Una cursa diferent (Cross Ametlla Merola - 13.09.15)

Sí! El Cross de l’Ametlla de Merola és una cursa diferent. No té un perfil per fer grans marques (pujades i baixades, tros de gespa, terra, asfalt, …) però té un encant que t’enganxa.

Com cada any (i ja porto 7) comença la nova temporada oficialment.

Aquest any, cada membre de Los Martes té la seva “guerra” personal.

El Jordi vol baixar de 40’ a la Cursa de la Tardor (Sant Andreu de la Barca), encara que tots creiem que farà la seva MMP (38’54”).

El Fede s’està recuperant dels seus dolors.

I jo, ja he començat el meu planning d’entrenaments per la Marató de Castelló, on vull baixar de les 4h (serà així al tercer intent?)

Ah! I l’Alexia s’ha animat i farà la cursa de 1200m.

Per tant, arribem d’hora a l’Ametlla de Merola. Com sempre, uns voluntaris ens indiquen el camí on deixar el cotxe, i l’aparquem.

Anem a inscriure a l’Alexia, i marxem a fer un cafetó al bar del poble.

A les 9:35, comença la cursa de l’Alexia. Són 1200m, però aquí no hi ha cursa fàcil.

Tots l’animen molt, i ella va fent. Se li fa llarga, però finalment arriba a la meta i aconsegueix una nova medalla. A veure si no ho deixa i s’enganxa a fer-ne més!

Els grans deixem les bosses i jaquetes al guarda-roba (a primera hora feia fred), i marxem a escalfar una mica.

El Fede no fa molt bona cara, i jo no sé com estaré després dels 17km i excursió al Tibidabo d’ahir.

Estirem i ens posem a la línia de sortida. El Jordi es posa per la part del davant (vol intentar fer la seva millor marca, però el dia d’atraccions d’ahir passarà factura). El Fede i jo ens posem una mica més enrere. La idea és acompanyar al Fede, però ja veurem.

Tret de sortida i allà que hi anem. Sortim molt ràpids i ens posem per sota de 4’30”.

Als 700m, el Fede em diu que marxi. Em trobo bé, i tot i que no vull passar-me li prenc la paraula, i marxo.

Vaig fent kilòmetres amb molt de control. Conèixer el recorregut, fa que sàpigues que encara queden les dues pujadetes fortes, i que seran més fortes en la segona volta.

A l’arribar al bosc, passem pel kilòmetre 3 i ja comença la primera pujada. Em trobo fort i no noto massa el primer tram. Arribo a dalt, recupero i baixada per fer la segona pujada, la més curta però molt dura.

L’aconsegueixo passar bastant bé, encara que quan arribo a dalt les cames em demanen una mica de calma.

Enfilem el tram que hi ha al costat de la carretera, i després d’uns petits tobogans, ja estem a la gran baixada. No em deixo del tot, però ràpidament agafo una bona velocitat.

Passem a la gespa, agafem l’esponja d’aigua, i cap a la Colònia.

Aquí la calor es comença a notar, i anem tots en fila d’un per l’única ombra que hi ha. Quan arribo a la plaça veig a la Isa, l’Alexia i la Lorena. Les saludo i em fan una foto (veig que m’ho estava passant molt bé).

Continuo i passo per la catifa dels primers 5 kilòmetres. Tinc bones sensacions, però no vull apretar.

Fa temps que no veig al Jordi, ni al Fede, però trobo a un company de corredors.cat, l’Ivan.

Quan deixem el tram dels horts, li pregunto com va. Em diu que bé, però que s’ho prendrà amb calma, fins a la gran baixada.

Intentaré anar amb ell, i així ho faig fins a l’arribada de la primera rampa. Jo continuo i ell es queda una mica enrere.

Les sensacions són bones, i sense augmentar el ritme, aconsegueixo fer el primer gran obstacle, i agafo forces pel segon.

Al segon tram vaig darrera d’un corredor de l’equip CX, que pateix força. No el puc passar i m’espero a arribar a dalt i quan puc (després de recuperar les cames) l’aconsegueixo passar.

Ja s’ha acabat la part difícil i a l’última baixada em deixo caure bastant fort. És aquí, passat el kilòmetre 9, quan escolto que està arribant el Reyes Estévez. M’alegra veure que només m’ha tret uns metres, jaja!!

Ziga-zaga per la zona de gespa i de nou a dintre del poble. Aquí porto 3 corredors per davant. No vull apretar. Continuo per l’ombra darrera d’ells, però em noto que encara tinc forces a les cames.

Passem per sota del porxo, girem a l’esquerra i cap a la línia d’arribada. Aquí sí que trec la força que et dóna un pitrall i faig un sprint. Aconsegueixo passar a dos corredors, però el tercer em guanya. Un cop hem creuat l’arribada, xoquem les mans.

Finalment, 46’09”. Sense anar a tope, i m’he quedat a 30” de la meva millor marca en aquesta cursa, tot i el dia d’ahir.

El Jordi ha fet 42’, i tot no ser el seu millor temps (també per 30”, es nota que som germans), ha aconseguit quedar per davant del Reyes Estévez. Molt bé Jordi!!

Jo recupero, i em poso a aplaudir als altres “companys” que arriben.

Arriben varis companys de corredors.cat, la Socanna, el Vicenç i l’Ivan.

Al cap de poc, arriba el Fede. Finalment, 49’36”. Molt bé! Sobretot si veiem com venia d’abans de les vacances. Ànims company, i ben aviat, estaràs donant-nos guerra de nou.

Anem ràpids a per les bosses, i per veure si queda aigua calenta a les dutxes, però no ha hagut sort. Com sempre, aigua fresqueta. Sort que feia calor.

Un cop dutxats, a recollir una mica de coca i xocolata. Què bona està!!

Esperem al sorteig de premis, però avui no ha hagut sort.

Recollim i fins l’any vinent!

Ara a continuar cadascú amb els seus entrenaments i amb els seus reptes, però sempre compartint bones estones.

Ens veiem,

Xavi Crespo