La Cursa del Foc (23.06.13)

Avui toca la Cursa del Foc, un clàssic! Córrer a casa, i ja van 7 de 7... Però aquest cop és més especial que els anteriors. Avui tinc un objectiu molt especial... creuar la Meta d’arribada amb la Júlia als braços.

La Júlia, com que ja ho sap ha decidit llevar-se ben d’hora, una dutxa ràpida per despertar el cos (consell tret del Llibre del Kilian Jornet), vestir-se amb la samarreta de LOS MARTES, vestir la Júlia, esperar als avis i junts amb l’Anabel marxar caminant cap a la zona de recollida de dorsals. Pel camí ens trobem amb el Robert i la Lorena.

Una manera diferent de participar

 A la zona de recollida de dorsals, ens trobem amb el Xavi, el nostre Míster, que avui participarà de la cursa d’una manera diferent, fent de voluntari. Saludem al Fede, Isa, Marc i Alèxia i ens preparem per la primera de les curses d’avui.

És un matí on l’equip LOS MARTES està representat a totes les distàncies. La primera a participar és l’Alèxia a la cursa de 600m. Deu ni do, sembla poc però s’ha de baixar i pujar la Rambla. La Cursa del Foc és dura fins i tot pels més petits. L’Alèxia arriba fent un petit sprint i amb cara d’haver-s’ho passat d’allò més bé.

L'Alexia pujant la Rambla d'Olesa

Poc després és el torn del Marc, a la mítica distància dels 1500 i una distància que serà històrica per LOS MARTES. Sembla que el Marc va sortir reservant, tot i això, fa una ràpida baixa per la Rambla i avança a 5 corredors. Durant el tram de pujada no es rendeix i no deixa que cap altre corredor el pugui passar. En la rotonda, i gràcies als ànims del Míster de Los Martes, agafa forces i en els últims 200 metres comença a accelerar el ritme de manera espectacular avançant 3 o 4 nois als darrers metres. Genial!, tots felicitem al Marc, el que no sabem encara és que aquest sprint fa que aconsegueixi quedar 3er de la categoria Cadet i guanyi d’aquesta manera la primera copa masculina de la història de LOS M

ARTES!!

Aquesta és la pinta que fa un campió masculí.

Arribat el moment de començar la Cursa de 10km parlem amb el Fede de l’estratègia a seguir, sembla que farà calor i a més a més sortirem uns minuts passats de les 10h00. Decidim sortir a veure-les venir, i a intentar gaudir de la Cursa (jo segueixo amb el meu objectiu al cap).

La primera part del circuit la conec a la perfecció després de tantes i tantes hores d’entrenament així que li dic al Fede que aniré marcant el ritme per sensacions però intentant fer un ritme controlat. El primer km el fem molt ràpidament, és la baixada a VILAPOU i ens ajuda a que les cames agafin el ritme.

El segon km transcorre pel polígon i tot i una petita pujada es fa tranquil·lament. Acabat aquest km girem per la carretera i encarem un dels trams més exigents, tot i que encara anem amb forces.

Vinga ànims

Tornant a entrar a Olesa veiem el Xavi (El Míster) que està a un punt de control i ens anima i ens fa una foto i l’emplacem per veure’ns a l’arribada.

Enfilem pels carrers d’Olesa i fem els km 4 i 5 a bon ritme, fem els 5 primers km en 21’06”. El Fede em diu “Yo no voy a doblar” la calor es nota  i encara ens queda una tram dur pel Polígon LA FOU. Li dic que tranquil, que anem junts, jo tampoc tinc com a objectiu cap marca, així que baixem un pel el ritme per seguir gaudint de la cursa.

Necessitem aigua

 El km 6 serveix per recuperar les cames abans d’entrar al segon polígon de la Cursa, aquí ens tornem a creuar amb els altres corredors i ens permet animar i saludar a amics i coneguts. Camí del km 8 el Fede s’atura per cordar-se les bambes i mentre l’espero el Gerard (que acabem de passar) em demana un glop de l’ampolla d’aigua que porto.

El Fede s’enganxa a mi i li marco el ritme a la pujada i pels carrers dels Closos fins que a l’arribar al km 9 enfilem l’avinguda Francesc Macià, on acaba la Cursa. Queda poc però no hi ha una ombra fa estona i avui no hi ha hagut l’habitual dutxa d’altres anys que ens refrescava.

A 500 metres de la meta al Fede li entren les forces, jo vaig bé però li dic que tiri, jo ja vaig pensant en recollir a la Júlia per creuar la meta. El Fede s’escapa un pel i a 100 metres de la meta veig la Júlia als braços del iaio, m’apropo, m’aturo, l’agafo, un petó i torno a córrer fins a creuar la Meta amb el major dels somriures que he entrat mai. És una sensació única, objectiu aconseguit!!

Arribada del Fede, Jordi i Júlia

Finalment el Fede ha fet 42’44 i jo 43’03. El cert és que les sensacions són molt bones, una marca correcta sense donar-ho tot i en un dels matins més calorosos del que portem d’any.

Per acabar la crònica, agrair al Xavi que fes de Voluntari i dediqués un matí a ajudar-nos i a ajudar a que la cursa sigui possible. Felicitar l’Alèxia per la seva cursa, al Fede per que tot i que la temporada s’acaba i és llarga està en plena forma i una menció especial pel Marc i el seu primer podi!!

Propera cursa i darrera de l’any atlètic, CURSA DE PALLEJÀ. Després, sopar de cloenda de l’any i a tornar a esperar al Setembre pel Cross de l’Ametlla de Merola.

BON ESTIU A TOTHOM!!

5km d'Abrera (16.06.13)

El final de la temporada s’acosta i les cames i el cap comencen a estar una mica esgotats, i més quan li sumem les diferents curses que hem anant fent durant l’any (Marató, Cinc Cims, Trailwalker, …). Així que entre això i que comença la caloreta ens decidim per fer proves de 5km. Són proves de ritme exigent, però de poc temps i les cames ho agraeixen. A més a més, són curses “obligatòries” en el nostre calendari, donat que la Sandra sempre té opcions de premi.

Aquest any però ens ha tingut en “vilo” fins a última hora, donat que es va apuntar a la cursa l’últim dia quan només faltaven 10 minuts per tancar les inscripcions. En principi, la nostra Reina, s’anava a fer una excursió a la Pica d’Estats, però la quantitat de neu i el perill d’allaus va fer que poguéssim comptar amb la seva participació.

Amb aquesta bona notícia, vaig posar-me les piles per fer el meu estudi de possibilitats reals, i vaig poder comprovar que només teníem com a gran “contrincant” a la Delia del Triatló Viladecans (és la noia que sempre ens trobem en aquesta cursa i a Pallejà, i que sempre es disputa amb la Sandra algun lloc en el podi). Per això, per poder repetir podi aquest any hauríem de mantenir el bon temps marcat l’any passat (22:07), però tot pintava que quedaríem entre la 2a i la 3a posició, donat que la Delia venia de fer sub 43’ en la Cursa de Bombers d’aquest any.

Divendres per la tarda em vaig acostar amb l’Esther i l’Ona a buscar els pitralls i la bossa d’obsequis (samarreta inclosa) de tots tres. Això ens deixa quedar una mica més tard i no haver de matinar tant.

  

A les 8h del matí del Diumenge rebo un whatsapp del Fede dient-me si em passa a buscar. Com l’Ona encara està dormint, li dic que sí. L’Esther i la Ona aniran més tard, sempre i quan hi hagi premi.

Surto de casa a les 8.15, i només posar un peu al carrer comprovo que està plovent. Dura poca estona, però ha mullat una mica el terra.  En cinc minuts, apareix el Fede i marxem cap al pàrquing del Restaurant Can Martinet d’Abrera, on ens espera la Sandra.

Arribem i la Sandra ja està allà. Sortim dels cotxes i comença a caure aigua del cel. Sembla que no durarà massa temps, però hi ha sensació de fred. Qui s’ho anava a pensar, quan ahir al sol feia quasi 30ºC. L’idea d’un dia tapat i amb una mica de pluja no em desagrada, ho prefereixo a córrer amb molta calor.

Arribem al guardaroba, i allà ens trobem a la Lorena (la dona del Robert) que fa de voluntària. Li deixem les bosses i anem cap a fora. Ha deixat de ploure, i mentre estirem anem parlant de les últimes estratègies. El Fede li farà de llebre a la Sandra i intentaran repetir el temps de l’any passat. Com sembla que he recuperat les cames, avui intentaré fer una tiradeta forta per veure com vaig de cara a fer el meu rècord personal en la Cursa de Pallejà.

A les 9h comencem a escalfar. Fem uns 20 minuts i ens parem per estirar a la zona de la sortida.  Aquí ens trobem a la Delia i al seu xicot. Ens saludem i ens desitgem sort.  

A les 9:30h en punt, es llença un coet i sortida. Els primers metres són difícils, hi ha força gent, cotxes aparcats i tothom vol aprofitar els metres de baixada, donat que aquesta cursa no permet portar un ritme constant, pel seu perfil. Als 500 metres, la cosa millora i quan passo pel kilòmetre 1, veig que el ritme és molt bo (4:01). El Fede i la Sandra van uns pocs metres enrere, bona notícia.

  

Anem cap al kilòmetre 2. Aquest camí es fa pel costat de la via del tren i el sol fa una estona que ha sortit i comença a picar (per sort menys que a la segona volta, però nosaltres només hi passem un cop). Intento aguantar el ritme, però sense apretar massa per guardar forces per les dues pujades que té aquest circuit.

Quan arribo al segon kilòmetre, el ritme continua sent molt bo (4:14). Afluixo per deixar les cames relaxades per la primera pujada. Es tracta d’un petita pujada de 200 metres de terra, que continua per un zona d’asfalt amb una lleugera pendent que comença a carregar les cames.

Passem per davant del pàrquing on fa una estona hem deixat el cotxe, passem l’Església (han deixat una plaça molt maca amb l’ultima reforma) i marxem cap a la zona de la Piscina Municipal. És el tram on pots començar a punxar si has fet els dos primers kilòmetres per sobre de les teves possibilitats.

Arribo al kilòmetre 3 i el ritme ha baixat a 4:28. Ha baixat però és força bo pel perfil que hi té. En aquest punt, veig al xicot de la Delia (la porto més endavant però no la veig) i a l’altre costat veig a la Lorena que surt del Poliesportiu i em fa un crit d’ànim. Li faig una senyal d’agraïment amb la mà i marxo decidit cap al Camp de Futbol, zona on puc recuperar una mica les cames pel que encara ens queda per fer.

Enfilo el camí de l’altre costat del tren cap a l’Estació d’Abrera. Al final d’aquest carrer veig a la Delia (va la primera) i darrera seu porta dues noies més però totes dues porten pitrall dels 10 km. Giro a la rotonda i quan ja vaig cap a la temida pujada, veig com venen el Fede i la Sandra. Van força be i marxa segona, dins del que havíem previst.  Li faig un crit d’ànim i començo a pujar.

La fan més petita

Els metres passen i vaig avançant molts corredors. Quan arribo al kilòmetre 4 (a mitja pujada, més o menys) les cames estan força carregades i no ée si podré mantenir aquest ritme fort (4:11). Aquí és on recordo la fotografia que el Jordi m’ha enviat de la meva neboda donant-nos ànims a les 8h del matí  i de tots els esforços que fan les meves dues fans (l’Esther i l’Ona) per que jo pugui practicar aquest esport. Així que apreto les dents (això és collita del Fede) i quan ja em trobo al carrer d’arribada veig un altre corredor de 5000m, que va molt a poc a poc. Sembla que ha fet el recorregut massa fort i no li queden forces. Esprinto i quan falten uns 200 metres per arribar, l’aconsegueixo passar i entrar en solitari a la meta. Aturo el crono i veig que he fet 21:26, uns 43 segons menys que l’any passat. Sembla que el Fede i la Sandra tenen raó i estic fort en aquest final de temporada.

  

Agafo una mica de fruita (poma i taronja), una coca-cola i una mica de suc de taronja. Quan estic recuperant-me veig a la Delia. Li pregunto si ha quedat primera i em diu que si. El seu xicot em diu que la Sandra va segona, per tant, tot apunta que aconseguirem ampliar el palmarès de la Sandra i de l’equip de LOS MARTES.

Arribada Sandra i Fede. BRAVO!!!!

Al cap d’un minut i pocs segons veig entrar a la Sandra i al Fede. Han fet 22:34 i 22:35, respectivament, i el més important: hem aconseguit un nou PREMI (2a classificada).

Ens felicitem tots pels nostres objectius complerts i anem a recollir les bosses i netejar-nos una mica.

Mentre la Sandra s’acaba de dutxar, truco a l’Esther i l’Ona per donar-los la bona notícia i també enviar-li un whatsapp al Jordi per informar-lo del nou èxit del Club Los Martes.

Abans de les 11h, arriben l’Esther i l’Ona. Ens anem cap a la zona de l’arribada on han posat el podi de premis. Uns pocs minuts més tard, l’speaker diu el nom de la 2a classificada de la cursa de 5000m i el seu club, dóna felicitat. L’Ona puja a buscar la copa amb la Sandra.

  

El Club Los Martes en la 2a posició. Que guapa l'Ona

El Fede i jo no guanyem cap copa, però ens omple de felicitat poder ajudar a la Sandra a aconseguir nous

èxits.

Les "llebres". Que contents que estem

Ara la setmana que ve jo faré de voluntari a la Cursa del Foc (Olesa de Montserrat) i animaré als participants del nostre club (Jordi, Fede, Alexia i Marc).

Després d’això, només quedarà la Cursa de Pallejà (on hi haurà nova possibilitat de copa), on vull provar de baixar de 21’ en 5km i on tindrem també participació de la nostra cantera (Victor, Alex, Ona, ...).

Foto d'equip. Gràcies Esther.

Ha estat un gran dia!!

A seguir apretando los dientes, ésta vez en la cursa de Esparreguera 2013.

Otra vez me ha tocado hacer la crónica, ya que me he quedado solo en la carrera, “por decisión técnica de Los Martes”, espero estar a la altura del Míster como escritor.

Con parte del Club de Fans

Es Domingo 5 de Mayo, la verdad es que no he dormido muy bien, el curro tiene huecos en mis sueños (pesadillas, mejor dicho), pero no hay excusas, corro en el millor Poble del Món “Esparreguera”, y no puedo decepcionar a mis padres, que han venido de Linares y estarán en la calle para animarme, y, sobre todo a Ona, que va a venir a verme con su Papi Xavi y su Mami Esther aunque es el día de la Madre, Mil Gracias.

He tomado el té y una tostada como siempre, después he ido chino-chano a coger el dorsal al pabellón, me he puesto el dorsal en la camiseta del Club Los Martes (cómo no), y me he comido un platanito de canarias. Mientras estaba haciendo tiempo, veo a Robert, el cual me cuenta lo dura que fué la Maratón de Empúries. Entramos otra vez al pabellón, a dejar la bolsa, y le digo a Robert que me voy a calentar un poco, a eso que pongo el reloj a buscar satélites, y se para, buag¡¡¡¡, no creo que sepa correr sin reloj, voy a guardarropía y pido por favor que me den la bolsa para poder usar el teléfono, comodín de la llamada telefónica. Llamo a Xavi y me dice que está ya en el párking, le pido, que por favor se traiga su Garmin, y empieza a mover la maquinaria para que no me falte el Garmin, gracias Xavi.

Después del susto del reloj, ahora sí salgo fuera del pabellón y empiezo a calentar, cuando ya llevo un rato calentando, veo a Xavi con Ona en brazos y les saludo, me deja el Garmin, qué peso me quita de encima, le pregunto cuánto falta, y me dice que 5 minutos, a eso que viene Esther, la saludo y me voy volando a la línea de salida.

Falta un minuto para que den la salida, me coloco casi delante del todo, con la “élite”, dan la salida y salimos corriendo como galgos, me asusto un poco, ya que la gente corre bastante, miro el reloj y de golpe se pone el Garmin a 3,28 el Km, en ese momento, hecho el freno, que esto sólo acaba de empezar. Empieza a adelantarme bastante gente, sobre todo en la primera bajada, Miguel, un amigo de Esparreguera me dice que no frene, que siga corriendo y no baje el ritmo, pero, sin querer, en las bajadas suelo correr frenando, cuestión de mala técnica.

Ritmo rápido en los primeros metros

A partir de los primeros 1000 metros, mi sobrino Joan, me alcanza, y se pone a mi altura, nos saludamos y corremos un ratito juntos, hasta que se da cuenta de que puede ir más rápido que yo y se marcha prácticamente desde el Km 1,5. Yo hago mi carrera, pensando en todo lo que falta, que no es poco, ya que en mi opinión es una cursa bastante dura. Pasamos por delante de casa de mi hermana Cati, y allí están mis Papis, viendo como su hijo va asfixiado, ponen cara de susto, (falta de costumbre).

La parte más dura de la carrera la llevo como puedo, no paramos de subir hasta el Km 4,5, empezamos a bajar a partir de la altura de La Coloma (la antigua discoteque), nos metemos por el polígono de las Pastas Gallo, pero, después de bajar  tanto, de golpe giramos y vamos hacia arriba otra vez, qué duro se hace a esa altura de la carrera del Km 7 al Km 8, damos la curva hacia la derecha, y, a bajar como se pueda, cojo aire para recuperarme un poco, empiezo a dejarme caer y a correr que “sólo quedan 2 km”. En todo momento voy viendo por delante a mi sobrino Joan, cada vez lo tengo más cerca, pero, no lo cojo, me da la sensación que él ha aflojado un poco para entrar con su profesora de Gimnasia  (pelota).  Al final él entra en la meta en la posición 42 de la general con un tiempo de 41 min. 29 seg., 3º de la categoría Promesas, ale, trofeo para el nene, vaya nombre, “promesas”, pensaba que el promesas era yo, hasta con el nombre me ha destronado y yo entro por detrás de él en la posición 45 con un tiempo de 41 min. 43 seg., muy buen tiempo para mí.

Entrada a meta

Cuando ya he cogido un poco de aire, para recuperar, veo a la Family Crespo-Marin y los saludo, sobre todo, veo la cara de Ona, en la cual se lee, qué envidia, yo también quiero correr, jaja!, qué guapa es la enana.

No hay copa, pero si el apoyo de la animadora más guapa

En conclusión a la cursa, he sufrido en las subidas, quién no, pero el resultado en global ha sido muy bueno, la he corrido con cabeza y contento de que mi sobrino Joan pueda decir que ha ganado a su tío.

Fichamos al Carrillo malo, jajaja!!!!

La próxima, si no es muy tarde, intentaré, ahora o nunca, bajar de 40 min.

El Promesas

Fede

TRAILWALKER INTERMON OXFAM 2013 – 20 i 21 d’Abril – 100KM

Dilluns, 8 d’abril 2013, 19h30, rebo un missatge de l’Anabel dient-me que la Sílvia s’ha lesionat i que l’equip de la Llar necessita una persona per completar l’equip per a la Trailwalker, són només 100km!!

Parlo amb el Joan Carles, m’explica que després d’haver aconseguit els diners necessaris, l’únic objectiu és fer-ho els 4 junts i acabar en menys de 20hores. I tot i que mai he fet 100KM, accepto el repte. Em queden 12 dies...

Els dies passen i el cap de setmana faig una tirada llarga de 30km on veig que realment estic molt bé de forma i que puc afrontar els 100km que m’esperen.

Per fi va arribar el dia 19, a les 19h30 sortim els 4 integrants de l’equip (Manu, Joan Carles, Raúl i Jo) més l’equip de suport (Alexandra, Montse i Sílvia) camí d’Olot. La idea és recollir dorsal, sopar i dormir a Olot. En arribar a Olot em trobo molt cansat de la setmana i fa fred, no reacciono fins que no som a l’hotel i puc treure’m la roba de la feina i posar-me roba d’esport.

Dia 20! Això ja està!! Al menjador de l’hotel hi ha un “ambientàs” brutal, tot ple de participants a la Trailwalker carregant els dipòsits d’energia. Un 10 a l’hotel, no ens va faltar de res! I un 10 també a la decisió de dormir a Olot la nit abans, estem molt descansats i amb calma... El dia és perfecte per córrer!!

Després d’esmorzar ens adrecem a la zona de sortida on l’ambient és molt impressionant, passem el control i ens posem a la sortida, últimes fotos, briefing i TRET DE SORTIDA!!!!!

A partir d’aquí seguiré per etapes:

Els herois

Etapa 1. Olot – Sant Feliu de Pallerols 17,6km

En marxa!! Etapa més llarga i amb més desnivell positiu. Anem molt còmodes, amb l’ajuda del Garmin anem controlant el ritme, anem a 6’52” el km i costa no accelerar el pas. Comentem imprudents que “sembla que a aquest ritme podríem córrer tota la vida”, paraules que més tard reconeixerem són errades...

Durant tota l’etapa anem acompanyats de molts equips, es nota que acabem de sortir i encara no hi ha diferències de temps.

El camí és molt atractiu i podem gaudir del plaer d’anar fent esport per una via verda en un dia espectacular!

Cap el km 10 el camí s’inclina i fem la pujadeta més forta del recorregut, la passem sense problemes, tot i que a la baixada el Raúl comenta que li molesta una mica el genoll.

Arribem al control de Sant Feliu de Pallerols amb molt bones sensacions, 2h 02 min 02 seg. Veiem per primera vegada l’equip de suport. Volíem fer una parada curta però entre posar-nos crema, menjar i omplir les “Camels” estem vora 20 minuts.

Etapa 2. Sant Feliu Pallerols – Amer 13,8 km (31,4 km)

Estratègia!! Després de carregar piles sortim direcció Amer. El camí continua sent impressionant i el ritme el mantenim just per sota de 7min/km. En aquesta etapa decideix acompanyar-nos en Lluís (parella de la Sílvia) que d’aquesta manera ens dóna ànims des de dintre.

Aquí comencem a separar-nos els equips, uns per davant i altres per darrera... però ja no estem en “pilot” com abans, i és que quan acabem aquesta etapa portarem quasi una tercera part.

Paisatge espectacular

Passat l’equador d’aquesta etapa, el Raúl està molt fort, jo comento que tot i que anem bé, hauríem de decidir quan dinem i quan comencem a alternar córrer i caminar... està clar que encara que ens ho sembli no aguantarem els 100km a aquest ritme de trot. Decidim que la parada per dinar la farem a Anglès, un cop acabem la tercera etapa.

Per la meva part, començo a intuir que els quàdriceps em faran patir quan passin els km... de moment, però, encara fem bona cara...

A partir d’aquest punt, l’equip de suport esdevé vital per arribar a meta, comencem a necessitar de massatges i d’estiraments per no sobrecarregar en excés les cames.

Arribem a Amer en 3h 51min i 43 seg.

Etapa 3. Amer – Anglès 7,4km (38,8km)

Arriben les visites! Etapa curta, però amb dues rampes trampa que fan que ens hàgim de posar tota la maquinària a treballar. En aquesta etapa tenim la nostra primera (i per sort van ser poques) despistada del camí. Menys mal que als 200m el camí s’acabava i vam fer poc esforç extra.

Gaudim del camí i fem broma de la situació, 100km són molts com per afegir-ne uns quants metres...

El ritme continua sent molt bo i arribem a Amer on l’equip de suport ens ha preparat una zona de luxe per recuperar les cames (massatge i estiraments) i un bon dinar. Decideixo que només menjaré pasta, fruita, Isostar, cafè i aigua; no vull tenir problemes de panxa.

En aquest punt tenim la primera visita, el David, company de feina de La Llar que ha vingut per fer-nos costat, com s’agraeix!!

Temps, 5h 02min 33seg.

Etapa 4. Anglès – Bescanó 10,2km (49km)

Eufòria, havíem dit caminant, no? Sortim d’Anglès amb la intenció de fer l’etapa caminant per pair el dinar. Quan portem menys de 2 km decidim que alternarem córrer i caminar 2km.

El camí és molt planer i es fa fàcil, aquí comencem a notar que els equips s’estiren i que cada cop ens trobem menys participants. Com que anem paral·lels a la carretera els cotxes de suport ens animen. Això ens motiva molt, així que ens engresquem i fem l’etapa més corrent que caminant.

Personalment estic en el millor moment fins aleshores. Em trobo molt còmode i fort, tinc els quàdriceps carregats però em trobo bé! El Raúl comença a tenir problemes amb el genoll.

Arribant a Bescanó prenem consciència que ja hem fet quasi mig camí, això comença a ser gran!! I comencem a sentir-nos uns herois!

Bescanó és nostre!! 07h 00min 53”.

A Bescanó tornem a posar-nos en mans de l’equip de suport (Montse, Sílvia, Alexandra... MOLTES GRÀCIES!!!) Em deixen les cames com noves i una mica de menjar per afrontar una etapa curta fins a Girona. El Raúl fa el primer pit-stop al WC... Gràcies també al David que també ens ha acompanyat en aquest punt!

Etapa 5. Bescanó – Girona 7,0km (56km)

Fisios!!!! Una altra etapa curta on superem el km 50. Ara ja fa baixada!! Caminem ràpid, l’etapa és senzilla i anem comentant les sensacions.

Comencem a pensar que aviat es farà fosc, un cop arribem a Girona ens haurem de preparar per la nit. 

Quan entrem a Girona trotem per entrar amb dignitat, aquí fa estona que no ens creuem amb cap equip, només un equip en 7km. A meta ens espera l’equip de suport i la dona i fills del Joan Carles que s’han apropat per donar-nos ànims!

L’entrada a Fontajau és de les que em quedaran gravades a la ment! Tots els voluntaris aplaudint la nostra entrada!! Quina passada!! Va ser com guanyar una etapa al Tour. Què dir dels voluntaris... MOLTES GRÀCIES!!!!

En aquest punt tenim servei de massatgistes i físios, evidentment ens hi aboquem... a més a més aquí sentim que anem en posició 54!!! I hem sortit 260 equips!! Mare de déu, sí que anem bé!

Temps total 8h 33min 06 seg. Amb una aturada de 43 minuts entre massatgistes, menjar, abrigar-nos (comença a fer fred!).

Etapa 6. Girona – Cassà de la Selva 15,3km (71,3km)

Això va de debò!! Etapa molt llarga i una de les més dures. Sortim de Girona i creuem un pont que no toca seguint un altre equip. Veiem que van una mica perduts, consultem el Roadbook i junts sortim de Girona, xerrant. Un cop agafat de nou el camí de la Via Verda ells acceleren el ritme i se’n van.

Nosaltres anem caminant a ritme constant i ràpid. En Arribar a Quart trobem el cartell del km 65, però o bé estava mal notificat o bé l’etapa era més llarga del que deia ja que 10 min després trobem una indicació que diu que encara queden 7,2km fins a Cassà. Això ens minva l’ànim al Raúl i a mi que comencem a anar tocats!

Els meus quàdriceps estan força carregats i l’etapa sembla no acabar mai... els km no passen i intueixo que “avui patirem”.  A més a més, s’ha enfosquit i hem d’encendre els frontals i la fresca és cada cop més evident.

En aquest punt, el Manu i en Joan Carles, que van millor, ens animen i tiren de nosaltres per què arribem junts al final de l’etapa.

Quan veiem la meta trotem per fer l’entrada!! Per fi a Cassà!!

Aquí rebem la visita de la Laura (companya de la Llar), el Carlos i la Bruna. Sincerament GRÀCIES! Ja només queden 30 km, perquè la TRAILWALKER no són 100km no! Són 101,2km!

El Raúl i jo ens quedem dintre del pavelló, mengem i ens posem en mans de la Montse i la Sílvia que ens recuperen les cames, els meus quàdriceps estan com pedres...

Temps a Cassà: 12h 03min 12seg.

Etapa 7. Cassà de la Selva – Llagostera 9,6km (80,9km)

Una etapa d’Infern!! Només sortir posem un ritme còmode, les meves cames semblen durant els primers km recuperades però a partir dels 4 km començo a notar que els quàdriceps em punxen i que els bessons es pugen fins a darrera dels genolls.

Una cosa tinc clara, no abandonaré, però no tinc clar com ho faré per arribar a Sant Feliu de Guíxols...

Anem acompanyats un altre cop del Lluís, que es queda uns metres enrere amb el Raúl i amb mi.  És negra nit i entre el fred i els dolors, els metres sembla que no passen.

Per fi arribem a Llagostera, però s’ha de creuar tot el poble fins arribar a la zona esportiva on hi ha l’àrea de descans. Em va semblar que creuàvem la Diagonal en lloc de Llagostera.

A l’entrar al pavelló vaig directe al lavabo i al sortir contemplo atònit que he de baixar 4 esglaons per poder accedir a la zona de descans. Semblo Robocop!

Veig al Manu en mans dels podòlegs, per sort no he tingut cap butllofa, meravelloses ASICS TRABUCO!

M’assec i busco l’equip de suport, veig l’Alexandra a una altra taula i m’arrossego fins allà. Menjo quelcom i imploro per un massatge i que m’ajudin a estirar. Un cop més la Montse i la Sílvia estan magnífiques i obren el miracle. Estirat a la camilla la Montse m’ha d’ajudar fins i tot a posar-me les malles. Demano un Ibuprofeno i decidim prosseguir.

Bon massatge, ara a continuar

Temps a Llagostera: 14h 25min 40seg.

Etapa 8. Llagostera – Santa Cristina d’Aro 10,1 (91km)

Màgia!! Miracle!! Començo a caminar i de sobte desapareixen tots els mals. No m’ho puc creure! Puc caminar i fins i tot trotar.

En aquesta etapa ens tornem a perdre, per sort, l’únic equip a qui veiem va just al darrera i ens crida que anem malament!! Mil gràcies!!

Reprenem el camí i els ànims sembla que van a més! Estem baldats, però la meta és cada cop més a prop.

D’aquesta etapa recordo que vaig pixar com 5 o 6 vegades... entrant a Santa Cristina, faig l’últim stop per pixar i el Manu i el Joan Carles se m’escapen una mica. Arribem a una rotonda on dues noies de l’organització em diuen que a 200 metres està el control. Ja!! No m’ho puc creure!! Començo a córrer i atrapo al Manu i el Joan Carles, em trobo bé!!

El Raúl arriba tot just darrera meu. Una paradeta ràpida de 5 minuts abans de seguir camí la meta!!

Es nota el cansament, però ja queda poc per la glòria

Temps: 17h 26min 19seg.

Etapa 9. Santa Cristina d’Aro – Sant Feliu de Guíxols 10,2 (101,2km)

La Glòria és eterna!! Sortim de Santa Cristina amb els deures fets! Ara som plenament conscients que ja ho tenim, tot i que sempre hem parlat de 100km, la distància oficial és de 101,2km, però tant se val... ara ja hem patit i gaudit tot el què calia, només queda cremar els últims km abans de creuar la meta i trobar el nostre petit moment de glòria!!

L’etapa la fem xino-xano, és una etapa senzilla i a mi no em fa mal res, bé, em fa mal tot però ja no importa...  quasi sense adonar-nos arribem a Sant Feliu de Guíxols, i travessant el poble ens dirigim al port on es troba la meta.

Arribem al port de Sant Feliu després de 19h 22min 10seg classificant com a 44è. equip que ha finalitzat la TRAILWALKER amb els 4 integrants.

Objectiu aconseguit. CAMPIONS!!!!

Ara és moment de gaudir i de fer-nos les fotos de rigor, repte assolit i amb nota!!

Reflexions

És moment d’acabar la crònica, però abans m’agradaria agrair a l’equip Llar Activa la oportunitat de córrer al seu costat. Joan Carles, Manu, Raúl, Alexandra, Montse i Sílvia Gràcies de tot cor per haver-me permès viure aquesta experiència entranyable. He patit molt, sobretot entre els km 70 i 80, però he acabat gràcies a vosaltres (i a l’Ibuprofeno! Je je je!!).

Sense dubte, és una experiència que repetiré, és un altre rotllo... aquí el que compta és arribar, i arribar en equip, per tant, si un pateix, pateixen tots! Espero poder-la repetir en companyia dels companys de LOSMARTES amb els qui vaig estar connectat tot el circuit. Gràcies pels ànims,  per confiar en mi i per seguir-me en tot moment. Aneu pensant quin any la fem...

I com no, agrair-li a l’Anabel que m’animés i m’engresqués per acceptar participar d’aquest repte, no tinc paraules...

Per mi ha estat una experiència a repetir, això si, preparant-la una mica més a consciència..

Cursa Bombers. En busca del récord.

Preparant la sortida

És dissabte i queden 24 hores per començar un nou repte. És un repte conegut, donat que portem moltes edicions fent aquesta cursa, i tot i ser una cursa que amb el pas dels anys s’ha anat massificant (serem 27000 corredors/es), el seu recorregut (propici per fer un bon temps), la seva sortida (a vegades molt espectacular) i la sensació de compartir aquest esport amb tanta gent,  fa que sigui una data clàssica en el calendari de curses que l’equip de LOS MARTES.

Però aquesta vegada dos companys no la podran realitzar. El Xavi Moreno, que s’ha anat a la muntanya i el Jordi que està fent la Trailwalker 2013 (cursa de 100km que algun dia farem plegats).

El fet que el Jordi fes la Trailwalker ens ha fet passar un divendres i dissabte diferent. Ell ens anava enviant whatsapps amb foto i punt on es trobava, i nosaltres li donàvem forces i ànims. Això va ser així fins a les 23h, hora en la que la Sandra, el Fede i jo vam decidir anar a dormir per arribar descansats a la nostra cita, la Cursa dels Bombers.

A les 7h del matí ens toca aixecar-nos. Jo crec que tots encenem els nostres mòbils esperant notícies del Jordi, i en pocs segons ens va arribar un whatsapp de les 5h:30 del matí. És el Jordi que ha aconseguit acabar la Trailwalker en 19h:22:10. Bravo campió!!!!

El felicitem i comencem a esmorzar. El dia ha començat amb bones noticies, però les cames i el refredat no sembla que em vagin a donar una segona alegria.

Abans de les 8h em passa a buscar el Fede i marxem cap a la benzinera de Pallejà per recollir a la Sandra. Hem decidit quedar una mica d’hora per deixar les bosses i poder anar tranquil·lament cap a la zona de calaixos, donat que d’arribar més tard seria una cosa quasi bé impossible. Com la planificació la tenim força estudiada, a les 08:30h ja estem aparcats i anem cap al Parc de la Ciutadella.

Deixem les bosses, fem els pipis corresponents i ens anem cap els calaixos de sub 45 (la Sandra i jo) i cap el calaix sub 42 (el Fede). Quan estem davant del calaix de sub 45 ens trobem el Jose Rosa. Com que ell i el Fede van a un altre ritme (el Fede vol millorar la marca de Sant Antoni (41:31) i el Jose vol baixar de 37 minuts), decidim que marxin i la Sandra i jo comencem a escalfar pels carrers del Born. Després d’uns 15 minuts, a trote, decidim anar cap al calaix (ja hi ha força gent).

Espartanos de LOS MARTES

Dins del calaix comencem a fer els típics estiraments, ens expliquem les estratègies (volem fer per sota de 45 minuts, més ràpid ho veiem impossible) i anem fent temps per tal que arribin les 10h, hora de la sortida.

Quan falten pocs minuts per les 10h, l’speaker d’avui (Xavier Franqueses, monologuista (52:13)),  comença a parlar i parlar, però en un moment del seu discurs, quan falten menys de 3 minuts per l’inici de la cursa, demana un minut de silenci en motiu de les víctimes de l’atemptat de la Marató de Boston. Ha estat un minut de silenci que ens ha posat a tots la pell de gallina, és més, ara que ho estic escrivint encara se’m posen els pèls de punta. Els components de LOS MARTES portem un llaç negre a les nostres samarretes per aquest motiu.

27000 corredors

Després del moment emotiu, comença el compte enrere 5, 4, 3, 2, 1, ...i sortida. Comencen a sortir els corredors d’elit, després els sub 37, després el Fede (sub 42) i al cap d’un minut i pocs segons la Sandra i jo trepitgem la catifa de sortida.

Comencem a posar el ritme de 4:30 per poder fer el sub 45. Hi ha molta gent però com els últims anys han augmentat el nombre de carrils que agafem de l’Avinguda de Colom fa que es pugui córrer força bé. Passem el primer kilòmetre i el ritme està una mica millor que la marca a portar.

Com que és impossible portar el control de tots els kilòmetres m’he posat en la canellera els temps dels passos dels kilòmetres 2,5, 5 i 7,5 que vaig fer l’any passat amb el Jordi de llebre. L’idea és seguir-los.

Portem un bon ritme, però cada cop que arriba un revolt es fa una petita aglomeració que fa que perdis uns segons. Arribem al primer pas (catifa 2,5), el Fede ha marcat 10:17, jo 11:08 i la Sandra 11:11. Tots tres anem dins dels temps que necessitem per complir els nostres objectius, fins i tot, una mica millor.

Qui diria que fa cosa d’un mes vam patir per poder fer el tram de l’Avinguda Paral·lel a 7’ el kilòmetre i avui anem a 4’30” i amb moltes forces. Està clar que avui portem 2,5 kilòmetres i l’altre dia portàvem 40 kilòmetres, però això només és una petita apreciació.

Com aquell que no vol, arribem a la part de dalt de l’Avinguda Paral·lel i agafem el c/Floridablanca. S’agraeix la petita baixada que hi ha, i trobo una llebre. Davant meu s’ha col·locat un noi que porta un ritme de 4:20 – 4:15 i vull veure si el puc seguir per poder millorar la meva millor marca personal. Passem el kilòmetre 3, el 4 i anem força bé. En el tram d’avituallament perdem uns segons, però és quasi impossible no perdre cap segon si vols agafar una ampolla d’aigua. Recuperem i marxem cap a la Gran Via de les Corts. He perdut la meva improvisada llebre d’avui,  però ràpidament la torno a trobar i decideixo continuar amb la meva estratègia. A mig camí de la Gran Via trobem la segona catifa (5km). En aquest punt, el Fede ha marcat 20:35, jo 22:24 i la Sandra 22:55 (fa un parell de kilòmetres que s’ha quedat, però ella és molt constant, i per tant, està en temps). Li faig una ullada a la canellera i comprovo que vaig uns 16 segons millor que l’any passat, això pinta bé.

Continuo amb la meva tàctica i començo a parlar amb el meu cap, perquè no em vingui el maleït “baixó” dels kilòmetres 7 i 8. Sempre ha estat el meu taló d’Aquiles en aquesta cursa.

Passem el cartell del kilòmetre 6 i la cosa continua força igual. Arribem al final del tram de la Gran Via i encarem el tram psicològicament més complicat.

Quan estic a prop del cartell del kilòmetre 7, xoco, sí xoco amb un dels milers de retalladors i em trenca el ritme. Ja vaig tocat, he perdut la llebre i això fa que aparegui una petita crisis. Baixo el ritme i arribem a la tercera i penúltima catifa (7,5 km). Aquí el Fede ha passat amb un temps de 30:51, si continua igual farà un gran temps. Jo passo amb un temps de 33:38, he perdut temps però encara vaig 6 segons millor que l’any passat, encara que tinc la sensació que no podré fer el final de l’any anterior. La Sandra arriba a aquest punt amb el crono en 34:23, sembla que tampoc podrà avui amb el sub 45.

Comença el tram on tothom espera arribar a Via Laietana i començar la baixada cap a l’arribada. Però com allò que esperes que t’arribi tots els anys per Reis, el kilòmetre 8,5 sembla que no arribarà mai.

Per sort, després de molt pregar i no deixar de córrer arribo al tram de baixada. No és que pugui fer un gran esprint però les cames es relaxen una mica i podem augmentar el ritme. He tornat a tenir la mateixa sensació que la primera vegada que vaig córrer aquesta cursa, tot el carrer era ple de caps, de samarretes de color blau (homes) i taronja (dones).

Anem baixant i arribem a la zona dels globus. Són arcs inflables amb publicitat dels patrocinadors, que anys abans ens havien provocat esprints innecessaris.

Arribada FEDE

Arribem de nou al Passeig Colom i ja només queden 300 metres. Ja podem veure l’arribada i això fa que tots treiem les nostres ultimes forces per tal de poder aconseguir els nostres objectius. Apretem les dents, aixequem els braços i cursa acabada. Recupero l’alè i començo a buscar a la Sandra. Espero, respiro i finalment la veig. Xoquem les nostres mans i anem cap a la zona de recollida de la bossa. Mirem els nostres garmins i veiem que hem fet. Encara falta confirmació oficial però he aconseguit baixar del sub 45 per 8 segons, encara que ho he fet 10 segons pitjor que l’any passat. En els últims 2,5 kilòmetres he fet 16 segons més que l’any passat (avui no tenia a la llebre rossa (Jordi)). La Sandra ha fet 39 segons per sobre dels 45 minuts, encara que li surt que la cursa li ha mesurat uns 160 metres de més.

Arribada SANDRA

Anem caminant cap a la zona del guarda-roba i veiem al Fede. S’ha fet un embolic amb el rellotge en l’últim tram, i no sap quin temps ha fet. Sap que ha baixat dels 42 minuts, però no sap el temps real. Ens diu que quan ha passat pel kilòmetre 9,5 s’ha enrecordat del que li va passar l’any passat, i suposo que s’ha emocionat massa.

Recollim les bosses, el Fede ja s’ha vestit i tot, i al cap d’uns minuts ens comencen a arribar els missatges dels temps oficials. Finalment, el Fede ha fet 40:56. Quina marca!!!! Ha baixat en 35 segons la seva millor marca.

Sandra ha fet 45:41 i jo 44:54, el que més o menys ens havia donat els nostres rellotges.

Temps per pas FEDE

Temps per pas XAVI

Temps per pas SANDRA

Ha estat un bon matí de curses, no ha estat genial però ja tenim una nova cursa en els nostres historials. L’any vinent hi tornarem.

 

Cursa acabada, objectiu aconseguit

PD: Espero que algun dia, tal i com evoluciona tot que no tardi massa i s’inventi algun sistema que desqualifiqui a aquelles persones (no els puc anomenar corredors) que només saben retallar en cada corba. Jo prefereixo no millorar però fer el recorregut marcat, i sobretot, no afectar als altres corredors.

Xavi Crespo (El Míster)