé, i li comento que un cop fem la pujadeta, si es troba bé, que tiri.

El grup ha canviat una mica. Alguns corredors han començat a patir, d’altres s’han enganxat i també recollim alguns que van afluixant. Intento animar a tots, perquè aconsegueixin el seu objectiu.

Un cop passat pel kilòmetre 3, hem perdut uns segons, però tenim uns 4” de marge.

El corredor que anava amb mi, comença a apretar i el deixo marxar (no m’han faltat ganes de seguir-lo, però avui no puc fer-ho).

Passem de nou per la zona de pujada de l’Ajuntament, i encarem l’últim kilòmetre.

Aquí un corredor que va patint, es gira i al veurem diu: “No pot ser, ets la llebre de 50’, que malament, tinc que arribar davant teu” Jaja!!

Ell apreta i ens deixa darrera, anem força bé, però ja no tinc molts “amics”, i menys que em quedaran quan vegin la línia d’arribada.

Sortim de la rotonda i ja només queda els 400 metres rectes que ens portaran al nostre objectiu.

Els corredors que porto al meu costat comencen a apretar, i em deixen. Això sol passar.

Em vaig girant per animar als que porto a pocs metres, perquè facin un últim esforç i així aconseguir el seu objectiu.

Com vaig sol, començo a aixecar els braços perquè la gent comenci a aplaudir i animar als corredors, i ho aconsegueixo.

En un gir d’aquest, no em dono compte que l’Ona (la meva filla) ha sortit per entrar amb mi, i ens xoquem i cau. La recullo i entrem junts amb un temps de 49’56”. Perfecte! Objectiu aconseguit!.

Només creuar la línia d’arribada dos corredors em donen les gràcies per haver-los ajudat a aconseguir els seus objectius. Això em satisfà moltíssim, m’omple molt, i em demostra que finalment he fet una bona feina.

Recullo la beguda, la síndria i el meló i rebo el petó de la meva dona (el millor premi).

Vaig a retrobar-me amb el Jordi i parlem de com li ha anat la cursa. Ha tingut bones sensacions i ha tret un resultat meravellós.

Després truco a la Sandra que em diu que ha quedat tercera, empatada amb l’Esther (SAC) amb el mateix temps.

Comencem a preparar-nos per les curses dels petits.

Aquí a destacar l’arribada del David (@daddybalboa), la Fani i la seva colla, tots amb la samarreta vermella de quan van fer la preparació per la Marató de Boston. Això es postureo familiar, jaja!!

La participació infantil serà massiva. La Júlia, el John, el Leo i l’Ona faran la cursa dels més petits (150m), i el Raul farà la de 1000m.

Els més petits la fan amb els seus respectius pares, i Raul la fa sol (ja no deixen córrer als pares, ja és gran, jaja!), però amb tots animant-lo.

Al final tots amb les seves medalles.

Per posar-li la cirereta al pastís, ens esperem per veure pujar a la tercera posició a la Sandra, que fent un gest que la honra comparteix el seu lloc i premi amb la seva companya del SAC, l’Esther.

Ha estat un bon cap de setmana per tancar la temporada.

Ara a fer un descans actiu, a celebrar-lo amb el sopar de l’equip, i al Setembre a començar l’entrenament i el camí cap a la Marató de Castelló el 06/12/15. Objectiu, fer sub 4h.

Carrera del Foc (Cursa del Foc)

A veces nos emperramos en planes de entrenamientos, ritmos, ..., y cuando dejamos esto de lado y nos dedicamos a disfrutar de salir a correr nos traemos buenas sorpresas. Pero vamos por partes.

Lo digo, y así lo siento, no me gusta el recorrido de la Carrera del Fuego (Cursa del Foc). Por la época del año en la que estamos prefiero los recorridos con dos vueltas de 5km, un recorrido más urbano y no pisar tanto polígono industrial, pero como cada año (casi cada año), acabo apuntado a la carrera de mi pueblo (sobre todo por la insistencia de Jordi (mi hermano) que sí que las ha hecho todas).

Tengo claro que no quiero hacer ningún tiempo, el objetivo del año es el Maratón de Castellón, y quiero llegar en septiembre (donde empezaré los entrenamientos) vacío de la cabeza y de las piernas, para poder empezarlas a cargar. Por eso, días previos me salió la oportunidad de ayudar a Carles (un compañero que se ha apuntado a correr con nosotros en las mañanas de sábados y domingos). Quiere bajar de los 51’ que hizo el año pasado. Le comento que si quiere le puedo hacer de liebre de 50’.

Vamos entrenando y uno de estos sábados hacemos el recorrido (es lo bueno de tener la carrera en tu pueblo) y para nuestro sorpresa hacemos 49’. Una semana más tarde Carles hace un segundo entrenamiento del circuito con dos cracks (Jordi y David) y lo hacen en 47’ y pico. Carles se va animando, y David lo va presionando, ¡jaja! Así que poco antes de empezar Carles me comenta que le ha dejado el reloj GPS a su mujer (la Chus, que también hace la carrera) y que quiere seguir la liebre de 45’. Le digo que yo voy con él, y que lo intentaremos.

¡Familia Crespo a correr!

Ona la campeona

¡Un pequeño break! Antes de nuestra carrera, se ha hecho la Carrera del Fogonet (600m) dónde han participado Júlia y Ona. Lo han hecho muy bien, sobre todo si consideramos que hemos hecho una salida, y creyendo que era la carrera hemos hecho toda la vuelta (600m) para volverla a repetir, porque sólo era calentamiento. Se han portado como dos campeonas y han hecho su primera carrera con chip, ¡jaja! Lo importante es que se han divertido y cada día les gusta más este mundillo.

Si tenemos en cuenta los trozos de sandía que se han comido y el que han corrido, yo creo que han comido más, ¡jaja!

¡Recuperando fuerzas!

Volvemos a la carrera de los 10 kilómetros.

Ya estamos detrás de la liebre de 45’. Delante tenemos a Arcadi Alibés y a Xavier Bonastre, no se pierden una, ¡jaja!

Las 9:30h y salimos. Salimos rápidos, muy rápidos, pero el perfil del primer kilómetro ya lo permite (bastante bajada). Pasamos el kilómetro 1 con un tiempo de 4:02. Es un tiempo muy rápido, pero cuando empezamos a hacer el tramo de subida de los kilómetros 2 y 3, puedo comprobar que la liebre ha hecho un buen trabajo. Ha aprovechado el desnivel negativo del primer kilómetro para compensar los otros dos, y hemos hecho las subidas más fuertes de la carrera a un ritmo bastante suave, consiguiendo la media deseada.

Pasado el kilómetro 3, volvemos al pueblo. Cogemos la primera botella de agua (muy bien los avituallamientos, hasta 4, es un tema que está muy trabajado por los organizadores). Bebemos un poco, nos remojamos y continuamos hacia el centro del pueblo. Aquí vemos nuestros animadores. Hay bastante gente, la batukada, ... y sin querer nos animamos y nos tenemos que frenar para no dejar la liebre atrás.

Giramos y ensartamos el camino hacia la Plaza de las Fuentes. Aquí hay voluntarios dándonos vasos de agua, pero no cogemos ninguno.

Vamos por la alfombra de media carrera, y vamos unos 5-6 corredores con la liebre. Carles aguanta bastante bien. El paso por la alfombra de los 5 kilómetros es de 22:34, vamos en tiempo.

Pasamos por el barrio del Sant Bernat y de allá cabe el tramo más crítico de la carrera, el Polígono de la Flora. No es crítico por su perfil, sino porque si hace calor (como hoy), no hay lugar donde esconderte y a la salida hay un subidita de 50-100m que te deja claro como acabarás la carrera.

Pasamos el kilómetro 6 y cuando entramos al barrio de la Flora ya vemos salir los dos primeros clasificados.

Continuamos y algo más allá vemos a David y Jordi (o David va mal o Jordi está muy fuerte, pero van muy juntos). Los llamo para animarlos y para enseñarles que Carles está con la liebre de 45’ y lo está haciendo genial.

Hacemos todo el giro, volvemos a coger agua, y cuando vamos a coger la recta que nos volverá a traer al pueblo, al remojarme la gorra, se caen las gafas. Carles hace el intento de cogerlas, pero le digo que continúe corriendo y yo me paro para cogerlas. Lo hago lo más rápido posible, pero tengo que subir un poco el ritmo para poder volver a coger a Carles y la liebre de 45’.

Antes de la salida del polígono ya vuelvo a estar a su altura. Aquí vemos a la mujer de Carles (Chus) que lo anima. Paso la subidita bastante bien, me noto con fuerzas, pero al girarme veo que Carles empieza a quedarse atrás. Hoy no importa el tiempo, y sin dejar que se escape la liebre, intento no alejarme mucho de Carles. Le doy unos gritos de ánimo, pero ahora está sufriendo.

Hagamos el último tramo “durillo” de la carrera, y ya estamos a menos de 2 kilómetros de la llegada.

Giramos, pasamos por el kilómetro 9 y ensartamos la larga recta que nos traerá a la meta.

Carles continúa luchando, y no paro de intentar que no tire la toalla, lo está haciendo super bien.

Veo que aguantará, y cuando ya estamos en la calle principal del pueblo, se empieza a escuchar la gente, y me empiezo a animar. Subo el ritmo, pero tampoco quiero llegar fuera. A medio camino escucho a Lorena (mujer de Robert) que me ve y me anima. Voy pasando algunos corredores, y haciendo alguna mirada atrás para ver dónde está Carles. Continúa detràs, por lo tanto, lo conseguirá.

Nos acercamos a la zona más bonita, la zona de la Plaza Cataluña, donde hay bastante gente haciendo el pasillo de llegada. Empiezo a levantar los brazos para que la gente empiece a animarnos. También abro los brazos y empiezo a mover las manos para que todos los pequeños que hay a ambos lados de la calle pongan sus manos y poder chocar sus manos (en el argot runner se conoce como hacer un Novatillo Total, ¡jaja!).

¡Preparad las manos!

¡A por ellas!

¡Todas para mí!

Hago zigzag, para chocar el máximo número de manos, y veo a mi padre que me dice que la Ona (mi hija) está algo más adelante y que quiere entrar conmigo. Tres o cuatro pasos más y ya veo a mis fans (Esther, Ona, la yaya Joaquina, Anabel, ...). Cojo a Ona de la mano y entramos juntos, con un tiempo de 45’38”. Paramos recupero un poco, y me giro para poder ver la llegada de Carles. Finalmente, ha hecho 46’03”. Muy bien, perfecto, son 5’ que el año pasado.

Estoy contento. Hace unas semanas tenía malas sensaciones, pero hoy me he encontrado muy cómodo, y tranquilamente hubiera podido bajar mi mejor marca en esta carrera (44’59”). Pero estoy más contento por haber ayudado a un nuevo “amigo” (Carles) a conseguir su objetivo, esto me llena todavía más.

Cogemos la bebida y nuestro trozo de sandía, y hacia la sombra. A descansar, comer y estirar un poco.

Un vez relajado, veo a Jordi que me comenta que ha quedado por delante de David. Jordi le ha atrapado bajo el puente del Polígono de la Flora, y aunque le ha animado para acabarla juntos, David no ha podido. Está claro que David trae las piernas más cargadas de kilómetros, y que seguro, que el día 26/09/15 nos dará una alegría en el Maratón de Berlín, y lo celebrará cómo se merece, con una mega birra, ¡jaja! Finalmente ellos han hecho 41’22” y 41’36”, respectivamente.

Vamos despacito hacia la Plaza Cataluña, para ver las clasificaciones y ver si nos ha tocado algún premio en el sorteo (no habido suerte).

Charlamos con la gente, es lo bueno de correr en tu pueblo, conoces mucha gente.

Hoy también he podido conocer nuevos compañeros de corredors.cat, en Hansi, Alvar, Francisco, y algunos que ya conocía, Wolves (somos del mismo pueblo y sólo nos vemos en las carreras, ¡jaja!). Ha sido un placer, nos continuamos viendo. (Gracias a Wolves  por las mayor parte de las fotos)

Y para rematarlo, nos hemos ido todos juntos con nuestras familias a hacer un buen aperitivo, ¡que hoy nos lo hemos ganado todos!

Por cierto, señores de Estrella Damm, el próximo año si queréis podemos hacer el anuncio del verano, ¡jaja!

Mediterráneamente

Ahora un par de semanas y haré mi primer doblete (carrera sábado y domingo), y de nuevo carreras de las “pequeñitas” en Pallejà, y con esto ya haremos fiesta hasta septiembre.

PD: Empecé diciendo que el recorrido no me gustaba, y lo continúo pensando, soy más de un recorrido de 5 kilómetros con dos vueltas y más urbano, que te deje la posibilidad de hacer una carrera larga o más corta. Pero también quiero decir que todo el mundo que ha venido a la carrera, y con quien he hablado, ha acabado muy contento, me ha hablado muy bien de la organización, de los avituallamientos (4), por lo tanto, felicitar a la organización y seguramente ¡nos veremos el próximo año!

La única pequeña pega, es el tema de la carrera de los pequeños, pero por el mismo precio hicimos dos carreras, ¡jaja!

Xavi Crespo

Cursa del Foc

A vegades ens capfiquem en plans d’entrenaments, ritmes, ..., i quan deixem això de banda i ens dediquem a gaudir de sortir a córrer ens portem bones sorpreses. Però anem a pams.

Ho dic, i així ho sento, no m’agrada el recorregut de la Cursa del Foc. Per l’època de l’any en la que estem prefereixo els recorreguts amb dues voltes de 5km, un recorregut més urbà i no trepitjar tant polígon industrial, però com cada any (quasi cada any), acabo apuntat a la cursa del meu poble (sobretot per la insistència del Jordi, el meu germà que sí que les ha fet totes).

Tinc clar que no vull fer cap temps, l’objectiu de l’any és la Marató de Castelló, i vull arribar al Setembre (on començaré els entrenaments) buit del cap i de les cames, per poder començar-les a carregar. Per això, dies previs em va sortir l’oportunitat d’ajudar al Carles (un company que s’ha apuntat a córrer amb nosaltres en les matinades de dissabtes i diumenges). Vol baixar dels 51’ que va fer l’any passat. Li comento que si vol li puc fer de llebre de 50’.

Anem entrenant i un d’aquests dissabtes fem el recorregut (és el bo de tenir la cursa al teu poble) i per la nostra sorpresa fem 49’. Una setmana més tard el Carles fa un segon entrenament del circuit amb dos cracks (Jordi i David) i ho fan en 47’ i pico. El Carles es va animant, i el David el va pressionant, jaja!! Així que poc abans de començar, el Carles em comenta que li ha deixat el rellotge GPS a la seva dona (la Chus, que també fa la cursa) i que vol seguir la llebre de 45’. Li dic que jo vaig amb ell, i que ho intentarem.

Família Crespo a córrer!!

La campiona Ona!!

Un petit break! Abans de la nostra cursa, s’ha fet la Cursa del Fogonet (600m) on han participat la Júlia i l’Ona. Ho han fet molt bé, sobretot si considerem que hem fet una sortida, i creient que era la cursa hem fet tota la volta (600m) per tornar-la a repetir, perquè només era escalfament. S’han portat com dues campiones i han fet la seva primera cursa amb xip, jaja!! L’important és que s’han divertit i cada dia els hi agrada més aquest mundillo.

Si tenim en compte els trossos de síndria que s’han menjat i el que han corregut, jo crec que han menjat més, jaja!!

Recuperant forçes!!

Tornem a la cursa dels 10 kilòmetres.

Ja estem darrera la llebre de 45’. Davant tenim a l’Arcadi Alibés i al Xavier Bonastre, no es perden una, jaja!!

Les 9:30h i sortim. Sortim ràpids, molt ràpids, però el perfil del primer kilòmetre ja ho permet (bastant baixada). Passem el kilòmetre 1 amb un temps de 4:02. És un temps molt ràpid, però quan comencem a fer el tram de pujada dels kilòmetres 2 i 3, puc comprovar que la llebre ha fet un bon treball. Ha aprofitat el desnivell negatiu del primer kilòmetre per compensar els altres dos, i hem fet les pujades més fortes de la cursa a un ritme força suau, aconseguint la mitja desitjada.

Passat el kilòmetre 3, tornem al poble. Agafem la primera ampolla d’aigua (molt bé els avituallaments, fins a 4, és un tema que està molt treballat pels organitzadors). Bevem una mica, ens remullem i continuem cap al centre del poble. Aquí veiem els nostres animadors. Hi ha força gent, la batukada, ... i sense voler ens animem i ens hem de frenar per no deixar la llebre enrere.

Girem i enfilem el camí cap a la Plaça de les Fonts. Aquí hi ha voluntaris donant-nos gots d’aigua, però no agafem cap.

Anem per la catifa de mitja cursa, i anem uns 5-6 corredors amb la llebre. El Carles aguanta força bé. El pas per la catifa dels 5 kilòmetres és de 22:34, anem en temps.

Passem pel barri del Sant Bernat i d’allà cap el tram més crític de la cursa, el Polígon de la Flora. No és crític pel seu perfil, sinó perquè si fa calor (com avui fa), no hi ha lloc on amagar-te i a la sortida hi ha un pujadeta de 50-100m que et deixa clar com acabaràs la cursa.

Passem el kilòmetre 6 i quan entrem al barri de la Flora ja veiem sortir els dos primers classificats.

Continuem i una mica més enllà veiem al David i al Jordi (o David va malament o Jordi està molt fort, però van molt junts). Els crido per animar-los i per ensenyar-los que el Carles està amb la llebre de 45’ i ho està fent de conya.

Fem tot el gir, tornem a agafar aigua, i quan anem a agafar la recta que ens tornarà a portar al poble, al remullar-me la gorra, es cauen les ulleres. El Carles fa l’intent d’agafar-les, però li dic que continuï corrent i jo em paro per agafar-les. Ho faig el més ràpid possible, però haig de pujar una mica el ritme per poder tornar a agafar al Carles i la llebre de 45’.

Abans de la sortida del polígon ja torno a estar a la seva alçada. Aquí ens trobem a la dona del Carles (la Chus) que l’anima. Passo la pujadeta força bé, em noto amb forces, però al girar-me veig que el Carles comença a quedar-se enrere. Avui no importa el temps, i sense deixar que s’escapi la llebre, intento no allunyar-me molt del Carles. Li faig uns crits d’ànim, però ara està patint.

Fem l’últim tram “durillo” de la cursa, i ja estem a menys de 2 kilòmetres de l’arribada.

Girem, passem pel kilòmetre 9 i enfilem la llarga recta que ens portarà a la meta.

Carles continua lluitant, i no paro d’intentar que no llenci la tovallola, ho està fent super bé.

Veig que aguantarà, i quan ja estem al carrer principal del poble, es comença a escoltar la gent, i em començo a animar. Pujo el ritme, però tampoc vull arribar fos. A mig camí escolto a la Lorena (dona del Robert) que em veu i m’anima. Vaig passant alguns corredors, i fent alguna mirada enrere per veure on ve el Carles. Continua allà darrera, per tant, ho aconseguirà.

Ens apropem a la zona més bonica, la zona de la Plaça Catalunya, on hi ha força gent fent el passadís d’arribada. Començo a aixecar els braços perquè la gent comenci a animar-nos. També obro els braços i començo a moure les mans perquè tots els petits que hi ha a banda i banda del carrer posin les seves mans i poder xocar les seves mans (en l’argot runner es coneix com fer un Novatillo Total, jaja!!).

Poseu-me les mans!!

Més mans!!

Totes les mans per mi!!

Faig ziga-zaga, per xocar el màxim nombre de mans, i veig al meu pare que em diu que l’Ona (la meva filla) està una mica més endavant i que vol entrar amb mi. Tres o quatre passes més i ja veig a les meves fans (l’Esther, l’Ona, la iaia Joaquina, la tieta Anabel, ...). Agafo a l‘Ona de la mà i entrem junts, amb un temps de 45’38”. Parem recupero una mica, i em giro per poder veure l’arribada del Carles. Finalment, ha fet 46’03”. Molt bé, perfecte, son 5’ que l’any passat.

Estic content. Fa unes setmanes tenia males sensacions, però avui m’he trobat molt còmode, i tranquil·lament hagués pogut baixar la meva millor marca en aquesta cursa (44’59”). Però estic més content per poder haver ajudat a un nou “amic” (Carles) a aconseguir la seva fita, això m’omple encara més.

Agafem la beguda i el nostre tros de síndria, i cap a l’ombra. A descansar, menjar i estirar una mica.

Un cop relaxat, veig al Jordi que em comenta que ha quedat per davant del David. El Jordi l’ha atrapat sota el pont del Polígon de la Flora, i tot que l’ha animat per acabar-la junts, el David no ha pogut. Està clar que el David porta les cames més carregades de kilòmetres, i que segur, que el dia 26/09/15 ens donarà una alegria a la Marató de Berlin, i ho celebrarà com es mereix, amb una mega birra, jaja!! Finalment ells han fet 41’22” i 41’36”, respectivament.

Anem xino-xano cap a la Plaça Catalunya, per veure les classificacions i veure si ens ha tocat algun premi en el sorteig (no ha hagut sort).

Petem la xerrada amb la gent, és el bo de córrer al poble, coneixes molta gent.

Avui també he pogut conèixer nous companys de corredors.cat, en Hansi, l’Alvar, el Francisco, i alguns que ja coneixia, el Wolves (som del mateix poble i només ens veiem a les curses, jaja!!). Ha estat un plaer, ens continuem veient. (Donar les gràcies al Wolves per la major part de les fotos)

I per rematar-ho, ens hem anat tots junts amb les nostres famílies a fer un bon aperitiu, que avui ens ho hem guanyat tots!!

Per cert, senyors de l’Estrella Damm, l’any vinent si voleu podem fer l’anunci de l’estiu, jaja!!

Mediterraniament

Ara un parell de setmanes i faré el meu primer doblete (cursa dissabte i diumenge), i de nou curses de les petitones a Pallejà, i amb això ja farem festa fins al setembre.

PD: Vaig començar dient que el recorregut no m’agradava, i ho continuo pensant, sóc més d’un recorregut de 5 kilòmetres amb dues voltes i més urbà, que et deixi la possibilitat de fer una cursa llarga o més curta. Però també vull dir que tothom que ha vingut a la cursa, i he parlat amb ell, ha acabat molt content, m’ha parlat molt bé de l’organització, dels avituallaments (4), per tant, felicitar a l’organització i segurament ens veurem l’any vinent!

L’única petita pega, és el tema de la cursa dels petits, però pel mateix preu vam fer dues curses, jaja!!

Xavi Crespo