Cursa de la Tardor (Sant Andreu de la Barca)

Ja fa un mes que no em posava un pitrall. Això es així, per la meva preparació per la Marató de Castelló, però avui tocava.

Avui era el dia. El dia que el Jordi volia provar de baixar dels 40’ (i qui sap si fer la seva MMP (38’55”). El dia del debut en cursa de 10 kilòmetres del Sergi. I el dia de fer que el Carles fos un corredor sub 45’.

Quedem ben d’hora, a les 7:45h. No volem fer tard.

Puntualment, ens trobem tots (el Carles, l’Anabel, la Júlia, el Jordi i jo) i marxem cap a Sant Andreu de la Barca. El trajecte és molt curt, només 15 minuts. Així que a les 8h i poc, ja estem al pàrquing habilitat pels corredors (molt gran i a pocs metres de la sortida i arribada, genial!) (primer punt positiu per l’organització).

Preguntem a uns altres corredors on es donen els pitralls i els recollim. El Jordi i el Carles agafen la samarreta. Jo no, donat que vaig agafar la modalitat d’inscripció sense samarreta (idea que haurien d’agafar varies curses!) (segon punt positiu per l’organització).

Fet això, ens anem a fer un cafè. Pel camí ens trobem al Sergi. Li expliquem on s’ha d’agafar el pitrall i li diem que anem a fer un cafè una mica més avall.

Fent el cafè acabem de reflexionar en les nostres tàctiques. El Jordi ho té bastant clar, el Sergi anirà amb un altre company del SAC, i el Carles i jo planifiquem anar més ràpid els primers kilòmetres (desnivell negatiu) i després no patir en les pujades.

Ens anem cap al cotxe a deixar la roba i vestir-nos de feina. Fa fresqueta!!

Escalfem uns quants minuts i ja ens anem a la sortida.

El Jordi està per la zona davantera (encara que només som uns 300 corredors). Li donem ànims. El Carles i jo marxem una mica més enrere. Al Sergi l’hem perdut.

A les 9:30h, sortim. Sense voler ens posem a 4’/km, i haig de parar al Carles. Està bé aprofitar el perfil, però sortir massa ràpid pot provocar que després la cursa es faci massa llarga.

Anem fent i podem continuar a aquest ritmes. Passem un primer obstacle, sense massa problemes, i a la baixada tornem a posar-nos a ritme molt ràpid.

El Carles s’ha estudiat el perfil, i en tot moment em va dient si puja o baixa el recorregut.

El primer kilòmetre surt ràpid (4’11”), i continuem amb perfil de baixada i pla.

Abans d’arribar al punt quilomètric 2, veiem al Jordi. Fa bona cara, però és molt aviat.

Continuem i uns metres més enrere trobem al Sergi. També va bé.

Després d’animar als nostres companys, toca posar-se a controlar el ritme, per no plorar al final.

El pas pel kilòmetre 2 també és ràpid.

Li demano al Carles afluixar una mica. Vaig bé, però si continuem així no arribarem vius a l’arribada.

El cap i el perfil així ens ho fa fer, i la primera pujada ens baixa el ritme al que teníem planificat.

Un cop passada la primera pujada, arribem al kilòmetre 3. Tot i la pujada, l’hem fet a 4’30”. Perfecte!

Recuperem les cames en el pla, baixem, pugem i tornem a baixar.

A mitja baixada ens toca el “subidón” de moral. Veiem a l’Anabel, la Chus i els petits cridant i animant-nos. Els saludem i amb aquesta força que ens han donat passem pel kilòmetre 4 i anem cap al 5.

Pel poc que conec de Sant Andreu, veig que aquest kilòmetre es farà dur. No tant ara, com a la segona volta. Té una pujada llarga i bastant forta que et pot deixar KO.

Afluixem una mica, però la batukada i les bones sensacions, ens fan que sortim bastant bé d’aquesta zona.

Agafem l’Avinguda per on hem sortit. Tornem a veure al grup de fans, i passem la primera volta en 21’35”. Anem molt bé. Li guanyem uns 55” al crono, respecte al temps que havíem de fer per arribar per sota de 45’.

Li dic al Carles que anem bé, que portem prou marge per no cremar-nos en el tram positiu (pla i baixada) i pujar amb un ritme suau que no ens cremi les cames.

Tot i això, ens anem animant i els següents dos kilòmetres són ràpids (per sota de 4’30”).

En el segon pas, no veiem al Jordi (bona senyal, ja haurà passat), però si al Sergi. El tornem a animar, va força bé.

El Carles i jo, anem darrera de dos corredors. Sense voler anem al seu ritme i un cop feta una ullada ràpida al rellotge, li dic al Carles que els deixem. Van massa ràpids i no vull que ho paguem al final.

Així ho fem i al nostre ritme passem el kilòmetre 8 (primera dificultat de la segona volta) i després  la zona més tobagonera.

Quan passem per la zona de l’arribada, veiem com arriba el Jordi. El crido amb totes les meves forces. Faig una mirada ràpida al crono i veig que marca 39’. No podrà fer la seva MMP, però baixarà de 40’ que era l’objectiu que primer s’havia proposat. Enhorabona!

Nosaltres marxem cap al cartell de 9 kilòmetres, i a mitja baixada tornem a veure a la família del Carles. S’agraeix molt els ànims, perquè el Carles comença a patir, i ho necessita.

Tenim 6’ per fer els últims 1000 metres i baixar de 45’. Li comento al Carles la situació, que ho aconseguirem i que hem de pujar a ritme suau.

Em poso davant i sense voler el deixo uns metres enrere. El Carles em crida perquè no marxi. Freno una mica, però li dic que ara no em pot deixar. Patint una mica arribem adalt. Recuperem una mica, però veig que si no afluixem massa, podem fer una gran marca.

Queda poc i no paro d’animar-lo, de fer tot el possible perquè el Carles apreti les dents i arribi a l’arribada.

Girem i ja veiem el crono. Li dic al Carles que aixequi la vista i miri el crono, posa 43’30”.

Estic pletòric, estic content. Ho començo a celebrar, i més quan veig que tota la colla està allà animant-nos.

El Carles trepitja primer i jo segon, i hem aturat el crono en un meravellós 43’43”. Ens abracem! Ho hem aconseguit! Hem baixat la marca del Carles en 2’30”. Espectacular!!

By Manel. Moltes gràcies!

Al creuar la línia d’arribada, un altre corredor, que portàvem davant tota l’estona, es gira i em dóna les gràcies per animar tota la estona. Això m’omple molt!

El Carles s’ha escapat a celebrar-lo amb la seva família.

Tornem a ajuntar-nos i passem a recollir el nostre merescut entrepà de botifarra, la nostra bossa d’obsequi i la nostra cervesa.

Ens retrobem amb el Jordi i el Sergi. El Jordi ha fet 39’16” (23º) i el Sergi 40’41” (38º). No estan massa contents, però són dos cracks i saben que amb un recorregut menys dur hagussin fet la seva millor marca, i tinc ben clar que ho faran ben aviat. Ànims companys! Sou molt grans, i passats els dies veureu que feu unes magnífiques marques.

Esmorzem, i quan el Jordi va a mirar les classificacions, em diu que m’ha tocat un dels premis de la loteria de posició d’arribada. El Carles ha arribat el 69º i jo el 70º, i tinc premi!! Ha estat sense saber-ho. Al matí feiem conya amb aquest tema, i finalment ha succeït, jaja!!

Pregunto a un noi de l’organització on haig d’anar a buscar el premi, però em diu que ja em cridaran per pujar al podi.

Aprofitem per canviar-nos de roba i fer temps fins l’entrega de premis.

A les 11:15h, comença el repartiment de premis. I als pocs minuts, em criden.

Pujo sense saber què em tocarà. La sorpresa és molt gran quan veig que ens regalaran 6 ampolles de vi “9 xiquets” del Celler Ca l’Esteve de Castellbisbal. Quina il·lusió!

Baixo i reparteixo les ampolles entre els companys que avui hem fet la cursa. Així ho podem celebrar tots!

Ha estat un gran dia. Repetirem!! M’ha agradat molt l’organització i l’ambient de la cursa. Perfil dur, però amb moltes coses positives (pàrquing gran i aprop, preu barat, entrepà botifarra, beguda per a tothom (corredors i animadors), ...).

Ara a continuar amb el Planning d’entrenament de la Marató i el dia 24/10 a fer la Mitja de l’Anoia, per comprovar com es troben les cames i perfilar el ritme a portar en els 42195m de la Plana.

Ah! M’oblidava! El nostre blog ha estat seleccionat com un dels finalistas del concurs que blogs de running, trail i triatló que han fet Skechers i runnea.com.

Si ens voleu ajudar a guanyar, us heu d’inscriure a la web de runnea.com (gratis) i votar pel nostre blog. Us deixem el link, i moltes gràcies.

http://www.runnea.com/concursos/blogs-skechers/losmartesfsxj/

Ens veiem,

Xavi Crespo