Torneig de Padel LOS MARTES (09.07.2013)

Ja fa quasi tres anys que un dia per trencar la monotonia d’anar a córrer vam anar a fer un partidet de padel. Aquell dia el Fede i el Sergi eren un equip i la Sandra i jo l’altre. Ens ho vam passar molt bé, i vam guanyar la Sandra i Jo fàcilment (ja,ja!!!)

Així, que encara amb aquelles bones sensacions un cop acabada la temporada de curses, vam dir de tornar-ho a fer.

La Sandra va cridar al Sergi, buscar el lloc, va coordinar els horaris, va portar les raquetes i pilotes (menys el Fede que té la seva raqueta de professional), i ara jo us explico com va anar.

A les vuit de la tarda, a les pistes del Club Natació Martorell arriben els quatre jugadors del 2o. torneig de Padel LOS MARTES.

Escalfem una mica i ja perdem una de les 3 úniques pilotes que tenim. Al pocs minuts, decidim començar el partit.

La Sandra comença traient i amb dificultats aconseguim el primer joc. Passen els jocs i tot continua igualat. L’equip format pel Sergi i el Fede han millorat molt respecte fa tres anys. Fede es nota que ha jugat algun cop més i té assimilat el joc amb les parets, … Sergi també ha millorat força. En canvi, jo ho estic adaptat. Moltes pilotes s’anaven cap a la paret i faig moltes errades. La Sandra no parar d’animar-me i donar-me grans consells. La cosa cada cop va més ajustada en aquest set, però fruit de l’adaptació meva a aquest joc, l’equip dels Matxos aconsegueix el primer break.

La cosa no millora i ràpidament, aconsegueixen el seu joc i un altre break, que fan que guanyin el primer set per un resultat de 3-6.

El Sergi i el Fede ho celebren, estan impressionats amb el seu joc (nosaltres també). Ens refresquem (encara fa una mica de calor) i tornem a la pista per començar el segon set.

Hem canviat de camp. La Sandra i jo hem canviat les posicions, per provar alguna cosa. Comença traient el Fede i per fi arribar el nostre primer break. Li deixo el torn de sacada a la Sandra, per veure si podem fiançar el nostre break, i posar-nos 2-0. I així passa. Cada cop el nivell és més alt, i sembla que em vaig adaptant al joc, amb sotilesa i seguint els consells de l’experta (Sandra). Els jocs i els breaks no paren de caure, i sense adonar-nos aconseguim el nostre primer set (6-0) i empatar el partit. Els Matxos, estan fora de sí, comencen a semblar l’equipet de fa 3 anys (és broma, no us enfadeu).

Un altre cop bevem una mica d’aigua, i tornem a canviar de pista per començar el tercer set. Sandra i Jo seguim amb la mateixa estratègia que en el segon, sembla que ens funciona.  Aquest set és semblant al segon. El Sergi i el Fede comencen a treure la força, però no podem amb la tranquil·litat del nostre equip. Tornem a fer un break al primer joc, a guanyar el servei de la Sandra, i tot d’una, ens tornem a col·locar amb pilota de set. La guanyem i ens posem per davant en el partit (6-0).

L’equip dels Matxos està preocupat, no saben el que ha passat. Havien començat molt bé, però ens hem refet i hem aconseguit la remuntada.

Tot és decidiria en el quart set, o empatem o guanyem. Comencem el set i al cap pocs minuts tornem a perdre una altra pilota, només ens queda una. Sembla que ens hem relaxat, i l’equip format pel Sergi i el Fede es posa per davant amb un 3-0. Aprofitem el meu servei, per posar-nos 3-1, però amb el servei del Fede es tornen a distanciar (4-1). Ens concentrem, i traient la nostra classe aconseguim la segona remuntada del partit, igualant el set a 4. Ja fa una estona que passa de les 21h, però volem acabar aquest set.

El novè joc, és llarguíssim, anem tota l’estona iguals, avantatge per uns, avantatge pels altres, i quan estem a punt d’acabar, ... la pilota surt disparada cap al carrer. No veiem a ningú fora, fa una estona vam recuperar una pilota gràcies a un noi que anava a agafar el seu cotxe, i termina el partit.

Un altre cop el millor equip de padel del món (Sandra i Xavi) aconsegueix la victòria en el segon torneig de padel de LOS MARTES.

Propera edició Juliol del 2014.

PD: Sergi i Fede ja podeu començar a entrenar!!!!!

Els Campions (Sandra-Xavi)

SanFermins a Pallejà (07.07.2013)

Vuit del matí i els corredors de los MARTES que avui farem la Cursa de Pallejà ja hem aparcat. Ho hem fet al costat de la benzinera, com fem quasi tots els dimarts d’estiu per anar a entrenar.

Anem de camí cap a buscar els nostres pitralls i la samarreta d’obsequi (molt maca, per cert).  Un cop aconseguits, deixem les coses al guarda-roba i anem a buscar al Fede i l’Eduard (quines coses té aquest esport que ve de vacances uns dies i s’apunta a córrer amb nosaltres, m’agrada). No els trobem, i per tant, quan falten uns 25 minuts per començar la cursa anem a escalfar la Sandra i jo sols.

Fem uns 10 minuts i baixem cap a la zona de sortida. Mentre estirem veiem que ells han escalfat per la part de baix. Ens retrobem. El Fede està cansat, no ha portat una bona setmana de feina i la benzina ja està molt justeta,  fins i tot s’asseu al banc de la parada de l’autobús. L’aixequem i anem a buscar la nostra posició a la sortida.

Abans, l’Isa i la dona de l’Eduard fan la foto dels corredors de la SanFermí de Pallejà.

L'equip d'avui

A les 9 i cinc minuts, xupinazo i sortim corrent com si ens perseguissin uns braus a Pamplona.

El primer kilòmetre comença amb una petita pendent, però ràpidament canvia per fer una petita baixada que permet fer un bon ritme. Per això, sortim molt ràpids i busquem fer-ho per sota de 4’/km, la resta del perfil de la cursa no permet aquests ritmes. Quan porto uns 800m (segons el meu Garmin), veig que el Fede va davant meu. Miro el crono i veig que portem un ritme molt bo (3:54).

Passem pel primer kilòmetre i comprovo que anem segons el previst (3:56). Intento baixar una mica el ritme, però continuo portant al Fede davant, i això fa que el ritme continuï sent millor que el pronosticat. Encara fa ombra, però fa calor i em vaig tirant aigua pel cap per refrescar-me una mica.

El pas pel kilòmetre 2 demostra que vaig molt bé (4:04), i veig que caldria relaxar les cames perquè el proper kilòmetre té una petita pujada que cal passar el millor possible.

Ara ja toca el Sol, i es nota, fa calor. Anem corrent, el Fede l’he perdut i la Sandra encara no l’he vist en cap dels encreuaments que hem fet (això és bon senyal, perquè vol dir que no va massa enrera meu)

Arribem a la pujadeta  i intento no afluixar, però el perfil no permet continuar a aquell ritme infernal, i em surt una mitja de 4:25.

Passada aquesta dificultat, anem cap al final del poble on realitzem un gir de 180º que ens envia de nou cap a la zona de sortida. Aquí sí que veig a la Sandra, va darrera de l’Elena (la guanyadora de l’any passat). No sé en quina posició anirà avui, però em sembla que va entre la 3ª i la 5ª dona de la cursa de 5 kilòmetres.

Passat el kilòmetre 3 veig que ens donaran aigua, llenço la meva ampolla (ja quasi buida) i agafo una de nova. Em llenço una mica d’aigua al cap (està fresqueta, que bé).

  

El perfil d’ara és el contrari que els primers metres de cursa i amb una lleugera però agraïda baixada. El ritme torna a semblar ràpid, però com ja és la 3a vegada que faig aquesta cursa em conec la sorpresa que hi ha a la zona de l’Ajuntament. No és una pujadeta massa llarga, ni forta, però si et passes amb el ritme, et deixa fos per la resta de cursa (encara falta prop de kilòmetre i mig).

Passada la segona dificultat, el perfil torna a fer baixada i les cames es tornen a recuperar. El ritme del kilòmetre 4 és bo, 4:12.

Queden 1000 metres i les forces són justetes. Intento no baixar el ritme, però els primers 600 metres ho faig més a sensacions que a ritme. Quan falten uns 400 metres ja veig l’arribada. No hi ha forces però l’arribada deu ser com un imant i tenim pols oposats, per tant, la potència d’atracció fa que et deixis totes les forces per arribar dintre de l’objectiu.

Arribo, trepitjo la catifa i veig que l’últim kilòmetre surt amb una mitja de 4:17 (pitjor que l’esperat) però el resultat final ha estat de 20:49 que està dintre de l’objectiu (sub 21’).

Estic molt satisfet, vaig començar a entrenar per baixar de 21:30, ho vaig baixar a 21:00 després de la Cursa d’Abrera, i encara ho he fet 11 segons millor. A més a més, avui he fet la meva millor marca personal en aquesta distància, he millorat el meu anterior rècord en 35 segons. Ha estat un bon final de temporada.

Intento recuperar i veig arribar la 3a classificada. Als pocs segons veig arribar l’Elena i darrera seu a la Sandra, que acaba 5a amb un temps de 22:11 (2a classificada categoria F3), una altra copa al sarró.

Que reforcin aquest podi!!!!

 La felicito i veiem al Fede. Ell ha fet 20:04 (molt bon temps). Tot i l’esforç de la part masculina de l’equip tampoc aquesta vegada hem aconseguit premi. El Fede ha quedat 7è de la categoria M4 i jo 11è de la categoria F3. Hem notat les baixes del Jordi i del Xavi Moreno (us necessitem!!!).

Finalitzada la nostra cursa, comencem a preparar la cursa del nostre futur, la cantera de Los Martes. La Sandra i jo agafem els pitralls dels petits, i jo marxo cap a Olesa a buscar a l’Esther i l’Ona. En uns 40 minuts ja tornem a estar en Pallejà. Porto l’Ona en braços fins a la zona de la cursa, no és qüestió de cansar a l’atleta amb esforços innecessaris.  Agafem la samarreta de l’Ona, que m’havia oblidat, i li donen una talla que li serveix de “playero”.  Ajuntem a tota la colla d’avui (Víctor, Àlex, Àfrica i Ona) i els fem les seves primeres fotos.

El futur de Los Martes

Faltant uns 10 minuts per les onze del matí, l’Esther, l’Ona, l’Àfrica i la resta marxen cap a la línia de sortida (davant de l’Ajuntament).

Prop de les 11h, arriba l’equip d’animadors de l’Ona (Iaia Conchi, Iaio Paco, Tiet Carlos i Tieta Marina). Anem a veure on està l’Ona, i es posa molt contenta quan els veu.

Esperem i ja surten corrent. L’Àfrica està al davant i està tan entretinguda amb la seva amiga Ona que quan fan el xiulet de sortida no es donen compte i surten una mica més tard. Ràpidament comencen a esprintar i a fer el recorregut de 150 metres cap a la línia d’arribada (zona Castell).

Darrera seu apareix l’Ona i l’Esther. L’Ona va rient, saludant i al seu trote. Tothom l’aplaudeix i s’ho està passant molt bé. Quina satisfacció veure la cara d’alegria que fa, això no té preu.

                                       

Als pocs minuts, ja han arribat tots al final i ja tenen la seva medalla de guanyadores.

Una mica més tard, comença la cursa dels altres dos petits, que dic!, dos grans xicots (Víctor i Àlex). La cursa comença cap a la zona de l’Ajuntament i esperem que girin i baixin els nostres corredors per donar-los ànims i fer-los les corresponents fotografies.  Primer passa l’Àlex i uns metres més enrere el Víctor.

                                               

 

En poc més de 2 minuts els tornem a veure com pugen, van més cansats però l’èxit està molt a prop i tots fan petits sprints per no perdre cap plaça en la seva classificació. Animem els nostres corredors i els felicitem per lo bé que s’ho han passat i per la seva medalla.

Ha estat un bon dia de curses.

Tots els campions d'avui

Ara ja toca començar les vacances, merescudes i necessàries, després d’una bona temporada.

Propera “cursa”, la més esperada de l’any, el Sopar de Los Martes, el proper divendres 19 de Juliol. Aquí petarem la xerrada de les anècdotes de la temporada, de la planificació de la nova i alguna que altra petita sorpresa.

I com es diu, vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquesta temporada s’ha acabat.

Moltes gràcies a tots,

El Míster.

La Cursa del Foc (23.06.13)

Avui toca la Cursa del Foc, un clàssic! Córrer a casa, i ja van 7 de 7... Però aquest cop és més especial que els anteriors. Avui tinc un objectiu molt especial... creuar la Meta d’arribada amb la Júlia als braços.

La Júlia, com que ja ho sap ha decidit llevar-se ben d’hora, una dutxa ràpida per despertar el cos (consell tret del Llibre del Kilian Jornet), vestir-se amb la samarreta de LOS MARTES, vestir la Júlia, esperar als avis i junts amb l’Anabel marxar caminant cap a la zona de recollida de dorsals. Pel camí ens trobem amb el Robert i la Lorena.

Una manera diferent de participar

 A la zona de recollida de dorsals, ens trobem amb el Xavi, el nostre Míster, que avui participarà de la cursa d’una manera diferent, fent de voluntari. Saludem al Fede, Isa, Marc i Alèxia i ens preparem per la primera de les curses d’avui.

És un matí on l’equip LOS MARTES està representat a totes les distàncies. La primera a participar és l’Alèxia a la cursa de 600m. Deu ni do, sembla poc però s’ha de baixar i pujar la Rambla. La Cursa del Foc és dura fins i tot pels més petits. L’Alèxia arriba fent un petit sprint i amb cara d’haver-s’ho passat d’allò més bé.

L'Alexia pujant la Rambla d'Olesa

Poc després és el torn del Marc, a la mítica distància dels 1500 i una distància que serà històrica per LOS MARTES. Sembla que el Marc va sortir reservant, tot i això, fa una ràpida baixa per la Rambla i avança a 5 corredors. Durant el tram de pujada no es rendeix i no deixa que cap altre corredor el pugui passar. En la rotonda, i gràcies als ànims del Míster de Los Martes, agafa forces i en els últims 200 metres comença a accelerar el ritme de manera espectacular avançant 3 o 4 nois als darrers metres. Genial!, tots felicitem al Marc, el que no sabem encara és que aquest sprint fa que aconsegueixi quedar 3er de la categoria Cadet i guanyi d’aquesta manera la primera copa masculina de la història de LOS M

ARTES!!

Aquesta és la pinta que fa un campió masculí.

Arribat el moment de començar la Cursa de 10km parlem amb el Fede de l’estratègia a seguir, sembla que farà calor i a més a més sortirem uns minuts passats de les 10h00. Decidim sortir a veure-les venir, i a intentar gaudir de la Cursa (jo segueixo amb el meu objectiu al cap).

La primera part del circuit la conec a la perfecció després de tantes i tantes hores d’entrenament així que li dic al Fede que aniré marcant el ritme per sensacions però intentant fer un ritme controlat. El primer km el fem molt ràpidament, és la baixada a VILAPOU i ens ajuda a que les cames agafin el ritme.

El segon km transcorre pel polígon i tot i una petita pujada es fa tranquil·lament. Acabat aquest km girem per la carretera i encarem un dels trams més exigents, tot i que encara anem amb forces.

Vinga ànims

Tornant a entrar a Olesa veiem el Xavi (El Míster) que està a un punt de control i ens anima i ens fa una foto i l’emplacem per veure’ns a l’arribada.

Enfilem pels carrers d’Olesa i fem els km 4 i 5 a bon ritme, fem els 5 primers km en 21’06”. El Fede em diu “Yo no voy a doblar” la calor es nota  i encara ens queda una tram dur pel Polígon LA FOU. Li dic que tranquil, que anem junts, jo tampoc tinc com a objectiu cap marca, així que baixem un pel el ritme per seguir gaudint de la cursa.

Necessitem aigua

 El km 6 serveix per recuperar les cames abans d’entrar al segon polígon de la Cursa, aquí ens tornem a creuar amb els altres corredors i ens permet animar i saludar a amics i coneguts. Camí del km 8 el Fede s’atura per cordar-se les bambes i mentre l’espero el Gerard (que acabem de passar) em demana un glop de l’ampolla d’aigua que porto.

El Fede s’enganxa a mi i li marco el ritme a la pujada i pels carrers dels Closos fins que a l’arribar al km 9 enfilem l’avinguda Francesc Macià, on acaba la Cursa. Queda poc però no hi ha una ombra fa estona i avui no hi ha hagut l’habitual dutxa d’altres anys que ens refrescava.

A 500 metres de la meta al Fede li entren les forces, jo vaig bé però li dic que tiri, jo ja vaig pensant en recollir a la Júlia per creuar la meta. El Fede s’escapa un pel i a 100 metres de la meta veig la Júlia als braços del iaio, m’apropo, m’aturo, l’agafo, un petó i torno a córrer fins a creuar la Meta amb el major dels somriures que he entrat mai. És una sensació única, objectiu aconseguit!!

Arribada del Fede, Jordi i Júlia

Finalment el Fede ha fet 42’44 i jo 43’03. El cert és que les sensacions són molt bones, una marca correcta sense donar-ho tot i en un dels matins més calorosos del que portem d’any.

Per acabar la crònica, agrair al Xavi que fes de Voluntari i dediqués un matí a ajudar-nos i a ajudar a que la cursa sigui possible. Felicitar l’Alèxia per la seva cursa, al Fede per que tot i que la temporada s’acaba i és llarga està en plena forma i una menció especial pel Marc i el seu primer podi!!

Propera cursa i darrera de l’any atlètic, CURSA DE PALLEJÀ. Després, sopar de cloenda de l’any i a tornar a esperar al Setembre pel Cross de l’Ametlla de Merola.

BON ESTIU A TOTHOM!!

5km d'Abrera (16.06.13)

El final de la temporada s’acosta i les cames i el cap comencen a estar una mica esgotats, i més quan li sumem les diferents curses que hem anant fent durant l’any (Marató, Cinc Cims, Trailwalker, …). Així que entre això i que comença la caloreta ens decidim per fer proves de 5km. Són proves de ritme exigent, però de poc temps i les cames ho agraeixen. A més a més, són curses “obligatòries” en el nostre calendari, donat que la Sandra sempre té opcions de premi.

Aquest any però ens ha tingut en “vilo” fins a última hora, donat que es va apuntar a la cursa l’últim dia quan només faltaven 10 minuts per tancar les inscripcions. En principi, la nostra Reina, s’anava a fer una excursió a la Pica d’Estats, però la quantitat de neu i el perill d’allaus va fer que poguéssim comptar amb la seva participació.

Amb aquesta bona notícia, vaig posar-me les piles per fer el meu estudi de possibilitats reals, i vaig poder comprovar que només teníem com a gran “contrincant” a la Delia del Triatló Viladecans (és la noia que sempre ens trobem en aquesta cursa i a Pallejà, i que sempre es disputa amb la Sandra algun lloc en el podi). Per això, per poder repetir podi aquest any hauríem de mantenir el bon temps marcat l’any passat (22:07), però tot pintava que quedaríem entre la 2a i la 3a posició, donat que la Delia venia de fer sub 43’ en la Cursa de Bombers d’aquest any.

Divendres per la tarda em vaig acostar amb l’Esther i l’Ona a buscar els pitralls i la bossa d’obsequis (samarreta inclosa) de tots tres. Això ens deixa quedar una mica més tard i no haver de matinar tant.

  

A les 8h del matí del Diumenge rebo un whatsapp del Fede dient-me si em passa a buscar. Com l’Ona encara està dormint, li dic que sí. L’Esther i la Ona aniran més tard, sempre i quan hi hagi premi.

Surto de casa a les 8.15, i només posar un peu al carrer comprovo que està plovent. Dura poca estona, però ha mullat una mica el terra.  En cinc minuts, apareix el Fede i marxem cap al pàrquing del Restaurant Can Martinet d’Abrera, on ens espera la Sandra.

Arribem i la Sandra ja està allà. Sortim dels cotxes i comença a caure aigua del cel. Sembla que no durarà massa temps, però hi ha sensació de fred. Qui s’ho anava a pensar, quan ahir al sol feia quasi 30ºC. L’idea d’un dia tapat i amb una mica de pluja no em desagrada, ho prefereixo a córrer amb molta calor.

Arribem al guardaroba, i allà ens trobem a la Lorena (la dona del Robert) que fa de voluntària. Li deixem les bosses i anem cap a fora. Ha deixat de ploure, i mentre estirem anem parlant de les últimes estratègies. El Fede li farà de llebre a la Sandra i intentaran repetir el temps de l’any passat. Com sembla que he recuperat les cames, avui intentaré fer una tiradeta forta per veure com vaig de cara a fer el meu rècord personal en la Cursa de Pallejà.

A les 9h comencem a escalfar. Fem uns 20 minuts i ens parem per estirar a la zona de la sortida.  Aquí ens trobem a la Delia i al seu xicot. Ens saludem i ens desitgem sort.  

A les 9:30h en punt, es llença un coet i sortida. Els primers metres són difícils, hi ha força gent, cotxes aparcats i tothom vol aprofitar els metres de baixada, donat que aquesta cursa no permet portar un ritme constant, pel seu perfil. Als 500 metres, la cosa millora i quan passo pel kilòmetre 1, veig que el ritme és molt bo (4:01). El Fede i la Sandra van uns pocs metres enrere, bona notícia.

  

Anem cap al kilòmetre 2. Aquest camí es fa pel costat de la via del tren i el sol fa una estona que ha sortit i comença a picar (per sort menys que a la segona volta, però nosaltres només hi passem un cop). Intento aguantar el ritme, però sense apretar massa per guardar forces per les dues pujades que té aquest circuit.

Quan arribo al segon kilòmetre, el ritme continua sent molt bo (4:14). Afluixo per deixar les cames relaxades per la primera pujada. Es tracta d’un petita pujada de 200 metres de terra, que continua per un zona d’asfalt amb una lleugera pendent que comença a carregar les cames.

Passem per davant del pàrquing on fa una estona hem deixat el cotxe, passem l’Església (han deixat una plaça molt maca amb l’ultima reforma) i marxem cap a la zona de la Piscina Municipal. És el tram on pots començar a punxar si has fet els dos primers kilòmetres per sobre de les teves possibilitats.

Arribo al kilòmetre 3 i el ritme ha baixat a 4:28. Ha baixat però és força bo pel perfil que hi té. En aquest punt, veig al xicot de la Delia (la porto més endavant però no la veig) i a l’altre costat veig a la Lorena que surt del Poliesportiu i em fa un crit d’ànim. Li faig una senyal d’agraïment amb la mà i marxo decidit cap al Camp de Futbol, zona on puc recuperar una mica les cames pel que encara ens queda per fer.

Enfilo el camí de l’altre costat del tren cap a l’Estació d’Abrera. Al final d’aquest carrer veig a la Delia (va la primera) i darrera seu porta dues noies més però totes dues porten pitrall dels 10 km. Giro a la rotonda i quan ja vaig cap a la temida pujada, veig com venen el Fede i la Sandra. Van força be i marxa segona, dins del que havíem previst.  Li faig un crit d’ànim i començo a pujar.

La fan més petita

Els metres passen i vaig avançant molts corredors. Quan arribo al kilòmetre 4 (a mitja pujada, més o menys) les cames estan força carregades i no ée si podré mantenir aquest ritme fort (4:11). Aquí és on recordo la fotografia que el Jordi m’ha enviat de la meva neboda donant-nos ànims a les 8h del matí  i de tots els esforços que fan les meves dues fans (l’Esther i l’Ona) per que jo pugui practicar aquest esport. Així que apreto les dents (això és collita del Fede) i quan ja em trobo al carrer d’arribada veig un altre corredor de 5000m, que va molt a poc a poc. Sembla que ha fet el recorregut massa fort i no li queden forces. Esprinto i quan falten uns 200 metres per arribar, l’aconsegueixo passar i entrar en solitari a la meta. Aturo el crono i veig que he fet 21:26, uns 43 segons menys que l’any passat. Sembla que el Fede i la Sandra tenen raó i estic fort en aquest final de temporada.

  

Agafo una mica de fruita (poma i taronja), una coca-cola i una mica de suc de taronja. Quan estic recuperant-me veig a la Delia. Li pregunto si ha quedat primera i em diu que si. El seu xicot em diu que la Sandra va segona, per tant, tot apunta que aconseguirem ampliar el palmarès de la Sandra i de l’equip de LOS MARTES.

Arribada Sandra i Fede. BRAVO!!!!

Al cap d’un minut i pocs segons veig entrar a la Sandra i al Fede. Han fet 22:34 i 22:35, respectivament, i el més important: hem aconseguit un nou PREMI (2a classificada).

Ens felicitem tots pels nostres objectius complerts i anem a recollir les bosses i netejar-nos una mica.

Mentre la Sandra s’acaba de dutxar, truco a l’Esther i l’Ona per donar-los la bona notícia i també enviar-li un whatsapp al Jordi per informar-lo del nou èxit del Club Los Martes.

Abans de les 11h, arriben l’Esther i l’Ona. Ens anem cap a la zona de l’arribada on han posat el podi de premis. Uns pocs minuts més tard, l’speaker diu el nom de la 2a classificada de la cursa de 5000m i el seu club, dóna felicitat. L’Ona puja a buscar la copa amb la Sandra.

  

El Club Los Martes en la 2a posició. Que guapa l'Ona

El Fede i jo no guanyem cap copa, però ens omple de felicitat poder ajudar a la Sandra a aconseguir nous

èxits.

Les "llebres". Que contents que estem

Ara la setmana que ve jo faré de voluntari a la Cursa del Foc (Olesa de Montserrat) i animaré als participants del nostre club (Jordi, Fede, Alexia i Marc).

Després d’això, només quedarà la Cursa de Pallejà (on hi haurà nova possibilitat de copa), on vull provar de baixar de 21’ en 5km i on tindrem també participació de la nostra cantera (Victor, Alex, Ona, ...).

Foto d'equip. Gràcies Esther.

Ha estat un gran dia!!

A seguir apretando los dientes, ésta vez en la cursa de Esparreguera 2013.

Otra vez me ha tocado hacer la crónica, ya que me he quedado solo en la carrera, “por decisión técnica de Los Martes”, espero estar a la altura del Míster como escritor.

Con parte del Club de Fans

Es Domingo 5 de Mayo, la verdad es que no he dormido muy bien, el curro tiene huecos en mis sueños (pesadillas, mejor dicho), pero no hay excusas, corro en el millor Poble del Món “Esparreguera”, y no puedo decepcionar a mis padres, que han venido de Linares y estarán en la calle para animarme, y, sobre todo a Ona, que va a venir a verme con su Papi Xavi y su Mami Esther aunque es el día de la Madre, Mil Gracias.

He tomado el té y una tostada como siempre, después he ido chino-chano a coger el dorsal al pabellón, me he puesto el dorsal en la camiseta del Club Los Martes (cómo no), y me he comido un platanito de canarias. Mientras estaba haciendo tiempo, veo a Robert, el cual me cuenta lo dura que fué la Maratón de Empúries. Entramos otra vez al pabellón, a dejar la bolsa, y le digo a Robert que me voy a calentar un poco, a eso que pongo el reloj a buscar satélites, y se para, buag¡¡¡¡, no creo que sepa correr sin reloj, voy a guardarropía y pido por favor que me den la bolsa para poder usar el teléfono, comodín de la llamada telefónica. Llamo a Xavi y me dice que está ya en el párking, le pido, que por favor se traiga su Garmin, y empieza a mover la maquinaria para que no me falte el Garmin, gracias Xavi.

Después del susto del reloj, ahora sí salgo fuera del pabellón y empiezo a calentar, cuando ya llevo un rato calentando, veo a Xavi con Ona en brazos y les saludo, me deja el Garmin, qué peso me quita de encima, le pregunto cuánto falta, y me dice que 5 minutos, a eso que viene Esther, la saludo y me voy volando a la línea de salida.

Falta un minuto para que den la salida, me coloco casi delante del todo, con la “élite”, dan la salida y salimos corriendo como galgos, me asusto un poco, ya que la gente corre bastante, miro el reloj y de golpe se pone el Garmin a 3,28 el Km, en ese momento, hecho el freno, que esto sólo acaba de empezar. Empieza a adelantarme bastante gente, sobre todo en la primera bajada, Miguel, un amigo de Esparreguera me dice que no frene, que siga corriendo y no baje el ritmo, pero, sin querer, en las bajadas suelo correr frenando, cuestión de mala técnica.

Ritmo rápido en los primeros metros

A partir de los primeros 1000 metros, mi sobrino Joan, me alcanza, y se pone a mi altura, nos saludamos y corremos un ratito juntos, hasta que se da cuenta de que puede ir más rápido que yo y se marcha prácticamente desde el Km 1,5. Yo hago mi carrera, pensando en todo lo que falta, que no es poco, ya que en mi opinión es una cursa bastante dura. Pasamos por delante de casa de mi hermana Cati, y allí están mis Papis, viendo como su hijo va asfixiado, ponen cara de susto, (falta de costumbre).

La parte más dura de la carrera la llevo como puedo, no paramos de subir hasta el Km 4,5, empezamos a bajar a partir de la altura de La Coloma (la antigua discoteque), nos metemos por el polígono de las Pastas Gallo, pero, después de bajar  tanto, de golpe giramos y vamos hacia arriba otra vez, qué duro se hace a esa altura de la carrera del Km 7 al Km 8, damos la curva hacia la derecha, y, a bajar como se pueda, cojo aire para recuperarme un poco, empiezo a dejarme caer y a correr que “sólo quedan 2 km”. En todo momento voy viendo por delante a mi sobrino Joan, cada vez lo tengo más cerca, pero, no lo cojo, me da la sensación que él ha aflojado un poco para entrar con su profesora de Gimnasia  (pelota).  Al final él entra en la meta en la posición 42 de la general con un tiempo de 41 min. 29 seg., 3º de la categoría Promesas, ale, trofeo para el nene, vaya nombre, “promesas”, pensaba que el promesas era yo, hasta con el nombre me ha destronado y yo entro por detrás de él en la posición 45 con un tiempo de 41 min. 43 seg., muy buen tiempo para mí.

Entrada a meta

Cuando ya he cogido un poco de aire, para recuperar, veo a la Family Crespo-Marin y los saludo, sobre todo, veo la cara de Ona, en la cual se lee, qué envidia, yo también quiero correr, jaja!, qué guapa es la enana.

No hay copa, pero si el apoyo de la animadora más guapa

En conclusión a la cursa, he sufrido en las subidas, quién no, pero el resultado en global ha sido muy bueno, la he corrido con cabeza y contento de que mi sobrino Joan pueda decir que ha ganado a su tío.

Fichamos al Carrillo malo, jajaja!!!!

La próxima, si no es muy tarde, intentaré, ahora o nunca, bajar de 40 min.

El Promesas

Fede