Cross Ametlla de Merola (14.09.2014)

363, 364 y 365! Sí! Hace 365 días que hicimos el Cross de la Ametlla de Merola, y ya volvemos a estar aquí un año más.

Es el inicio de la temporada de 10 kilómetros, y por todo lo que ofrece (recorrido, buena organización, coca, chocolate, regalos, …) el equipo de Los Martes siempre estamos aquí. Algunos llevan 7 años, otros 6 y el que menos ya hace 4, pero todos tenemos el objetivo de llegar a las 10 ediciones y subir al podio y después continuar viniendo mientras las fuerzas nos dejen.

Esta vez tenemos 3 objetivos:

El primero es que Arcadi Alibés me firme su nuevo libro “100 motivos para correr”. Parece el más sencillo, pero viendo la faena que tiene organizando el Cross, parece (y así fue) que costará un poco. Finalmente, lo conseguimos. Gracias Arcadi por estos 10”.

El segundo, el más emotivo para nosotros, era hacerle entrega de una copia de nuestro libro “Todo es posible” al Arcadi i al Xavier Bonastre. Con Arcadi fue un visto y no visto. Era como aquel novio que se casa y recibe felicitaciones de todos, pero hasta que no pasan unos días y con la tranquilidad necesaria se dé cuenta de lo que sucedió. Espero que se lo pueda mirar y que le guste.

Con Xavier fue más fácil. Espere que hablará con Jose Luis Blanco, y cuando marchaba para cambiarse, lo pare un rato y le hice entrega del libro. Parece que le hizo gracia, ahora a esperar su crítica, ja!ja!

Por último, solo quedaba el objetivo que dependía de nuestras fuerzas y piernas, o sea, hacer los 10 kilómetros de esta carrera.

Ah! Se me olvidaba. Tenía pendiente hacerme mi primera foto como corredors.cat. I el objetivo también lo conseguí (por los pelos, dado que cuando salí del bar, ya se habían hecho algunas, pero lo solucionamos haciéndonos algunas más).

Volvemos a la carrera!

Salimos del bar, nos hacemos la foto de todo el equipo (corredores y club de fans), y nos ponemos a calentar. Realizamos un par de vueltas pequeñas, para dejar las piernas un poco a tono.

Cuando paramos, nos ponemos a estirar, y decidimos que ritmo queremos llevar (otra historia será el que podamos hacer). Jordi comenta que quiere hacer 46’, y Fede también. Yo pienso que parece un poco arriesgado para mí, el año pasado hice 48’20”.

Nos paramos a mirar los tiempos del año pasado con el móvil de Fede, y si nuestros animadores no nos avisan, se hace la salida y todavía no estaríamos allí. Gracias animadores por estar en todo!

Nos ponemos en la salida (un poco atrasados), y esperamos el inicio.

A las 10:15h salimos. Rápidamente Fede se avanza unos metros. Vamos avanzando corredores (Xavi Bonastre, Arcadi, Conseller Ivan Tubau, …).

Llega la primera rampa, que pasamos sin dificultades (sólo llevamos un kilómetro). Giramos y nos vamos hacia la parte del bosque. Como siempre esta zona es espectacular! Pocas carreras combinan asfalto, tierra, hierba, subidas y bajadas, o sea, lo tiene todo y para todos los gustos.

Justo en la entrada al bosque, paso a un corredor de corredors.cat (creo que era Vicenç). Cuando lo pasamos (Jordi y yo) nos hace un grito de animo: Muy bien Nachos!! Parece una tontería pero me ha dado muchas fuerzas. Gracias!!

Los kilómetros van pasando y ya llevamos un poco más de 2. El ritmo es muy bueno. Llega la primera rampa, y conseguimos pasar a varios corredores. Fede todavía continua delante nuestro, pero cada vez la distancia se va reduciendo.

Llegamos a la cima de la primera rampa, donde habrá el avituallamiento del kilómetro 7,5. Las piernas continúan bien, y la respiración también.

Hacemos una pequeña pero fuerte bajada, y rápidamente comienza la segunda (para mi la más difícil) de las subidas. Es una subida de pocos metros, pero con mucha pendiente, sobretodo en el último tramo, que te deja rematado.

Aquí conseguimos pasar a Fede, y dejarlo unos pasos detrás.

Pasado esto, volvemos a coger nuestro ritmo de crucero.

Pasamos por el kilómetro 3, i después de una nueva (y muy pequeña) subida, nos vamos hacia la gran bajada de asfalto (antes se hacia de subida y personalmente creo que era más complicada que las dos subidas fuertes que hay con este sentido del recorrido).

Hacemos la bajada, y volvemos a la hierba. Aquí, i gracias a Jordi, nos hacen una foto a los 3 juntos. Cogemos esponjas para remojarnos un poco (aunque hoy esta un poco tapado y no hace mucho calor, por suerte).

Pasamos por el lado de la línea de llegada , y entramos en la Colonia. Aquí, Fede se escapa unos metros, pero Jordi y yo continuamos con nuestro ritmo.

Hacemos las dos primeras calles de la Colonia, y al entrar a la plaza, comenzamos a oír los gritos de nuestro Club de Fans. Se han puesto todos y todas en las escaleras de la Iglesia, y no paran de animarnos. Mueven sus manoplas de colores (sistema rápido para encontrarlos). Están de foto. Les saludamos, nos hacen la fotografía y continuamos hacia el kilómetro 5 (Gracias animadores!! no sabéis las fuerzas que esos ánimos nos dan).

Pasamos por la mitad de la cursa, con un tiempo de 22’46” (Fede) y 22’48” (Jordi y yo). Un poco por encima del objetivo, pero las sensaciones son muy buenas.

Hacemos por segunda vez la zona de los huertos, y continuamos. Llegamos al pequeño tramo de subida y cogemos a Fede.

Nos vamos los 3 hacia el bosque. Cuando entramos en el camino, Fede va haciendo su respiración, y hasta, hace dos intentos de vomitar. Le digo que vigile, y que si hace falta afloje un poco, pero ya sabemos que estas palabras no están en su diccionario.

Llegamos a la primera subida, y con más dificultades que durante la primera vez, la pasamos. Cogemos la botella de agua, nos refrescamos un poco, y hacemos la bajada que nos deja a pies de la siempre temida segunda subida.

Aquí las piernas comienzan a quejarse, pero esta vez no pararé. La conseguimos subir y en el tramo de falso llano, intentamos recuperarnos.

Con el ritmo de crucero cogido, las piernas cogen fuerzas de nuevo, y cuando llegamos a la gran bajada, decido que hecha la faena dura, es el momento de dejarlo todo. Comienzo a augmentar el ritmo, y Jordi sigue a mi lado. Se acaba la bajada y llegamos a la zona de hierba. Nos hacen una nueva foto, y llegamos al tramo que transcurre por dentro de la Colonia. Tengo un momento de duda, pero a falta de 800 metros, no nos vendremos abajo.

Hacemos todo el recorrido por dentro del pueblo y cuando salimos por debajo de un pequeño túnel, encontramos a nuestros animadores con sus manoplas de colores (azul, verde y rojo). Jordi coge a Julia en brazos y marcha hacia la llegada. Yo cojo a Ona y comenzamos a correr toda la recta de meta. Ver la cara de Ona con aquella felicidad, no tiene precio y me hace muy feliz. Entramos y poco después Fede lo hace con Alexia y su manopla roja.

Al final Jordi ha hecho 45’35” (posición 115), yo 45’38” (posición 117) y Fede (que siempre da el 120%) ha hecho 45’46” (posición 118).

Personalmente, estoy muy contento. El año pasado, según mi Garmin, porque me olvide el chip (aquí quiero agradecer a la Organización que han cumplido con su palabra y me ha tenido en cuenta la edición del año pasado. Muchas gracias!!) hice 48’20”, y hoy, he bajado el tiempo en 2’40”. Y he hecho mi mejor marca personal en esta cursa.

Una vez pasados por la ducha de agua fría y al exterior (ritual de esta cursa y que nos ha sentado muy bien,  aunque hoy ha sido por culpa de un fallo del calentador), nos vamos a ver si tenemos suerte en el sorteo (gafas, bolsas y tu peso en caldo ANETO).

Esperamos, pero esta vez no ha habido suerte. Oh!!!

Por último, Fede, Isa, Alexia, Marc, Esther, Ona y yo nos vamos a celebrarlo al Restaurante Gaià. Buena comida, buena tertulia post-comida y vuelta a casa.

Ahora a preparar la Media de Somontano, y después …

Cross Ametlla de Merola (14.09.2014)

363, 364 i 365!! Sí! Fa 365 dies que vam fer el Cross de l’Ametlla de Merola, i ja hi tornem a estar un any més.

És l’inici de la temporada de 10 kilòmetres, i per tot el que ofereix (recorregut, bona organització, coca, xocolata, regals, …) l’equip de Los Martes sempre som aquí. Alguns porten 7 anys, altres 6 i els que menys ja fan 4, però tots tenim l’objectiu d’arribar a les 10 edicions i pujar al podi, i després, continuar venint mentre les forces ens deixin.

Aquesta vegada tenim 3 objectius.

El primer és que l’Arcadi Alibés em signi el seu nou llibre “100 motius per córrer”. Sembla el més fácil, però veient la feina que té organitzant el Cross, sembla (i així va ser) que costarà una mica. Finalment, ho vaig aconseguir. Gràcies Arcadi per aquests 10”.

El segon, el més emotiu per nosaltres, era fer entrega d’una còpia del nostre llibre “Tot és possible” a l’Arcadi i el Xavier Bonastre. Amb l’Arcadi va ser un vist i no vist. Era com aquell nuvi que es casa i rep felicitacions de tothom, però fins que no passen uns dies i amb la tranquil·litat necessària es dóna compte d’allò que va passar. Espero que s’ho pugui mirar i que li agradi.

Amb el Xavier va ser més fàcil. Vaig esperar que parlés amb el Jose Luis Blanco, i quan marxava per canviar-se, el vaig aturar una estona i li vaig fer entrega. Sembla que li va fer gràcia, ara a esperar la seva crítica, ja!ja!

Per últim, només quedava l’objectiu que depenia de les nostres forces i cames, o sigui, fer els 10 kilòmetres d’aquesta cursa.

Ah!!! Se m’oblidava. Tenia pendent fer-me la meva primera foto com a corredors.cat.  I l’objectiu també el vaig aconseguir (pels pèls, donat que quan vaig sortir del bar, ja s’havien fet algunes, però ho vam solucionar fent-nos algunes més).

Tornem a la cursa!!

Sortim del bar, ens fem la foto de tot l’equip (corredors i club de fans), i ens posem a escalfar. Realitzem un parell de voltes petites, per deixar les cames una mica a to.

Quan parem, ens posem a estirar, i decidim quin ritme volem portar (una altra història serà el que poguem fer). El Jordi comenta que vol fer 46’, i el Fede també. Jo penso que sembla una mica agossarat per mi, l’any passat vaig fer 48’20”.

Ens parem a mirar els temps de l’any passat amb el mòbil del Fede, i si els nostres animadors no ens avisen, es fa la sortida i encara no estaríem allà. Gràcies animadors i animadores per estar per tot!!!

Ens posem a la sortida (una mica endarrerits), i esperem el tret de sortida.

A les 10:15h sortim. Ràpidament el Fede s’avança uns metres. Anem avançant corredors i corredores (al Xavi Bonastre, l’Arcadi, al Conseller Ivan Tubau, ...).

Arriba la primera rampeta, que passem sense dificultats (només portem un kilòmetre). Girem i ens anem cap a la part del bosc. Com sempre aquesta zona és espectacular!!

Poques curses combinen asfalt, terra, herba, corriols, pujades i baixades, o sigui, ho té tot i per tot els gustos.

Just a l’entrada del bosc, passo a un corredor de corredors.cat (crec que era el Vicenç). Quan el passem (el Jordi i jo) em fa un crit d’ànim: Molt bé Nachos!! Sembla una tonteria però m’ha donat moltes forces. Gràcies!!!

Els kilòmetres van passant, i ja portem una mica més de 2. El ritme és molt bo. Arriba la primera rampa, i aconseguim passar a varis corredors. El Fede encara continua davant nostre, però cada cop la distància va minvant.

Arribem a dalt de la primera rampa, on hi haurà l’avituallament del kilòmetre 7,5. Les cames continuen bé, i la respiració també.

Fem una petita però forta baixada, i ràpidament comença la segona (per mi la més difícil) de les pujades. És una pujada de pocs metres, però amb molta pendent, sobretot en l’últim tram, que et deixa rematat.

Aquí aconseguim passar al Fede, i deixar-lo uns passos més enrera.

Passat això, tornem a agafar el nostre ritme de creuer.

Passem pel kilòmetre 3, i després d’una nova (i molt petita) pujada, ens anems cap a la gran baixada d’asfalt (abans es feia de pujada i personalment crec que era més complicada que les dues pujades fortes que hi ha amb aquest sentit del recorregut).

Fem la baixada, i tornem a la gespa. Aquí, i gràcies al Jordi, ens fan un foto a tots 3 junts. Agafem esponges per remullar-nos una mica (encara que avui està una mica ennuvolat i no fa gaire calor, per sort).

Passem pel costat de la línia d’arribada, i ens endinsem a la Colònia. Aqui, el Fede s’escapa uns metres, però el Jordi i jo continuem amb el nostre ritme.

Fem els dos primers carrers de la Colònia, i a l’entrar a la plaça, comencem a sentir els crits del nostre Club de Fans. S’han posat tots i totes a les escales de l’Esglèsia, i no paren d’animar-nos. Mouen les seves manoples de colors (sistema ràpid per trobar-los): Estan de foto. Les saludem, ens fan la fotografia i continuem cap al kilòmetre 5 (Gràcies animadors!! no sabeu les forces que això que feu ens donen).

Passem per la meitat de la cursa, amb un temps de 22’46” el Fede i 22’48” el Jordi i jo. Una mica per sobre l’objectiu, però les sensacions són molt bones.

Fem per segona vegada la zona dels horts, i continuem. Arriba el petit tram de pujada i agafem al Fede.

Ens anem tots 3 cap al bosc. A l’entrada del camí, el Fede va  fent la seva respiració, i fins i tot, fa dos intents de vomitar. Li dic que vigili, i que si cal afluixi una mica, però ja sabem que aquestes són paraules que no es troben al seu diccionari.

Arribem a la primera pujada, i amb més dificultats que durant la primera vegada, la passem. Agafem l’ampolla d’aigua, ens refresquem una mica, i fen la baixada que ens deixa a peus de la sempre temuda segona pujada.

Aquí les cames comencen a queixar-se, però aquesta vegada no pararé. Ho aconseguim pujar i en el tram de fals pla, intentem recuperar-nos.

Amb el ritme de creuer agafat, les cames agafen forces de nou, i quan arribem a la gran baixada, decideixo que feta la feina dura, és el moment de deixar-ho tot. Començo a augmentar el ritme, i el Jordi segueix al meu costat. S’acaba la baixada i arribem a la zona de gespa. Ens fan una nova foto, i arribem al tram que transcorre per dintre de la Colònia. Tinc un moment de dubte, però a falta de 800 metres, no ens vindrem a baix.

Fem tot el recorregut per dins del poble i quan sortim per sota d’un petit túnel, trobem els nostres animadors amb les seves manoples de colors (blau, verd i vermell). El Jordi agafa a la Júlia en braços i marxa cap a l’arrribada. Jo agafo a l’Ona i comencem a fer tota la recta de meta corrent. Veure la cara de l’Ona amb aquella felicitat, no té preu i em fa molt feliç. Entrem i poc després el Fede ho fa amb l’Alexia i la seva manopla vermella.

Al final el Jordi ha fet 45’35” (posició 115), jo 45’38” (posició 117) i el Fede (que sempre dóna el 120%) ha fet 45’46” (posició 118).

Personalment, estic molt content. L’any passat, segons el meu garmin perquè em vaig oblidar el chip (aquí vull agrair a l’Organització que va complir amb la seva paraula i m’ha tingut en compte aquesta edició, moltes gràcies!!!) vaig fer 48’20”, i avui, he baixat el temps en 2’40”. I he fet la meva millor marca personal en aquesta cursa.

Un cop passats per la dutxa d’aigua freda i a l’exterior (ritual d’aquesta cursa i que ens ha sentat molt bé, encara que avui ha estat més per un fallo del calentador), ens anem a veure si tenim sort al sorteig (ulleres, bosses i el teu pes en caldo ANETO).

Esperem, però aquest any no ha hagut sort. Oh!!!!

Per últim, el Fede, l’Isa, l’Alexia, el Marc, l’Esther, l’Ona i jo ens anem a celebrar-ho al Restaurant Gaià. Bon dinar, bona tertúlia post dinar i cap a casa.

Ara a preparar la Media de Somontano, i després ....

Assalt a l’Ermita de Sant Ramon (31.08.14)

Com passa el temps!! Fa poc menys de 2 mesos que acabàvem l’anterior temporada de manera espectacular (1a posició de la Sandra a la cursa de 5km), i ja estem començant una nova temporada.

Com ja vam fer l’any passat, hem començat la temporada amb la Pujada a Sant Ramon. És una cursa de 5 kilòmetres, dels quals 4 kilòmetres són de pujada, i que es fa amb força calor. Però també té coses bones, com que és una cursa gratuïta i que està molt ben organitzada.

A més a més, inclou també una caminada amb el mateix recorregut. Aquest motiu ha provocat que avui tinguem una nova participant del Club Los Martes, l’Isa. Per ser un debut, és força dur, però ja porta uns mesos entrenant amb el seu entrenador personal “Fede”, i està molt preparada.

Amb l’última baixa del Jordi, el Fede i l’Isa em passen a buscar, i així baixem només amb un cotxe.  El trajecte és ràpid, i donat que és l’últim diumenge de vacances per molta gent, i que són les 7:45h, en poc més de 30 minuts arribem al pàrquing que hi ha al costat mateix de la zona de sortida.

Hem arribat tant d’hora, que fins i tot ens hem hagut d’esperar perquè arribessin els dorsals. Després d’aquesta petita espera, ja tenim els nostres pitralls i ja només queden els últims retocs per preparar-nos per fer aquesta curta, però dura cursa.

Mentre anem caminant per anar als lavabos, em trobo al Raúl. El saludo, fa temps que no el veia i el felicito per haver fet i acabat la Marató de les Tucas (42km i un desnivell de +2500m).

Un cop preparats, ens anem cap a la línia de sortida i comencem (el Fede i jo) a escalfar una mica. Un cop fet aquest petit escalfament (que ja ens ha fet suar de valent), ens anem a acomiadar de l’Isa (ella surt des del carrer de sota) i ens posem a la zona de sortida.

Allà torno a trobar-me al Raúl. Em diu que ara està de baixada, i que avui la farà a poc a poc (sobre els 34 minuts). Li comento que nosaltres volem baixar dels 30 minuts, però que ja es veurà.

Ben aviat, es dóna el tret de sortida i ens posem en marxa. Només començar ja tenim una petita pujada amb un terreny de llambordes.  D’aquí marxem cap al barri de Marianao i comença el tram del recorregut trencacames. És un recorregut on et pots trobar una petita i dura pujada, com un tram de gran baixada. Les cames es van escalfant mica en mica, i es comença a fer la selecció natural, o sigui, tothom va agafant el ritme que creu que li farà arribar el millor possible a la veritable pujada a Sant Ramon. El Fede i jo continuem junts.

Després d’una mica més de 2 kilòmetres, arribem al Camí de Golbes. Aquí ens trobem la primera de les fortes pujades del recorregut. Els que s’han passat amb el ritme en els kilòmetres anteriors, es comencem a quedar darrere, i la resta amb més o menys penúries anem avançant poc a poc. Al cap d’uns minuts, arribem a dalt d’aquesta pujada i trobem un petit descans que ens porta cap a la zona de la font i d’avituallament.

Agafem l’ampolla d’aigua, ens remullem una mica (degut a la forta calor que fa avui) i comencen la pujada que ens portarà cap a la nostra fita d’avui: L’Ermita de Sant Ramon.

Aquí segueixo a un altre corredor que va acompanyat de dos llebres, i estem pujant força bé. El Fede comença a quedar-se una mica, però el perfil no permet que l’esperi (ja havíem quedat que ens veuríem a dalt de tot).

Les primeres rampes les passo bastant bé, però no vull passar-me i acabar pagant-ho.

Continuo fent les corbes i cada cop les cames estan més cansades. La calor també està posant el seu granet de sorra, per fer-ho més difícil.

Vaig pujant, però veig que el ritme ja no és tan bo, i després d’un d’aquests revolts haig de fer quatre passes caminant. Ràpidament veig que alguns dels corredors que havia passat en tornen a passar, i decideixo que no puc perdre la feina feta fins ara. Així que em poso de nou a córrer, i ràpidament, veig el cartell que ens informa que només falta un kilòmetre per la nostra arribada.

Passada aquesta “crisis”, el terreny també es suavitza (si es pot dir així) una mica, i uns pocs minuts més tard arribo a la part on es desvien corredors per un costat i caminadors per l’altra.

Aquí hi ha l’última sorpresa (rampa), però conèixer el recorregut (gràcies a l’any passat), fa que sigui menys dura i ja es pot començar a veure la carpa d’arribada. Últims metres i per fi arribem. Em poso a la cua, i un noi ens va agafant el número de dorsal per marcar el nostre temps oficial.

Al poc temps veig arribar al Fede.

Recollim el nostre tros de síndria, plàtan, l’ampolla d’aigua i una coca-cola (calenta!!!). Ens anem a la part de dalt per veure les vistes i quan traiem els mòbils per fer una foto, comprovem que ja tenim un missatge amb el temps i posició que hem fet.

Finalment, el Fede ha fet 28:15 i ha quedat en la posició 103, i jo he fet 28:04 i he quedat en la posició 99.

Després de fer una mica de conya amb el Fede (avui l’he guanyat, i això no passa gairebé mai), anem a trobar l’arribada dels caminadors. Estem amb els ulls ben oberts per veure si veiem a l’Isa. Esperem uns minuts, i el Fede em fa un crit dient-me que ja ve.

Li fem la foto de l’arribada. Ho ha fet molt bé. Primera “cursa-caminada” i ha arribat en 51’ i de les primeres en arribar.

L’Isa agafa els seus queviures i li anem a ensenyar les vistes, ermita, ....

Un cop ja ens hem fet la fotografia de rigor, hem recuperat forces, comencem a baixar de nou per anar a buscar el cotxe i tornar cap a casa.

Fem tota la baixada al trote i quan arribem a baix, li preguntem a un policia com podem fer per arribar al cotxe. Ens dóna les instruccions correctes i al cap d’uns minuts ja estem al cotxe.

Ara la roda ja comença a rodar, i dintre de dues setmanes anem al Cross de l’Ametlla de Merola, i a finals de mes a la Mitja Marató del Somontano (Barbastre).

Cortamos la cinta en Pallejà

Último madrugón para ir a hacer una cursa. La temporada se acaba y hoy puede ser un gran día para nuestro Club.

Comenzamos pasando a buscar a Fede y nos vamos hacia Pallejà. Aparcamos en la zona deportiva (cerca de la gasolinera donde aparcamos muchos martes) y nos vamos hacia la zona de la salida, donde recogeremos los dorsales, camisetas y otros. También cogemos los dorsales y camisetas de las pequeñas (Ona i Júlia (que hoy hará su primera cursa con solo 1 año y diez meses)).

A las 8:30h nos encontramos a los hermanos Moriana (Sandra y Sergi (que también hace su debut en una cursa de asfalto, hasta ahora solo había hecho la cursa del Cinc Cims)).

Nos ponemos a calentar, cosa necesaria para este tipo de cursas tan explosivas y donde es tan importante tener las piernas y músculos calientes y estirados.

A las 8:50h decidimos parar e ir a hacer cuatro estiramientos, y ponernos un buen lugar para la salida, cosa importante en la cursas que quieres hacer un buen tiempo.

A las 9h en punto, y mientras el speaker todavía estaba hablando, salimos.

Fede sale disparado y a los pocos metros lo pierdo de vista. Quiere hacer sub 20’, y así conseguir bajar todos sus registros en todas las distancias (5, 10, media y maratón) y en el mismo año.

Sergi en principio quiere ir el primer tramo con Sandra i conmigo, pero antes de pasar por el primer kilómetro lo hemos visto pasar y después lo hemos perdido entre el resto de corredores y corredoras, ¿que hará?

Por último, Sandra y yo (hoy le hago de liebre) queremos llegar por debajo de 22’30” e intentar acabar dentro de las tres primeras clasificadas, y así conseguir un nuevo trofeo para el Club de los Martes.

Las piernas comienzan a funcionar y el primer kilómetro lo hacemos a ritmo de 4’03”. Bastante rápido, pero el recorrido es bastante agradecido y nos lo podemos permitir. Al salir bastante avanzados no hemos tenido muchos problemas de adelantamientos i hemos podido pasar a las dos chicas que llevábamos por delante.

Poco antes de llegar al kilómetro 2, el hombre que indica la primera chica de los 5 kilómetros se pone al lado de Sandra, i por tanto, sabemos que va primera.

Acabamos el recorrido del paseo y volvemos hacia la piscina. El kilómetro sale un poco más lento (4’11”) pero bastante más rápido que lo que habíamos previsto en un principio (4’30”). 

Hacia el kilómetro 3 hay una de las subiditas que tiene este recorrido. No son rampas duras y largas, pero sí que hacen un poco de daño en las piernas si te has pasado con el ritmo en los primeros kilómetros. Nosotros intentamos no aflojar, pero tampoco pasa nada por perder un poco de tiempo aquí, porque el recorrido nos dejará recuperarlo más adelante.

El paso por el kilómetro 3 sale a 4’31”, pero ya hemos pasado uno de los tramos más duros de la cursa, y ahora tenemos tiempo para girar y volver hacia el pueblo (tramo de bajada).

Antes de girar veo a Fede i Sergi.  Llevan buenos ritmos y los animo a continuar y hacer una gran cursa.

   

Al hacer el giro veo a Sandra, va bastante bien. Busco a la segunda chica y compruebo que va bastante alejada, y parece que no hace buena cara (o esta es mi impresión).

Me voy girando para no descolgarme mucho de Sandra, y justo cuando hacemos una nueva subidita que nos hace pasar por la parte posterior del Ayuntamiento, decido aflojar un poco, porque la distancia respecto a Sandra ha aumentado mucho. Rápidamente vuelvo a estar cerca suyo, y decido continuar con el ritmo que estamos llevando.

Justo aquí, nos encontramos a Esther, Ona i Lorena que nos hacen una foto y nos dan sus ánimos. Les saludo y continúo con mi faena.

Comenzamos el tramo de ligera bajada que nos llevará hacia el kilómetro 4. El ritmo vuelve a ser rápido (4’23”). Comienzo a animar a Sandra. Le recuerdo que vamos muy bien, que no hace falta apretar y que solo hemos de continuar con el ritmo que llevamos actualmente. Solo nos queda un kilómetro y podemos conseguir un nuevo éxito para nuestro equipo.

La veo bastante bien, hace buena cara, y un vez hemos girado le comunico que solo nos falta una última rampa de unos 50 metros y ya cogeremos la recta de llegada.

Cuando ya llevamos la mitad de la recta final, veo que el hombre de la bicicleta que ha acompañado a Sandra desde el kilómetro 2, se avanza para informar al speaker i a los organizadores que ya llega la primera clasificada.

Yo me avanzo un poco, no quiero perderme esta imagen de ver cortar la cinta de llegada a mi compañera Sandra. Finalmente paso con un tiempo neto de 21’20” y unos 6” después nuestra campeona corta la cinta y se proclama Campeona absoluta de la cursa de 5 kilómetros de Pallejà. Estamos muy contentos, nos abrazamos, nos felicitamos y la felicitan. Hemos hecho un buen trabajo y hemos conseguido un nuevo éxito para este pequeño y humilde equipo.

Vamos a recoger los obsequios y hacer el último avituallamiento, y nos encontramos a Sergio. Ha hecho 20’26”. Genial!!!, qué tiempo más bueno y eso que hoy era su debut.

Poco después vemos a Fede que está recuperándose del esfuerzo. Ha hecho 19:48 y ha conseguido mejorar en 16” su tiempo del año pasado, y sobretodo, firmar un año espectacular. Poca gente puede decir que ha mejorado en todas las distancias su Mejor Marca Personal.

La satisfacción es increíble, tengo un orgullo enorme de pertenecer a este equipo, y ya no decir de ser el Míster (no lo puedo explicar con palabras).

Todo esto rematado con la entrevista que la televisión de Pallejà le ha hecho a Sandra como ganadora de la cursa de 5 kilómetros.

Una vez calmadas las emociones, nos preparamos para las cursas infantiles. Tendremos participación en la primera cursa de las chicas de la categoría F1 (África, Ona i Júlia) y en la última de los chicos de la categoría M2 (Víctor).

Nuestra cantera

A las 11h y puntualmente, comienza la cursa de nuestra cantera femenina. África sale de las primeras y hace los 150m muy rápidamente, llegando en 4a posición. Magnífico!!

Ona quiere ir con Júlia, pero rápidamente vemos que no será posible.  Ella no para de mirar hacia atrás para buscar a Júlia, pero Júlia no viene.

Al final, Jordi que va con Ona se va con Júlia y yo acompaño hasta la llegada. Una vez me ve, comienza a correr un poco más rápido y llegamos al final de la cursa. Cogemos la medalla (segunda de la temporada) y cuando nos giramos vemos que Júlia todavía va por la mitad. Ella, Fede, Anabel i Jordi.

Viendo que ha de comenzar la cursa de los niños más pequeños, Jordi la coge en brazos, pero ella no quiere y quiere ir al suelo. Jordi la deja en el suelo, pero entonces Júlia se pone a correr en sentido contrario. Finalmente llegan al final y también consigue su primera medalla como corredora.

Por último, sobre las 11:30h le toca al representante infantil masculino, el Víctor. Tiene que hacer 600m. Cuando lleva unos 200 metros lo vemos pasar y lo animamos. Todavía le queda bajar unos metros y volver a subir hacia la llegada. Poco después lo vemos subir, i cuando llega a nuestra altura, y con los ánimos de todo el equipo de Los Martes y de su familia, hace un sprint i consigue superar a 2 o 3 corredores. Arriba al final i nova medalla.

En otra cursa, aquí se acabaría la nuestra crónica, pero faltaba lo mejor, el podio de Sandra.

A las 12h comienzan a repartir los premios y después de esperar un rato y de hacerle (Fede por petición del ganador) las fotos al ganador de los 10km (Abdeslam El Ouahabi), llega el momento esperado.

El speaker anuncia a la Campeona de los 5000m, la Sandra. Como no podía ser de otra manera, puja ella y todo su staff (África, Víctor y Ona).

 

El Podium de la cursa de 5 km

El resto del equipo estamos abajo, todavía que todos tenemos un trozo de este premio, por eso, somos un gran equipo.

Hacemos las fotos de rigor, y después, nos hacemos la última foto de equipo con el premio.

Ah!!! Ahora nos faltan dos grandes momentos de ocio, para disfrutar de esta magnífica temporada: el torneo de Pádel (Sergi-Fede vs Sandra-Xavi) y la cena de los Martes. Este último evento  será celebrado con un brindis con la botella de cava (1,5l) que le han dado a Sandra como ganadora.

I después a descansar, a estar más tiempo con la familia y hacer vacaciones, pero sin dejar de hacer lo que más nos gusta: correr y planificar una nueva temporada.

Buenas vacaciones y viva  “Los Martes” !!!

Tallem la cinta a Pallejà

Últim dia de matinar per anar a fer una cursa. La temporada s’acaba i avui pot ser un gran dia pel nostre Club.

Comencem passant a buscar al Fede i anem cap a Pallejà. Aparquem en la zona esportiva (a prop de la benzinera on aparquem molts dimarts) i ens anem cap a la zona de la sortida, on recollirem els pitralls, samarretes i altres. També agafem els pitralls i samarretes de les petitones (l’Ona i la Júlia (que avui fa la seva primera cursa amb només 1 any i deu mesos)).

A les 8:30h ens trobem als germans Moriana (la Sandra i el Sergi (que també fa el seu debut en una cursa d’asfalt, fins ara només havia fet la cursa del Cinc Cims)).

Ens posem a escalfar, cosa necessària per aquestes curses tant explosives i on és tant important tenir les cames i els músculs escalfats i estirats.

A les 8:50h decidim parar i anar a fer quatre estiraments, i posar-nos en bon lloc per la sortida, cosa important en les curses que vols fer un bon temps.

A les 9h en punt, i mentre l’speaker encara estava parlant, sortim.

El Fede surt disparat i als pocs metres el perdo de vista. Vol fer sub 20’, i així aconseguir baixar tots els seus registres en totes les distàncies (5, 10, mitja i marató) i en el mateix any.

El Sergi en principi vol anar el primer tram amb la Sandra i jo, però abans de passar pel primer kilòmetre l’hem vist pasar i després l’hem perdut entre la resta de corredors i corredores, que farà?

Per últim, la Sandra i jo (avui li faig de llebre) volem arribar per sota de 22’30” i intentar acabar dintre de les tres primeres classificades, i així aconseguir un nou trofeig pel Club de los Martes.

Les cames comencen a funcionar i el primer kilòmetre el fem a ritme de 4’03”. Força ràpid, però el recorregut és força agraït i ens ho podem permetre. Al sortir força avançats no hem tingut massa problemes d’avançaments i hem pogut passar a les dues noies que portavem per davant.

Poc abans d’arribar al kilòmetre 2, l’home que indica la primera noia dels 5 kilòmetres es posa al costat de la Sandra, i per tant, sabem que va primera.

Acabem el recorregut del passeig i tornem cap a la piscina. El kilòmetre surt una mica més lent (4’11”) però força més ràpid que el que havíem previst en un principi (4’30”).

Cap al kilòmetre 3 hi ha una de les rampetes que té aquest recorregut. No són rampetes dures i llargues, però sí que fan una mica de mal a les cames si t’has passat amb el ritme en els primers kilòmetres. Nosaltres intentem no afluixar, però tampoc passa res per perdre una mica de temps aquí, perquè el recorregut ens deixarà recuperar-ho més endavant.

El pas pel kilòmetre 3 surt a 4’31”, però ja hem passat un dels trams més durs de la cursa, i ara tenim temps per girar i tornar cap al poble (tram de baixada).

Abans de girar veig al Fede i al Sergi. Porten bons ritmes i els animo a continuar i a fer una gran cursa.

Al fer el gir veig a la Sandra, va força bé. Busco la segona noia i comprovo que va força allunyada, i sembla que no fa bona cara (o aquesta és la meva impressió).

Em vaig girant per no despenjar-me de la Sandra, i just quan fem una nova rampeta que fa passar per darrera de l’Ajuntament, decideixo afluixar una mica, perquè la distància respecte la Sandra ha augmentat molt.  Ràpidament torno a estar a prop seu, i decideixo continuar amb el ritme que portem.

Just aquí, ens trobem a la Esther, l’Ona i la Lorena que ens fan una foto i ens donen els seus ànims. Les saludo i continuo amb la meva feina.

Comencem el tram de lleugera baixada que ens porta cap al kilòmetre 4. El ritme torna a ser ràpid (4’23”). Començo a animar a la Sandra. Li recordo que anem bé, que no cal apretar i que només hem de continuar amb el ritme que portem. Només queda un kilòmetre i podem aconseguir un nou èxit pel nostre equip.

La veig força bé, fa bona cara, i un cop hem girat li faig saber que ens falta una última rampeta d’uns 50 metres i ja enfilarem la recta d’arribada. 

Quan ja portem la meitat de la recta final, veig que l’home de la bicicleta que ha acompanyat a la Sandra des del kilòmetre 2, s’avança per informar al speaker i els organitzadors que ja arriba la primera classificada.

Jo m’avanço una mica, no em vull perdre aquesta imatge de veure trencar la cinta d’arribada a la meva companya Sandra. Finalment passo amb un temps net de 21:20 i uns 6” la nostra campiona talla la cinta i es proclama campiona absoluta de la cursa de 5 kilòmetres de Pallejà. Estem molt contents, ens abracem, ens felicitem i la feliciten. Hem fet un bon treball i hem aconseguit un nou èxit per aquest petit i humild equip.

Anem a recollir els obsequis i fer l’últim avituallament i ens trobem al Sergi. Ha fet 20:26. Genial!!, quin temps més bó i això que avui feia el seu debut.

Al poc veiem al Fede que està recuperant-se de l’esforç. Ha fet 19:48 i ha aconseguit millorar en 16” el temps de l’any passat, i sobretot, signar un any espectacular. Poca gent poc dir que ha millorat en totes les distàncies la seva Millor Marca Personal.

La satisfacció és increible, tinc un orgull enorme de pertànyer a aquest equip, i ja no dir de ser el Míster (no ho puc explicar amb paraules).

Tot això rematat amb l’entrevista que la televisió de Pallejà li ha fet a la Sandra com a guanyadora de la cursa de 5 kilòmetres.

Un cop calmades les emocions, ens preparem per les curses infantils. Tindrem participació en la primera cursa de les noies de la categoria F1 (l’Àfrica, l’Ona i la Júlia ) i en l’última els nois de la categoria M2 (Víctor). 

La nostra cantera

A les 11h i puntualment, comença la cursa de la nostra cantera femenina. L’Àfrica surt de les primeres i fa els 150m molt ràpidament, arribant en 4a posició. Magnífic!!

L’Ona vol anar amb la Júlia, però ràpidament veiem que no serà possible.  Ella no para de mirar cap a enrera per buscar la Júlia, però la Júlia no ve.

Al final, el Jordi que va amb l’Ona se’n va amb la Júlia i jo l’acompanyo fins l’arribada. Un cop em veu, comença a córrer una mica més ràpid i arribem al final de la cursa. Agafem la medalla (segona de la temporada) i quan ens girem veiem que la Júlia encara va per la meitat. Ella i el Fede, l’Anabel i el Jordi.

Veient que ha de començar la cursa dels nens més petits, el Jordi l’agafa en braços, però ella no vol i vol anar a terra. El Jordi la deixa a terra, però llavors la Júlia es posa a córrer en sentit contrari. Finalment arriben al final i també aconsegueix la seva primera medalla com a corredora.

Per últim, sobre les 11:30h li toca al representant infantil masculí, el Víctor. Ha de fer 600m. Quan porta uns 200 metres el veiem passar i l’animen. Encara li queda baixar uns metres i tornar a pujar cap a l’arribada. Al cap de pocs segons, ja tornem a veure’l i just quan arriba a la nostra distància, i amb els ànims de tot l’equip de Los Martes i de la seva família, fa un sprint i aconsegueix avançar 2 o 3 corredors.  Arriba al final i nova medalla.

En una altra cursa, aquí s’acabaria la nostra crònica, però faltava el millor, el podi de la Sandra.

A les 12h comencen a repartir els premis i després d’esperar una estona i de fer-li (el Fede per petició del guanyador) les fotos al guanyador dels 10km (Abdeslam El Ouahabi), arriba el moment esperat.

L’speaker anuncia a la campiona dels 5000m, la Sandra. Com no podia ser d’una altra manera, puja ella i tot el seu staff (l’Àfrica, el Víctor i l’Ona).

Podi cursa 5 kilòmetres

La resta de l’equip estem abaix, encara que tots tenim un trosset d’aquest premi, per això, som un gran equip.

Fem les fotos de rigor, i després, ens fem l’última foto d’equip amb el premi.

Ah!!! Ara ens falta dos grans moments d’esbarjo, per disfrutar d’aquesta magnífica temporada: el torneig de Padel (Sergi-Fede vs Sandra-Xavi) i el sopar de los Martes. Aquest últim serà celebrat amb un brindis amb l’ampolla de cava (1,5l) que li han donat a la Sandra com a guanyadora.

I després a descansar, a estar més estona amb la família i fer vancances, però sense deixar de fer el que més ens agrada: córrer i planificar una nova temporada.

Bones vacances i visca  “Los Martes” !!!