CURSA DE LA TARDOR (Sant Andreu de la Barca)

A vegades no escoltem al nostre cos, o millor dit, no el volem escoltar.

El cap em deia que no, que ara el cos no estava preparat per patir, però si un amic de l’equip et demana que l’ajudis, com li vas a dir que no!

Aquesta història comença amb l’objectiu del Carles de baixar de 43’ en la Cursa de la Tardor de Sant Andreu de la Barca.

Li dic que no estic per la feina, però  que si veig que els entrenaments previs van bé, ho intentaré.

Els entrenaments no acaben de sortir del tot bé, que un “atleta” com jo (sense qualitats físiques espectaculars) necessita. Li poso ganes i esforç (això sempre, sóc mega disciplinat), però el cap (peça fonamental en aquest esport) no ho està.

Tot i això, el diumenge estem allà, per aconseguir l’objectiu del Carles, i de tots els companys de Los Martes que s’han apuntat (el Jaume, l’Efrain, el Jordi i el Sergi).

Arribem aviat i aparquem aprop (punt molt positiu d’aquesta cursa, el pàrquing públic i gratuït que hi ha a 100 metres de la sortida – arribada).

Agafem els pitralls i armilles (regal d’aquesta cursa), i jo les ulleres HITACHI que em van tocar en el sorteig previ a la cursa.

Busquem una cafeteria per fer un últim avituallament, i planificar l’estratègia del dia.

L’estratègia és senzilla. El perfil de la cursa (pujadas i baixades), obliga a anar ràpid al principi, per després regular. I en la segona volta, a fer el que es pugui, sabent el que es ve.

Al sortir del cafè i dirigir-nos cap als cotxes per canviar-nos i començar a escalfar, ens trobem al Sergi i a la Sandra. El Sergi ens farà de llebre, i la Sandra (en procés de recuperació) es mossegarà les ungles i ens animarà tot el que pugui, igual que l’Anabel (amb l’Arnau en la seva panxa) i la Júlia.

Escalfant, puc saludar als companys de Corredors.cat. M’agrada parlar de nou amb el Jordi, el Pinelli i el Carsobe.

I ja ens fiquem a la línia de sortida. Avui una mica avançats, per poder sortir sense tenir que avançar molta gent.

A les 10h, compte enrera i a per la cursa. Sortim ràpids, com ja havíem planificat. Em poso darrera dels quatre companys que busquem aquests 43’ (l’Efrain, el Jaume, el Carles i el Sergi). El Jordi ja s’ha marxat.

El ritme no baixa, i el segon kilòmetre (gran part en baixada), encara és més ràpid.

Anem tots junts, i quan el perfil es normalitza, intentem agafar el nostre ritme de cursa. El Sergi  ens va controlant i per ara ens diu que anem molt bé.

Aquest tram té una part d’anada i tornada, i ens deixa veure i saludar al Jordi.

Del punt kilomètric 2.5 al 3 comença el tram dur. És una pujada llarga, que a aquests ritmes (4’18”) es noten en les cames, però encara anem bé.

Aquí, l’Efrain, es comença a marxar. Sembla que la “fletxa boliviana” s’ha recuperat dels seus dolors (que l’han tingut dues setmanes parat), i tornar a ser el que era.

Arribem a dalt, i recuperem les cames pel nou tobogan.

Primer baixem, per fer un gir de 180º que ens frenen totalment  per després fer un nou tram de pujada.

Passat, ja anem pel kilòmetre 4. Aquí, podem saludar a les nostres fans d’avui, i de nou aprofitar la baixada del perfil per agafar-li uns segons al rellotge.

I aquí comencen els problemes. Sobre el kilòmetre 4,5, les cames comencen a notar que avui no serà un bon dia, i el cap (que ja li faltava poc), m’ajuda a acomiadar-me dels meus companys de viatge i deixo que es marxin uns metres per davant de mi.

Faig la nova pujada al meu ritme, i veig que després del primer contratemps, tampoc vaig tan mal, però em venen idees al cap de parar al kilòmetre 5, quan pasem per davant de l’arribada. Però, li porto la contrària al meu cap, i penso que baixant el ritme puc acabar aquesta cursa.

El pas per la meitat de la cursa, el faig en 21’30”, però també se que la segona volta serà pitjor.

Poc a poc la gorra blanca del Carles se’n va més lluny.

Els kilòmetres 6 i 7 tornen a sortir ràpids, però també són els menys exigents, i a més a més, rebo el recolzament dels meus companys (en el tram d’anada i tornada).

Però arriba el kilòmetre 8 i la pujada. Tinc que afluixar, i ja estic amb els ànims pel terra (el pitjor kilòmetre de la cursa, a 4’50”). No tinc la moral per lluitar, avui estic KO. Però arribo a dalt, i aconsegueixo arribar a veure a la Sandra, l’Anabel i la Júlia.

La meva cara, paga. Els hi dic que estic fos, i a més ja he perdut la referència dels meus companys.

Però queden dos, i els acabarem.

Intento no apretar, per no desfondar-me i patir molt.

Suposo que els corredors que porto davant tampoc van molt bé, perquè aconsegueixo anar apropant-me a ells. Això provoca que m’oblidi de tots els meus mals, i a poc a poc, veig l’arribada més aprop.

Al passar per davant l’arribada, veig que amb una mica de sort baixaré dels 45’, i això em dóna forces. Però també em despista, i m’equivoco d’entrada a meta, fet que provoca que tingui que fer unes “eses” no previstes per poder agafar el camí correcte.

Ja veig a les fans, i em desplaço per xocar la maneta a la meva neboda.

Al final 44’31”, de patiment.

Recupero, i ja veig als meus companys.

Als pocs segons, arriba el Jordi de corredors.cat.

Poc a poc, i recuperant, paso a buscar la bossa, l’entrepà i la cervessa.

Parlo amb el Jordi, i li desitjo sort en el seu nou repte (Marató de València). Tant de bó aconsegueixi el preciat sub 3h30’!

Després em vaig al retrobament dels meus companys de Los Martes.

El Jordi ha entrat amb un temps de 41’25”. Les últimes setmanes no ha pogut entrenar com ho tenia planificat, i ha decidit que el millor era baixar el ritme i arribar amb bones sensacions.

A 9” després del Jordi, arriba l’Efrain. Lo seu no té nom. Dues setmanes parat per un dolor en les costelles, i el noi es marca un temps espectacular, en una cursa de perfil difícil. Com diu el Jaume, és la fletxa boliviana.

Després arriba el Jaume. Quina progressió porta! Cada cop més fort, i en pocs mesos ha passat de 45’ als 42’40” d’avui, fent la seva millor marca.

I què dir del Carles. L’any passat vam fer 43’43”, i aquest any l’ha baixat en un minut més. Espectacular!

I Sergi? Amic estàs molt fort. El Carles em comenta que l’ha portat genial, i que no parava d’anar parlant tota l’estona. Saps que tens un sub 39 en les teves cames. Només et falta, cuidar-te més i olvidar-te de les excuses. Ho aconseguiràs en breu.

Ara toca reflexionar. Crec que escoltaré al cos i li donaré unes setmanes (2 ó 3) de relax. Sortiré alguna estona, però a passejar, per desforgar-me del treball i pasar-m’ho bé. Necessito alliberar el cap i el cos, per retornar. I ho faré més fort!

De moment aquesta setmana, a buscar bolets amb el meu germà (el Jordi) i el meu pare. Quines ganes que tinc!

I també aprofitaré el temps per moure el tema de la nostra samarreta.

Ah! Revisant per la tarda els resultats, comprovo que hem quedat en segona posició per equips. Només per darrera del Club d’Atletisme de Sant Andreu de la Barca. És espectacular! Que orgullós estic d’aquest equip, d’aquests amics.

Algun dia la farem grossa, jaja!

I tot i un mal dia, he fet la meva cinquena millor marca. Sempre cal buscar el punt positiu de les coses.

Per últim, vam perdre un pernil. Pensàvem que no hi havia cap sorteig final, i resulta que al Jaume li hauria tocat un pernil. Ja podríem haber tingut una nova excusa per tornar a juntar-nos tots i celebrar-ho, que això ens agrada molt!