250Km de Cross (Ametlla de Merola –15.09.13)

Ja hi tornem a ser. Ja ha passat un any i tornem a aixecar-nos ben d’hora per anar a fer el Cross de l’Ametlla de Merola. És una cursa especial, donat que dintre de 5 anys podré pujar per primera vegada al podi (quan faci 10 participacions).

Aquest any, a més a més, és més especial perquè es compleix el 25è. Aniversari del Cross i com a premi farem per primera vegada el recorregut a l’inrevés.

Amb aquestes premisses, la coca i xocolata al cap i el recordatori de l’aigua freda de les dutxes, hem quedat a les 8h del matí a la benzinera d’Olesa de Montserrat. L’Ona i jo hem arribat els primers, i poc després ha arribat el Fede (3a. participació) i companyia (el Marc farà la seva segona participació als 4km). Uns minuts més tard arriba el Jordi (6a. participació) i marxem.

El trajecte no és massa llarg, i en poc més de 40 minuts ja estem a l’entrada del poble. Comencem a baixar per la fins ara temuda pujada (avui l’he vist amb millors ulls, potser perquè el meu cap sap que avui la faré de baixada) i arribem a l’Ametlla de Merola.

Trobem els primers voluntaris, que amablement, ens condueixen fins al pàrquing. Descarreguem i mentre alguns anem a donar l’esmorzar als petits, els altres van a buscar els pitralls.

Abans de les 09:30h, el Marc ja està preparat per sortir. Li està agafant el gust a això de córrer, i avui, mirarà de millorar la seva marca.

L’hem vist sortir i hem marxat als cotxes a acabar de canviar-nos, agafar les últimes coses i anar a veure la seva arribada. En aquest moment, el Jordi, m’avisa que no porto el xip a les sabatilles. Merda! M’ho he deixat a les altres sabatilles. Vaig a preguntar a inscripcions, però em diuen que no sobra cap que els han repartit tots. Finalment, parlem amb el Sr. Ramon (organització) que em diu que no em preocupi que ell no mira el xip per fer el llistat de participacions, així que em quedo més tranquil i em disposo a veure l’arribada del Marc. En poc més de 20 minuts, després la seva sortida, el veiem arribar. Porta bona cara i farà un bon temps. Finalment, ha fet 21:54 (29º). Ha rebaixat en 6’44” el temps de l’any passat. Felicitats!!!

Els corredors dels 10km, acabem d’escalfar i marxem cap a la línia de sortida. Sembla que farà caloreta i que patirem una mica. El fet de no conèixer el circuit sempre fa que costi més saber el ritme a portar, però intentarem millorar la Millor Marca Personal (sub 49).

Sortida

Sortim i ens anem cap a la zona dels horts. El ritme és alt, al Jordi ja l’hem perdut i Fede el porto uns metres més endavant, però encara el veig. Tinc la sensació que no s’ha fet l’embús d’altres anys. Els metres van passant i a l’arribar al primer kilòmetre veig que el ritme ha estat molt ràpid (4:21). 

Decideixo baixar el ritme, pel que pugui passar, i comencem el tram que ens porta cap al bosc. Anem fent i abans d’arribar al bosc hi ha una zona on la pedra està mullada i sembla que puguis caure. La passem i arribem al bosc. El terra està impressionant, tou, ple d’herba, dóna gust córrer per llocs així.

Quan arribem al final del camí del bosc, comença la pujada nova d’aquest any. Fins ara el record d’aquest punt era de salvació (baixava), però ara és de pujada i veurem com va. Les primeres rampes són bastant assequibles, ritme més lent però es poden anar pujant. Tot va bé i continuem cap a les rampes més dures. Aquí les cames ja comencen a queixar-se, però les aguantem i passem el punt d’avituallament del km7. Una gran baixada ens porta cap a l’última gran pujada. Patim una mica però arribem al costat de la carretera i ens dirigim cap a l’antiga pujada (avui gran baixada). Encara puc veure al Fede al davant, encara que cada cop està més lluny.

Anem fent i per fi arribem al tram de baixada. Les cames aquí s’animem soles, i el ritme és molt ràpid. Fem l’entrada al passeig d’herba, ens remullem amb les esponges i ens dirigim cap al primer pas per la Colònia.

Aquí ja tothom busca el tros d’ombra que hi fan les cases. Sembla que no però el Sol apreta de valent. Fem el ziga-zaga dissenyat i sortim per sota del petit túnel en direcció als horts. Ja veig la catifa del km 5, i també puc veure al nostre Club de Fans. Els saludo, i en especial a la meva filla, l’Ona. Em fa molta il·lusió veure-la com està allà animant el seu pare i la meva cara de felicitat ho diu tot. La propera vegada que la veuré serà per fer el tram d’entrada amb ella.

 

Pas pel km 5

D’altra banda, la primera volta ha estat molt ràpida (23:11) i tinc dubtes que la segona es pugui fer al mateix ritme.

Per la zona dels horts, cometo el gran error de la meva cursa. Tinc molta calor i em mullo sencer. Això fa que la samarreta em pesi molt i no vaig a gust. Començo a tenir males sensacions, i al pas pel km 6 haig de fer 4 passes caminant. No m’ho crec, i ordeno al meu cervell que informi a les cames que això no pot passar. Començo a córrer, encara que cames i cap continuen debatint on s’aturaran una altra vegada.

Tornem al bosc. Ho torno a dir, Espectacular!!!! Espero que la foto d’aquest any també sigui aquí perquè el paisatge era molt bonic.

Arriben les primeres rampes i continuo corrent, el ritme ha baixat, però encara està força bé (5:02). Tot sembla recuperat, però a l’arribada de l’última rampa d’accés a l’avituallament em torno a parar a caminar. Agafo l’aigua i intento dir-me que no puc aturar-me més, però quan els ulls veuen la pujada que porta al tram que hi ha al costat de la carretera, desconnecten les cames i torno a caminar. Intento arribar a dalt el més ràpid possible, i així començo a córrer de nou.

Quan ja estic a dalt, em passa el Xavier Bonastre. Havíem quedat per twitter amb ell per fer-nos una foto, però finalment no ha pogut ser. Una altra vegada, serà.

Intento seguir-li el ritme, però jo ja vaig cap a enrere i ell no. Així, que m’oblido i continuo el meu patiment. Per fi, arriba la baixada que les cames estaven esperant. El ritme millora, però res a veure amb la primera volta.

Arribo  a la Colònia i intento pujar una mica el ritme. Ja no queda res i trec les forces d’on puc. Surto del túnel i aquesta vegada girem cap a l’esquerra. Miro endavant i ja veig a l’Anabel (la meva cunyada, agrair-los a ella, a la Isa i l’Alexia que cuidessin de l’Ona mentre jo corria, Gràcies!!!!). Té l’Ona en braços. L’agafo i faig uns 100 metres amb ella, però el pes (prop de 15kg) i les meves cames (molt cansades) fan que la deixi a terra i entrem junts caminant, tal com havíem assajat dies enrera a casa.

 

Entrada a meta amb l'Ona

Finalment, 48:20. Impressionant!!!! Tinc les cames fetes pols. Tenia la sensació que anava malament, i tot i parar-me 3 vegades a caminar (encara que poques passes) he rebaixat la meva millor marca en un minut i mig. 

El Jordi ha fet 44:55, entrant a meta també amb la Júlia, i el Fede ha fet 45:27. Són dues màquines, estan en una altra lliga. Molt bé companys.

Per la resta, tot molt bé. L’aigua de les dutxes freda per revitalitzar les cames, i la coca boníssima.

Ah!! A més a més en el sorteig que van fer després al Jordi li van tocar unes bambes que regalava el Domingo Catalán.

En definitiva, què més podem demanar. L’any vinent la sisena participació, i pel 2018, pujaré al podi.

Ens veiem a la propera!!!!!

 

L'equip LOS MARTES d'avui

Xavi Crespo

El Míster (Los Martes)