Portava diversos anys mirant aquesta cursa, i per
un motiu o per un altre mai em decidia a apuntar-me. La veritat que només
sentia bons comentaris, i això em porta a no perdre-me-la aquest any.
En principi anava a apuntar-me a la de 10
kilòmetres, però per sort consulto els resultats de l’any anterior, i
veient-los em decideixo que el millor serà començar per la més curta, la de 5
kilòmetres.
Amb les cames i el cap forts, i amb la moral alta
per la MMP en els
10 kilòmetres de la Cursa
de Can Mercader, l’únic dubte era com serà això de córrer per la sorra de la
platja. Tota la cursa es fa per la zona d’arena seca, sobre un circuit oval de
2,5 kilòmetres.
M’hauria agradat tenir algun dia per poder provar
les sensacions i acostumar-me a aquesta nova superfície, però no ha pogut ser,
per tant, ho descobriré tot el dia de la cursa.
El divendres, passo a buscar el pitrall i de pas
aprofito el descompte de la tenda Aurun Store (organitzadora de la cursa) per
comprar-me els meus nous pneumàtics per les curses de muntanya. Com sempre, bon
assessorament i bon preu. Ara tinc que esperar un mes al meu aniversari (és el
regal de la meva dóna i la meva filla).
El dissabte, com sempre abans d’una cursa,
apareixen els nervis.
Menjar a casa dels sogres (pasta), i a les 16:30h
sortim per arribar al Xiringuito Iguana de Castelldefels, lloc de la sortida.
He aconseguit enganyar a la meva sogra i al meu
cunyat perquè vinguin, a més a més de les meves majors fans (la meva Esther i
la meva Ona).
Arribem abans de les 17h, i ja entrem al contacte
amb la sorra. L’Ona, la Esther
i la meva sogra ja s’han tret les sabates, però jo per acostumar-me no vull
fer-ho.
Acabat de arribar veig a Isidro de running.es. És
una de les persones que em van donar la oportunitat de viure una de les experiències
més boniques dintre d’aquest mundillo (la meva Behobia amb el Pedro Nimo). Ens
saludem, parlem una estona, i em torno amb la meva família. Ell està de staff,
i està molt entretingut.
L’Ona ja està fent cua per pujar-se a l’inflable.
Mentre estem a la cua, surten els valents, pocs
però molt valents, que van a fer 40 kilòmetres per la platja. I descobreixo a
l’Albert Viñau, quin crack!
L’Ona ja ha baixat i es va a fer cua per
pintar-se la cara. Va molt lent i es passa més d’1 hora perquè li toqui. Sort
que com està en la platja està entretinguda fent forats i amb el concert del
grup Mala Vida. Ha sigue com tornar a l’època del “Boom 5” amb els èxits de Duncan Dhu,
Los Refrescos, …, tot molt vuitantè i que ens ha fet passar més d’una hora
d’una manera entretinguda.
També ha hagut anades i vingudes, per animar als
“bojos” dels 40 kilòmetres, i sobretot, al meu paisà. I per poder parlar amb
l’Isidro amb més tranquil·litat, dels nostres propers reptes i com ens ha anat
des de que ens varem veure, ja fa més d’un any i mig.
Un cop acabat el concert, em començo a preparar
per la meva feina d’avui. En aquest moment, em trobo amb el Miquel Viñau (20km)
i Víctor Díaz (10km), dos cracks d’Olesa de Montserrat.
M’acomiado dels meus fans, que encara estan en la
cua de pinta cares, i em vaig per la zona de la sortida.
Com queden uns quinze minuts per començar,
decideixo escalfar una mica i agafar les meves primeres sensacions amb aquest
terra tant ondulat. I comprovo que això serà molt dur.
Connecto el Garmin que m’ha deixat el meu amic
Fede. El meu Polar està en reparació perquè no em carregava (per segona vegada
en un any i mig).
Ja estic en la zona de la sortida.
Com els corredors de la cursa llarga ja porten
unes dues hores de patiment, l’entrada de la resta de “lluitadors” es fa
esperant que hi hagi un forat, i deixant un pas perque puguin passar.
Amb una mica de retard, un parell de minuts,
xiulet i sortim.
No se si surto molt davant o enrera, però no vull
anar massa ràpid i pagar-ho. Miro el rellotge i vaig a ritme de 6’ i poc. Amb aquest ritme no
deixo d’anar passant a gent, però no veig on girem. Per sort, trobo un pas de
fusta, i puc fer dos passos sense enfosar-me, per fi!
Després d’aquest alleujament, encara que molt
curt, ve una altra zona de sorra i una baixadeta i una pujadeta per acabar
d’omplir de sorra les vambes. I per fi arriba el gir, semblava que no anava a
arribar mai.
Un incís, dóna fàstic, si dóna fàstic, que hi
hagi gent tan marrana que no sàpiga anar a la platja, menjar i recollir la escombraria.
Durant el recorregut he vist caixes de pizza, ampolles de vidre, bosses, …,
tirades. Tan costa recollir-ho i posar-ho en el contenidor!
Seguim, però ja de tornada. El recorregut és el
mateix, en quant a metres, però el terra, no. Puc fer dues pisades en terra
ferm i la tercera et vas cap a un costat.
Més o menys ja he trobat uns companys de viatge,
però no duren massa.
Com la zona de l’arribada té els globus dels
patrocinadors, és més fàcil veure on es troba, i cada cop semblen més propers.
Per fí arribem a la zona de les grades i veig als
meus fans. Encara que una mica tard, les puc saludar. Giro i torno a
saludar-les.
Aquí trobo al meu àngel de la guarda d’aquesta
cursa. És el Miquel Viñau. Ell fa la de 20 kilòmetres i va molt bé. No para
d’animar, parlar, …, però jo prou tinc amb aguantar al seu costat. Suposo que
és la experiència (porta 4 edicions) i la forma física.
Al conèixer el recorregut, vaig fent unes petites
fites (arribar al pas de fusta, a la baixadeta, al gir, …). I com el que no vol
la cosa ja estic en els meus últims 1250 metres .
Les cames comencen a notar la acumulació de
kilòmetres, i l’esforç que estan fent. Reconec que he tingut pensaments dolents
(començar a caminar, pensar en on m’havia ficat), però ja us vaig dir que el
cap està fort, i això ha servit per avui.
Veig que hi ha corredors i corredores que han
parat, em marco anar agafant-los, un a un. I així vaig entretingut, al costat
del Miquel , fins que a falta de pocs metres d’arribar a la zona de les meves
fans, m’animo. Les saludo, i em vaig a buscar l’arribada.
Trepitjo la línia final i paro el crono. He
baixat dels 30’
(segons el Garmin 29’12”, però no se quan l’he parat). Només creuar l’arribada,
em posen un collar hawaià i em fan una foto.
Torno el xip. Era de lloguer i d’aquells que
portes agafat al turmell. La experiència ha estat satisfactòria.
Vaig a buscar alguna cosa per beure, i a
retrobar-me amb la family.
Estic content, no
se el temps final i la posició, però arribar sense parar, per mi avui ha
estat tot un èxit.
Em canvio, estic molt suat i comença a fer una
mica de vent que pot acabar en un refredat.
Com falta uns 20’ pel show dels dibuixos de Disney, esperem perquè
l’Ona s’ho passi pipa.
Durant aquesta estona, veig arribar al Víctor.
Està molt cansat, reconeix que ha estat dura (no m’estranya a quedat el 6è).
Comença a sortir el Mickey, la Minnie , la Elsa , … i Ona s’ho està passant
genial. Està súper emocionada cantant i cridant sobre la esquena del seu oncle.
I arriba la hora de marxar, d’acomiadar-nos de la
festa.
Busco al Isidro i ens emplacem a trobar-nos un
altra dia, per aquest mons.
També em dóna temps d’animar al Miquel, que just
passa per la zona de l’arribada. Li queden alguns kilòmetres, ja no va amb
aquella soltesa, però no m’estranya, va quedar el 5è de la cursa de 20
kilòmetres. Que crack!
A recollir el cotxe, que hem deixat en un
descampat a 300 metres
de la sortida, i cap a casa dels sogres. Dutxa ràpida i a sopar una pizza, en família,
per celebrar-ho.
Al final, trobo les classificacions. He quedat el
11è (de 170) amb un temps de 28’43”. Content, no. Súper content!
Només em queda comentar, si voleu passar un bon
dia en la platja, en família, col·laborant amb una causa benèfica i fent
el que més us agrada (córrer), no us
podeu perdre aquesta cursa. Jo l’any que ve, tornaré, i penso “enganyar” als
meus companys de Los Martes, i algú més. Penseu que el meu cunyat li ha dit a
la meva dona que si totes les curses son així, vindrà a més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada