Trail Ermites Olesa (recorregut i consells)

Com ja fan alguns experts en la matèria (blogmaldito.com (David) i calaixsastremoncorrer.blogspot.com (Pucurull) vaig a intentar explicar-vos molt resumidament el recorregut llarg (25km aprox) de la 1a edició d’aquesta cursa.

Primer tram (Inici al kilòmetre 5) (pujada)

Sortim de la Plaça de l’Ajuntament i ens anem cap al primer dels cims que farem. Recorrem un tram del Casc Antic del poble (en pujada), podrem demanar forces i salut a la nostra Patrona (Santa Oliva) i ens anirem enfilant cap al Pla del Fideuer.

El recorregut té algunes pendents bastants fortes, sobretot un cop ja passem el Pavelló Salvador Boada.

Vora el kilòmetre 3 (aprox) trobarem un tram on es suavitza el terreny i podem recuperar les cames abans d’agafar la drecera que ens portarà al pla.

Per finalitzar aquesta part, tindrem uns 300 metres amb forta pendent que ens deixarà al Cim del Puig Cendrós.

Si us plau, pareu uns segons i gaudiu de les vistes. Pots fer una volta de 360º i veure la Muntanya de Montserrat, l’Ermita de Sant Salvador i la resta de muntanyes i camins que realitzarem en aquest recorregut.

Segon tram (quasi 4 kilòmetres) (baixada)

Tram de baixada, al principi força tècnic en tractar-se d’un camí nou obert per fer aquesta cursa. Un cop arribem al Mirador de la Papelussa, avituallament, i a continuar baixant. El camí al principi és una pista, però de mica en mica s’anirà fent en un camí on haurem d’anar a fila d’un.

Tercer tram (1,5 kilòmetres) (pujada)

Per mi el tram més díficil de tota la cursa. Es pugen quasi 150m de desnivell en aquest tram. A més a més, és d’aquells camins de muntanya que vas fent “s” per arribar al cim.

Un cop a dalt, tindreu bancs de pedra per descansar (si us fan falta), i dins de l’Ermita (en la terrassa interior) hi ha una aixeta amb aigua potable.

Montserrat des de l'Ermita de Sant Salvador de les Espasses

Quart tram (3 kilòmetres) (baixada i pujada)

S’inicia amb una baixada tècnica, on haurem de vigilar on posar els peus, donat que el terra té els típics forats de la terra erosionada per l’aigua.

Un cop abaix, una curta però dura pujada ens deixarà en un trencall on podreu contemplar de nou una nova imatge espectacular de Montserrat.

Nova vista de Montserrat

Girem cap a la dreta i tornem a combinar tram de baixada i pujada pel Coll de Bram.

Després passarem una zona per la cresta de petites muntanyetes, vigileu sobretot amb l’última. Una baixada de 3m i pujada de 3m en forma d’U, on us haureu de llençar amb forces per agafar l’inèrcia que us permeti fer la pujada.

Un gir difilcutós i continuarem baixant fins el Pla del Fideuer (2n. Avituallament).

Cinquè tram (3 kilòmetres) (tobogans)

Es la zona de pista on anirem una estona cap avall, una estona cap a dalt. Hi ha alguna baixada forta i alguna pujada forta (d’aquelles que cada cop que gires el camí puja més).

Abans d’acabar aquesta zona, el camí us deixarà veure els dos últims grans reptes (Ermita Sant Pere de Sacama i la Creu de Saba). Semblen a la mateixa alçada, però ja veure-ho que no és així.

La pujada fins als peus del camí de l’Ermita, es va complicant, i crec que molta gent haurà de caminar-la.

Ermita Sant Pere de Sacama

Sisè tram (2 kilòmetres) (pujades als dos últims cims)

Pujarem per un corriol fins a l’Ermita de Sant Pere i baixarem per la pista, fins al camí que ens portarà cap al punt més alt de la cursa (la Creu de Saba).

La pujada a la Creu no és molt difícil. Té algun tram que sí, però la resta és bastant assequible, encara que aquí les cames ja portaran molts kilòmetres i metres de desnivell i serà una incògnita coneixer quina serà la seva resposta.

Cada cop veure més a prop la Creu, fins a arribar a dalt. Aquí és un altre punt on val la pena perdre uns segons i donar una ullada a gran part del Baix Llobregat.

Vistes des de la Creu de Saba

Seté tram i últim (6 kilòmetres) (baixada i un últim engany)

A partir d’aquí tot és baixada. A l’inici força tècnica. Vigileu perquè hi ha canvis de desnivells bastant grans (40 cm) que fa que si baixes molt ràpid puguis caure.

Un cop arribat al Mas Puigventòs (nou avituallament), i continuarem pel camí en direcció al tram més bònic de la cursa, el camí del Samper.

Camí del Samper

És un caminet on vas per dins del bosc, és espectacular. Ara està una mica tocat per les ventades que van provocar caigudes d’arbres, però és impressionat. Fins i tot trobareu un banc en mig del camí, on hi ha el monument a l’Andreu Samper.

Deixarem el camí i quan veiem una font metàl·lica, girarem cap a la dreta i vindrà l’engany. Sí, uns 300 metres de lleugera pujadeta, que la farem en dos trams. Un primer de 200 metres i un segon dels 100 metres restants. Si el passem, només quedarà agafar el segon trencall a mà esquerra, i pel mig d’oliveres, ametllers i vinyes arribarem a la riera que ens portarà de nou a la Verge de Santa Oliva i cap a l’Ajuntament.

Espero que us serveixi l’explicació, i que sobretot podeu gaudir d’aquesta festa que han muntat l’Associació Esportiva Escolar de l’Institut Daniel Blanxart i l’Ajuntament d’Olesa.

Ens veiem.