Si voleu una cursa diferent, sense molta gent i
amb un recorregut que té de tot, aquesta és la vostra cursa. I per això, any
rere any hi tornem.
Aquest any, Los Martes anem amb un gran equip.
Anem 8 corredors i tota la colla d’animadors. També venen la Lorena i el Robert.
Serà el debut d’una de les nostres cracks, la Sandra.
És una cursa per gaudir de les vistes, i
oblidar-se del rellotge, encara que sempre està allà.
A les 8:30h sortim 5 cotxes cap a l’Ametlla de
Merola. 45’
de trajecte i arribem, justos per poder aparcar dintre de la colònia.
Agafem les bosses i anem a buscar els dorsals.
Els animadors ja s’han quedat al cafè del poble.
Mentre fem temps per preparar-nos, encara fa fred
per treure’s la roba (8ºC ),
busco a l’Arcadi Alibès perquè em signi el seu últim llibre “La volta al món en
80 maratons”. Ho aconsegueixo.
Falten uns 30’ per començar la cursa (10:15h) i decidim
que ja és hora de preparar-nos.
El Fede, la Sandra i jo anem a escalfar. La resta s’ha anat a
fer un café.
Comencem per la zona dels horts, per ensenyar-li
a la Sandra el
recorregut.
En aquesta zona, anem escalfant amb el Reyes
Estevez al costat (una de les mil coses que té aquesta cursa). Fins i tot, hem
fet broma amb ell. Finalment ell ha apretat el seu escalfament, i nosaltres hem
seguit al nostre ritme.
Després d’uns 10’ o 15’ , ens anem cap a la línia de sortida.
Ens trobem amb la resta de companys, i ens fem la
foto. Quina patxoca que fem.
A les 10:15h sortim.
L’Efrain i el Jaume marxen a la seva.
La major part ens quedem amb la Sandra , amb l’objectiu de
fer 50’ .
I més enrera es queden la Chus i el Robert.
Es nota que avui hi ha una mica menys de gent,
perquè la zona dels horts es pot córrer força bé.
El ritme és ràpid, i he d’afluixar una mica.
Al pas pel primer kilòmetre ja veig que el meu
GPS no va sincronitzat amb els kilòmetres marcats. Per tant, vaig mirar els temps
del rellotge per cada pas.
Anem fent via, per arribar al kilòmetre 2. Les
sensacions són molt bones i fa un bon dia per córrer.
El terra està en perfectes condicions, i arribem
al bosc.
El Fede i jo anem davant, una mica més enrera el
Jordi, i després el Carles i la
Sandra.
Tot és espectacular, i la pluja d’ahir ha deixat
una aroma a romaní, que entra pel nas a cada inspiració.
I arriba la primera pujada. La pujo molt bé, i
ràpidament agafo als corredors que porto per davant. Aquí el Fede es queda una
mica, i el Jordi es posa al meu costat. La Sandra es troba bé, i aquest terreny li va molt
bé. Està més acostumada a la muntanya i ritmes còmodes, que al recorregut pla i
ritmes exigents.
Passem per l’avituallament, i cap a la segona
pujada. Aquesta segona pujada té un tram primer suau (a més vens de la baixada
anterior i has agafat embranzida), però la segona és una pujada curta però amb
un gran desnivell. Veig corredors davant meu clavats, però jo pujo molt bé. Tan
bé, que quan arribo a dalt, m’haig de frenar perquè la resta s’han quedat una
mica darrere.
Ja tenim feta la primera part dura del recorregut
(la segona serà a la propera volta), i ens espera la gran baixada que ens
portarà cap al poble.
Anem uns 40’ o 50’ segons per sota del temps que hauríem de
portar pel kilòmetre 4. Molt bé!!
El Fede i jo ens hem posat al costat del Xavi
Bonastre, per veure si així sortim a més fotos, jaja!
Entrem al poble i amb l’animació, el ritme també
es va animant. I més quan entrem a la plaça. Ja em va passar l’any passat, i ha
tornat a passar aquest any. Veure a la nostra claca, animant-nos, cridant, és
espectacular. Ja ho vaig dir l’any passat, però per mi és com sentir-me
guanyador d’una cursa. Gràcies fans!!
Després de les emocions i xocar unes quantes
manetes dels petits fans, ens anem cap al pas per la primera volta.
El fem amb 24’ , perfecte!
El Fede em demana que agafi aigua. L’agafo i li
passo. Jo avui no la necessito.
Sembla que això li ha donat energies, perquè ha
augmentat el ritme. Intento seguir-lo, però sense deixar molt enrera a la Sandra i la resta.
Pas pel kilòmetre 6 veig que ens hem anat massa,
i haig d’afluixar. Sembla que em paro, i fins i tot, el Xavi Bonastre em
pregunta que faig. Li comento que espero a una companya, i seguim.
En aquesta zona, amb el Jordi comentem que la Sandra pateix una mica,
però que després a la zona de pujades, es recuperarà.
I així és. La Sandra no es despenja a les pujades, i ens
apropem al Fede.
A la segona pujada, aquella que us he explicat
abans, agafo i passo al Fede. Em pregunta si arribarem junts, jaja! Però si va
per davant tota l’estona, jaja!!
Passada aquesta zona, ens agrupem. El Fede tornar
a posar-se per davant, el Jordi i el Carles el segueixen i jo em quedo amb la Sandra.
La baixada llarga la fem a bon ritme, i no parem
d’animar a la Sandra.
I així arribem al poble i sense deixar que ens passi
la noia que va per darrere de la Sandra.
Arribem
El Carles agafa a l’Elena i el Joan, el Jordi a
l’Arnau i la Júlia ,
i el Fede, la Sandra ,
l’Ona i jo entrem junts.
Hem fet un temps espectacular. 48’15”
L’Efrain ha fet 42’30” i el Jaume ha fet 43’49”.
Quins dos tiempazos!
Ens dutxem, aquest any amb aigua calenta. Per fi!
Després de 9 edicions és el primer cop que em passa, jaja!
I a esperar el sorteig.
I bingo! A la Sandra li toca unes vambes.
Però això no s’acaba.
En l’entrega de premis tenim dos podis. La
tercera de la categoria veterana 1 femenina (la Sandra ) i la tercera de la
categoria senior femení (la Chus ).
I després el Jordi i el Robert per fer 10
edicions consecutives.
I com una festa, no és festa sense un bon dinar,
tornem a Cal Josetxo (Sallent) per fer un gran dinar.
Ara a esperar 365 dies, per tornar a aquesta
cursa tan especial, per pujar (faré la meva 10a edició consecutiva) al podi, i
per anar a celebrar-ho a Cal Josetxo.
I això no ha fet més que començar, jaja!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada