Collbatonina

Avui tenim la Collbatonina. Aquesta cursa per a mi és molt especial, ja que va ser la primera que vaig fer quan vaig  decidir començar a correr. És una cursa que té tres distàncies 5, 10 i 15 km i un desnivell de 150m positiu.

Com a representants de “Los Martes” avui correrem La Chus, en Jaume i jo, en Xavi Pommard,  i tots tres farem la mateixa distancia: 10 km. Ah! No podem oblidar als més petits en Joan, la Paula i l’ Aleix, que correran 600mts.

Arribem a Collbató i anem a buscar els dorsals pels meus petits  i el meu també, i em trobo al Carles i a la Chus que ja els tenen.

A les 16:00 tret de sortida dels més petits. La meva dona, la Sònia i jo correm amb els nostres nens, com cada any, pensem que encara són petits per fer la cursa sols, però ens donen una lliçó perqué la fan súper bé ells solets i decidim que l’any que bé la faran sols. Tots tres,cadascú al seu ritme, arriben a la meta on els espera un premi (Bossa Aneto amb xuxes).

Arriba el torn del grans i primer ens fem la foto. Ens anem a escalfar en Jaume i jo per un costat i la Chus pel seu. Sense dir-nos res, aquest cop, hem coincidit amb la samarreta de la Trail Ermites Olesa i penso: Quin goig que fream quan tinguem la nostra propia samarreta!!!

Falten 3 minuts per començar i estem col·locats a la línia de sortida, en Jaume i jo estem al davant, la Chus una mica més enrera.

I per fi donen el tret sortida, durant el primer quilòmetre anem junts el Jaume i jo, però poc a poc el perdo ja que intento posar un ritme on vagi còmode.

Al km 2 comencen els dubtes, he fet bé al apretar?  Perquè em trobo una fica fluix de cames, així que avui haurem de tirar del cap per aconseguir la meta. Veig al grup dels primers que cada vegada s’ allunya més, jo segueixo al meu ritme.

Del km 2 al 4,5 és anar pujant, el ritme que poso de 4,20 i vaig adelantant diversos corredors que es van quedant enrera.

Del 4,5 al 5,5 m’enganxo a un corredor del Mollet, i amb ell el km em surt a 4,56. Decideixo que ja ha arribat l’ hora d’ apretar, els pròxims 4 kms són  pràcticament de baixada.

Van passant el kms, el temps d’aquests és inferior a 4. Avanço a un parell més de corredors i apretó les dents per fer l’últim kilòmetre tan ràpid com pugui.

A falta de 500 metres avanço a un noi que anava ja sense força i al fons veig la META i començo a buscar a la meva família i amics.

Queden  100 metres i la meva mirada només busca als meus fills per poder entrar amb ells a l’arribada.

Estic content, el temps final ha estat de 43’14”.

El següent en arribbar és en Jaume amb un temps de 46’57”.

I per últim, però no menys important, arriba la integrant femenina de l’ equip, la Chus, amb un temps de 1 hora 01”.

Destacar de la IV Collbatoniana que per primera vegada un component Masculí del grup de Los Martes va pujar al podi sent el Primer classificat de la seva categoría (M3).

Enhorabona Xavi!!