La Cursa del Foc (23.06.13)

Avui toca la Cursa del Foc, un clàssic! Córrer a casa, i ja van 7 de 7... Però aquest cop és més especial que els anteriors. Avui tinc un objectiu molt especial... creuar la Meta d’arribada amb la Júlia als braços.

La Júlia, com que ja ho sap ha decidit llevar-se ben d’hora, una dutxa ràpida per despertar el cos (consell tret del Llibre del Kilian Jornet), vestir-se amb la samarreta de LOS MARTES, vestir la Júlia, esperar als avis i junts amb l’Anabel marxar caminant cap a la zona de recollida de dorsals. Pel camí ens trobem amb el Robert i la Lorena.

Una manera diferent de participar

 A la zona de recollida de dorsals, ens trobem amb el Xavi, el nostre Míster, que avui participarà de la cursa d’una manera diferent, fent de voluntari. Saludem al Fede, Isa, Marc i Alèxia i ens preparem per la primera de les curses d’avui.

És un matí on l’equip LOS MARTES està representat a totes les distàncies. La primera a participar és l’Alèxia a la cursa de 600m. Deu ni do, sembla poc però s’ha de baixar i pujar la Rambla. La Cursa del Foc és dura fins i tot pels més petits. L’Alèxia arriba fent un petit sprint i amb cara d’haver-s’ho passat d’allò més bé.

L'Alexia pujant la Rambla d'Olesa

Poc després és el torn del Marc, a la mítica distància dels 1500 i una distància que serà històrica per LOS MARTES. Sembla que el Marc va sortir reservant, tot i això, fa una ràpida baixa per la Rambla i avança a 5 corredors. Durant el tram de pujada no es rendeix i no deixa que cap altre corredor el pugui passar. En la rotonda, i gràcies als ànims del Míster de Los Martes, agafa forces i en els últims 200 metres comença a accelerar el ritme de manera espectacular avançant 3 o 4 nois als darrers metres. Genial!, tots felicitem al Marc, el que no sabem encara és que aquest sprint fa que aconsegueixi quedar 3er de la categoria Cadet i guanyi d’aquesta manera la primera copa masculina de la història de LOS M

ARTES!!

Aquesta és la pinta que fa un campió masculí.

Arribat el moment de començar la Cursa de 10km parlem amb el Fede de l’estratègia a seguir, sembla que farà calor i a més a més sortirem uns minuts passats de les 10h00. Decidim sortir a veure-les venir, i a intentar gaudir de la Cursa (jo segueixo amb el meu objectiu al cap).

La primera part del circuit la conec a la perfecció després de tantes i tantes hores d’entrenament així que li dic al Fede que aniré marcant el ritme per sensacions però intentant fer un ritme controlat. El primer km el fem molt ràpidament, és la baixada a VILAPOU i ens ajuda a que les cames agafin el ritme.

El segon km transcorre pel polígon i tot i una petita pujada es fa tranquil·lament. Acabat aquest km girem per la carretera i encarem un dels trams més exigents, tot i que encara anem amb forces.

Vinga ànims

Tornant a entrar a Olesa veiem el Xavi (El Míster) que està a un punt de control i ens anima i ens fa una foto i l’emplacem per veure’ns a l’arribada.

Enfilem pels carrers d’Olesa i fem els km 4 i 5 a bon ritme, fem els 5 primers km en 21’06”. El Fede em diu “Yo no voy a doblar” la calor es nota  i encara ens queda una tram dur pel Polígon LA FOU. Li dic que tranquil, que anem junts, jo tampoc tinc com a objectiu cap marca, així que baixem un pel el ritme per seguir gaudint de la cursa.

Necessitem aigua

 El km 6 serveix per recuperar les cames abans d’entrar al segon polígon de la Cursa, aquí ens tornem a creuar amb els altres corredors i ens permet animar i saludar a amics i coneguts. Camí del km 8 el Fede s’atura per cordar-se les bambes i mentre l’espero el Gerard (que acabem de passar) em demana un glop de l’ampolla d’aigua que porto.

El Fede s’enganxa a mi i li marco el ritme a la pujada i pels carrers dels Closos fins que a l’arribar al km 9 enfilem l’avinguda Francesc Macià, on acaba la Cursa. Queda poc però no hi ha una ombra fa estona i avui no hi ha hagut l’habitual dutxa d’altres anys que ens refrescava.

A 500 metres de la meta al Fede li entren les forces, jo vaig bé però li dic que tiri, jo ja vaig pensant en recollir a la Júlia per creuar la meta. El Fede s’escapa un pel i a 100 metres de la meta veig la Júlia als braços del iaio, m’apropo, m’aturo, l’agafo, un petó i torno a córrer fins a creuar la Meta amb el major dels somriures que he entrat mai. És una sensació única, objectiu aconseguit!!

Arribada del Fede, Jordi i Júlia

Finalment el Fede ha fet 42’44 i jo 43’03. El cert és que les sensacions són molt bones, una marca correcta sense donar-ho tot i en un dels matins més calorosos del que portem d’any.

Per acabar la crònica, agrair al Xavi que fes de Voluntari i dediqués un matí a ajudar-nos i a ajudar a que la cursa sigui possible. Felicitar l’Alèxia per la seva cursa, al Fede per que tot i que la temporada s’acaba i és llarga està en plena forma i una menció especial pel Marc i el seu primer podi!!

Propera cursa i darrera de l’any atlètic, CURSA DE PALLEJÀ. Després, sopar de cloenda de l’any i a tornar a esperar al Setembre pel Cross de l’Ametlla de Merola.

BON ESTIU A TOTHOM!!

5km d'Abrera (16.06.13)

El final de la temporada s’acosta i les cames i el cap comencen a estar una mica esgotats, i més quan li sumem les diferents curses que hem anant fent durant l’any (Marató, Cinc Cims, Trailwalker, …). Així que entre això i que comença la caloreta ens decidim per fer proves de 5km. Són proves de ritme exigent, però de poc temps i les cames ho agraeixen. A més a més, són curses “obligatòries” en el nostre calendari, donat que la Sandra sempre té opcions de premi.

Aquest any però ens ha tingut en “vilo” fins a última hora, donat que es va apuntar a la cursa l’últim dia quan només faltaven 10 minuts per tancar les inscripcions. En principi, la nostra Reina, s’anava a fer una excursió a la Pica d’Estats, però la quantitat de neu i el perill d’allaus va fer que poguéssim comptar amb la seva participació.

Amb aquesta bona notícia, vaig posar-me les piles per fer el meu estudi de possibilitats reals, i vaig poder comprovar que només teníem com a gran “contrincant” a la Delia del Triatló Viladecans (és la noia que sempre ens trobem en aquesta cursa i a Pallejà, i que sempre es disputa amb la Sandra algun lloc en el podi). Per això, per poder repetir podi aquest any hauríem de mantenir el bon temps marcat l’any passat (22:07), però tot pintava que quedaríem entre la 2a i la 3a posició, donat que la Delia venia de fer sub 43’ en la Cursa de Bombers d’aquest any.

Divendres per la tarda em vaig acostar amb l’Esther i l’Ona a buscar els pitralls i la bossa d’obsequis (samarreta inclosa) de tots tres. Això ens deixa quedar una mica més tard i no haver de matinar tant.

  

A les 8h del matí del Diumenge rebo un whatsapp del Fede dient-me si em passa a buscar. Com l’Ona encara està dormint, li dic que sí. L’Esther i la Ona aniran més tard, sempre i quan hi hagi premi.

Surto de casa a les 8.15, i només posar un peu al carrer comprovo que està plovent. Dura poca estona, però ha mullat una mica el terra.  En cinc minuts, apareix el Fede i marxem cap al pàrquing del Restaurant Can Martinet d’Abrera, on ens espera la Sandra.

Arribem i la Sandra ja està allà. Sortim dels cotxes i comença a caure aigua del cel. Sembla que no durarà massa temps, però hi ha sensació de fred. Qui s’ho anava a pensar, quan ahir al sol feia quasi 30ºC. L’idea d’un dia tapat i amb una mica de pluja no em desagrada, ho prefereixo a córrer amb molta calor.

Arribem al guardaroba, i allà ens trobem a la Lorena (la dona del Robert) que fa de voluntària. Li deixem les bosses i anem cap a fora. Ha deixat de ploure, i mentre estirem anem parlant de les últimes estratègies. El Fede li farà de llebre a la Sandra i intentaran repetir el temps de l’any passat. Com sembla que he recuperat les cames, avui intentaré fer una tiradeta forta per veure com vaig de cara a fer el meu rècord personal en la Cursa de Pallejà.

A les 9h comencem a escalfar. Fem uns 20 minuts i ens parem per estirar a la zona de la sortida.  Aquí ens trobem a la Delia i al seu xicot. Ens saludem i ens desitgem sort.  

A les 9:30h en punt, es llença un coet i sortida. Els primers metres són difícils, hi ha força gent, cotxes aparcats i tothom vol aprofitar els metres de baixada, donat que aquesta cursa no permet portar un ritme constant, pel seu perfil. Als 500 metres, la cosa millora i quan passo pel kilòmetre 1, veig que el ritme és molt bo (4:01). El Fede i la Sandra van uns pocs metres enrere, bona notícia.

  

Anem cap al kilòmetre 2. Aquest camí es fa pel costat de la via del tren i el sol fa una estona que ha sortit i comença a picar (per sort menys que a la segona volta, però nosaltres només hi passem un cop). Intento aguantar el ritme, però sense apretar massa per guardar forces per les dues pujades que té aquest circuit.

Quan arribo al segon kilòmetre, el ritme continua sent molt bo (4:14). Afluixo per deixar les cames relaxades per la primera pujada. Es tracta d’un petita pujada de 200 metres de terra, que continua per un zona d’asfalt amb una lleugera pendent que comença a carregar les cames.

Passem per davant del pàrquing on fa una estona hem deixat el cotxe, passem l’Església (han deixat una plaça molt maca amb l’ultima reforma) i marxem cap a la zona de la Piscina Municipal. És el tram on pots començar a punxar si has fet els dos primers kilòmetres per sobre de les teves possibilitats.

Arribo al kilòmetre 3 i el ritme ha baixat a 4:28. Ha baixat però és força bo pel perfil que hi té. En aquest punt, veig al xicot de la Delia (la porto més endavant però no la veig) i a l’altre costat veig a la Lorena que surt del Poliesportiu i em fa un crit d’ànim. Li faig una senyal d’agraïment amb la mà i marxo decidit cap al Camp de Futbol, zona on puc recuperar una mica les cames pel que encara ens queda per fer.

Enfilo el camí de l’altre costat del tren cap a l’Estació d’Abrera. Al final d’aquest carrer veig a la Delia (va la primera) i darrera seu porta dues noies més però totes dues porten pitrall dels 10 km. Giro a la rotonda i quan ja vaig cap a la temida pujada, veig com venen el Fede i la Sandra. Van força be i marxa segona, dins del que havíem previst.  Li faig un crit d’ànim i començo a pujar.

La fan més petita

Els metres passen i vaig avançant molts corredors. Quan arribo al kilòmetre 4 (a mitja pujada, més o menys) les cames estan força carregades i no ée si podré mantenir aquest ritme fort (4:11). Aquí és on recordo la fotografia que el Jordi m’ha enviat de la meva neboda donant-nos ànims a les 8h del matí  i de tots els esforços que fan les meves dues fans (l’Esther i l’Ona) per que jo pugui practicar aquest esport. Així que apreto les dents (això és collita del Fede) i quan ja em trobo al carrer d’arribada veig un altre corredor de 5000m, que va molt a poc a poc. Sembla que ha fet el recorregut massa fort i no li queden forces. Esprinto i quan falten uns 200 metres per arribar, l’aconsegueixo passar i entrar en solitari a la meta. Aturo el crono i veig que he fet 21:26, uns 43 segons menys que l’any passat. Sembla que el Fede i la Sandra tenen raó i estic fort en aquest final de temporada.

  

Agafo una mica de fruita (poma i taronja), una coca-cola i una mica de suc de taronja. Quan estic recuperant-me veig a la Delia. Li pregunto si ha quedat primera i em diu que si. El seu xicot em diu que la Sandra va segona, per tant, tot apunta que aconseguirem ampliar el palmarès de la Sandra i de l’equip de LOS MARTES.

Arribada Sandra i Fede. BRAVO!!!!

Al cap d’un minut i pocs segons veig entrar a la Sandra i al Fede. Han fet 22:34 i 22:35, respectivament, i el més important: hem aconseguit un nou PREMI (2a classificada).

Ens felicitem tots pels nostres objectius complerts i anem a recollir les bosses i netejar-nos una mica.

Mentre la Sandra s’acaba de dutxar, truco a l’Esther i l’Ona per donar-los la bona notícia i també enviar-li un whatsapp al Jordi per informar-lo del nou èxit del Club Los Martes.

Abans de les 11h, arriben l’Esther i l’Ona. Ens anem cap a la zona de l’arribada on han posat el podi de premis. Uns pocs minuts més tard, l’speaker diu el nom de la 2a classificada de la cursa de 5000m i el seu club, dóna felicitat. L’Ona puja a buscar la copa amb la Sandra.

  

El Club Los Martes en la 2a posició. Que guapa l'Ona

El Fede i jo no guanyem cap copa, però ens omple de felicitat poder ajudar a la Sandra a aconseguir nous

èxits.

Les "llebres". Que contents que estem

Ara la setmana que ve jo faré de voluntari a la Cursa del Foc (Olesa de Montserrat) i animaré als participants del nostre club (Jordi, Fede, Alexia i Marc).

Després d’això, només quedarà la Cursa de Pallejà (on hi haurà nova possibilitat de copa), on vull provar de baixar de 21’ en 5km i on tindrem també participació de la nostra cantera (Victor, Alex, Ona, ...).

Foto d'equip. Gràcies Esther.

Ha estat un gran dia!!