7h del matí, i el despertador fa el seu
estimat “sorollet”. M’estiro i quasi em dóna una rampa al bessó dret, comencem
bé. Aquesta cama porta tota la setmana fent-me la punyeta.
Després d’esmorzar, comprovo que avui no
tinc massa ganes de córrer, però això em passa a vegades i després resulten ser
els millors dies. Tot i això, la Mitja d’avui té molts motius que la fan
especial:
1.- És la primera cursa on participem els 5
components de LOS MARTES (Fede,
Sandra, Jordi, Xavi M. i Xavi C.).
2.- És l’estrena “mundial” de la nostra samarreta.
3.- Personalment, vull provar de trencar la
barrera de l’hora i tres quarts.
A les 08:15 en punt, el Fede ja m’està
esperant dins del seu cotxe a que baixi. Marxem cap a Vilanova, donat que el
Jordi va amb el Robert i la
Lorena , i la Sandra
i el Xavi M. vindran junts des de Corbera.
Passada una hora, arribem al pàrquing del
costat de les pistes d’atletisme (centre neuràlgic de la Mitja ). Als pocs minuts,
arriben el Jordi, el Robert i la
Lorena. Els esperem i anem tots junts a recollir els pitrals.
La Sandra i el
Xavi M. s’han perdut una mica, però finalment troben ell lloc i ens ajuntem
tots a la pista d’atletisme, davant del guarda-roba.
Escollim la roba que portarem (sembla que
avui farà un bon dia), ens posem els pitrals i deixem les bosses al guarda-roba
(ostres!!! M’he deixat les ulleres de sol a la bossa, anem malament!!!).
Ens fem les primeres fotos, encara tenim totes les forces, després ja veurem.
Comencem l’escalfament i comencen els preparatius de la cursa. En principi
l’idea és fer la Mitja
en una hora i tres quarts, encara que el Xavi M. vol intentar fer menys (ve de
fer una bona marca a Behobia i ho pot fer). Jo, he aconseguit dues bones
llebres (el Jordi & el Fede) i ho intentaré. La Sandra , en principi diu que
intentarà seguir-nos, però jo crec que ho aconseguirà sobrada.
Els primers
kilòmetres són forca plans, només hi ha una pujadeta (pujada que és repeteix al km 20), i després fa bastant baixada fins
arribar a la platja. El ritme és força bo (molt
ràpid segons el Jordi) per l’objectiu fixat (4:48 – 4:50 el kilòmetre).
Entre
el km 4 i el km 5, veiem a la Lorena i ens fa la 1a foto de l’equip (quasi bé
tots, només faltava el Xavi M.) amb la nova samarreta. La veritat és que fa
molta patxoca, ara ja semblem un equip professional, i per l’any vinent uns
pantalons de color vermell fort com les mànigues.
Que feliços estem amb la nova samarreta |
Els kilòmetres van passant i aproximadament
sobre el km 6, la Sandra es queda uns metres
més enrere. Això no es cap problema per ella. La Sandra disposa d’un ritme i
el porta constant fins al final, cosa que altres no podem dir.
Els kilòmetres
8 i 9 transcorren per la zona del club nàutic, on podem veure uns grans
llots aparcats. No és una zona molt maca però veure aquests vaixells fa que
estiguis una estoneta entretingut. En aquest punt, tornem a veure al Xavi M. Va
un kilòmetre per davant nostre, però la seva cara comença a reflectir cansament
(a vegades això no vol dir res, però sembla que no va fi).
En aquesta mateixa zona, començo a notar
molèsties al turmell dret, i veig que serà molt difícil poder aconseguir
l’objectiu de baixar de l’1:45:00.
Sortint d’aquesta zona veiem com ve el
Robert, el saludem i ens anem cap al Passeig Marítim (jo crec que és la zona
més avorrida) i després cap als kilòmetres més complicats.
Tot anava bé, fins arribar al kilòmetre 13 (sí, el 13!!!), el dolor
del turmell es fa més fort i decideixo parar. Li dic al Jordi que em deixi i
intenti fer un bon temps. Ell marxa i li diu al Fede que vaig malament.
Immediatament, el Fede s’atura i diu que farà que arribi (com sempre el meu fidel escuder). Començo a córrer a
ritme més fluix, però als pocs metres torno a parar. Sobre el kilòmetre 14, la Sandra ens avança i el Fede
m’anima a seguir-la, però el meu cap no està per la feina i el turmell cada cop
fa més mal (o això em sembla).
Els metres passen, lentament (per mi), i la
Sandra cada cop esta més lluny, fins que la deixem de veure.
En el tram
d’anada i tornada a Cubelles, veiem al Xavi M. i, a pocs metres, al Jordi
(quin ritme porta el tio, sort que no entrena massa, està fet un brau). També
veiem a la Sandra. Ella
xino-xano va fent.
D’aquí al final, la història és la mateixa,
el Fede animant-me (em diu que si paro m’agafarà en braços, i més d’una vegada
vaig pensar que si ho feia li agrairia molt), i jo dient que no puc córrer, que
no vull fer la Marató ,
que és una merda aixecar-se ben d’hora per fer bons entrenaments i cagar-la d’aquesta
manera en les Mitges (tu siempre negativo!!!).
A trams corrent (molt poc a poc), i a més
trams caminant arribem al final (què lluny estava això). Un cop arribat, m’entren
dues rampes, una a cada cama, per rematar-ho.
En la cua de recollida d’obsequis, menjar i
beguda, veiem al Xavi M. i la Sandra. Busquem al Jordi que ve descalç i com una
rosa.
Els resultats
finals han estat:
Com a reflexions
de la Mitja cal dir:
Jordi. Està molt fi,
entrena poc però el seu físic li permet fer uns temps que estan lluny de la resta. Només dir que
va ser capaç d’avançar a 81 persones en els últims 5 kms i a un ritme mig de
4’09” el km.
Sandra. És la constant
de tota fòrmula. Ella posa un ritme i que li vagin posant kilòmetres, per això
és la nostra campiona.
Fede. Què dir del
Fede, ell sempre allà fent d’ajuda per superar les meves penes esportives.
Només puc tenir paraules d’agraïment.
Xavi
M. Xavi, aquesta Mitja no era el dia dels “Xavis”, vas començar molt fort
i crec que podries haver fet un gran temps, però si el teu cos ja començava a
trobar-se malament, en una cursa de mitja distància ho acabes pagant. Tranquil
que la propera tornaràs als teus temps.
Xavi
C. Tinc clar que el turmell em feia mal, però el cap tampoc va estar a
l’alçada. Possiblement vaig sortir massa ràpid i les expectatives eren massa
optimistes. La vida tracta d’això, equivocar-se i buscar la solució per
millorar, i això tractaré de fer en la propera.
Després de recuperar-nos, a lluir la samarreta |
Ara toca marcar-se nous reptes pel 2013.
Fede. Vol intentar
fer el rècord personal dels 10km a la cursa de Sant Antoni, i crec que ho
aconseguirà. No podré fer-te de llebre, no aguantaria el teu ritme, però si les
meves obligacions m’ho permeten, baixaré a animar-te perquè ho puguis
aconseguir. Ànims.
Jordi. L’objectiu del
Jordi és compartit amb la Nua (la primera gossa de LOS MARTES) i encara que
havia de ser pel 2013, s’intentarà al dia 23/12/12 al I Canicross Vinyes del
Penedès (Vilafranca).
Sandra
i Xavi M. Suposo que el vostre gran repte per l’any 2013, serà fer i acabar la
Marató de Barcelona (17.03.13).
Xavi
C. Després de pensar-ho durant varis dies,
tinc clar que no vull deixar de córrer Mitges i que tinc moltes ganes de tornar
a viure l’arribada de la MaratóPer això, vull ressorgir de les meves
cendres i quina millor manera que córrer la Mitjà de Terrassa (27.01.13), però a ritme més
còmode i oblidar-me momentàniament del repte de baixar de 1:45:00. Si surt bé,
m’apuntaré a la Marató
de Barcelona.
Si no ens veiem, que passeu unes Bones Festes Nadalenques i una Bona
entrada d’Any Nou.
Que el 2013 ens doni moltes forces per
continuar fer créixer aquest equip, i el més important, que puguem compartir
tantes coses bones que ens dóna aquest esport, i sobretot, de l’amistat que hi
ha.
PD: Vigileu amb els
torrons, caves i demès.
Una forta abraçada i Visca LOS MARTES.
El Míster.
Bona nit!!
ResponEliminaCom sempre una gran crònica!
El cert és que Vilanova és una mitja peculiar, baixada al principi i un final amb una eterna recta fins l'última rampeta que fa que si no estàs fi ho passis malament.
A Terrassa estic convençut que la cosa anirà millor!!
Segur que al 2013 ens esperem moltes més cròniques i moments compartits. A banda de les mitges, hem de pensar en una cursa on vinguin "els i les peques" de l'equip i fer-nos una foto de família més gran.
Bon nadal a tots
Jordi, Anabel, Júlia i Nua
Estoy de acuerdo con Jordi, una crónica a la altura del escritor.
ResponEliminaReferente a la Mitja de Vilanova, peores carreras me han salido a mí, y, ahí estoy, corriendo otra vez, y olvidándome de lo negativo, como diría alguien que sabéis "siempre positivo".
Personalmente, me lo pasé muy bien en la mitja, me hubiese gustado que Xavi no lo hubiese pasado tan mal, pero, según Isa, no hay mal que cien años dure, ni cuerpo humano que lo aguante, con dos ,,,,, Xavi la acabaste.
Felicidades a todos los demás,por sus carreras, Sandra, pin pan, y ahí estas. Xavi M., tienes ritmo, ahora sólo tienes que mantenerlo. Jordi, pronto te pillo!!!!!!!!!!!, es broma. Y, Robert muy bien, con lo grande que es y no para.
Felices fiestas y a entrenar.
Un Abrazo de
Isa, Alexia, Marc y Fede
Xavi, como ya he dicho en varias ocasiones eres un gran Mister, y otra vez más otra crónica genial!!
ResponEliminaNo hay nada más que añadir a todo lo que habeis dicho, cada uno con sus virtudes y con mejores y peores carreras. Pero esto si, el club los Martes va viento en popa, creciendo cada dia más, ahora hasta con Nua en el Club...
Feliz año a todos!!! y a por un 2013 que se presenta muy bueno