Ahir, com ja fa uns anys, va
començar una nova temporada i on millor començar-la que al Cross de l’Atmetlla
de Merola.
Va tocar aixecar-se ben d’hora,
ben d’hora, però aquesta cursa s’ho val.
Vam arribar sobre les 09:00h del
matí, amb temps suficient, per poder aparcar dins del poble i poder inscriure a
“l’Iroman” Marc (anava a fer una cursa de 1200m i li han dit que havia de fer
la de 4000m, i sense pensar-s’ho ha dit que sí).
Així, que a les 09:30h sortida
del Marc, en el seu primer repte. Els primers metres, bastant asequibles, ritme
controlat. Abans d’arribar al primer kilòmetre, arriba la temible pujada, on el
veiem patir una mica. Des d’aquí, ja no el vam tornar a veure fins els últims
metres.
Quan ja feia una estona que
arribaven corredors dels 4km, decideixo anar a veure com li va al Marc. Me’l
trobo a 600m de l’arribada, i el primer que em diu: “Jo no faig una altra, això
és massa dur”. Però ell continua corrent sense parar. A 100m del final els
nostres animadors d’ahir (Alexia, Isa, Fede, Esther, Ona, Jordi i Robert) li
fan les fotografies de rigor i l’animen.
Un cop acabada la cursa del Marc,
on cal dir que es va portar com un campió. Primera cursa i fa 4km amb un
recorregut complicat i l’ha fet sense parar. Tothom l’ha felicitat, fins i tot,
el noi de l’organització que anava en bici. Avui ha crescut el nostre equip amb
un nou corredor, el Marc. Ara a continuar entrenant, i ben aviat, això no
semblarà tant difícil.
A les 10:15, comencem la cursa
dels 10km. El Jordi vol fer sobre 45’
i el Fede i jo per sobre dels 50’.
Cal recordar que és la 1ª cursa del Fede després de l’operació del menisc al juliol.
El Jordi, com sempre, surt molt
més ràpid i marxa, o sigui, que no puc comentar res de la seva cursa, fins que
l’hem vist al final. Ens diu que ha fet 43:52 (molt bé, objectiu aconseguit).
Tots sabíem que si l’Anabel hagués trucat dient la frase: “La Júlia ja ve”, el Jordi avui
hagués guanyat la cursa i la primera copa pel sector masculí de “LOS MARTES”.
El Fede i jo hem començat enrera,
i abans del primer km, ens hem trobat al noste amic Robert. Després de fer-li
una petita broma hem continuat a ritme de 4:45 (sort que volíem anar
tranquils). A l’alçada de l’arribada a la colònia, ens trobem als nostres fans,
que ens fan les primeres fotografies (saludem a les càmeres). Quan arribem a la
zona de gespa, inici de la temible pujada, el Fede (sí, el Fede) diu que cal
afluixar. Fem la primera de les dues pujades a bon ritme i em sembla curta
(m’estic acostumant?). Quan arribem a dalt, fem un tram per recuperar les cames
de la pujada, i llavors comencem a rodar de nou a 4:45. A l’arribada, a prop
del km 4, ens posem junts per les fotos del Nadal, a veure si aquest any sortim
junts (ho hem intentat).
Continuem fent kms i el ritme
continua igual, molt bon senyal.
Tornem a fer la pujada (per
segona i última vegada), i aquesta vegada es nota un poquet més l’esforç a les
cames.
Quan arribem a dalt (més de 7 km) relaxem les cames i
baixem una mica el ritme. El Fede comença a fer els seus sorolls de respiració,
i si continuem aquest ritme els nostres animadors encara estaran al bar i no
ens veuran arribar (són tant bons, que no van anar a esmorzar fins que no vam
acabar la cursa, VISCA als nostres FANS!!!).
Un cop pasada aquesta petita
“pájara” posem un ritme infernal (4:30) cap a l’arribada.
Quan arribem a la recta de
l’arribada, allà estan els nostres animadors i ente ells l’Ona, que ens agafa
les mans al Fede i al seu “papa”, caminant amb els braços en alt.
Es impagable veure la cara de
felicitat que fa l’Ona.
Arribem al final amb un temps de
49:50, només uns segons pitjor que l’any passat. Genial!!!!
Una mica més tard, arriba el
Robert (Club Atletisme d’Abrera), content amb el seu millor temps en aquesta
cursa (52:37).
Fotografies de rigor, una mica de
beure i a dutxar-se amb l’aigua freda d’aquesta cursa que ho arregla tot.
Per últim, ens anem a dinar a Can
Vila (Artés), hem estat en una Masia enorme per nosaltres sols.
Hem tingut un bon dia, propera
parada la “Cursa de Roda de Ter” i el tradicional dinar al “Fussimanyà”.
El Míster.
Bon dia!!
ResponEliminaCarai quina crònica més ben parida!!
És cert que aquesta és una cursa dura per començar el curs, però sense cap mena de dubte, és una cursa que paga la pena l'esforç.
El recorregut és molt distret i tant costa fer la pujada com la baixada. Sempre penso com s'ho fan els primers per no matar-se en el revolt de quasi 360º en plena baixada a caiguda lliure.
Per la meva part, molt satisfet. Bon temps tot i que aquest any si m'arriba a trucar l'Anabel "trenco el crono".
1 minut més que l'any passat però gaudint més del paissatge i prenent-m'ho amb més calma. La sensació d'haver acabat esprintant i avançant algun corredor als darrers kilòmetres sempre és positiva.
Gràcies als fans per animar sempre!! Enhorabona Marc. A la meva primera cursa, quan anava per la meitat vaig pensar "que collons faig aquí, acabo aquesta i mai més" i ja veus... ara cada cursa gaudeixo més que l'anterior per dura que sigui.
Fede, Xavi! Felicitats per la cursa, tot i que l'Ona va entrar amb millor cara que vosaltres, jejejejeje!!
Sandra, et vem trobar a faltar.
Bé, ho deixo aquí de moment. Segurament la propera Roda de Ter, pendent de confirmar...
Una abraçada
Jordi