Una cursa diferent (Cross Ametlla Merola - 13.09.15)

Sí! El Cross de l’Ametlla de Merola és una cursa diferent. No té un perfil per fer grans marques (pujades i baixades, tros de gespa, terra, asfalt, …) però té un encant que t’enganxa.

Com cada any (i ja porto 7) comença la nova temporada oficialment.

Aquest any, cada membre de Los Martes té la seva “guerra” personal.

El Jordi vol baixar de 40’ a la Cursa de la Tardor (Sant Andreu de la Barca), encara que tots creiem que farà la seva MMP (38’54”).

El Fede s’està recuperant dels seus dolors.

I jo, ja he començat el meu planning d’entrenaments per la Marató de Castelló, on vull baixar de les 4h (serà així al tercer intent?)

Ah! I l’Alexia s’ha animat i farà la cursa de 1200m.

Per tant, arribem d’hora a l’Ametlla de Merola. Com sempre, uns voluntaris ens indiquen el camí on deixar el cotxe, i l’aparquem.

Anem a inscriure a l’Alexia, i marxem a fer un cafetó al bar del poble.

A les 9:35, comença la cursa de l’Alexia. Són 1200m, però aquí no hi ha cursa fàcil.

Tots l’animen molt, i ella va fent. Se li fa llarga, però finalment arriba a la meta i aconsegueix una nova medalla. A veure si no ho deixa i s’enganxa a fer-ne més!

Els grans deixem les bosses i jaquetes al guarda-roba (a primera hora feia fred), i marxem a escalfar una mica.

El Fede no fa molt bona cara, i jo no sé com estaré després dels 17km i excursió al Tibidabo d’ahir.

Estirem i ens posem a la línia de sortida. El Jordi es posa per la part del davant (vol intentar fer la seva millor marca, però el dia d’atraccions d’ahir passarà factura). El Fede i jo ens posem una mica més enrere. La idea és acompanyar al Fede, però ja veurem.

Tret de sortida i allà que hi anem. Sortim molt ràpids i ens posem per sota de 4’30”.

Als 700m, el Fede em diu que marxi. Em trobo bé, i tot i que no vull passar-me li prenc la paraula, i marxo.

Vaig fent kilòmetres amb molt de control. Conèixer el recorregut, fa que sàpigues que encara queden les dues pujadetes fortes, i que seran més fortes en la segona volta.

A l’arribar al bosc, passem pel kilòmetre 3 i ja comença la primera pujada. Em trobo fort i no noto massa el primer tram. Arribo a dalt, recupero i baixada per fer la segona pujada, la més curta però molt dura.

L’aconsegueixo passar bastant bé, encara que quan arribo a dalt les cames em demanen una mica de calma.

Enfilem el tram que hi ha al costat de la carretera, i després d’uns petits tobogans, ja estem a la gran baixada. No em deixo del tot, però ràpidament agafo una bona velocitat.

Passem a la gespa, agafem l’esponja d’aigua, i cap a la Colònia.

Aquí la calor es comença a notar, i anem tots en fila d’un per l’única ombra que hi ha. Quan arribo a la plaça veig a la Isa, l’Alexia i la Lorena. Les saludo i em fan una foto (veig que m’ho estava passant molt bé).

Continuo i passo per la catifa dels primers 5 kilòmetres. Tinc bones sensacions, però no vull apretar.

Fa temps que no veig al Jordi, ni al Fede, però trobo a un company de corredors.cat, l’Ivan.

Quan deixem el tram dels horts, li pregunto com va. Em diu que bé, però que s’ho prendrà amb calma, fins a la gran baixada.

Intentaré anar amb ell, i així ho faig fins a l’arribada de la primera rampa. Jo continuo i ell es queda una mica enrere.

Les sensacions són bones, i sense augmentar el ritme, aconsegueixo fer el primer gran obstacle, i agafo forces pel segon.

Al segon tram vaig darrera d’un corredor de l’equip CX, que pateix força. No el puc passar i m’espero a arribar a dalt i quan puc (després de recuperar les cames) l’aconsegueixo passar.

Ja s’ha acabat la part difícil i a l’última baixada em deixo caure bastant fort. És aquí, passat el kilòmetre 9, quan escolto que està arribant el Reyes Estévez. M’alegra veure que només m’ha tret uns metres, jaja!!

Ziga-zaga per la zona de gespa i de nou a dintre del poble. Aquí porto 3 corredors per davant. No vull apretar. Continuo per l’ombra darrera d’ells, però em noto que encara tinc forces a les cames.

Passem per sota del porxo, girem a l’esquerra i cap a la línia d’arribada. Aquí sí que trec la força que et dóna un pitrall i faig un sprint. Aconsegueixo passar a dos corredors, però el tercer em guanya. Un cop hem creuat l’arribada, xoquem les mans.

Finalment, 46’09”. Sense anar a tope, i m’he quedat a 30” de la meva millor marca en aquesta cursa, tot i el dia d’ahir.

El Jordi ha fet 42’, i tot no ser el seu millor temps (també per 30”, es nota que som germans), ha aconseguit quedar per davant del Reyes Estévez. Molt bé Jordi!!

Jo recupero, i em poso a aplaudir als altres “companys” que arriben.

Arriben varis companys de corredors.cat, la Socanna, el Vicenç i l’Ivan.

Al cap de poc, arriba el Fede. Finalment, 49’36”. Molt bé! Sobretot si veiem com venia d’abans de les vacances. Ànims company, i ben aviat, estaràs donant-nos guerra de nou.

Anem ràpids a per les bosses, i per veure si queda aigua calenta a les dutxes, però no ha hagut sort. Com sempre, aigua fresqueta. Sort que feia calor.

Un cop dutxats, a recollir una mica de coca i xocolata. Què bona està!!

Esperem al sorteig de premis, però avui no ha hagut sort.

Recollim i fins l’any vinent!

Ara a continuar cadascú amb els seus entrenaments i amb els seus reptes, però sempre compartint bones estones.

Ens veiem,

Xavi Crespo

Subida a Sant Ramon (29.08.15)

Comenzamos una nueva temporada, con un objetivo muy claro, la Maratón de Castellón.

Si hiciera caso de los consejos de los expertos, no tendría que hacer esta carrera, pero me gusta. Es dura, pero tiene alguna cosa que te engancha, y que hace que cada año, a finales de agosto, muchos estemos en la línea de salida.

Este año voy solo, sin mis compañeros de Los Martes, pero no me quiero perder esta fiesta.

Esther (mi mujer) me acerca con el coche a Sant Boi. Me acompaña a buscar el dorsal, y después yo la acompaño hasta el coche.

Voy haciendo tiempo, y me encuentro con 3 compañeros de corredors.cat. Estoy un rato, y después comienzo a calentar.

No tengo ningún tiempo en la cabeza, ni me veo con muchas ganas de esforzarme, solo quiero disfrutar de esta corta y dura carrera (5km).

Dos minutos antes de las 19h, se hace la salida. Todos empezamos a correr, y rápidamente voy avanzando a gente.

Pronto, llega la primera subida. No es muy larga (unos 300 metros) , pero bastante inclinada.

Me voy haciendo hueco y sin apretar (hace falta guardar fuerzas para lo que vendrá después), voy pasando a muchos corredores.

Inmediatamente otra subida (más corta) y comienza la zona de toboganes (creo que con más bajadas, que subidas) por dentro de la urbanización.

Dejamos el asfalto y comienza el camino de tierra que nos llevará a la cima.

La primera subidita, comienza a hacer daño. Pero todavía me encuentro bien, y la hago a buen ritmo.

Cuando llego a arriba, y en el tramo más plano, aflojo un poco para recuperar las piernas.

Voy al lado de otro corredor, y vamos manteniendo un ritmo bastante tranquilo. Vamos juntos hasta el avituallamiento. Cojo la botella de agua, bebo un poco, me mojo, y continuo hacia arriba.

Hace calor, pero por suerte en el camino hay bastante sombra.

Las primeras rampas hacen que deje atrás al otro corredor. Me encuentro bien, y voy pasando a varios corredores que ya van caminando.

Tengo claro, por los dos anteriores años, los tramos más duros, pero hay muchas curvas que se parecen, y que me hacen creer que ya estoy llegando.

Finalmente, paso por el lado del cartel de 1 kilómetro para meta. Hoy no puedo parar, ¡la haré toda entera sin parar!

No tengo fuerzas para hacer un último sprint, pero a falta de 300 metros, veo que si no aflojo conseguiré bajar mi mejor marca del año pasado.

Finalmente, saco fuerzas de algún sitio (no sé de donde) y consigo llegar con un tiempo de 28’02”. Son dos segundos menos que el año pasado. Sin querer he hecho mi MMP en esta carrera.

Cojo el agua, la Coca Cola, la sandía (que buena y que bien que sienta) y la barrita energética.

Hago dos fotos de las vistas, hablo un poco con los compañeros de corredors.cat que he conocido en la salida, y vuelvo a bajar por el lado que me llevará hacia Viladecans, donde tengo a la familia esperandome (4km más, es como dos carreras en una, una de subida y otra de bajada).

Si las piernas lo permiten, el año que viene repetiremos y me llevaré a todos mis compañeros de Los Martes.

Ahora a comenzar a preparar las piernas y la cabeza para la Maratón, pero por el camino quedan más carreras y más historias (Ametlla de Merola, Sant Andreu de la Barca, Mitja Anoia, ...)

Nos vemos,

Xavi Crespo 

Pujada a Sant Ramon (29.08.15)

Comencem una nova temporada amb un objectiu molt clar, la Marató de Castelló.

Si fes cas dels consells dels experts, no hauria de fer aquesta cursa, però m’agrada. És dura, però té un alguna cosa que t’enganxa, i que fa que cada any, a finals d’agost, molts estiguem en la línia de sortida.

Aquest any vaig sol, sense els companys de Los Martes, però no em vull perdre aquesta festa.

L’Esther (la meva dona), m’apropa amb el cotxe a Sant Boi. M’acompanya a agafar el pitrall, i després jo l’acompanyo fins al cotxe.

Vaig fent temps, i em trobo amb 3 companys de corredors.cat. Estic una estona, i després començo a escalfar.

No tinc cap marca al cap, ni em veig amb moltes ganes d’esforçar-me, només vull gaudir d’aquesta curta i dura cursa (5km).

Dos minuts abans de les 19h, es fa la sortida. Tothom comença a córrer, i ràpidament vaig avançant a gent.

Ben aviat, arriba la primera pujada. No és molt llarga (uns 300 metres), però força inclinada.

Em vaig fent forat i sense apretar (cal guardar forces pel que vindrà després), vaig passant a molts corredors.

Tot seguit una altra pujadeta (més curta) i comença la zona de tobogans (crec que amb més baixades, que pujades) per dintre de la urbanització.

Deixem l’asfalt i comença el camí de terra que ens portarà fins al cim.

La primera pujadeta, comença a fer mal. Però encara em trobo molt bé, i la faig a bon ritme.

En arribar a dalt, i en el tram més pla, afluixo una mica per recuperar les cames.

Vaig al costat d’un altre corredor, i anem mantenint un ritme força tranquil. Anem junts fins a l’avituallament. Agafo una ampolla d’aigua, bec una mica, em mullo, i continuo cap dalt.

Fa calor, però per sort en el camí hi ha força ombra.

Les primeres rampes fan que deixi enrere a l’altre corredor. Em trobo bé, i vaig passant diversos corredors que ja van caminant.

Tinc clar, pels dos anteriors anys, els trams més durs, però hi ha moltes corbes que s’assemblen, i que em fan creure que ja estic arribant.

Finalment, passo pel costat del cartell d’1 kilòmetre per l’arribada. Avui no puc parar, ho faré tot sencer sense caminar!!

No tinc forces per fer un últim esforç, però a falta de 300 metres, veig que si no afluixo aconseguiré baixar la meva millor marca de l’any passat.

Finalment, trec forces d’algun lloc (no se ben bé d’on) i aconsegueixo arribar amb un temps de 28’02”. Són dos segons menys que l’any passat. Sense voler he fet la MMP en aquesta cursa.

Agafo l’aigua, la Coca Cola, la síndria (que bona i bé cau) i la barreta energètica.

Faig dues fotos de les vistes, xerro una mica amb els companys de corredors.cat que havia conegut a la sortida, i torno a baixar pel costat que em porta cap a Viladecans, on tinc la família esperant-me (4km més, és com dues curses en una, una de pujada i una de baixada).

Si les cames ho permeten, l’any vinent repetirem i em portaré a tots els companys de Los Martes.

Ara a començar a preparar les cames i el cap per la Marató, però pel mig queden més curses i més histories (Ametlla Merola, Sant Andreu de la Barca, Mitja Anoia, ...)

Ens veiem,

Xavi Crespo 

Mi primer doblete (The Mosquito Run & Carrera Pallejà)

¡Sí, señores! Al final he hecho mi primer doblete (carrera sábado y domingo).

El inicio de esta aventura comienza el sábado en Sabadell. Me tocó un dorsal gratuito en la primera edición de la “The Mosquito Run”.

Día de rebajas, comer cerca de la salida y mucho calor (más de 38ºC).

Nos refugiamos en el Corte Ingles hasta las 18:30h y después nos vamos al coche para prepararme para la carrera. Cojo la bolsa de alimentos que hemos traído para entregar al “Rebost solidari”. Siempre que se pueda es bueno colaborar con estas asociaciones.

A Ona le han dado una bolsa de “gusanitos”, y ella como el resto de los niños que había por la zona, se han dedicado a dar de comer a los patos que hay en el lago. Los patos se han  engordado, seguro.

A las 19:15h, me separo de mis fans (Esther y Ona) y me voy a mojar la gorra y ponerme en la línea de salida.

Busco una sombra donde resguardarme.

El animador de la carrera no deja de informar como es el recorrido. Me ha ido bien, porque ni me lo había preparado. El recorrido consiste en dos vueltas de 2,5 kilómetros, donde el 90% se hace por tierra y el resto por zonas asfaltadas o pavimentados. Todo ello, con sus subiditas y bajaditas.

Salgo bastante atrás, y rápidamente veo que es una carrera muy popular (mucha gente sale caminando). No quiero apretar, mañana a las 9h tengo una nueva carrera.

Me doy cuenta que los corredores somos unos mentirosos. Todos decimos: “No, en esta carrera no voy a apretar”, y después cuando nos dan la salida, salimos como si no hubiera mañana. Y esto me pasa hoy. Voy controlando no pasarme con el ritmo, y aunque hace mucho calor, me siento muy bien, tengo buenas sensaciones.

Antes del kilómetro 2, me caliento un poco, y no por el ritmo, ni por la calor. Un “estafador” (no se merece el nombre de corredor) hace delante de todos un recorte de unos 200 metros. Lleva una camiseta amarilla del equipo la Espardenya Runners Badalona. Ha tenido suerte que no quería malgastar fuerzas, sino hubiera apretado para cogerlo y recriminarle la acción.

Continuo corriendo entre hierba y tierra y sin darme cuenta, hago el primer paso por la línea de llegada (primeros 2,5 kilómetros en 11’56”).

Intento mantener el ritmo, y lo consigo sin mucha dificultad. Antes de la primera subida consigo pasar al recortador (me he sentido bien, los tramposos no se merecen nada. Para mí es más importante los valores y el respecto que la marca que haga un corredor).

La segunda vuelta la hago mejor, es lo bueno de conocer el circuito. Último esprint (donde adelanto dos corredores) y llegada en 23’10” (segunda vuelta en 11’14”).

Justo después de cruzar la línea de llegada me encuentro a Miquel SBD de corredors.cat. Lo saludo y marcho hacia la zona de avituallamiento y donde se encuentra mi equipo de soporte.

Cuando estoy cruzando el puente las veo en el otro lado. Solo llegar, Esther me comenta que lo he hecho muy bien. Le dije que haría entre 25’ y 30’, y ella había recibido un mensaje en el móvil con mi tiempo final.

Me hidrato, nos hidratamos y nos hacemos unas cuantas fotografías. Después estiro un poco, y cogemos el coche (marcaba fuera 36ºC) y marchamos hacia Olesa de Montserrat.

Ducha, cena, crema recuperadora (Fisiocrem) y a dormir para recuperarnos.

A las 6:30h nos levantamos. Almorzamos, nos vestimos y levantamos a Ona.

A las 8h llegamos a Pallejà. Rápidamente encontramos a Sandra y a sus compañeros del SAC (Sociedad Atlética de Corbera).

Dejo a Esther y Ona, y me voy hacia la zona de salida. Son las 8:15h y voy tarde. Había quedado a las 8h con los otros compañeros de corredors.cat que hoy haremos de liebres.

Cojo mi dorsal y nos vamos a cambiar y preparar las banderolas.

Sobre las 8:45h, salimos y me da tiempo de hacerme una fotografía con Ona.

Poco antes de las 9h, nos colocamos en nuestros puestos.

Con todo este lío, no he podido dar ánimos a mis compañeros de Los Martes (Jordi y Sandra). Jordi quiere hacer sub 20’ y Sandra repetir victoria en los 5 kilómetros.

Disparo de salida y nos ponemos en marcha.

El circuito se trata de un recorrido de 5 kilómetros, por lo tanto, hoy haremos dos vueltas. Es un recorrido que ya he hecho unos años seguidos, pero hoy es la primera vez que haré los 10000 metros.

Intento coger el ritmo de 5’/km pero no lo cojo. No sé si el GPS va mal o los kilómetros están puestos antes, pero paso el primer kilómetro bastante rápido (unos 20” por debajo de la marca). El recorrido también ayuda, es en bajada, pero me tendré que controlar.

Antes del kilómetro 1,5 (donde hay la alfombra), veo a Jordi y a Sandra. Los animo y continuo con mi ritmo. Me cuesta coger el ritmo lento, me encuentro bien, pero hoy no me puedo animar tengo una “faena” encomendada i no puedo fallar.

En el paso por el kilómetro 2, he reducido la ventaja que llevaba, pero no irá mal para la subidita que nos encontraremos antes del punto kilométrico 3.

Explico a los “compañeros” que me siguen que vamos un poco rápidos y para regular haremos la subidita a un ritmo más tranquilo. I así lo hacemos. En el paso por el kilómetro 3, ya solo tenemos unos 10” de ventaja respecto al tiempo que hemos de hacer.

Giramos y volvemos hacia la salida. El perfil es en ligera bajada. Recuperamos sensaciones y también nos remojamos un poco (sobretodo la gorra), que hoy hace falta. Cogemos agua en el avituallamiento (destacar las bicicletas con agua, que ya vimos en Olesa) y pasamos por detrás del Ayuntamiento.

Con todo esto y sin casi darnos cuenta, llegamos al kilómetro 4. Vamos solo 8” por encima del tiempo, ¡he encontrado el ritmo!

A unos 500 metros para hacer la primera vuelta, se enganchan al grupo Arcadi Alibès y Xavi Bonastre. Me comentan que he ido fuerte en el primer kilómetro (y tienen razón). Me dicen que ellos van a 5’/km clavados, y yo les digo que si me quieren quitar la “faena”, ¡jaja!

Poco a poco, ellos marchan. Mi gente y yo pasamos los cinco primeros kilómetros en 25’. Lo hemos clavado. Ahora a repetirlo, todo y que la calor de la segunda vuelta haga la selección natural.

Mientras paso por la línea de llegada me da tiempo de ver a Sandra y Jordi. Sandra no sabe en que posición ha quedado, y Jordi me dice que ha hecho 19’ (¡está muy fuerte!).

Volvemos a hacer un poco rápido el kilómetro 6, pero es el perfil que acompaña, y le hemos ganado 8” al crono.

El paso por el próximo kilómetro lo hemos clavado a 5’, y ya encaramos la zona más difícil.

Aquí llevo un corredor que lleva conmigo toda la carrera. Lo veo bien, y le comento que una vez hecha la subidita, si se encuentra bien, que tire.

El grupo ha cambiado un poco. Algunos corredores han comenzado a sufrir, otros se han enganchado y también recogemos algunos que van aflojando. Intento animar a todos, para que consigan su objetivo.

Una vez pasado el kilómetro 3, hemos perdido unos segundos, pero tenemos unos 4” de margen.

El corredor que iba conmigo, comienza a apretar y le dejo marchar (no me han faltado ganas de seguirlo, pero hoy no puedo hacerlo).

Pasamos de nuevo para la zona de subida del Ayuntamiento, y encaramos el último kilómetro.

Aquí un corredor que va sufriendo, se gira y al verme me dice: “No puede ser, eres la liebre de 50’, que mal, tengo que llegar antes que tu” ¡jaja!

Él apreta y nos deja detrás, vamos bien, pero ya no tengo muchos “amigos”, y menos que me quedaran cuando vean la línea de llegada.

Salimos de la rotonda y ya sólo quedan los 400 metros rectos que nos llevaran a nuestro objetivo.

Los corredores que llevo a mi lado comienzan a apretar, y me dejan. Esto suele pasar.

Me voy girando para animar a los que llevo a pocos metros, para que hagan un último esfuerzo y así conseguir su objetivo.

Como voy solo, comienzo a levantar los brazos para que la gente comience a aplaudir y animar a los corredores, y lo consigo.

En un giro de estos, no me doy cuenta que Ona (mi hija) había salido por entrar conmigo, y nos chocamos y cae. La recojo y entramos juntos con un tiempo de 49’56”. ¡Perfecto! ¡Objetivo conseguido!.

Sólo cruzar la línea de salida dos corredores me dan las gracias para haberles ayudado a conseguir sus objetivos. Esto me satisface mucho, me llena mucho, y me demuestra que finalmente he hecho una buena faena.

Recojo la bebida, la sandía y el melón y recibo el beso de mi mujer (el mejor premio).

Vuelvo a reencontrarme con Jordi y hablamos de cómo le ha ido la carrera. Ha tenido buenas sensaciones y ha sacado un magnífico resultado.

Después llamo a Sandra que me dice que ha quedado tercera, empatada con Esther (SAC) con  el mismo tiempo.

Comenzamos a prepararnos para las carreras de los pequeños.

Aquí a destacar la llegada de David (@daddybalboa), Fani y sus hijos, todos con la camiseta roja de cuando hizo la Maratón de Boston. Esto es postureo familiar, jaja!!

La participación infantil será masiva. Júlia, John, Leo y Ona harán la carrera de los más pequeños (150m), y Raul hará la de 1000m.

Los más pequeños la hacen con sus respectivos padres, y Raul la hace solo (no permiten padres, ya es grande, ¡jaja!), pero con todos animándolo.

Al final todos con su medallas.

Para ponerle la guinda al pastel, nos esperamos para ver subir en la tercera posición a Sandra, que haciendo un gesto que le honra compartió su puesto y trofeo con su compañera del SAC, Esther.

Ha estado un buen fin de semana para cerrar la temporada.

Ahora a hacer un descanso activo, celebrar la temporada con una cena con todo el equipo de Los Martes, y en septiembre a comenzar con el entrenamiento y el camino hacia el Maratón de Castellón el 06/12/15. Objetivo, hacer sub 4h.

El meu primer doblet (The Mosquito Run & Cursa Pallejà)

Sí, senyors!! Al final he fet el meu primer doblet (cursa dissabte i diumenge).

L’inici d’aquesta aventura comença el dissabte a Sabadell. Em va tocar un dorsal gratuït a la primera edició en la “The Mosquito Run”.

Dia de rebaixes, dinar a prop de la sortida i molta calor (més de 38ºC).

Ens refugiem al Corte Ingles fins a les 18:30h i després anem al cotxe per preparar-me per la cursa. Agafo la bossa d’aliments que hem portat per deixar-lo al Rebost solidari. Sempre que es pugui és bo col·laborar amb aquestes associacions.

A l’Ona li han donat una bossa de “gusanitos”, i ella com la resta dels nens que hi havia per la zona, s’han dedicat a donar de menjar als ànecs que hi havia per l’estany. Els ànecs s’han engreixat, segur.

A les 19:15h, em separo de les meves fans (l’Esther i l’Ona) i em vaig a mullar la gorra i posar-me a la línia de sortida.

Busco una ombra on aixoplugar-me.

L’animador de la cursa no deixa d’informar com és el recorregut. M’ha anat be, perquè ni m’ho havia mirat. El recorregut consisteix en dues voltes de 2,5 kilòmetres, on el 90% es fa per terra i la resta per zones asfaltades o pavimentades. Tot això, amb les seves pujadetes i baixadetes.

Surto bastant enrere, i ràpidament veig que és una cursa molt popular (molta gent surt caminant). No vull apretar, demà a les 9h tinc una nova cursa.

Em dono compte que els corredors som uns mentiders. Tots diem: “No, aquesta cursa la faré sense apretar”, i després quan sentim el tret de sortida sortim com si no hi hagués demà. I això em passa. Vaig controlant no passar-me amb el ritme, però tot i la calor em sento molt bé, tinc bones sensacions.

Abans del kilòmetre 2, m’escalfo una mica, i no pel ritme, ni per la calor. Un “estafador” (no es mereix el nom de corredor) fot davant de tothom una retallada d’uns 200 metres. Porta una samarreta groga de l’equip l’Espardenya Runners Badalona. Ha tingut sort que volia malgastar forces, sinó hagués apretat per agafar-lo i recriminar-li l’acció.

Continuo corrent entre gespa i terra i sense donar-me compte, faig el primer pas per la línia d’arribada (primers 2,5 kilòmetres en 11’56”).

Intento mantenir el ritme, i ho aconsegueixo sense massa dificultat. Abans de la primera pujada aconsegueixo passar al retallador (m’he sentit be, els tramposos no es mereixen res. Per mi és més important els valors i el respecte que el temps que faci un corredor).

La segona volta la faig millor, és el bo de conèixer el circuit. Últim esprint (on avanço dos corredors) i arribada en 23’10” (segona volta en 11’14”).

Just després de creuar la línia d’arribada em trobo al Miquel SBD de corredors.cat. El saludo i marxo cap a la zona d’avituallament i on es troba el meu equip de suport.

Quan estic creuant el pont les veig a l’altra costat. Només arriba, l’Esther em comenta que ho he fet molt bé. Li vaig dir que faria entre 25’ i 30’, i ella havia rebut un missatge al mòbil amb el meu temps final.

M’hidrato, ens hidratem i ens fem unes quantes fotos. Després estiro una mica, i agafem el cotxe (a 36ºC exteriors marcava) i marxem cap a Olesa de Montserrat.

Dutxa, sopar, crema recuperadora (Fisiocrem) i a dormir per recuperar-nos.

A les 6:30h ens aixequem. Esmorzem, ens vestim i aixequem a l’Ona.

A les 8h arribem a Pallejà. Ràpidament trobem a la Sandra i als seus companys del SAC (Societat Atlètica de Corbera).

Deixo a l’Esther i l’Ona, i me’n vaig cap la zona de sortida. Són les 8:15h i arribo tard. Havia quedat a les 8h amb els altres companys de corredors.cat que avui farem de llebres.

Agafo el meu pitrall i ens anem a canviar i preparar les banderoles.

Sobre les 8:45h, sortim i em dóna temps de fer-me una foto amb l’Ona.

Poc abans de les 9h, ens col·loquem en els nostres llocs.

Amb tot aquest enrenou, no he pogut donar ànims als meus companys de Los Martes (el Jordi i la Sandra). Jordi vol fer sub 20’ i Sandra repetir victòria en els 5 kilòmetres.

Tret de sortida i ens posem en marxa.

El circuit es tracta d’un recorregut de 5 kilòmetres, per tant, avui haurem de fer dues voltes. És un recorregut que ja he fet uns anys seguits, però avui és la primera vegada que faré els 10000 metres.

Intento agafar el ritme de 5’/km però no l’agafo. No sé si el GPS va malament o els kilòmetres estan posats abans, però passo el primer kilòmetre força ràpid (uns 20” per sota de la marca). El recorregut també ajuda, és en baixada, però m’hauré de controlar.

Abans del kilòmetre 1,5 (on hi ha la catifa), veig al Jordi i la Sandra. Els animo i continuo amb el meu ritme. Em costa agafar el ritme lent, em trobo bé, però avui no em puc animar tinc una “feina” encomanada i no puc fallar.

En el pas pel kilòmetre 2, he reduït l’avantatge que portava, però no anirà malament per la pujadeta que ens trobarem abans del punt kilomètric 3.

Explico als “companys” que em segueixen que anem una mica ràpids i per regular farem la pujadeta a un ritme més tranquil. I així ho fem. En el pas pel kilòmetre 3, ja només tenim uns 10” d’avantatge respecte al temps que hem de fer.

Girem i tornem cap a la sortida. El perfil és en lleugera baixada. Recuperem sensacions i també ens remullem una mica (sobretot la gorra), que avui fa falta. Agafem aigua a l’avituallament (destacar les bicis amb aigua, que ja vam veure a Olesa) i passem per darrera de l’Ajuntament.

Amb tot això i sense gairebé adonar-nos, arribem al kilòmetre 4. Anem només 8” per sobre del temps, he trobat el ritme!

A uns 500 metres de fer la primera volta, s’enganxen al grup l’Arcadi Alibès i el Xavi Bonastre. Em comenten que he anat fort al primer kilòmetre (i tenen raó). Em diuen que ells van a 5’/km clavats, i jo els hi dic que si em volen treure la “feina”, jaja!!

Mica en mica, ells marxen. Jo i la meva colla passem els cinc primers kilòmetres en 25’. Ho hem clavat. Ara a repetir-ho, tot i que la calor de la segona volta farà la selecció natural.

Mentre passo per la línia de sortida em dóna temps de veure a la Sandra i al Jordi. La Sandra no sap en quina posició ha quedat, i el Jordi em diu que ha fet 19’ (està molt fort!!).

Tornem a fer una mica ràpid el kilòmetre 6, però és el perfil que acompanya, i li hem guanyat 8” al crono.

El pas pel proper kilòmetre ho fem clavat a 5’, i ja encarem la zona més difícil.

Aquí porto un corredor que porta amb mi tota la cursa. El veig bé, i li comento que un cop fem la pujadeta, si es troba bé, que tiri.

El grup ha canviat una mica. Alguns corredors han començat a patir, d’altres s’han enganxat i també recollim alguns que van afluixant. Intento animar a tots, perquè aconsegueixin el seu objectiu.

Un cop passat pel kilòmetre 3, hem perdut uns segons, però tenim uns 4” de marge.

El corredor que anava amb mi, comença a apretar i el deixo marxar (no m’han faltat ganes de seguir-lo, però avui no puc fer-ho).

Passem de nou per la zona de pujada de l’Ajuntament, i encarem l’últim kilòmetre.

Aquí un corredor que va patint, es gira i al veurem diu: “No pot ser, ets la llebre de 50’, que malament, tinc que arribar davant teu” Jaja!!

Ell apreta i ens deixa darrera, anem força bé, però ja no tinc molts “amics”, i menys que em quedaran quan vegin la línia d’arribada.

Sortim de la rotonda i ja només queda els 400 metres rectes que ens portaran al nostre objectiu.

Els corredors que porto al meu costat comencen a apretar, i em deixen. Això sol passar.

Em vaig girant per animar als que porto a pocs metres, perquè facin un últim esforç i així aconseguir el seu objectiu.

Com vaig sol, començo a aixecar els braços perquè la gent comenci a aplaudir i animar als corredors, i ho aconsegueixo.

En un gir d’aquest, no em dono compte que l’Ona (la meva filla) ha sortit per entrar amb mi, i ens xoquem i cau. La recullo i entrem junts amb un temps de 49’56”. Perfecte! Objectiu aconseguit!.

Només creuar la línia d’arribada dos corredors em donen les gràcies per haver-los ajudat a aconseguir els seus objectius. Això em satisfà moltíssim, m’omple molt, i em demostra que finalment he fet una bona feina.

Recullo la beguda, la síndria i el meló i rebo el petó de la meva dona (el millor premi).

Vaig a retrobar-me amb el Jordi i parlem de com li ha anat la cursa. Ha tingut bones sensacions i ha tret un resultat meravellós.

Després truco a la Sandra que em diu que ha quedat tercera, empatada amb l’Esther (SAC) amb el mateix temps.

Comencem a preparar-nos per les curses dels petits.

Aquí a destacar l’arribada del David (@daddybalboa), la Fani i la seva colla, tots amb la samarreta vermella de quan van fer la preparació per la Marató de Boston. Això es postureo familiar, jaja!!

La participació infantil serà massiva. La Júlia, el John, el Leo i l’Ona faran la cursa dels més petits (150m), i el Raul farà la de 1000m.

Els més petits la fan amb els seus respectius pares, i Raul la fa sol (ja no deixen córrer als pares, ja és gran, jaja!), però amb tots animant-lo.

Al final tots amb les seves medalles.

Per posar-li la cirereta al pastís, ens esperem per veure pujar a la tercera posició a la Sandra, que fent un gest que la honra comparteix el seu lloc i premi amb la seva companya del SAC, l’Esther.

Ha estat un bon cap de setmana per tancar la temporada.

Ara a fer un descans actiu, a celebrar-lo amb el sopar de l’equip, i al Setembre a començar l’entrenament i el camí cap a la Marató de Castelló el 06/12/15. Objectiu, fer sub 4h.