Cursa Sant Antoni (20.01.2013) (Des de fora)

Acostumat a fer les cròniques des de les vivències viscudes dins del transcurs d’una cursa (com a corredor), aquesta l’escric des de fora, sent un animador (del nostre company FEDE) i dels milers de corredors i corredores que un diumenge pel matí decideixen provar les seves forces.

Tot comença el diumenge 20 de Gener de 2013 a les 07:55h. El Fede i el Marc em passen a recollir per casa. Les nostres “nenes” (Isa, Alexia, Esther i Ona) s’han quedat a casa dormint (el temps deia que plouria, cosa que no va passar).

Anem fent la xerrada i a les 08:30h aparquem el cotxe a la cantonada entre els carrers Compte de Borrell i Parlament. 

D’aquí ens anem cap a la sortida, no cal anar a buscar el pitrall donat que el Fede (l’únic de LOS MARTES que farà aquesta cursa) ja el va agafar ahir.

A l’arribar a la zona de la sortida fem unes fotos als cotxes de la MORITZ, i mentre el Fede comença a preparar-se per fer l’escalfament, el Marc i Jo busquem algun lloc per fer un petit esmorzar (que ens doni força pel nostre desgast de seguiment). Al final trobem un petit bar al costat del Mercat de Sant Antoni i hi estem una estona fins que queda poc menys de 10 minuts perquè comenci la Cursa.

El planning preparat disposa de 6 punts on podem veure al Fede i animar-lo en la seva lluita per baixar dels 42’ (fita que el portaria a tenir un dinar gratuït, a pagar pel Jose Rosa). Aquest 6 punts inclouen la sortida, l’arribada i quatre punts intermitjos (1km, 2,5km, 4,5km i 8,5km). Sembla molt però només hem de pujar i baixar el c/Compte Borrell.

A les 9:30h es fa el tret de sortida i veiem com surten de ràpids els primers corredors. Posem el crono en marxa i com veiem que serà impossible veure al Fede, ens anem cap al primer punt (km 1). Fins aquí hem d’anar una mica ràpid ja que hem d’aconseguir creuar a l’altra vorera abans que arribin els primers corredors. En aquest tram, el Marc que està molt descansat fa un sprint i en treu uns metres (m’ha guanyat la primera mini cursa).  Hem anat tan ràpids que hem d’esperar una estona perquè arribin els primers classificats. 
Passats els primers, anem mirant amb ulls ben grossos si trobem el Fede. Al cap d’un moment, veiem un corredor que ens aixeca la mà, és el Fede, que ja està a prop del primer km. Fa cara de portar un ritme fort i pel resultat del meu crono sembla que va molt millor de temps que el que li tocava.

Com ja l’hem vist passar, ens anem cap al km 2,5 (només hem de pujar un carrer, així que anem caminant tranquil•lament). 
El km 2,5 es troba a la Gran Via de les Corts Catalanes. Aquí veiem passar els primers i després busquem al Fede, però no hi ha manera de veure’l. Sembla mentida que sigui tan difícil poder trobar algú, però el Marc i Jo no vam ser capaços de veure’l passar.  Creiem que ha passat i quan venen els pitralls blancs decidim anar cap al km 4,5. 

Aquí hem de baixar 4 carrers i trotem una mica. Quan arribem els primers ja han passat i comencen a arribar els corredors amb pitrall vermell (bons però no els d’elit). Com no hem vist al Fede en el km 2,5, decidim estar més atents i no tancar els ulls. 
Els corredors i corredores van passant i ni rastre del Fede, ni del Jose Rosa. Sí que anem veient gent d’Olesa, la Conxa, ..., però comencen a arribar els primers pitralls blancs (els últims que van sortir) i no tenim ni rastre del Fede. Esperem una mica més, però tampoc tenim sort. Aquí comencem a tenir els nostres dubtes si li ha passat alguna cosa, si ha plegat, o si bé no hem aconseguit veure’l. Com creiem que segur que no l’hem vist, decidim pujar un altre cop cap a la Gran Via, per veure el pas dels corredors i corredores pel km 8,5.

Quan anem pel c/Sepulveda, veiem com arriba el primer classificat a l’arribada, mare meva quin ritme porta!!!!

Aquí vam posar els 10 sentits, els 4 ulls i una mica més per trobar al Fede. Sobre els 31’ del meu crono veiem passar al Jose Rosa (tampoc l’havíem vist abans). Porta cara de patiment però porta un molt bon temps.
Al pocs minuts, veiem al Fede, porta cara de cansat (no esperàvem menys) però està sobre el km 8,5 i pel crono (l’he posat molt abans de la seva sortida) diu que porta 35’ (va en temps de fer per sota dels 42’ !!!!!!). L’animem, el cridem i ens quedem més tranquils al veure que està patint però no li ha passat res.

Com ja estem una mica cansats de pujar i baixar el c/Compte Borrell, decidim caminar un parell de carrers per la Gran Via, mentre veiem altres corredors i baixar pel c/Calàbria fins l’encreuament amb el c/Floridablanca (lloc on es troba l’arribada).

Quan arribem, el crono de l’arribada marca 40:25, i comencem a mirar cap a l’horitzó per veure si veiem la silueta del Fede. Quan el rellotge del crono oficial marca 41:32 comencem a veure al Fede, el cridem, apreta més les dents i entra a meta amb un temps oficial de 41:56 (objectiu aconseguit, perquè ha sortit alguns segons més tard que els primers, per tant, haurà baixat dels 42’).

Al final, temps real 41:31 objectiu SUPERAT!!!!!!!!!!!!!!!

A l’arribada, el Fede està molt cansat, no para quiet, ens demana aigua, i sembla que ha patit molt. El Marc diu que ja no vindrà a veure’l córrer mai més. No és fins passat uns 10-15 minuts quan comença a ser el Fede de sempre. Un cop feta un volta a l’illa de pisos dels c/Calàbria i c/Viladomat, ha recuperat les forces, la respiració i fa millor cara.

Un cop recuperat, vam recollir cerveses MORITZ, massatge, vam parlar amb la Conxa (la “hermana”) i vam anar cap al cotxe. A l’arribar al cotxe, algun mal parit l’havia forçat i s’havia endut les motxilles del Fede i del Marc, quina mala llet. Va ser una mala passada.

Només em queda felicitar al FEDE pel seu temps i el seu rècord personal, però cal controlar els límits al qual posem els nostres cossos. 

Ens veiem a la crònica de la Mitja de Terrassa, aquesta un altre cop des de dins com a corredors (que m’agrada més).

Ens veiem,

Xavi Crespo (El Míster)