Mitja de Mollerussa (Una mitja de regal)

Tot comença quan rebo un Tweet d’@esportistesCat (http://www.esportistes.cat/)  anunciant que sóc el guanyador del dorsal que sortejaven. Puc triar distància i entre 5km i Mitja no m’ho penso i decideixo per la segona.

Queden poc més de 3 setmanes i malgrat no porto molts km acumulats tenir un objectiu sempre et fa donar un punt més.

Per fi arriba el dia 22, el dia D, la darrera setmana no he pogut fer res del que “toca” la setmana de Cursa, però no em preocupa. Entre sopar d’empresa, partidet de pàdel i unes partides a la Bolera no he fet un km l’ultima setmana.

En un primer moment m’aixeco pensant en sortir a pel sub 1h45’; però em trobo bé i decideixo que seguiré la llebre d’1h40’.

Llevats tota la família marxem a les 07.40h cap a Mollerussa. No tinc més que paraules d’agraïment pels meus fans incondicionals (Anabel, Júlia i Arnau).

Pre-cursa:

Arribem si fa o no fa en 1 hora i aparquem al costat del Pavelló, fa fred i vent, així que abrigats els peques anem pel dorsal, ens fem unes fotos de rigor i marxem cap a fer el cafè previ de cada cursa!  

A les 09.30 m’acomiado de la família per anar a deixar la bossa al guarda-roba i escalfar. Pregunto on està la sortida  i l’arribada i veig que està just al costat del bar del camp de futbol on estàvem, així que torno a dir-li a l’Anabel i la Júlia, qué es posa contenta perquè podrà jugar mentre el Papa corre a un parc amb gronxadors, tobogans... Nota: És un punt molt positiu de la cursa pels que anem amb família. Torno al pavelló a deixar la bossa i mentre estiro una mica sona a la Radio del Pavelló “El vol de l’home ocell” de Sangtraït, ja només pot anar tot bé!

He decidit córrer amb la samarreta de Los Martes i samarreta interior i “manguitos”, sembla que farà calor però abans de la sortida fa fred i bufa el vent.

Busco la llebre de sub 1h40’ i em poso força enrere, vull sortir més tard per atrapar la llebre i així tenir uns segons guanyats.

La cursa:

Amb uns minuts de retard sortim, la sortida es força endreçada i poc a poc i sense gaires esforços vaig avançant gent a la caça de de la llebre; alhora que saludo per primer cop a la Família!.

Poc abans del km 1 atrapo la llebre i el primer km em surt en 4’22”, primer objectiu aconseguit.

Els següents km passen per dintre de Mollerussa i són els mateixos que la Cursa de 5 km, la llebre porta un ritme una mica més alt del que hauria, ens diu que després farà molt de vent i potser perdem uns segons. En aquests primers km és on més es veuen els meus amics “Els retalladors” que aprofiten qualsevol excusa per esgarrapar uns metres, creieu-me: NO CAL!

També trobem el primer grup d’animació que ens anima a ritme de timbals! #Gràcies!!

Cap el km 4,5 es separen les dues curses i tombem cap a l’esquerra mentre els de 5 km enfilen l’arribada. En aquest punt trobem el primer dels 3 avituallaments.

A punt d’arribar al km 6 tornem a passar per l’arribada i busco l’Anabel, la Júlia i l’Arnau que estan esperant-me amb un bon somriure! Aprofito per picar de mans amb la Júlia i donar-li els “manguitos” a Anabel; l’Arnau em mira i no entén res...

A partir d’aquí la cursa enfila un carrer ample amb lleugera pujada que ens va traient poc a poc de Mollerussa. A partir del km 8, ja fora del poble es va notant una mica l’aire, per sort els conreus estan alts i ens frenen el vent. La carretera de poc més de 2 km ens porta a Golmés. Aquests km els fem encara un pel més ràpid del que caldria, jo em sento còmode i cada cop estic gaudint més. Passem els 10 km en 46’52”.  Aprofitem el segon avituallament per a poder hidratar-nos una mica. Decideixo seguir amb la meva ampolla i així el proper avituallament no hauré de creuar-me ni gastar energia en el proper.

Just a la meitat de la cursa entrem a Golmés i passem un control de xip temps de 49’02” (com dirien els professionals portem una projecció d’acabar en 1h38’04”). La volta pel poble de Golmés és molt entretinguda, música d’ambient, unes poques llombardes i uns revolts que ens porten passat el km 13 fora del poble.

A partir d’aquí agafem un camí que va entre camps d’arbres fruiters, el vent és fa notar i a estones es una mica fort, per sort som una bona colla i decideixo córrer amb calma a l’escalf del grup. Sembla que no però es nota que et frenen el vent.

Al km 15 hi ha el darrer avituallament i agraeixo no haver-me de moure, puc seguir el camí sense esforç. La força del vent i els km fa que poc a poc vàgim atrapant gent que intenten mantenir-se al grup.

Jo em trobo molt fort i el cor i les cames em demanen marxar del grup, però el cap em diu que esperi i no cal que em buidi havent de defensar-me sol davant del vent. Els km 16 i 17 em poso al costat de la llebre i comentem una mica sobre curses temps i el que suposa entrenar quan ets pare! Em diu que el que he de fer és accelerar una mica, ja tinc clar que m’esperaré al km 18 per accelerar i acabar a tope.

Els km que van del 13 al 17 els clavem a 4’41” – 4’43”. Excel·lent feina de la llebre que segons el seu rellotge ens porta amb un marge còmode per baixar d’1h40’.

El km 18 ens porta ja a l’entrada de Mollerussa, així que quan queden uns 150 m començo a accelerar progressivament, faig el km en 4’38”.

Començo a passar corredors i corredores amb comoditat mentre sento que ja he trobat el ritme, passo els km 19 i 20 en 4’15”. Ja dintre de Mollerussa tornem al punt on les curses de 5km i la Mitja s’’havien separat. Ara, però ja ens toca enfilar l’arribada, vaig fort i penso que potser hauria d’haver accelerat un o dos km abans, passo el km 21 en 4’05”.

Ara ja només tinc l’obectiu de trobar la Família per creuar l’arribada amb els meus dos peques! Redueixo el ritme i veig la Júlia esperant-me amb els braços oberts, m’aturo, agafo l’Arnau en braços, i la Júlia comença a tirar de mi amb energia!

Creuem l’arribada en 1h36’36” (49’02 + 47’34”)  i amb un somriure d’orella a orella. Posició 241 de 663.

Conclusions Post-cursa:

Córrer en positiu mola molt, segurament hagués pogut baixar d’1h35’; però no se si hagués gaudit el mateix, acabar fort et dona moral i sobretot et permet gaudir de córrer i la Cursa. Definitivament Mitja Marató és una distància que m’agrada, suficientment llarga per a poder fer estratègia, però alhora prou curta per a poder regular sense patir.

De la cursa destaco:

-         Positiu:

o       L’ambient, amb animació pel recorregut.

o       El treball de les llebres.

o       Sortida i arribada al mateix punt al costat del parc. La catifa d’arribada et fa sentir un “PRO”.

o       El Paravent del regal.

o       Zona de fàcil aparcament i àgil servei d’entrega de dorsals i guarda-roba.

-         Negatiu:

o       Ja se que no té a veure amb la cursa, però l’estat del paviment és força dolent, continus sots que poden provocar lesions.

o       Els retalladors! Al principi ni havia molts!