3 setmanes després de la Marató de Barcelona,
canviem l’asfalt per la muntanya. I no una muntanya qualsevol, la del meu
poble.
Aquest any, per no forçar i no poder entrenar-la
com Déu mana, m’he decidit per la curta (12 kilòmetres).
Però no la faré sol, la faré amb el meu germà (el
Jordi), el meu amic (el Fede) i la fletxa boliviana (l’Efrain). Els altres dos
companys de Los Martes, el Xavi Pommard i el Jaume (que també va fer la Marató ) s’han atrevit a fer
la llarga (26 kilòmetres).
 |
| Amb els companys de Los Martes |
 |
| La nostra crack |
 |
| L'altra crack. Moltes felicitats Chus!! |
A les 8h hem quedat a la Plaça de l’Ajuntament, però
finalment arribem cap a les 8:15h. És el que té viure a prop de la sortida, que
et confies. Tot i això, encara ens dóna temps de fer una foto de l’equip i fer
un vídeo per animar a les cabretes que estan a prop de fer història.
A les 8:30h veiem com el Xavi Pommard i el Jaume
comencen el seu repte. En total han sortit uns 200 valents.
Un cop feta la seva sortida, ens esperem uns
minuts. Mentrestant, veig als meus pares arribar. El meu pare s’ha fet una
pancarta amb el nostre logo, per animar-nos, què gran! També aprofitem per
saludar a altres corredors del poble, de corredors (Pinelli31, Edu, Null0,
Wolves).
 |
| Amb els companys de Corredors.cat |
Per fi, tot i la fresqueta que fa, ens animen a
treure’ns la roba extra que portem i deixem les bosses al guardaroba.
Comencem a escalfar. A l’ombra fa fred, però al
solet s’està perfecte.
El Fede no es troba molt bé. Té les pulsacions
molt altes, i encara no hem començat.
Nosaltres ens anem a la sortida, i ell es queda
escalfant una mica més.
Un cop dins de la zona de sortida, veig a
l’Esther i l’Ona. Els hi faig un petó.
L’Efrain que vol fer un bon temps, s’ha posat al
davant. El Jordi i jo per la meitat, i una mica més tard ens trobem al Fede. No
té clar que avui acabi la cursa, o que hagi de caminar més del desitjat.
A les 9h, sortim.
La sortida és força atapeïda. Mica en mica, anem
avançant corredors. Faig una mica de conya amb el Pinelli31, i arribem a la Plaça de les Fonts. Aquí
tenim un canvi respecte al recorregut que fem cada diumenge (en els nostres
entrenaments). En comptes de pujar pel carrer que et porta a la Verge de Santa Oliva, pugem
per un carrer lateral que et puja fins a l’església. El desnivell és similar,
però això més endavant tindrà conseqüències.
Fa una estona que el Fede s’ha quedat. Em giro a
buscar-lo, però no el veig. No sé si s’ha retirat, o què ha fet.
El Jordi i jo anem pujant a bon ritme. Tot el
tram fins al Pavelló anem avançant a corredors.
A partir d’aquí ja comença la muntanya. Primer
per una zona on es fa el cross escolar i després cap amunt.
Per les primeres rampes dures avancem al Mario
(un company del Xavi Pommard que va fer un entrenament amb nosaltres). El
saludem i continuem cap a dalt.
A bon ritme arribem a la zona asfaltada. Aquí la
pendent és dura, i alguns corredors ja van caminant. Nosaltres anem fent, a poc
a poc, el Jordi es va quedant una miqueta.
El bo d’entrenar on es fa la cursa, és que saps
on s’acaben les pujades, on pots recuperar les cames i on has d’estalviar
forces.
Un cop finalitzada la primera pujada forta, agafo
un ritme suau que em deixi recuperar les cames fins a arribar al corriol. Ho
intento, però de mica en mica, corredor a corredor, em vaig animant i moralment
em vaig trobant fort.
Arribem al corriol. Comencem a fer-lo corrent,
però ben aviat els corredors que porto per davant comencen a caminar. Tot i
caminar, caminem ràpidament, i m’ho prenc com un nou descans.
A l’arribar a dalt, fem el tros que ens portarà
al Pla del Fideuer. És un tram de pista, però que es fa molt dur. A mig camí,
em trobo a l’Antoni Bacarisses. És un antic company del futbol sala. El saludo
i el passo.
Amb tot això, arribo al Pla amb 30’ i pico. Un bon temps.
D’aquí enfilo el camí que ens portarà al cim
d’aquesta cursa.
A trams corrent, i a trams caminant, fem tota la
pujada.
Una mica de pla, i després una petita baixada.
Hem d’anar amb ull. Les pedres estan mullades de la pluja d’ahir.
I arribem als peus del Cim de la Creueta. Decideixo400 metres , però amb
força desnivell i sembla que no s’acabin mai.
 |
| El Fede i el Xavi al Cim de la Creueta, i l'animació! |
Al final arribo a dalt. Trepitgem la catifa del
pas per la Creueta ,
i cap avall.
Començo la baixada sense apretar massa. No vull
caure o fer-me mal. A mitja baixada sento un brunzit semblant a un rusc
d’abelles. Miro cap a dalt un segons i comprovo que es tracta d’un dron. Aixeco
les mans per saludar-lo. A veure si sortim al vídeo, jaja!
Després d’aquesta baixada més tècnica, arribem a
Puigventós. Aquí hi ha l’avituallament, però avui no em fa falta i continuo.
Els 5 corredors que porto per davant, fan el mateix.
Ells comencen a apretar, però jo prefereixo
baixar menys ràpid i conservar forces per les dues últimes sorpreses que té el
recorregut.
Quan ja estem a punt d’arribar al camí que ens
deixarà al Camí del Samper, el primer corredor, amb samarreta del CAO (Club
d’Atletisme d’Olesa), agafa un corriol. Jo no estic segur, sempre he baixat per
la pista, però com també m’han modificat l’inici de la cursa, decideixo
seguir-lo (igual que els altres 4 corredors). Em penso que ell sí que es sap el
recorregut. El camí està moll, i tinc algun “sustillo”. No sembla el camí, no
està molt cuidat, i finalment, veig que els primers s’aturen. Ens hem perdut.
Per sort, conec la zona i veig que el camí bo està uns 400 metres més a dalt.
Començo a pujar per entre les oliveres, i finalment surto al Bosc del Gavatx. Hem
fet el kilòmetre en 7’ ,
quan la resta de corredors el fa en 4’30”, per tant, ens han avançat un munt de
corredors, i hem perdut la bona cursa que estàvem fent. A més a més, quan
arribo a dalt, veig que les cames s’han sobrecarregat molt. He fet un nou cim, el cim dels perduts, jaja!!
Sense cap pressió, enfilo el Camí del Samper, de
mica en mica, em vaig tornant a animar.
Gir a la font, i cap a les dues pujadetes que et
deixen KO, després de 3 kilòmetres de baixada. Els passo força bé, i avanço
alguns dels corredors que porto per davant.
Tornem a girar, i ara entre les vinyes ja ens
anem cap al poble.
Últim tram de pujada, passem per sota la Verge de Santa Oliva
(patrona del poble) i tot cap avall per buscar l’arribada.
Passem de nou per la Plaça de les Fonts, i
enfilem l’últim carrer ja veig la pancarta del meu pare.
 |
| Amb aquestes animadores, qui no vol córrer |
Xoco les manetes de tots els nens que hi ha
davant de l’Escola de Música, i agafo l’Ona per fer els últims metres amb ella.
Aixeco els braços perquè el públic animi. Vinga que això és una festa!!
Al final 1h:10’06”. Podia estar millor, si no
m’hagués perdut, però estic molt content.
 |
| Entrant amb l'Ona i l'animació del meu pare |
Veig que finalment, el Jordi m’ha passat. Al
final ha fet 1h08’45”.
 |
| El Jordi a meta amb els seus fans |
També trobo a l’Efrain. Ha fet la cursa en
59’23”. Mare meva, això és espectacular!
Busco als meus pares i Esther, i torno a córrer
en sentit contrari per anar a buscar al Fede. No faig ni 500 metres , i el veig.
No fa bona cara, però encara té forces de fer l’últim sprint abans de la meta,
i aconseguir quedar per davant d’un corredor que el volia avançar en el tram
final. “Genio y figura, hasta la sepultura”. Quin crack!
Recollim les begudes, fruita i l’entrepà de botifarra,
i cap a casa. A dutxar-nos ràpid, i a veure si arribem per veure l’entrada del
Xavi Pommard i del Jaume.
Quan tornem de la dutxa, el Xavi Pommard ja ha
arribat. Ha fet 2h53’47”. Ha quedat el 30. Tot i això, diu que ha patit i que
l’any vinent farà la curta. Us dic un secret, això és mentida, segur que l’any
vinent torna a estar a la sortida de la llarga.
 |
| A patit, però és un crack! |
I finalment, arriba el Jaume. Ha fet 3h14’32”.
Uns 50’
menys que l’any passat. Com està la fletxa olesana, jaja!
Els
petits reben la seva medalla. M’agrada. És una medalla de fusta amb el segell
de la MiniTEO. Em sona la idea, jaja!
I
al final l’equip masculí de la cursa curta hem quedat quarts. Si no m’hagués
perdut, hauríem quedat tercers, encara que aquesta classificació és el de
menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada