Cursa Poble Nou

Ja tenim una nova temporada. No sé quantes porto, però unes quantes.

Aquest any canvio de cursa per començar la temporada. Sempre feia la Pujada a Sant Ramon, però aquesta temporada ho faré aquí. Ha estat així gràcies al sorteig que van fer els corredors.cat.

En un principi vaig pensar sortir amb la llebre de 45’, i qui sap si deixar-ho al final una mica enrera, però el cap i les cames em van fer buscar un objectiu més tranquil per aquesta època de l’any. Així que després de veure que el Manolo seria la llebre de 50’, i que pel twitter vaig quedar amb el “Runner de Mierda” (que volia fer a prop de 49’), doncs vaig tenir clar l’objectiu d’aquesta cursa, gaudir i ajudar. Hi veieu alguna oferta millor?

El dissabte passem a recollir el pitrall, l’Esther, l’Ona i jo. L’Ona s’ha animat i diu que vol venir a animar-me. Sort que el meu amic Fede també vindrà i em farà de cangur. Gràcies company!!

El diumenge a les 6h, sí, a les 6h, aixecat per preparar-ho tot. Esmorzo i aixeco a l’Ona (a la primera) per sortir de casa a les 7h, per poder passar a recollir al Fede per Esparreguera a les 7:15h.

D’aquí, cap a Barcelona. Hem arribat d’hora, però ja costa trobar un lloc on aparcar. Finalment, i després de 3 voltes, trobem un lloc a quatre carrers de la sortida.

Arribem amb temps d’acabar de preparar-nos, saludar alguns companys de corredors, i fer-nos la foto.

Foto amb els correcats

El Fede i l’Ona ja estan fent plans d’on aniran a esmorçar.

Escalfo amb les llebres, i després d’estirar una mica ens finquem a la línia de sortida.

Però comencen els problemes. No han arribat les ambulàncies i hem d’esperar-nos. Al principi diuen que seran 2’, però després diuen que falta el metge i que tardarem 20’.

Sortim dels calaixos. Fa calor, i aquest retard no anirà gens bé.

Intento trobar al Fede i l’Ona, però no els veig. Així que vaig a veure si estan en un bar que hi ha davant la sortida. Finalment, allà els trobo esmorçant. Entro i parlo amb ells.

Torno cap a fora, i passades les 9:35h, ens diuen que podem tornar a posar-nos en els nostres llocs. No hi ha manera de trobar al “runner de mierda”.

I per fí, amb 43’ de retard, sortim.

Abans de girar cap a la dreta, veig als meus fans. Els saludo i continuo buscant lloc per posar-me al costat de la llebre de 50’. No tardo en posar-me darrera seu.

El Manolo (la llebre) comunica que anirem una mica més ràpids els 3 primers kilòmetres. D’aquesta manera, guanyarem uns segons al rellotge que ens aniran molt bé per la segona part de la cursa. On la calor farà de les seves, i avui més.

Es nota que la gent encara va sencera, hi ha molts comentaris (divertits, els típics que es queixen de la velocitat segons els seus GPS, ...).

Sobre el primer kilòmetre veiem per primer cop al David (www.blogmaldito.com), que avui farà de fotògraf-corredor, quin crack!!

El corredor-fotogràf

Passat el kilòmetre 2, i abans d’arribar al tercer, hi ha un tram de baixada on la gent es comença a animar. El Manolo recorda a la gent que queda molt, i que si van justets de forces, a la segona part podem patir molt. Tot i això, el Fiber i al mario.cat s’han marxat.

Tot va bé, vaig molt còmode, i encara tenim molts trams d’ombra.

A l’arribar al kilòmetre 3, ja trepitgem la Diagonal, i aquí ningú ens salva del “maleït” Sol, que a més, avui pica de debò.

Aquest tram ja el fem a 5’/km. Hem aconseguit un marge de 19”, ara toca mantenir-los i distribuir-los allà on calgui.

Pujant, la llebre i jo oferim aigua als companys que portem darrera. Ningú en vol.

Quan deixem la Diagonal, crec que passat el kilòmetre 4, el Manolo (després de varis comentaris d’un noi amb bici), explica un acudit. Creia que era una d’aquelles llegendes urbanes, però avui he comprovat que és veritat.

Seguim al ritme acordat. Continuem guardant les aigües fins que estem a prop del punt d’avituallament (5,5 km).

Tornem a trobar-nos al David. Ens fa més fotos. També ens informa que ben aviat tornarem a tenir ombra, i com l’agrairem.

Al kilòmetre 6, l’avantatge ha passat a ser només de 7 segons.

Anem tirant i l’escalforeta es va notant. Ja ho deia el Manolo a l’inici, a la segona part recollirem molts corredors, i així comença a ser.

Tot va bé, i arribem al segon avituallament (7,5km). Em sorprenc quan veig al Fede donant aigües, i emociono quan veig a l’Ona ajudant. S’han fet voluntaris. Han vist una sola noia per donar aigües, i s’ha ofert per ajudar-la.

 

L'Ona donant aigües

Després d’aquesta sorpresa, un dels integrants ens avisa que se’n va. És un noi que està preparant l’Ironman de Barcelona.

El Manolo em comenta si vull marxar (tal i com tenia planificat en un principi), però li dic que no, em quedaré amb ell.

El pas pel kilòmetre 8, ja no tenim temps d’avantatge. Així que els dos mil últims metres els haurem de fer al ritme que toca (5’/km), si volem aconseguir l’objectiu.

Entre el 8 i el 9, em poso una mica per davant, i així continuo fins al final. El Manolo s’ha quedat sol, i jo m’he portat uns quants darrera meu. Vaig animant-los, i passo per sota de l’arc d’arribada en el moment que marca 50’, fent 49’36” (temps real).

M’espero que passi el Manolo, i el felicito. Bona feina.

Un cop més les llebres corredors, ho han tornar a clavar. Enhorabona!

Recullo l’entrepà de botifarra, les begudes, el gelat i el iogurt.

Em trobo amb els meus fans que han acabat suats de la feina feta.

En definitiva, tot i el retard, ja tenim feta la primera cursa de la temporada.

M’acomiado d’alguns corredors i de la meva llebre d’avui.

Descobreixo pel mòvil que el “runner de mierda” al final ha marxat. Quina pena, tenim una pendent!

De camí cap al cotxe, el Fede i l’Ona m’expliquen la seva experiència i com han fet de voluntaris.

Agraïr al Fede el seu servei de cangur, i emocionat i orgullòs d’introduir a l’Ona cada dia més en aquest món.

Ara una setmaneta de vacances amb moltes coses bones (excursió a la muntanya amb l’Ona, aniversari de la iaia Joaquina, naixement de la meva segona neboda (La Carla), ...). I tot això, ho rematarem amb una participació massiva (8 corredors i 11 animadors) de Los Martes en el Cross de l’Ametlla de Merola. Ah! I després a dinar junts, que això ens agrada quasi més.