Fa setmanes que vaig fer la meva millor marca a Gavà (42:40), i tot i que
el ritme d’entrenaments ha baixat, volia tornar a provar-me en una nova cursa,
i comprovar que no va ser flor d’un dia.
Així que vaig decidir fer-ho a la
Cursa de Can Mercader, i d’aquesta manera debutar en aquesta
cursa i com a membre de Corredors.cat.
El recorregut oferia aquesta nova oportunitat, i si el dia ens respectava
(cosa que ha succeït), ho podia aconseguir. L’objectiu estava clar, baixar de 44’ , cosa impensable a
principis de temporada (la meva millor marca fins aleshores era 44’19”).
Per no fer-la tot sol, vaig aconseguir “enganyar” (tampoc em va costar
massa) al meu amic Fede.
Hem arribat d’hora, amb temps de fer un cafetó, descarregar i començar a
escalfar.
Abans de les 9h, ens hem posat als nostres llocs. Fede amb la llebre de 40’ (buscant la seva millor
marca i baixar de 40’ )
i jo amb la llebre de 45’
(la idea anar amb ell els 3-4 primers kilòmetres, i després apretar per acabar
fort i per sota de 44’ ).
A les 9h en punt, sortida i allà anem. Sembla que el primer kilòmetre serà
difícil (molts corredors), però ràpidament m’he posat al costat de la llebre de
Els kilòmetres van passant i vaig força bé, cames tranquil·les, respiració
correcta i no fa massa calor.
El Fede em veu a la zona de la rotonda (kilòmetre 4 aprox.), però vaig molt
concentrat i no l’he pogut veure.
Arribem al primer pas per l’arribada (5km) i el rellotge marca 21’36” (molt
bé!!!). En Josep em comenta que anem bastant per sota de 44’ , i que a veure si podem fer
els altres 5 kilòmetres al mateix ritme. Jo li comento que ho intentarem.
Vaig mirant el Garmin alguna vegada per controlar els ritmes, i comprovo
que anem manteniment els bons ritmes de la primera volta, no sé si quedaran
forces per l’últim esprint, però prefereixo un ritme constant.
Avanço corredors, i això em dóna més forces per continuar amb l’esforç que
estic fent.
Quan arribem sobre el kilòmetre 8, el Josep em diu que ara hem d’activar el
cap per arribar allà on les cames ja comencen a dir que no poden o volen.
Passem el kilòmetre 9, i enfilem la recta que ens portarà cap a l’arribada.
Comencen els dubtes, però el Josep em diu que no puc afluixar i que quan
arribem a la zona del pas de zebra (davant del Corte Inglés), cal esprintar per
entrar junts. Però just en aquest punt veig a les meves fans (l’Esther i l’Ona,
la meva dona i filla) i li dic que no puc esprintar, perquè vull entrar amb l’Ona.
A ella li fa molta il·lusió i a mi també. Algú pot considerar que he perdut uns
12-13 segons, però per mi he guanyat la cara de felicitat de l’Ona i això no té
preu, ni pèrdua de segons.
Al final, 43:12, perfecte!!!. He fet les dues voltes a 21’36” (això és doblar
una cursa, no?)
El Josep ha baixat de 43’
(em sembla que la seva millor marca personal). Ens felicitem i ens acomiadem
fins la propera, un plaer.
També trobo al meu amic Fede, que ja porta uns minuts descansant, ja,ja!!!.
Al final no ha pogut seguir a la llebre de 40’ , però ha fet la seva MMP (Millor Marca
Personal) amb un magnífic 40:31. Bravo!!! No hace falta decir nada más, tot i que el recorregut va sortir uns 100-120m menys curt per un problema amb un camió que va aparcar allà on no tocava. De totes maneres, hauria fet el seu millor temps si li sumen els 20" que es calculen que hauria fet de més.
Agafem els queviures, ens dutxem ràpid i amb aigua calenta (no ens passa
amb moltes curses això), i ens preparem per fer la meva segona cursa, aquesta
amb la participació de l’Ona als 450m de la categoria pre-benjamí.
 |
| L'Ona en plena acció |
A les 10:50, ja estem a la línia de sortida. Es dóna l’inici de la cursa, i
l’Ona comença a córrer. No tinc molt clar si la podrà fer tota sencera corrent,
només té 3 anyets, però anem fent. Cada cop que veu a la Mama , al Fede o algú l’anima
es despista i corre cap a un costat en comptes de cap endavant. Els metres van
passant i ella aguanta. Arribem a la recta final i tothom comença a aplaudir
amb més força. L’Ona està molt contenta i quan falten uns metres per arribar,
comença a aixecar els braços. Arribem al final fent tota la cursa corrent,
genial. S’ho ha passat molt bé i jo també.
Quin orgull tinc que a l’Ona li comenci a enganxar aquest món tan sà i bo,
això no té preu. Ella va ser la que em va demanar que volia fer una cursa, i ja
és la seva quarta, i també la més llarga.
El millor de tot, és que ahir a la tarda em deia que volia fer una altra, i
encara li quedaven forces per fer alguna petita cursa mentre tornàvem a casa.
 |
| Tota una campiona!!! |
Si tot va bé, la propera serà la
Cursa de la
Lluna Plena a Viladecans, el dia 13 de juny. La meva primera
cursa nocturna, i el meu debut en aquesta cursa.
Ens veiem,
El Míster – Xavi Crespo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada