Porto 3 setmanes sense córrer, estava molt cansat i el cos m’havia demanat
hores de son, però com que el diable és així, rebo una notícia al twitter que
diu “Els guanyadors de les inscripcions
per córrer @diabladafcm són: @jdabe10 i @crespofern79...” Per un moment no
ho processo fins que me n’adono que si, que diumenge correré La Diablada, gràcies al sorteig de Revista Marathon ( http://revistamarathon.magix.net/website ).
Així que canvi de xip i tot i que tinc clar que no estic per fer cap gran
marca, una cursa és una cursa i sempre acabes donant un punt més del que
penses. Li explico al meu germà i quedem dissabte a les 07.30h per fer un suau
rodatge de 7,5km per no anar amb les cames tan desentrenades. Les sensacions
són estranyes.
Per fi diumenge, en peu a les 07h00 i un cop ho tenim tot preparat, marxem
l’Anabel, la Júlia i Jo cap a Barcelona. Arribem amb temps suficient per
prendrem el meu cafè de rigor i un cop hem feta la foto amb la Júlia a la
sortida em disposo a escalfar.
L’escalfament és curt i les cames semblen pesades. A la línia de sortida
ens hem d’esperar una mica i el Sol comença a fer acte de presència, farà
calor!
Ens posem en marxa i ràpidament trobo el meu camí, es nota que no som molts
i es pot córrer bé des del primer moment. El km1 és molt favorable, fa baixada
i amb ombra. La gent està animada, tot i que alguns comenten que millor guardar
forces.
Anem a l'Infern!!! |
Arribats al Passeig Maragall ja no fa baixada i al ser un tros molt pla em
permet agafar una velocitat de creuer suau durant tot el km 2 en que em sento
còmode. Mantinc aquest ritme i sensacions al llarg del km 3, en aquest km
acabem el Passeig Maragall i enfilem el c/ Tajo on tot i que encara es planer
ja es comença a intuir que venen uns kilòmetres durs a continuació.
Iniciem el km 4 amb una primera pujada (C/ Lisboa) que fa que alguns
comencin a patir abans d’hora, es una rampa curta (no més de 150 metres), però
intensa; a més a més quan acaba el camí continua fent pujada i les cames han de
recuperar mentre pugen. Jo vaig al meu ritme i em sento cada cop millor,
començo a pensar que parar 3 setmanes ha estat una gran decisió. A més a més
vaig rere un noi que sembla conèixer bé el circuit i em serveix de Llebre, així
no hauré de pensar gaire en el ritme.
El km 4 és pràcticament tot en pujada i ve seguit d’un km 5 que continua
pujant durant aproximadament 500 – 600 metres. Certament no és un desnivell
exagerat (50 metres de desnivell en 1,5 km), però la calor apreta i es nota que
portem estona pujant. És en aquest punt on es comença a veure que aquells que
han sortit forts patiran més del compte, a més a més fa estona que no trobem
espais amb grans ombres on amagar-nos del Sol.
A meitats del km 5, quasi arribem a la Ronda de Dalt, mentre enfilem una
petita baixa que ens porta còmodament fins al control de chip ubicat al vell
mig de la cursa, miro el rellotge i veig que marca 23:00. No tenia cap objectiu
concret, així que ho dono com a vàlid i em proposo seguir igual, vaig prou be i
se que a aquest ritme no tindré problemes per acabar.
El km 6 es suau, però per mi molt emotiu ja que just a l’arribar al km 6
passem per davant de la casa i l’escola (CEIP Taxonera) on vaig viure els 8
primers anys de la meva vida (buff! Quins records). Perdo uns segons mirant que
malgrat fa molts anys, encara es conserva la mateixa porteria i sóc capaç de
recordar tantes i tantes tardes jugant al carrer, just davant de l’Escola.
El km 7 enfila c/Dante avall i ens permet recuperar les cames durant 500
metres ja que just al punt quilomètric 7,5 girem per agafar la Rambla del
Carmel i un altre cop tenim 500 metres de suau però constant pujada, on les
cames em fan saber que comencen a anar cansades. Però ja tant se val, queden
menys de 3 km i el més difícil ja està fet.
El km 8 es planer i aprofito per gaudir del camí i recordar que fa molts
anys l’Anabel hi havia treballat en aquesta zona i jo m’havia fet un fart de
venir-la a buscar. En aquest km porto una noia 10 metres davant que li diuen
que va la segona, se la veu cansada, però segur que la notícia l’ha motivat
molt.
Ja només queden 2 km però la cursa ens té preparada una petita sorpresa en
forma de rampa al km 8,2. És una rampa molt curta però intensa i inesperada a
parts iguals. Per sort, 200 metres endavant hi ha un voluntari que ens diu que
s’ha acabat les pujades i que ja ens podem deixar anar.
Acabo el 9 km amb forces i enfilo els darrers 1000 metres amb satisfacció,
al llevar-me no m’hauria imaginat tenir tant bones sensacions. Mantinc el ritme
i penso en a veure si puc creuar la meta amb la Júlia als braços. Al tombar a
la Ronda del Guinardó, ja veig la meta, però ens fan passar al camp de futbol a
donar una volta. A mitja volta el rellotge em marca que ja hem fet 10 km, i
encara em quedaran uns 100 – 120 per la línia d’arribada.
Enfilo els últims metres buscant l’Anabel i la Júlia però no les veig, així
que entro a meta marcant un temps de 46:15. Podríem dir que pràcticament he
doblat els dos parcials i el millor de tot que he tingut bones sensacions i he
gaudit al llarg de tota la cursa.
Recupero la meva bossa, em prenc l’aigua i l’Isotònic i vaig a la recerca
de les meves dones. Les veig venir, avui les he guanyat Jo i no m’han vist
entrar, la Júlia em rep com si fos el campió i això a mi ja em val.
Cursa feta |
Per acabar, vull tornar a agrair a Revista Marathon pel sorteig i el
dorsal. Evidentment agrair a la Júlia i l’Anabel que m’acompanyessin (sou la
meva energia). M’agradaria afegir que ha estat una cursa molt ben organitzada,
amb un circuit entretingut que fuig de buscar marques, però que fa gaudir, i
sobretot especial i emotiva, són molts els records que m’han vingut al cap
mentre la corria.
Ara la propera, a casa, a Olesa de Montserrat, LA CURSA DEL FOC, curiós no?
Surto de l’Infern i me’n vaig al Foc, fins aviat Diablada!
Hi ha gent que ha nascut per fer esport i tu ets un d'ells. 3 setmanes sense fer res i fas uns 46' en una cursa amb pujadetes.
ResponEliminaNo descarto fer-la un any, sense objectiu, però em faria gràcia passar per davant de la nostra antiga casa.
A entrenar, que hem de fer junts la Cursa del Foc.
Xavi Crespo