dimecres, 21 de setembre del 2016

Cross Ametlla de Merola

Crec que no hi ha millor comercial d’una cursa que els propis corredors.

I per això, aquesta vegada hi serem vuit els participants de Los Martes al Cross de l’Ametlla de Merola.

A les 8h quedem tots a Olesa de Montserrat. Quan dic tots, vull dir corredors i families. En total anem 24 persones.

Com cada any, només arribar al poble ja ens donen instruccions d’on podem aparcar els cotxes.

Anem a agafar els pitralls. El cafè de rigor (qui vol), i quan falten 20’ per començar ens fem la foto d’equip.

Los Martes
Fem patxoca, tots vestits amb la samarreta de la Trail Ermites d’Olesa (estem en construcció de la nostra samarreta, acceptem sponsors, jaja!!). Ha estat una bona pensada del Xavi Pommard.

Després d’escalfar, cap a la línia de sortida.

Últims ànims amb els companys, i comença la cursa.

El grupet del Xavi Pommard, el Jordi, l’Efrain, el Jaume i el Carles marxen per davant tots juntets. El Fede i jo anem una mica més enrera, i guardant-nos les espatlles ve la Chus.


Anem saltant bassals que la pluja de divendres i dissabte ha deixat en aquest primer tram.

Primera pujadeta i gir de 180º, per anar cap a la zona del bosc.

Ara ja només veiem la gorra blanca del Carles, però el Fede i jo anem al nostre ritme.

En la zona del bosc també es nota la pluja. Es nota tant, que han hagut de tancar el camí habitual i fer-ne un pas alternatiu pel costat.

Però el bo s’acaba aviat, i comença la primera pujada forta.

El Fede pateix una mica, i a l’arribar a dalt l’espero. No anem malament, però cal descansar per preparar les cames per la segona pujada (que encara crec que fa més mal).

Passem aquesta segona emboscada, i ho fem millor del que pensava. Ara ja estem al costat de la carretera, i amb els ànims d’alguns dels cotxes que hi passen per ella, el camí es fa més divertit.

Trepitgem l’asfalt (el poc que hi ha en aquesta cursa), i com s’agraeix! No perquè no m’agradi la terra, sinó perquè fa baixada.

Aquí puc observar coses que en les altres 7 edicions anteriors no m’havia donat compte. Des d’aquesta zona es veu el poble, i puc veure com van els corredors pel mig.

S’acaba la baixada, i vigilant, passem a la zona d’herba.

Ens frenem una mica perquè no ens tapi ningú i sortir macos (o el que es pugui) per la foto quee l’organització t’envia com a felicitació del Nadal. Com ens agrada aquesta foto!

Agafo una esponja d’aigua pel Fede, i cap al poble.

Per la zona del poble intento buscar els nostres companys, però ni rastre.

Vaig molt còmode, i li pregunto al Fede que farà al final. Si pararà als 5 kilòmetres (novetat d’aquest any) o farà la segona volta. Em diu que farà els 10000 metres.

I entrem a la Plaça de la Colònia. Jo no sé, ni sabré mai quines sensacions tenen els guanyadors d’una medalla d’or o d’una cursa, però veure cridar a tots els nostres fans, animant-nos i fent ressonar els nostres noms a la Plaça, m’ha fet sentir-me (i suposo que a la resta també) en el millor atleta del món. Per tant, quan he passat pel seu costat els he fet una reverència. Gràcies fans!! Els nostres èxits, son els vostres!!

Els animadors
El nostre pas per la Plaça
I després de les emocions viscudes, ens anem a pel primer avituallament i trepitjar la catifa dels primers 5 kilòmetres.

Agafo aigua pel Fede i per mi, i tornem al fang i als bassals.

Ara no hi ha massa problemes per esquivar-los, donat que anem només 6 corredors, i ho fem bastant separats.

Quan anem pel kilòmetre 6, el Fede em diu que ha escoltat que ha arribat el primer. Miro el meu rellotge i veig que portem uns 32’. Li dic que no pot ser, que hauran dit que el primer va a prop, però després vam comprovar que els tres primers van fer aquest temps. Mare meva!!

Nosaltres ens dirigim per segon cop cap al bosc. I aquí al Fede li entren les preses. Quan tenim un/a corredor/a davant apreta fins que l’agafem. I anem fent petites sèries.

Els trams de pujada ja es noten, i fins i tot, alguns corredors van caminant, però el punt competitiu del Fede fa que no es rendeixi. Cada cop que arriba al cim d’una de les pujadetes, torna a apretar.

La baixada, aquesta vegada, la fem més ràpida.

La segona foto per la gespa, haurà de sortir moguda, perquè aquí ja anem llançats (espero que hagi surtit bé la primera foto, jaja!!).

El ritme dins del poble ja és un ritme alegre.

Ara la plaça és buida, les nostres fans s’han anat acap a la línia d’arribada.

En un d’aquests girs, el Fede es menja amb el cap una branca d’un arbre.

Anem al costat de dos corredors més, i el Fede no vol quedar quart.

Apretem, però li pugen les pulsacions, i hem d’afluixar.

Passem per sota del porticó que ens deixarà a dos girs de la meta.

Veiem els globos d’arribada, i el Fede agafa a l’Alexia, i jo a l’Ona, per fer junts l’entrada.

Al final hem fet 50’47” i 50’50”, respectivament.

Comencem a trobar-nos als nostres companys, i esperem a l’arribada de la Chus, que entra acompanyada de l’Elena.

Ens dutxem amb aigua freda i a l’exterior (els nois), les noies en els vestidors (però amb aigua freda). Si tinguessin aigua calenta, aquesta cursa no tindria cap però.

Un cop sortim, anem a veure què han fet els companys.

El Xavi Pommard ha fet 42’17”, el Jordi 44’19” i l’Efrain 44’49”. Són els nostres tres primers corredors, i que ens han deixat en cuarta posició per equips. 5’ menys, i haguessim agafat premi.

El Jaume i el Carles han fet 45’19” i 45’21”, respectivament.

Per últim, la Chus ha fet 59’51”, aconseguint el seu objectiu de baixar de l’hora.

Les arribades
Agafem un tros de coca i de xocolata, i esperem els sortejos, però no ha hagut sort.

Ara toca celebrar-ho, i per això, tenim taula a Cal Josetxo (Sallent). Que bé hem menjat! Plats ben presentats, de qualitat  i en bona quantitat.

Els petits s’ho han passat pipa al circuit de bici-cars que hi havia al costat.

Només queda dir que estic orgullós d’aquest equip. Dels animadors, que fan que tot sigui més fàcil. I dels corredors, perquè 10 “arreplegats” fem un petit equip (o una gran familia), i poder lluitar per podis amb equips més forts, és impressionant.

L’any que ve hi tornarem, perquè pujarem al podi (el Jordi farà 10 participacions, i tindrà el seu premi a la fidelitat), i qui sap si podem pujar al podi femení o per equips.

Del que estic segur, és que ens ho tornarem a passar bé, i ho celebrarem a Cal Josetxo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada