30 km més cap a la Marató

Els dies passen, els kilòmetres s’acumulen i cada dia queda menys per fer de nou la Marató de Barcelona.

Avui tocava fer l’entrenament més llarg (30km) i hem decidit fer un entrenament compartit amb uns 3.300 corredors i corredores més.

La cursa d’avui és la Maratest, i com el seu nom indica, serveix per preparar la Marató de Barcelona. Per això, a les 6h del matí ha sonat el despertador i he començat a esmorzar. L’esmorzar d’avui és el mateix que vull fer el dia de la Marató i consisteix en:

-         Un grapat de panses.

-         Un grapat de nous.

-         Un plàtan.

-         Tres torrades de pa.

-         Un té.

-         Una bosseta de cereals amb llet.

A més d’això, a la bossa vaig posar una ampolla de Powerade i una barreta energètica.

Un cop esmorzat i vestit, agafo la meva bossa i baixo a la cantonada on arriba el Fede amb el seu cotxe (07:15).

D’aquí fins a Badalona tardem uns 45’ en arribar i deixar el cotxe en el Centre Comercial Magic. Un cop aparcats, agafem les bosses i anem cap a la zona de sortida (a uns 500m del pàrquing). Quan sortim del Centre Comercial ens adonem que avui farà molt fred (el cotxe marcava 3ºC). Així que ràpidament busquem refugi en algun lloc tancat, i trobem la zona de wc+dutxes i vestidors. Aquí amb molta tranquil·litat ens hidratem, decidim la roba que ens posarem i anem a buidar les bufetes. Abans que s’acumuli la gent al guarda-roba sortim a deixar les bosses.

Queden encara 20’ per començar la cursa i al sol s’està bé, però a l’ombra fa bastant fred, que a sobre creix amb una petita brisa que hi ha.

Faltant 10’ per començar el Fede torna a anar a buidar la bufeta (2a pixada). Amb la cua que hi ha, surt del WC quan només hi falten 2 minuts per començar la cursa i marxem ràpidament cap al calaix on es troba la llebre de sub 4h. Un cop col·locats només queda esperar a que es facin les 9h del matí per començar a córrer. Els minuts passen i no és fins a les 09:10h quan es fa el tret de sortida (no sabem què va passar, però 10’ a l’ombra i amb el fred es van fer molt durs, tot i que ens vam posar en mig de tota la gentada per evitar-ne el fred).

Un cop donada la sortida tardem més de 2’30” en trepitjar la catifa de sortida. Els primers dos kilòmetres transcorren per una zona de Polígon Industrial on totes les naus sén centres de venda al major d’articles xinesos (amb els seu cartells en xinès, ...). En aquesta zona, les meves dents no paren de tremolar i tarden una estona en deixar de fer-ho. El ritme es força tranquil i portem la llebre de 4h uns 100 metres més endavant de nosaltres.

Arribant al kilòmetre 2 hi ha una petita rampa que ens permet anar cap a les xemeneies de la Central Tèrmica de Sant Adrià del Besòs (actualment s’estan enderrocant).  Després de baixar la rampa i abans d’arribar a la Central, el Fede fa la seva 3a. parada per tornar a buidar la bufeta (porta 3 buidades en menys de 30’). Jo segueixo corrent a ritme tranquil i mirant cap a enrere per no perdre’l. Als pocs segons, ja el tinc darrera meu i marxem junts cap a la zona del Passeig Marítim.

La zona del Passeig (km 3 al 5) està molt bé, es veu el mar (avui una mica remogut) i es fa entretingut. A més a més, sobre el kilòmetre 4 passem pel costat de la Fàbrica de l’Anís del Mono, fins i tot fa l’olor característic d’aquesta coneguda beguda (a més aquí no hi ha vent i fa sol i s’agraeix molt).

Davant del Club Marítim tenim la catifa del kilòmetre 5, les sensacions són bones, ja hem fet 5 kilòmetres i anem força bé (parcial en 28’11” a 5’38”).

Continuem uns metres més per la zona del Passeig i prosseguim la nostra marxa passant per sota del pont del tren cap a la zona de discoteques de Badalona.

Quan arribem a la zona de discoteques, el Fede ha rejovenit uns quants anys recordant-se de la seva època de discoteques. Sobretot quan ha vist la discoteca Shadon.

Uns metres més endavant, el Fede torna a parar per buidar la bufeta (4a. vegada i última, si hagués continuat a aquest ritme hagués batut el rècord guiness de pixades en una cursa), però aquesta vegada l’acompanyo. Aquesta parada fa que la llebre de 4h s’hagi marxat uns metres (abans la teníem al costat). En aquest moment i uns kilòmetres més enrere, tenim els dubtes que la llebre arribi al final. No sabem si és culpa de la banderola o no, però l’home que la porta corre d’una manera una mica estranya i no fa molt bona pinta.

Anem fent tota aquesta avinguda fins a trobar el gir de 180º que ens permet tornar a desfer el camí fet. Aquí és on comença la “vessant cuinetes” del Fede. Sobre el kilòmetre 8 en diu: “Fa olor a frankfurt”, i a uns 200 metres veiem un Frankfurt (però més endavant us explico la resta).

Tornem a agafar a la llebre i marxem pel camí que ja hem fet, en l’altre sentit cap a la catifa del kilòmetre 10 i a tornar a fer el Passeig per l’altre costat.

El ritme és bo, fem el segon parcial amb 28’14” i portem una mitja de 5’38” el kilòmetre (3” millor per kilòmetre que l’objectiu fixat).

Deixem el Passeig i comencem a agafar els carrers més estrets per l’interior de la Ciutat de Badalona. Sobre el kilòmetre 11,5 passem per davant d’un KIBUC i al llegir el cartell comprovo que és on treballa el pare de l’Anabel (no sé, m’ha fet gràcia). En aquesta zona trobem a la animadora “choni”, una noia que semblava que arribava de festa a aquelles hores (pels comentaris que feia).

Sobre el kilòmetre 12 hi ha un nou passeig que té un tram empedrat (que als meus peus no els ha agradat massa), però són uns pocs metres.

Abans d’arribar al kilòmetre 13 passem pel costat de l’Ajuntament, i tornem a girar 180º per tornar cap al Pavelló de la Penya. Tornem a passar per la zona d’empredat (part de dalt) i ja baixem cap a la zona d’entrada (pels corredors dels 15km) i la primera trepitjada de la catifa pels que fem la cursa de 30km.

Aquí ja anem al costat de la llebre, i fins i tot hem de frenar una mica. Passem per la sortida (parcial en 28’09” a 5’37” i un acumulat de 1h24’34”) i comencen els següents 15 km.

En aquest moment, fem la prova dels gels energètics. Hem comprat els mateixos gels que donaran a la Marató (marca GU) i ens disposem a provar-los. Ho volem provar avui per dos motius: per veure com estan de sabor (tothom diu que són fastigosos) i per veure com ho assimila el nostre cos (alguns donen descomposició). La veritat és que de sabor estan força bé, i després de la cursa no vam tenir cap malestar, per tant, ja tenim una cosa més guanyada per la Marató.

En aquest punt, decidim deixar la llebre de 4h uns metres més enrere. La decisió la prenem per dos motius:

1.- No veiem que la llebre pugui aguantar el ritme, i és molt més difícil aguantar un ritme inestable.

2.- El Fede s’està “ratllant” una miqueta amb una “llebre/a”. Una dona (crec jo), un home (segons el Fede) que no sé com s’ho feia però sempre acabava davant d’ell.

Com la veritat és que ja s’ha buidat bastant la cursa (no hi ha els corredors/es dels 15km) aquí davant anem més còmodes. L’única premissa que li dono al Fede és no apretar massa i sempre tenir la llebre de 4h visible.

Passeig Marítim

Tornem a passar pels mateixos recorreguts i els kilòmetres van caient. Aquesta segona volta me l’he dividit en 3 series de 5 kilòmetres cadascuna. Ben aviat arribem al kilòmetre 20 i el ritme ha baixat en aquest últims 5 kilòmetres a 5’33” (amb un parcial de 27’46”).

Tot continua igual, passem per davant de l’Anís del Mono, per davant de les discoteques i per davant del Frankfurt (El Fede tornar a tenir gana).

En aquest punt, a prop del Frankfurt comprovem que les nostres prediccions sobre la llebre eren correctes. Un altre corredor de Corredors.cat porta la banderola de les 4h a la seva mà i l’home que feia de llebre va uns metres més enrere (després he llegit al fòrum de Corredors.cat que l’home no va trobar-se bé, i que fins i tot, havia caminat una estona entre els kilòmetres 28 i 29).

En el kilòmetre 24 hi ha un home gran, també estava al kilòmetre 9, que no para d’animar i cridar, i és d’agrair (la veritat és que no és el millor punt per començar a caminar, perquè semblava que si paraves et vindria a mossegar).

Un cop agafem el tram del Passeig, el Fede em diu que la llebre era molt gran, però li assenyalo amb el dit que davant portem un altre corredor de Corredors.cat que també pentina canes i va per davant nostre (encara que l’hem avançat). També en aquest tram, el Fede troba la seva segona admiradora de la cursa. Una senyora de mitjana edat, suposo que s’ha confós, li ha fet un crit d’ànim, dient: “Vinga FEDERICO!!!”, que suposem que anava per un altre Fede, perquè ràpidament una noia que hi havia al seu costat li ha dit que no era ell.

El pas del kilòmetre 20 al 25 ho fem en 27’09” a ritme de 5’25”.

D’aquí cap al final, la cosa ha continuat igual o millor. Hem agafat un bon ritme i en el tram cap a l’Ajuntament hem anat amb un grupet de corredors de l’equip l’Aire (4 corredors). Un d’ells semblava la llebre i els anava controlant que no pugessin el ritme. Li he dit al Fede que podíem anar amb ells una estona (anaven a 5’30”) i jo tampoc volia anar massa més ràpid. Cal recordar que l’idea d’avui és acabar amb la suficient força per poder fer els 12 kilòmetres i 197 metres que falten per completar la distància de la Marató. Tot i això, a l’acabar-se el carrer de l’Ajuntament i girar cap a l’arribada, els hem deixat enrere. Per aquesta zona, l’olfacte del Fede (i les seves ganes de menjar) s’han multiplicat i només anava dient: “Aquí fa olor a pollastre a l’ast”, “Aquí a paella”, i l’últim al kilòmetre 28,5 em diu: “Aquí fa olor a seitons fregits”. Semblava que no havia menjat en 10 dies.

Quan només faltava un kilòmetre i ja veig el cartell del kilòmetre 29, li faig al Fede una “mueca” amb un dels dits. Jo li deia que quedava un kilòmetre i ell es pensava que li deia que ens anaven a fer una foto, quina coordinació que tenim.

La veritat és que aquest últim kilòmetre es fa per un carrer molt ample, i més a la segona volta, i a sobre fa una mica de baixada que et permet veure els globus d’arribada, cosa que anima bastant.

Aquí ens posem guapos per la foto, ens posem la gorra cap enrere (Fede ja feia kilòmetres que la portava així), i ens agafem per les espatlles per entrar junts a meta. Quina felicitat!!! Objectiu aconseguit. Hem fet els 30 kilòmetres en 2h46’10” a un ritme de 5’32”, uns 9 segons millor per kilòmetre que l’objectiu del dia de la Marató. A més vam fer els primers 15 kilòmetres en 1h24’34” i els segons 15 kilòmetres en 1h22’36”, GENIAL!!!

Gran arribada. Ens ho hem passat molt bé.

Després d'estirar i menjar alguna cosa

Les sensacions han estat molt positives, si ens haguessin deixat hauríem fet els 12 kilòmetres que faltaven (encara que hauríem d’haver baixat una mica el ritme del final). La respiració molt controlada, tota la estona xerrant i l’únic són les sobrecàrregues de les cames (sobretot bessons i turmells), però és normal en aquestes distàncies.

Ara a seguir tres setmanes més amb els entrenaments i ens veiem tots (el Jordi de fotògraf) en la Marató de Barcelona. Ja tinc ganes!!!!!

El Míster (Xavi Crespo)

Destí Final: La Marató de Barcelona (Mitja de Terrassa 27.01.13)

Tot comença el passat dia 16 de desembre de 2012 sobre les 12:30h del matí. He acabat la Mitja de Vilanova i estic enfonsat. Volia fer la meva millor marca personal (<1:45:00) i he arribat en 1:52:56 i patint des del km 13 (i gràcies al Fede que s’ha quedat en tot moment a animar-me). En aquell moment, no tinc ganes de fer cap cursa més i estic molt fet pols.

Durant els dos propers dies, el meu cap només té una cosa a la ment: “Has de fer un altra mitja”. Tinc clar que vull fer-la tota sencera corrent (sense parar-me a caminar). Això significa sortir a un ritme tranquil (consell que es cansa de repetir-nos el Jordi i quanta raó té) i les forces i els kilòmetres diran si al final es pot fer més ràpid. Així, que el dia 19 de desembre de 2012 embolico al Fede i al Jordi (la Sandra no pot, té un sopar la nit del dissabte) i ens apuntem tots tres a la Mitja de Terrassa. No és una cursa que guardi molt bons records, però és la més propera i que em dóna una mica de temps per acabar d’afinar les cames.

L’any s’acaba i els dies de gener van caient un darrera l’altre, i per fí arriba el dia 27 de Gener de 2013, el dia “D” (de la prova).

Com el Fede ha recollit els pitralls i dessuadores el divendres per la tarda, decidim sortir d’Olesa sobre les 08:30h. Així que a les 08:30, el Fede i Jo ja hem deixat el seu cotxe al meu pàrquing i estem davant de la porta de casa del meu germà (Jordi). Ell anirà amb el seu cotxe, ja que l’Anabel i la Júlia ens venen a animar. Quan ja estem preparats, la Júlia allibera el seu esfínter i ens hem d’esperar a que l’Anabel la vagi a canviar. Un cop solucionat aquest petit problema, sortim a les 08:45 d’Olesa cap a Terrassa.

Sobre les 09:20, ja hem aparcat els cotxes i anem cap al guarda-roba. Deixem la bossa (hi havia una cua impressionat), i alliberem les nostres bufetes. També deixem els aliments que portem per col·laborar amb el Banc d’Aliments.

Més o menys a les 09:45 fem un petit escalfament, i ràpidament ens anem cap a la línia de sortida. Com avui l’objectiu no és fer temps, decidim posar-nos una mica enrere i ens col·loquem a uns 30 metres de la llebre de 1h50’.

Sobre les 10:00h del matí es fa el tret de sortida i al cap d’un minut i vint-i-un segons trepitgem la catifa de sortida. El primer tram sembla molt estret, o bé som molts corredors, però avui no tenim ganes d’anar fent “S”, i si el fem una mica lents ja ho recuperarem més tard. La sorpresa està quan passem pel km 1 i veiem que l’hem fet a ritme de 5’12” (dins l’objectiu d’aquesta cursa < 5’15”).

Fet aquest tram, comença uns kilòmetres de baixada fins arribar al km 5-6. Abans d’arribar al km 2, el Fede ens pregunta si pot marxar i li diem que sí. Als pocs metres ja no el veiem, i no el tornem a veure fins a l’arribada a meta.

Com els kilòmetres són de baixada, el ritme que portem és força bo (anem a 5’05” de mitjana) i les cames responen molt bé. Sobre el km 4, s’afegeix al nostre grup (Jordi i Jo) el Robert. Ell vé de fer la Marató de Tarragona amb un bon temps (4:16:00) i continua amb nosaltres fins arribar a la primera pujada per l’Avinguda del Vallès.

En el tram de pujada (km 5-6), aconseguim agafar a la llebre d’1:50:00. Decidim anar amb ella tota la pujada, encara que el Jordi (la meva llebre oficial) em diu que anem una mica lents (fem els kilòmetres més lents de tota la mitja 5’23 i 5’31”). Però com ja coneixem la pujada de la rambla Egara del kilòmetre 17 i 18 i el traçat de baixada del km 13 al 16, decidim que ja ho compensarem.

Els kilòmetres 7, 8 i 9, són idèntics als anteriors. Seguim la llebre d’1h:50 i anem fent. En aquests kilòmetres si que fem ritmes per sota de l’objectiu però anem força bé. Anem buscant al Fede, però no el veiem. Ell es va posar la seva música i amb un ritme força alegre i gaudint de la cursa, es va anant menjant els kilòmetres. Segons diu, ens va trobar molt a faltar, però actualment esta molt fort i ja va patir molt fent el meu ritme lent a l’altra Mitja.

Com sol passar quan hi ha grups, sempre hi ha algú que s’ha de fer notar, i així va passar. Hi havia dues noies (la Cris i la Nuri) que anaven darrera de la llebre de l’1h:50. No sé si perque tenien les feromones alterades o bé volien lligar-se a la llebre no paraven de fer el “tonto” i creuar-se. Així que sobre el km 9, el Jordi s’estava enfadant una mica, i vam decidir començar a avançar aquest grupet.

Anem fent uns ritmes molts bons (<5’10”) i amb bones sensacions. Anem parlant tota l’estona (més el Jordi que Jo), però li puc respondre sense problemes.

Sobre el km 10,5, el Jordi no veu una baixada un “badén” de la carretera i fa un mal gest. Cal recordar que el Jordi ha fet tota la cursa amb el dolor que porta a l’esquena després de caure el dissabte anterior, pel culpa del terra mullat.

Passem el kilòmetre 11, i el Jordi s’ha recuperat i em diu on està una tenda de Clips de Playmobil on tenen tot tipus de joguines d’aquesta marca (perquè veieu que anàvem força bé).

A l’arribar al kilòmetre 13, passem per un tram força animat. Hi ha un speaker animant, música i gent fent soroll amb trompetes, cosa que ens anima força.

D’aquí fins al kilòmetre 16, el recorregut és força agraït i al fer baixada aconseguim uns ritmes molt bons (el km 16 el fem a 4’28”).

Un cop acabada la baixada, comencem el tram de pla que ens portarà cap al kilòmetre 17 i l’inici de la pujada de la Rambla Egara.

Uns metres més endavant el Fede ja es trobava per la pujada. Es va recordar de la Sandra, i la vegada que van fer junts la Mitja de Terrassa. Aquell dia el Fede no podia amb la seva ànima, però ara l’història a canviant molt. 

Jo en aquest punt, em trobo molt bé de cames i respiració, miro el garmin i veig que anem a una mitja de 5’03” el kilòmetre. Li dic al Jordi si li puc fer una proposició indecent i ell em diu que sí. I li faig la proposició: “Anem a veure si fem la mitja en 1h:45:00?”. Ell em diu que sí i ens posem a fer la pujada a ritme de 4’55”.

Comencem la pujada i ràpidament agafem un ritme de 4’48”. Vaig molt còmode i no parem d’avançar a gent. Anem fent metres de la pujada i quan arribem a dalt i agafem l’últim tram que ens porta cap al Passeig del vint-i-dos de Juliol, tinc un moment de debilitat: “Em sembla que m’he vingut a dalt molt ràpidament!!!!”. 

El moment de crisis dura només uns segons, i un cop arribem al Passeig recupero les bones sensacions i ens anem cap al kilòmetre 20. En aquest tram veiem a l’Anabel, la Júlia i la Pili. Les saludem i anem cap al final de la Mitja.

Al passar pel kilòmetre 20, veiem que hem de fer una petita pujada, passar per sota del pont (tram que abans es feia en el km 3), i girar cap a l’arribada. Després del gir, hi ha el tram més dur de la cursa (al menys per mi). És una petita pujada de 150-200m però amb força desnivell i que en el kilòmetre 20,5 es fa molt dura. Ho passem (el Jordi va força adolorit del seu dolor de cul i em diu que si vull puc apretar) i anem a tota marxa cap a l’arribada.

Arribem al Pla de la Font de l’Apotecari i faig un últim esforç (sprint), on aconsegueixo avançar a 4 corredors.

Al final, 1:46:49, molt bon temps (4ª millor marca personal) i millors sensacions. El Jordi arriba a dos segons i el Fede ha arribat amb un temps impressionat d’1:37:04 (i amb bona cara).

Satisfacció plena

Adjunto link als videos de les nostres respectives entrades:

• (Fede) http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=qmvoOIMNmXU#t=759s
• (Jordi i Xavi) http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=ZyrlNnSFLhk#t=537s

Coses a favor de la Mitja

1. Està clar que hi ha dies que les coses surten bé, i moltes vegades quan menys t’ho esperes. Aquesta Mitja no era una cursa de bon record i el que menys pensava era fer un bon temps, i va ser tot el contrari.

2. Que quan el cos està preparat, les fites s’aconsegueixen (El Fede va fer 1:37:04 a 56” del seu millor temps i sense apretar els dos primers kilòmetres, i Jo vaig fer una mitja en progressió).

A més a més, del kilòmetre 5 al final vam avançar 352 corredors, i en l’últim kilòmetre a 32!!!!.

3. És un luxe poder comptar amb un equip de llebres sensacional. En aquesta cursa ha estat el Jordi, en altres el Fede i en altres la Sandra (encara que és la més solitària) i altres Jo (encara que només li puc fer de llebre a la Sandra).

Vull agrair-li personalment l’esforç que ha fet el Jordi, que tot i el mal que tenia al cul ha forçat per fer la cursa amb mi, aconseguir l’objectiu i portar-me cap a la meva segona Marató.

4. El “subidón” que tens un cop aconsegueixes les coses. És molt dur sortir tots els dissabtes i diumenges a les 8h, aixecar-se els dijous a les 5h i que es recompensi fa que es porti molt millor.

Coses en contra de la Mitja

1. Que la Mitja no estigués ben mesurada. El Jordi i Jo ho vam comentar tota la cursa. Hi havia kilòmetres que es desfasava i hi havia kilòmetres que ho tornàvem a clavar. Al final ens va sortir 410 metres més del que s’havia de haver fet. Entenc que hi ha uns metres de decalatge, però no tant. Si faig cas del meu garmin, hagués acabat la Mitja en un temps de 1:45:30 (Millor Marca Personal).

És molt fàcil comprovar que no estava ben mesurada, l’últim kilòmetre i 97 metres posa (a la pàgina del championchip.cat) que ho vam fer en 6’01”, cosa que no va ser així.

2. La cua que es fa sempre per agafar el tros de botifarra. La propera vegada podien posar el pa a la mida de la botifarra, que sinó semblàvem tontos menjant pa amb pa.

Conclusions

Les conclusions són molt clares, s’ha de seguir entrenant i fer la prova del ritme de la Marató a la Maratest del dia 24 de febrer de 2013, al poble de l’Anabel (Badalona).

A partir d’aquí, a intentar no patir gaire i tornar a veure les màgiques Fonts de Montjuïc el dia 17 de Març de 2013 sobre les 12h.

Ens veiem a la propera,

El Míster (Xavi Crespo)

Cursa Sant Antoni (20.01.2013) (Des de fora)

Acostumat a fer les cròniques des de les vivències viscudes dins del transcurs d’una cursa (com a corredor), aquesta l’escric des de fora, sent un animador (del nostre company FEDE) i dels milers de corredors i corredores que un diumenge pel matí decideixen provar les seves forces.

Tot comença el diumenge 20 de Gener de 2013 a les 07:55h. El Fede i el Marc em passen a recollir per casa. Les nostres “nenes” (Isa, Alexia, Esther i Ona) s’han quedat a casa dormint (el temps deia que plouria, cosa que no va passar).

Anem fent la xerrada i a les 08:30h aparquem el cotxe a la cantonada entre els carrers Compte de Borrell i Parlament. 

D’aquí ens anem cap a la sortida, no cal anar a buscar el pitrall donat que el Fede (l’únic de LOS MARTES que farà aquesta cursa) ja el va agafar ahir.

A l’arribar a la zona de la sortida fem unes fotos als cotxes de la MORITZ, i mentre el Fede comença a preparar-se per fer l’escalfament, el Marc i Jo busquem algun lloc per fer un petit esmorzar (que ens doni força pel nostre desgast de seguiment). Al final trobem un petit bar al costat del Mercat de Sant Antoni i hi estem una estona fins que queda poc menys de 10 minuts perquè comenci la Cursa.

El planning preparat disposa de 6 punts on podem veure al Fede i animar-lo en la seva lluita per baixar dels 42’ (fita que el portaria a tenir un dinar gratuït, a pagar pel Jose Rosa). Aquest 6 punts inclouen la sortida, l’arribada i quatre punts intermitjos (1km, 2,5km, 4,5km i 8,5km). Sembla molt però només hem de pujar i baixar el c/Compte Borrell.

A les 9:30h es fa el tret de sortida i veiem com surten de ràpids els primers corredors. Posem el crono en marxa i com veiem que serà impossible veure al Fede, ens anem cap al primer punt (km 1). Fins aquí hem d’anar una mica ràpid ja que hem d’aconseguir creuar a l’altra vorera abans que arribin els primers corredors. En aquest tram, el Marc que està molt descansat fa un sprint i en treu uns metres (m’ha guanyat la primera mini cursa).  Hem anat tan ràpids que hem d’esperar una estona perquè arribin els primers classificats. 
Passats els primers, anem mirant amb ulls ben grossos si trobem el Fede. Al cap d’un moment, veiem un corredor que ens aixeca la mà, és el Fede, que ja està a prop del primer km. Fa cara de portar un ritme fort i pel resultat del meu crono sembla que va molt millor de temps que el que li tocava.

Com ja l’hem vist passar, ens anem cap al km 2,5 (només hem de pujar un carrer, així que anem caminant tranquil•lament). 
El km 2,5 es troba a la Gran Via de les Corts Catalanes. Aquí veiem passar els primers i després busquem al Fede, però no hi ha manera de veure’l. Sembla mentida que sigui tan difícil poder trobar algú, però el Marc i Jo no vam ser capaços de veure’l passar.  Creiem que ha passat i quan venen els pitralls blancs decidim anar cap al km 4,5. 

Aquí hem de baixar 4 carrers i trotem una mica. Quan arribem els primers ja han passat i comencen a arribar els corredors amb pitrall vermell (bons però no els d’elit). Com no hem vist al Fede en el km 2,5, decidim estar més atents i no tancar els ulls. 
Els corredors i corredores van passant i ni rastre del Fede, ni del Jose Rosa. Sí que anem veient gent d’Olesa, la Conxa, ..., però comencen a arribar els primers pitralls blancs (els últims que van sortir) i no tenim ni rastre del Fede. Esperem una mica més, però tampoc tenim sort. Aquí comencem a tenir els nostres dubtes si li ha passat alguna cosa, si ha plegat, o si bé no hem aconseguit veure’l. Com creiem que segur que no l’hem vist, decidim pujar un altre cop cap a la Gran Via, per veure el pas dels corredors i corredores pel km 8,5.

Quan anem pel c/Sepulveda, veiem com arriba el primer classificat a l’arribada, mare meva quin ritme porta!!!!

Aquí vam posar els 10 sentits, els 4 ulls i una mica més per trobar al Fede. Sobre els 31’ del meu crono veiem passar al Jose Rosa (tampoc l’havíem vist abans). Porta cara de patiment però porta un molt bon temps.
Al pocs minuts, veiem al Fede, porta cara de cansat (no esperàvem menys) però està sobre el km 8,5 i pel crono (l’he posat molt abans de la seva sortida) diu que porta 35’ (va en temps de fer per sota dels 42’ !!!!!!). L’animem, el cridem i ens quedem més tranquils al veure que està patint però no li ha passat res.

Com ja estem una mica cansats de pujar i baixar el c/Compte Borrell, decidim caminar un parell de carrers per la Gran Via, mentre veiem altres corredors i baixar pel c/Calàbria fins l’encreuament amb el c/Floridablanca (lloc on es troba l’arribada).

Quan arribem, el crono de l’arribada marca 40:25, i comencem a mirar cap a l’horitzó per veure si veiem la silueta del Fede. Quan el rellotge del crono oficial marca 41:32 comencem a veure al Fede, el cridem, apreta més les dents i entra a meta amb un temps oficial de 41:56 (objectiu aconseguit, perquè ha sortit alguns segons més tard que els primers, per tant, haurà baixat dels 42’).

Al final, temps real 41:31 objectiu SUPERAT!!!!!!!!!!!!!!!

A l’arribada, el Fede està molt cansat, no para quiet, ens demana aigua, i sembla que ha patit molt. El Marc diu que ja no vindrà a veure’l córrer mai més. No és fins passat uns 10-15 minuts quan comença a ser el Fede de sempre. Un cop feta un volta a l’illa de pisos dels c/Calàbria i c/Viladomat, ha recuperat les forces, la respiració i fa millor cara.

Un cop recuperat, vam recollir cerveses MORITZ, massatge, vam parlar amb la Conxa (la “hermana”) i vam anar cap al cotxe. A l’arribar al cotxe, algun mal parit l’havia forçat i s’havia endut les motxilles del Fede i del Marc, quina mala llet. Va ser una mala passada.

Només em queda felicitar al FEDE pel seu temps i el seu rècord personal, però cal controlar els límits al qual posem els nostres cossos. 

Ens veiem a la crònica de la Mitja de Terrassa, aquesta un altre cop des de dins com a corredors (que m’agrada més).

Ens veiem,

Xavi Crespo (El Míster)

A romper el reloj en San Antoni 2013

Después del intento de bajar de los 42’ en los 10 Km de Bombers 2012, hoy 20 de Enero de 2013,  

LO HE CONSEGUIDO !!!.

Objetivo Conseguido

Debido a las previsiones del tiempo (amenazaban lluvias), Esther, Ona, Isa y Alexia, se han quedado en casa. Anabel, Júlia, Jordi y Núa durmiendo, y Sandra lo de madrugar, ya sabéis …, pero, han venido a acompañarme Xavi (El Mister) y Marc (La Bala). Les estoy muy agradecido.

Son las 7:00 de la mañana, suena el despertador, y empieza el asalto, voy a buscar a Marc a su casa, estaba listo a la hora indicada como siempre y después vamos a buscar a Xavi, también puntual como siempre.

Nos vamos hacia Barcelona y llegamos sin problemas, aparcamos en la esquina de las calles Parlament y Compte Borrell. Pensamos “¡que suerte un buen aparcamiento!!!!!!”.

No llueve, hace un día perfecto para correr, vamos hacia la zona de “Sortida” y mientras yo caliento, Marc y Xavi se meten en un bar a desayunar.

Mientras caliento veo a mi compañero de trabajo, José Rosa, y calentamos un rato juntos, pasamos un momento a ver a Xavi y a Marc, y de camino hacemos un “pipi-kk” cada uno.

José Rosa y yo seguimos haciendo ejercicios de calentamiento y nos colocamos cada uno en nuestro cajón de salida correspondiente, yo me pongo en el 3er cajón, y a las 9:30 empieza la carrera.

En los 2 primeros kilómetros se hace difícil correr, ya que hay mucha gente, el ritmo es bueno pero con las dificultades añadidas de ir esquivando corredores, miro el Garmin, y veo algo extraño (ritmo a 1 min. 32 seg.), se ha vuelto loco el reloj, y, decido ir mirando el tiempo en cada Km. marcado en el suelo.

Van pasando los kilómetros y voy bien de tiempo, pero, cada vez más jodido del cuerpo, ya contaba con ello. Cuando paso por el Km. 5, el tiempo por mi reloj, es de 19’39”. Me anima mucho ver el tiempo hecho, hasta ese km.

Llega el Km. 6 y empieza la subida al Paralelo, pero muy bien, ya que la subo entre 4,10 y 4.12 el Km. (dentro del ritmo que debo llevar para conseguir el objetivo)

A partir del Km. 7,5 aproximadamente, empieza el sufrimiento de verdad, empiezo a encontrarme un poco pasado de vueltas, pero tiro de cabeza y voy sufriendo cada vez más. Corro pegado a otro corredor que lleva el ritmo que me interesa, y sólo estoy pensando en todo momento que no se me vaya la cabeza, ya que, después de la cursa de Bombers, aunque no lo parezca, intento escuchar a mi cuerpo.

Pregunto en voz alta ¿CÚANTO FALTA?, pero nadie contesta, lo estoy pasando mal, en ese momento paso por el Km. 9, “joder todavía me falta un km, me muero”, menos mal que tengo el factor cabeza y aprieto los dientes, incluso paso al corredor que me hacía de liebre. Veo los arcos de globos, y pienso donde está la alfombra, en el primero, en el segundo…, no puedo más, pero con dos coj…, paso la meta y el reloj marca 41’ 58”.  

Esto huele a comida de gratis

Xavi y Marc estaban allí, pero yo no sé donde estaba yo. No me quedaban ni fuerzas, ni neuronas que me dejaran pensar mucho, me acuerdo que le pedí agua a Xavi, y me desesperaba porque no me la ponía en la boca, yo no podía levantar las manos para coger la botella, pero después de un paseo ya empecé a recuperarme.

Récord superado y apuesta ganada, hasta otra.

Pdta. Lo peor fue la vuelta al coche, que lo abrieron y nos quitaron todo, entre otras cosas, las Nimbus 14 que me habían traído los reyes, y al Marc sus Adidas y sus Cascos de los reyes magos.

Que todo sea eso y lo podamos contar.

FEDE  (El “Promesas” cumplidas)

42,195 km. El repte de la Marató de Barcelona

Bon dia,

Us deixo l'article que el passat dissabte sortia al magazine "Més Esport" del Periodico de Catalunya.

Es perquè us aneu ambientant.

Ens veiem,

Xavi Crespo (El Míster)

Cursa Muntanya "Cinc Cims" (13.01.2013)

 Todo empieza hace 2 o 3 meses cuando sale la 1º cursa de montaña de Corbera  “Cinc Cims”.  Parece muy dura (26,6 km y 1325m de desnivel) pero es mi pueblo. No me acabo de decidir y cuando me decido, inscripciones cerradas. Me lo quito de la cabeza, no pasa nada (otro año será), y comienzo a a centrarme en el próximo objetivo de Los Martes, la MARATÓN de BARCELONA 2013. 

El viernes antes de la carrera me ofrecen un dorsal, no puedo decir que no!!!. Aunque no he entrenado para hacer montaña y menos una cursa tan dura, me hace mucha ilusión correr en Corbera y acepto el reto. 

Domingo 7 de la mañana, suena el despertador, a levantarse, ha llegado el día, no hace muy buen tiempo, durante la noche ha llovido, pero tengo muchas ganas, seguro que va bien! 

A las 8, caminando, a menos de 5 minutos estoy en el pabellón para coger el dorsal, que lujo, nunca me había pasado. Además es la primera carrera que voy sola, aunque estoy convencida me encontraré alguien conocido, y así es! 

A las 9, empieza puntual la carrera, y solo empezar ya salimos en subida, que duro!!! A por el “La Creu d’Aragall (545m)” (1º Cim). A solo 1 km de la salida está mi madre animando... 

Esperando el metro

Cuando llegamos al 1º camino de montaña, hay que bajar como unas escaleras con troncos y atravesar un riachuelo, allí se hace un tapón, he de esperar un rato...ya 

empiezo a ver que el rollo de las carreras de montaña es otro... 

A continuación todo subida hasta el 1º Cim, cuando es pista a ritmo bajo se aguanta corriendo, pero para llegar a la cima, es un camino muy estrecho con mucha pendiente y piedras, incluso hay que ayudarse con las manos, allí vamos caminando uno tras otro...1º objetivo conseguido, llevamos unos 8 km muy duros, y no se como vamos a aguantar hasta el final, madre mía donde me he metido, pero tanto los corredores, como la organización, como las personas que están mirando no paran de animar, y el recorrido es espectacular, esto es lo que te hace tirar! Además a la que empiezas en llano o bajada hacia el siguiente cim se recupera muy bien.  

Llegada al 1º Cim "La Creu de l'Aragall"

Al 2º Cim (Roca Foradada (582m)) llegamos en poco rato y no es tan duro, casi no bajamos y es poca subida, a por el 3º...

El 3º Cim (El Forrellac (628m)) lo encaro muy bien, en la bajada he recuperado mucho. Para llegar arriba, otra hay que vez caminar por un camino estrecho y pedregoso, que chulo, 3º objetivo conseguido!!! Cada vez queda menos.

Otra vez a bajar y a por el 4º Cim (Puig d’Agulles (652m)), subida muy dura, pero por pista y con cemento, aquí he de caminar solo la pendiente final que es muy fuerte. Empieza el tramo final, una trialera de bajada espectacular, me pongo detrás de un chico que baja muy bien, y me animo a seguirlo, bajamos rápido, adelantamos a 3 chicas, muy divertido, pero hay que ir con cuidado, de hecho al final me caigo, no me hago daño, pero me coge un principio de rampa en los gemelos, en seguida se me pasa y me recupero.

Llegamos a La Ermita de Sant Ponç, allí están unos amigos, Cris y Ramon, animando, que ilusión, me dan ánimos para hacer el último Cim, y la verdad que se agradece... 

Bajada antes del último objetivo y está Oscar con la bici animando, que bien! me avisa que voy entre las 10 primeras chicas, y me da 4 consejos para la última subida...a por ella, solo quedan unos 7-8 km, pero para mi los más duros, me habían avisado, pero es mucho más de lo que me esperaba, hasta llegar arriba se me hace muy duro, y he de combinar correr y caminar, además cuando parece que ya está, una pendiente muy fuerte con unas piedras enormes...pero como ya es el final saco fuerzas para seguir, además la gente anima tanto...así que conseguido el último Cim (Puig Montmany (494m))...allí me coge la chica que había adelantado al final de la trialera.  

Disfruntando de la montaña

A por la bajada, otra vez trialera, me vuelvo a caer, pero me levanto rápido y a seguir! Ya solo quedan 4 km. Llego al pueblo y la meta está después de una subida de unos de 400 metros, aunque es poca pendiente, a estas alturas todo sube, se hace muy dura, pero hay tanta gente animándote ..y ya la meta, allí están Sonia, África, mi Madre, Oscar, Ramon y Cris, que emoción, conseguido el objetivo, acabada la 1º cursa de montaña y muy satisfecha! 

Al final 8º de las chicas y la 171 de 323, en 3:10:34

Otra carrera más para el historial de LOS MARTES! 

A la llegada a parte de bebida y fruta, hay caldo, un bocadillo de butifarra y masajes, un 10 a la carrera, por el recorrido, la organización y todo, hay que repetirla! De regalo una camiseta de manga larga muy chula.

Las cursas de montaña son otro rollo, pero me ha encantado no será la última...

Canicross Vinyes del Penedés (23.12.2012)

Diumenge 06:30 (aprofitant que la Júlia s’acabava de llevar), un altre cop en marxa per anar a una cursa. Aquest cop és el debut de l’equip a un Canicross. Esmorzem una mica, revisem que portem tot el material (cartilla del veterinari, arnés i cinturó per córrer amb la Nua...) i ens posem en marxa a les 07h15 destí de Vilafranca.

A les 08h00 arribem i només baixar-me del cotxe ja presento que la cursa m’agradarà. Espai ample on aparcar, un pavelló on deixar la bossa, recollir el xip, massatges, dutxes...  El matí és fred ( 4 graus) però quan surti el sol segur que farà calor, així que decideixo dur pantaló i màniga curta (s’ha de lluir la samarreta de LOS MARTES).

Passem el control veterinari, em prenc un cafè en companyia de l’Anabel, la Júlia, el Manolo i la Pili (pares de l’Anabel) i em vaig a la zona d’escalfament.

A les 09h15 ens criden per posar-nos a la sortida i fer la xerrada prèvia amb indicacions importants, indicacions que amb tants lladrucs de gos no aconsegueixo escoltar. Puntualment a les 09h30 es dóna peu a la sortida.

Sortim bé, però als 200 metres dos gossos es diuen quatre paraules i la Nua decideix aturar-se en sec. Passats uns segons de caos, seguim el ritme. Acabem el primer km amb un més que digne 4’ 48”.

Però tot just començar el segon km arriba la primera sorpresa. De sobte, apareix un corriol que ens marca el camí, la gent camina i no ens queda més remei que caminar ràpid uns 200 metres fins que veiem la possibilitat d’avançar un parell de gossos en un tros més ample. En 700 metres hem pujat un desnivell de 70 metres (10% de desnivell!!). Els darrers metres del segon km comencem a baixar per un corriol que durarà fins el km 2,5.

Els primers metres del corriol de baixada són una mica tècnics i ens veiem superats per 3 parelles que van amb més confiança. Acabem el km 2 en 6’45”.

Un cop acabada la baixada arriba la segona sorpresa. Una malla ens ajuda a superar un fort desnivell  que la Nua supera amb més facilitat que jo i el segueix una pujada constant  per corriol i camins del km 2,5 fins el km 3,2. Un altre cop 700m amb un 10% de desnivell.  El km 3 ens surt a 8’05”.

Al km 3,5 tenim avituallament (humà i caní), que desestimem ja que anem lents però bé, hem hagut de fer un parell d’aturades ja que les meves cames no estan habituades a tant corriol i la Nua no està habituada a tant gos junt.

El km 4 és un tobogan constant amb baixades i pujades per sender  fàcil de córrer i que ens porten al punt més alt de la cursa.  Els fem en uns més que dignes 5’48”.

El km 5 és un km de recuperació, amb alguna pujada però en tendència de baixada per uns camins  que fan oblidar que en pocs kilòmetres hi ha milers de cotxes. Aprofitem el km per gaudir del paisatge i recuperar les cames. Fem  5’55”.

El km 6 ens espera la darrera sorpresa, quan ja creiem que només quedava baixada apareix un camí amb escales que ens acaben de trencar les cames, passem per una espècie de cova amb una Verge i gaudim d’unes boniques vistes que ja ens permeten veure que per fi, només queda baixada. Km 6 en 6’35”.

Comencem la recta final  amb una baixada còmoda que ens apropa a la meta, a 600 metres de l’arribada veiem al Manolo que s’ha apropat a fer-nos unes fotos i seguim corrent fins la meta, fem aquest km a 5’47” i encarem els metres finals amb un sprint que ens permeten entrar a meta amb millor dignitat que temps.  Els últims metres (esperonats pels aplaudiments del públic) els fem a 4’33 per acabar en 44’51”. A mi em surten 7,23km tot i que la distància oficial és de 7,85.

Cursa molt recomanable, ben organitzada i molt divertida per fer una cursa de Muntanya (amb o sense gos) dura però curta. Hi ha la versió més llarga de 13,5 km. A més a més amb botifarrada!!

Una experiència molt agradable córrer amb la Nua envoltats de tants gossos i amants de la muntanya. Segur que repetirem, espero que amb millor resultat, jejejeje!!!

Ah!! I moltes gràcies a tots els fans (Anabel, Júlia, Pili, Manolo, Esther, Xavi i Ona) per venir a animar-nos va ser molt bonic sentir els vostres ànims a l’arribada.

Us poso el perfil que m’ha donat el Garmin.

Una abraçada a tots i feliç entrada d’any!

Nua i Jordi