L’inici d’aquesta aventura
comença el dissabte a Sabadell. Em va tocar un dorsal gratuït a la primera
edició en la “The Mosquito Run”.
Dia de rebaixes, dinar a prop de
la sortida i molta calor (més de 38ºC).
Ens refugiem al Corte Ingles fins
a les 18:30h i després anem al cotxe per preparar-me per la cursa. Agafo la
bossa d’aliments que hem portat per deixar-lo al Rebost solidari. Sempre que es
pugui és bo col·laborar amb aquestes associacions.
A l’Ona li han donat una bossa de
“gusanitos”, i ella com la resta dels nens que hi havia per la zona, s’han
dedicat a donar de menjar als ànecs que hi havia per l’estany. Els ànecs s’han
engreixat, segur.
A les 19:15h, em separo de les
meves fans (l’Esther i l’Ona) i em vaig a mullar la gorra i posar-me a la línia
de sortida.
Busco una ombra on aixoplugar-me.
L’animador de la cursa no deixa
d’informar com és el recorregut. M’ha anat be, perquè ni m’ho havia mirat. El
recorregut consisteix en dues voltes de 2,5 kilòmetres, on el 90% es fa per
terra i la resta per zones asfaltades o pavimentades. Tot això, amb les seves
pujadetes i baixadetes.
Surto bastant enrere, i
ràpidament veig que és una cursa molt popular (molta gent surt caminant). No
vull apretar, demà a les 9h tinc una nova cursa.
Em dono compte que els corredors
som uns mentiders. Tots diem: “No, aquesta cursa la faré sense apretar”, i
després quan sentim el tret de sortida sortim com si no hi hagués demà. I això
em passa. Vaig controlant no passar-me amb el ritme, però tot i la calor em
sento molt bé, tinc bones sensacions.
Abans del kilòmetre 2, m’escalfo
una mica, i no pel ritme, ni per la calor. Un “estafador” (no es mereix el nom
de corredor) fot davant de tothom una retallada d’uns 200 metres. Porta una
samarreta groga de l’equip l’Espardenya Runners Badalona. Ha tingut sort que
volia malgastar forces, sinó hagués apretat per agafar-lo i recriminar-li
l’acció.
Continuo corrent entre gespa i
terra i sense donar-me compte, faig el primer pas per la línia d’arribada
(primers 2,5 kilòmetres en 11’56”).
Intento mantenir el ritme, i ho
aconsegueixo sense massa dificultat. Abans de la primera pujada aconsegueixo
passar al retallador (m’he sentit be, els tramposos no es mereixen res. Per mi
és més important els valors i el respecte que el temps que faci un corredor).
La segona volta la faig millor,
és el bo de conèixer el circuit. Últim esprint (on avanço dos corredors) i
arribada en 23’10” (segona volta en 11’14”).
Just després de creuar la línia
d’arribada em trobo al Miquel SBD de corredors.cat. El saludo i marxo cap a la
zona d’avituallament i on es troba el meu equip de suport.
Quan estic creuant el pont les
veig a l’altra costat. Només arriba, l’Esther em comenta que ho he fet molt bé.
Li vaig dir que faria entre 25’ i 30’, i ella havia rebut un missatge al mòbil
amb el meu temps final.
M’hidrato, ens hidratem i ens fem unes quantes
fotos. Després estiro una mica, i agafem el cotxe (a 36ºC exteriors
marcava) i marxem cap a Olesa de Montserrat.
Dutxa, sopar, crema recuperadora
(Fisiocrem) i a dormir per recuperar-nos.
A les 6:30h ens aixequem. Esmorzem, ens vestim
i aixequem a l’Ona.
A les 8h arribem a Pallejà.
Ràpidament trobem a la Sandra i als seus companys del SAC (Societat Atlètica de
Corbera).
Deixo a l’Esther i l’Ona, i me’n
vaig cap la zona de sortida. Són les 8:15h i arribo tard. Havia quedat a les 8h
amb els altres companys de corredors.cat que avui farem de llebres.
Agafo el meu pitrall i ens anem a
canviar i preparar les banderoles.
Sobre les 8:45h, sortim i em dóna
temps de fer-me una foto amb l’Ona.
Poc abans de les 9h, ens
col·loquem en els nostres llocs.
Amb tot aquest enrenou, no he
pogut donar ànims als meus companys de Los Martes (el Jordi i la Sandra). Jordi
vol fer sub 20’ i Sandra repetir victòria en els 5 kilòmetres.
Tret de sortida i ens posem en
marxa.
El circuit es tracta d’un
recorregut de 5 kilòmetres, per tant, avui haurem de fer dues voltes. És un
recorregut que ja he fet uns anys seguits, però avui és la primera vegada que
faré els 10000 metres.
Intento agafar el ritme de 5’/km
però no l’agafo. No sé si el GPS va malament o els kilòmetres estan posats
abans, però passo el primer kilòmetre força ràpid (uns 20” per sota de la
marca). El recorregut també ajuda, és en baixada, però m’hauré de controlar.
Abans del kilòmetre 1,5 (on hi ha
la catifa), veig al Jordi i la Sandra. Els animo i continuo amb el meu ritme.
Em costa agafar el ritme lent, em trobo bé, però avui no em puc animar tinc una
“feina” encomanada i no puc fallar.
En el pas pel kilòmetre 2, he
reduït l’avantatge que portava, però no anirà malament per la pujadeta que ens
trobarem abans del punt kilomètric 3.
Explico als “companys” que em
segueixen que anem una mica ràpids i per regular farem la pujadeta a un ritme
més tranquil. I així ho fem. En el pas pel kilòmetre 3, ja només tenim uns 10”
d’avantatge respecte al temps que hem de fer.
Girem i tornem cap a la sortida.
El perfil és en lleugera baixada. Recuperem sensacions i també ens remullem una
mica (sobretot la gorra), que avui fa falta. Agafem aigua a l’avituallament
(destacar les bicis amb aigua, que ja vam veure a Olesa) i passem per darrera
de l’Ajuntament.
Amb tot això i sense gairebé
adonar-nos, arribem al kilòmetre 4. Anem només 8” per sobre del temps, he
trobat el ritme!
A uns 500 metres de fer la
primera volta, s’enganxen al grup l’Arcadi Alibès i el Xavi Bonastre. Em
comenten que he anat fort al primer kilòmetre (i tenen raó). Em diuen que ells
van a 5’/km clavats, i jo els hi dic que si em volen treure la “feina”, jaja!!
Mica en mica, ells marxen. Jo i
la meva colla passem els cinc primers kilòmetres en 25’. Ho hem clavat. Ara a
repetir-ho, tot i que la calor de la segona volta farà la selecció natural.
Mentre passo per la línia de
sortida em dóna temps de veure a la Sandra i al Jordi. La Sandra no sap en
quina posició ha quedat, i el Jordi em diu que ha fet 19’ (està molt fort!!).
Tornem a fer una mica ràpid el
kilòmetre 6, però és el perfil que acompanya, i li hem guanyat 8” al crono.
El pas pel proper kilòmetre ho fem
clavat a 5’, i ja encarem la zona més difícil.
Aquí porto un corredor que porta
amb mi tota la cursa. El veig bé, i li comento que un cop fem la pujadeta, si
es troba bé, que tiri.
El grup ha canviat una mica.
Alguns corredors han començat a patir, d’altres s’han enganxat i també recollim
alguns que van afluixant. Intento animar a tots, perquè aconsegueixin el seu
objectiu.
Un cop passat pel kilòmetre 3, hem perdut uns
segons, però tenim uns 4” de marge.
El corredor que anava amb mi,
comença a apretar i el deixo marxar (no m’han faltat ganes de seguir-lo, però
avui no puc fer-ho).
Passem de nou per la zona de
pujada de l’Ajuntament, i encarem l’últim kilòmetre.
Aquí un corredor que va patint,
es gira i al veurem diu: “No pot ser, ets la llebre de 50’, que malament, tinc
que arribar davant teu” Jaja!!
Ell apreta i ens deixa darrera,
anem força bé, però ja no tinc molts “amics”, i menys que em quedaran quan
vegin la línia d’arribada.
Sortim de la rotonda i ja només
queda els 400 metres rectes que ens portaran al nostre objectiu.
Els corredors que porto al meu
costat comencen a apretar, i em deixen. Això sol passar.
Em vaig girant per animar als que
porto a pocs metres, perquè facin un últim esforç i així aconseguir el seu
objectiu.
Com vaig sol, començo a aixecar
els braços perquè la gent comenci a aplaudir i animar als corredors, i ho
aconsegueixo.
En un gir d’aquest, no em dono
compte que l’Ona (la meva filla) ha sortit per entrar amb mi, i ens xoquem i
cau. La recullo i entrem junts amb un temps de 49’56”. Perfecte! Objectiu
aconseguit!.
Només creuar la línia d’arribada
dos corredors em donen les gràcies per haver-los ajudat a aconseguir els seus
objectius. Això em satisfà moltíssim, m’omple molt, i em demostra que finalment
he fet una bona feina.
Recullo la beguda, la síndria i
el meló i rebo el petó de la meva dona (el millor premi).
Vaig a retrobar-me amb el Jordi i
parlem de com li ha anat la cursa. Ha tingut bones sensacions i ha tret un resultat
meravellós.
Després truco a la Sandra que em
diu que ha quedat tercera, empatada amb l’Esther (SAC) amb el mateix temps.
Comencem a preparar-nos per les
curses dels petits.
Aquí a destacar l’arribada del
David (@daddybalboa), la Fani i la seva colla, tots amb la samarreta vermella
de quan van fer la preparació per la Marató de Boston. Això es postureo
familiar, jaja!!
La participació infantil serà
massiva. La Júlia, el John, el Leo i l’Ona faran la cursa dels més petits
(150m), i el Raul farà la de 1000m.
Els més petits la fan amb els
seus respectius pares, i Raul la fa sol (ja no deixen córrer als pares, ja és
gran, jaja!), però amb tots animant-lo.
Al final tots amb les seves
medalles.
Per posar-li la cirereta al
pastís, ens esperem per veure pujar a la tercera posició a la Sandra, que fent
un gest que la honra comparteix el seu lloc i premi amb la seva companya del
SAC, l’Esther.
Ha estat un bon cap de setmana
per tancar la temporada.
Ara a fer un descans actiu, a
celebrar-lo amb el sopar de l’equip, i al Setembre a començar l’entrenament i
el camí cap a la Marató de Castelló el 06/12/15. Objectiu, fer sub 4h.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada