Tot comença el passat dia 16 de desembre de 2012 sobre les 12:30h del matí. He acabat la
Mitja de Vilanova i estic enfonsat. Volia fer la meva millor marca personal
(<1:45:00) i he arribat en 1:52:56 i patint des del km 13 (i gràcies al Fede
que s’ha quedat en tot moment a animar-me). En aquell moment, no tinc ganes de
fer cap cursa més i estic molt fet pols.
Durant els dos propers dies, el meu cap només té
una cosa a la ment: “Has de fer un altra
mitja”. Tinc clar que vull fer-la tota sencera corrent (sense parar-me a
caminar). Això significa sortir a un ritme tranquil (consell que es cansa de
repetir-nos el Jordi i quanta raó té) i les forces i els kilòmetres diran si al
final es pot fer més ràpid. Així, que el dia 19 de desembre de 2012 embolico al
Fede i al Jordi (la Sandra no pot, té un sopar la nit del dissabte) i ens
apuntem tots tres a la Mitja de Terrassa.
No és una cursa que guardi molt bons records, però és la més propera i que em
dóna una mica de temps per acabar d’afinar les cames.
L’any s’acaba i els dies de gener van caient un
darrera l’altre, i per fí arriba el dia 27 de Gener de 2013, el dia “D” (de la
prova).
Com el Fede ha recollit els pitralls i dessuadores
el divendres per la tarda, decidim sortir d’Olesa sobre les 08:30h. Així que a
les 08:30, el Fede i Jo ja hem deixat el seu cotxe al meu pàrquing i estem
davant de la porta de casa del meu germà (Jordi). Ell anirà amb el seu cotxe,
ja que l’Anabel i la Júlia ens venen a animar. Quan ja estem preparats, la
Júlia allibera el seu esfínter i ens hem d’esperar a que l’Anabel la vagi a
canviar. Un cop solucionat aquest petit problema, sortim a les 08:45 d’Olesa
cap a Terrassa.
Sobre les 09:20, ja hem aparcat els cotxes i anem
cap al guarda-roba. Deixem la bossa (hi havia una cua impressionat), i
alliberem les nostres bufetes. També deixem els aliments que portem per
col·laborar amb el Banc d’Aliments.
Més o menys a les 09:45 fem un petit escalfament, i
ràpidament ens anem cap a la línia de sortida. Com avui l’objectiu no és fer
temps, decidim posar-nos una mica enrere i ens col·loquem a uns 30 metres de la llebre de
1h50’.
Sobre les 10:00h del matí es fa el tret de sortida
i al cap d’un minut i vint-i-un segons trepitgem la catifa de sortida. El
primer tram sembla molt estret, o bé som molts corredors, però avui no tenim
ganes d’anar fent “S”, i si el fem una mica lents ja ho recuperarem més tard.
La sorpresa està quan passem pel km 1 i veiem que l’hem fet a ritme de 5’12”
(dins l’objectiu d’aquesta cursa < 5’15”).
Fet aquest tram, comença uns kilòmetres de baixada
fins arribar al km 5-6. Abans d’arribar al km 2, el Fede ens pregunta si pot
marxar i li diem que sí. Als pocs metres ja no el veiem, i no el tornem a veure
fins a l’arribada a meta.
Com els kilòmetres són de baixada, el ritme que
portem és força bo (anem a 5’05” de mitjana) i les cames responen molt bé.
Sobre el km 4, s’afegeix al nostre grup (Jordi i Jo) el Robert. Ell vé de fer
la Marató de Tarragona amb un bon temps (4:16:00) i continua amb nosaltres fins
arribar a la primera pujada per l’Avinguda del Vallès.
En el tram de pujada (km 5-6), aconseguim agafar a
la llebre d’1:50:00. Decidim anar amb ella tota la pujada, encara que el Jordi
(la meva llebre oficial) em diu que anem una mica lents (fem els kilòmetres més
lents de tota la mitja 5’23 i 5’31”). Però com ja coneixem la pujada de la rambla Egara del
kilòmetre 17 i 18 i el traçat de baixada del km 13 al 16, decidim que ja ho
compensarem.
Els kilòmetres 7, 8 i 9, són idèntics als anteriors.
Seguim la llebre d’1h:50 i anem fent. En aquests kilòmetres si que fem ritmes
per sota de l’objectiu però anem força bé. Anem buscant al Fede, però no el
veiem. Ell es va posar la seva música i amb un ritme força alegre i gaudint de
la cursa, es va anant menjant els kilòmetres. Segons diu, ens va trobar molt a
faltar, però actualment esta molt fort i ja va patir molt fent el meu ritme
lent a l’altra Mitja.
Com sol passar quan hi ha grups, sempre hi ha algú
que s’ha de fer notar, i així va passar. Hi havia dues noies (la Cris i la
Nuri) que anaven darrera de la llebre de l’1h:50. No sé si perque tenien les
feromones alterades o bé volien lligar-se a la llebre no paraven de fer el
“tonto” i creuar-se. Així que sobre el km 9, el Jordi s’estava enfadant una
mica, i vam decidir començar a avançar aquest grupet.
Anem fent uns ritmes molts bons (<5’10”) i amb
bones sensacions. Anem parlant tota l’estona (més el Jordi que Jo), però li puc
respondre sense problemes.
Sobre el km 10,5, el Jordi no veu una baixada un
“badén” de la carretera i fa un mal gest. Cal recordar que el Jordi ha fet tota
la cursa amb el dolor que porta a l’esquena després de caure el dissabte
anterior, pel culpa del terra mullat.
Passem el kilòmetre 11, i el Jordi s’ha recuperat i
em diu on està una tenda de Clips de Playmobil on tenen tot tipus de joguines
d’aquesta marca (perquè veieu que anàvem força bé).
A l’arribar al kilòmetre 13, passem per un tram
força animat. Hi ha un speaker animant, música i gent fent soroll amb trompetes,
cosa que ens anima força.
D’aquí fins al kilòmetre 16, el recorregut és força
agraït i al fer baixada aconseguim uns ritmes molt bons (el km 16 el fem a
4’28”).
Un cop acabada la baixada, comencem el tram de pla
que ens portarà cap al kilòmetre 17 i l’inici de la pujada de la Rambla Egara.
Uns metres més endavant el Fede ja es trobava per la pujada. Es va recordar
de la Sandra, i la vegada que van fer junts la Mitja de Terrassa. Aquell dia el
Fede no podia amb la seva ànima, però ara l’història a canviant molt.
Jo en aquest punt, em trobo molt bé de cames i
respiració, miro el garmin i veig que anem a una mitja de 5’03” el kilòmetre.
Li dic al Jordi si li puc fer una proposició indecent i ell em diu que sí. I li
faig la proposició: “Anem a veure si fem la mitja en 1h:45:00?”. Ell em diu que
sí i ens posem a fer la pujada a ritme de 4’55”.
Comencem la pujada i ràpidament agafem un ritme de
4’48”. Vaig molt còmode i no parem d’avançar a gent. Anem fent metres de la
pujada i quan arribem a dalt i agafem l’últim tram que ens porta cap al Passeig
del vint-i-dos de Juliol, tinc un moment de debilitat: “Em sembla que m’he
vingut a dalt molt ràpidament!!!!”.
El moment de crisis dura només uns segons, i un cop
arribem al Passeig recupero les bones sensacions i ens anem cap al kilòmetre
20. En aquest tram veiem a l’Anabel, la Júlia i la Pili. Les saludem i anem
cap al final de la Mitja.
Al passar pel kilòmetre 20, veiem que hem de fer
una petita pujada, passar per sota del pont (tram que abans es feia en el km
3), i girar cap a l’arribada. Després del gir, hi ha el tram més dur de la
cursa (al menys per mi). És una petita pujada de 150-200m però amb força
desnivell i que en el kilòmetre 20,5 es fa molt dura. Ho passem (el Jordi va
força adolorit del seu dolor de cul i em diu que si vull puc apretar) i anem a
tota marxa cap a l’arribada.
Arribem al Pla de la Font de l’Apotecari i faig un
últim esforç (sprint), on aconsegueixo avançar a 4 corredors.
Al final, 1:46:49, molt bon temps (4ª millor marca
personal) i millors sensacions. El Jordi arriba a dos segons i el Fede ha
arribat amb un temps impressionat d’1:37:04 (i amb bona cara).
 |
| Satisfacció plena |
Adjunto link als videos de les nostres respectives entrades:
- (Fede) http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=qmvoOIMNmXU#t=759s
- (Jordi i Xavi) http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=ZyrlNnSFLhk#t=537s
Coses a
favor de la Mitja
1. Està clar que hi ha dies que les coses surten
bé, i moltes vegades quan menys t’ho esperes. Aquesta Mitja no era una cursa de
bon record i el que menys pensava era fer un bon temps, i va ser tot el
contrari.
2. Que quan el cos està preparat, les fites
s’aconsegueixen (El Fede va fer 1:37:04 a 56” del seu millor temps i sense apretar els
dos primers kilòmetres, i Jo vaig fer una mitja en progressió).
A més a més, del kilòmetre 5 al final vam avançar
352 corredors, i en l’últim kilòmetre a 32!!!!.
3. És un luxe poder comptar amb un equip de llebres
sensacional. En aquesta cursa ha estat el Jordi, en altres el Fede i en altres
la Sandra (encara que és la més solitària) i altres Jo (encara que només li puc
fer de llebre a la Sandra).
Vull agrair-li personalment l’esforç que ha fet el
Jordi, que tot i el mal que tenia al cul ha forçat per fer la cursa amb mi,
aconseguir l’objectiu i portar-me cap a la meva segona Marató.
4. El “subidón” que tens un cop aconsegueixes les
coses. És molt dur sortir tots els dissabtes i diumenges a les 8h, aixecar-se
els dijous a les 5h i que es recompensi fa que es porti molt millor.
Coses en contra
de la Mitja
1. Que la Mitja no estigués ben mesurada. El Jordi
i Jo ho vam comentar tota la
cursa. Hi havia kilòmetres que es desfasava i hi havia
kilòmetres que ho tornàvem a clavar. Al final ens va sortir 410 metres més del que
s’havia de haver fet. Entenc que hi ha uns metres de decalatge, però no tant.
Si faig cas del meu garmin, hagués acabat la Mitja en un temps de 1:45:30
(Millor Marca Personal).
És molt fàcil comprovar que no estava ben mesurada,
l’últim kilòmetre i 97
metres posa (a la pàgina del championchip.cat) que ho
vam fer en 6’01”, cosa que no va ser així.
2. La cua que es fa sempre per agafar el tros de
botifarra. La propera vegada podien posar el pa a la mida de la botifarra, que
sinó semblàvem tontos menjant pa amb pa.
Conclusions
Les conclusions són molt clares, s’ha de seguir
entrenant i fer la prova del ritme de la Marató a la Maratest del dia 24 de
febrer de 2013, al poble de l’Anabel (Badalona).
A partir d’aquí, a intentar no patir gaire i tornar
a veure les màgiques Fonts de Montjuïc el dia 17 de Març de 2013 sobre les 12h.
Ens veiem a la propera,
El Míster (Xavi Crespo)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada