dilluns, 11 de juliol del 2016

Cursa Pallejà

Com cada any, Los Martes acabem temporada de nou en aquesta cursa.

Aquest any l’equip s’ha fet gran, amb la incorporació de nous companys, i per això, avui farem la cursa 6 adults, a la de 5 kilòmetres, i 6 petits a les curses infantils.
 
Quin equip!


Sortim de punts diferents, però quedem sobre les 8h a la zona de la sortida.

Poc a poc, ens anem trobant, i també anem trobant altres companys de curses.

Mentre fem temps per acabar de preparar-nos, posar-nos els pitralls (avui a l’esquena, que fem la cursa curta), em toca un val per un buff. Comencem bé.


Les cames estan una mica carregades. Aquesta temporada ha estat llarga, i els hi queda la benzina justa per intentar portar de nou al podi a la Sandra.

A les 8:30h, amb pitralls, samarretes i tot agafat i col·locat, ens anem a escalfar. Avui cal fer-ho bé, donat que és una cursa ràpida i cal tenir les cames i el cos preparats per l’esforç.

Una mica abans de les 9h, anem cap a la línia de sortida. Cal posar-se una mica avançats. Aprofito una mica per acabar d’acomiadar-me de les nostres fans (que avui també són moltes) i mullar-me la gorra.

A les 9h, explosió del petard i sortim. Porto a la Sandra uns metres per davant, i intento arribar el més ràpid possible al seu costat.

Al Jordi i al Sergi ja els he perdut. A l’Efrain el porto uns metres per davant, però va força ràpid.

Giro el cap i veig que darrera porto al Carles i la Sandra. Anem bastant ràpid, però cal recuperar el temps que perdrem en la pujada del kilòmetre 2,5.

El primer kilòmetre (aprofitem el tram de baixada) el fem per sota de 4’.


Veig que tot i el ritme (força ràpid), els meus dos companys no s’han despenjat i que aguanten molt bé.

Intento afluixar una mica, per agafar el ritme que volem (intentem fer 21’), però el perfil fa una mica de pendent cap avall, que ens permet continuar a ritme força ràpid.

Abans de girar i anar cap a la pujada, veig al Sergi i al Jordi. A l’Efrain no el veig, però segur que segueix davant nostre.

Al gir veig que tenim la segona classificada davant nostre. Intento no apretar, però intentar agafar-la per si la Sandra es troba bé, poder passar-la en la pujada.

El kilòmetre 2 el fem en 4’11”.

A mig camí del kilòmetre 2, aconseguim agafar-la. Em giro i veig a la Sandra amb bona cara, cosa que em fa creure que la podrem passar.

Arriba la pujada però veig que la Sandra no pot agafar-la.

Veig passar al Sergi i al Jordi de nou i els animo. També veig passar a la primera classificada.

Tornem a girar i intento controlar on està la quarta classificada. Fem tot el tram d’anada i tornada i no la trobo. Venen altres dues corredores però són de la cursa de 10 kilòmetres.

El tercers mil metres els hem fet en 4’20” (hi ha la pujada).

Aquí em trobo molt bé, tant i que quan em giro veig que he deixat al Carles i la Sandra força enrere. Afluixo una mica i veig que el Carles va molt bé, però la Sandra no fa bona cara.

Vull posar-me al seu costat, però decideixo avançar-me i agafar l’aigua de l’avituallament, i llavors allà posar-me al seu costat.

I així ho faig. Agafo l’aigua i m’aturo del tot. Espero uns segons i em poso al costat de la Sandra. Li dic que si vol aigua, però no vol.

Fem el pas per darrere de l’Ajuntament, i el Carles ja s’ha posat per davant nostre.


Passant pel kilòmetre 4 (a 4’38”), li dic al Carles que marxi. Va molt bé, fins i tot va animant a la Sandra. No es decideix i va afluixant i apretant.

Quan arribem a la rotonda, veig al Sergi i al Jordi que enfilen l’última recta. M’agradaria veure l’sprint final, per veure qui guanyarà dels dos. Com no podrà ser, faig un crit d’ànims.

No aconsegueixo veure per on va l’Efrain, però estic segur que deu anar darrera d’aquests dos.

Després li dic a la Sandra que si va cansada agafi un ritme còmode. A la segona classificada serà difícil agafar-la i la quarta ve força enrere.

I així ho fem. El Carles ja ha marxat.

Agafem la recta final, i ara ja tinc clar que ho tornarem a fer. La Sandra tornarà a pujar al podi.

Veig al grup de fans de Los Martes, i xoco manetes dels petits. Em giro i veig la cara de felicitat de la Sandra. M’he emocionat tant que m’he deixat d’agafar a l’Ona (quin error més gran!!)

Un últim gir, i agafo a la Sandra de la mà per entrar junts. Hem marcat un meritori 21’26” (últim kilòmetre en 4’22”).

Ha quedat tercera. Ho ha fet genial.

Arribem i trobem al Carles, que ha fet 21’06”.

Anem avançant i trobem al Jordi i al Sergi en la zona dels massatges. Finalment, ha guanyat el Sergi (18’45”). El Jordi ha fet un pit stop fallit (la Júlia no ha volgut entrar amb el seu pare, jaja!!), però ha fet 18’52”.


Per últim trobem a l’Efrain. Ha fet 19’56”. Està molt bé!

Recollim bosses, menjar i premis. L’Efrain, el Carles, la Sandra i el Sergi han tingut premi de la rifa de pitralls, jaja!!

Mentre surten les classificacions, envaïm el parc infantil que hi ha al costat.

Finalment surten les classificacions que confirmen que després de les curses infantils, haurem d’esperar perquè la Sandra torni a recollir un nou premi.

També confirmen els bons temps de Los Martes. El Sergi ha quedat el 10, el Jordi l’11, l’Efrain el 30, el Carles el 43, jo el 45 i la Sandra el 46. Els sis de l’equip hem quedat entre els 46 primers de 200 arribats, és per estar orgullós de l’equip, no?

Recuperem forces amb un petit esmorzar, i cap a la cursa dels petits.



A les 11h surten les nenes més petites. Aquí participen l’Ona, la Júlia i l’Estrella. Són 150 metres, però ho fan súper bé i totes aconsegueixen arribar, i la seva medalla.


Tot seguit, surt l’únic nen d’avui. El Joan fa la mateixa distància que les nenes d’abans, i també aconsegueix el seu trofeig.

Ara li toca a la Paola, que hauran de fer 700 metres. La passem passar, i després marxem corrents cap a la arribada, donat que aquest any han canviat el recorregut.


Uns minuts més tard, ja l’ha acabat.

I amb ella, la participació de Los Martes en aquesta cursa i temporada.

Nooo! Que ens queda el premi de la Sandra.

A les 12h i pocs minuts, ja tenim a la nostra crack a sobre del podi amb tota la colla.


Ha estat un dia genial, un any genial, i encara ens queda el sopar d’acomiadament de la temporada, encara que trobarem a faltar al Carles, la Chus i la seva colla.

Ara descanseu, recupereu forces, perquè l’any vinent, més i millor.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada