dijous, 27 de desembre del 2012

Canicross Vinyes del Penedés (23.12.2012)


Diumenge 06:30 (aprofitant que la Júlia s’acabava de llevar), un altre cop en marxa per anar a una cursa. Aquest cop és el debut de l’equip a un Canicross. Esmorzem una mica, revisem que portem tot el material (cartilla del veterinari, arnés i cinturó per córrer amb la Nua...) i ens posem en marxa a les 07h15 destí de Vilafranca.
A les 08h00 arribem i només baixar-me del cotxe ja presento que la cursa m’agradarà. Espai ample on aparcar, un pavelló on deixar la bossa, recollir el xip, massatges, dutxes...  El matí és fred ( 4 graus) però quan surti el sol segur que farà calor, així que decideixo dur pantaló i màniga curta (s’ha de lluir la samarreta de LOS MARTES).
Passem el control veterinari, em prenc un cafè en companyia de l’Anabel, la Júlia, el Manolo i la Pili (pares de l’Anabel) i em vaig a la zona d’escalfament.
A les 09h15 ens criden per posar-nos a la sortida i fer la xerrada prèvia amb indicacions importants, indicacions que amb tants lladrucs de gos no aconsegueixo escoltar. Puntualment a les 09h30 es dóna peu a la sortida.

Sortim bé, però als 200 metres dos gossos es diuen quatre paraules i la Nua decideix aturar-se en sec. Passats uns segons de caos, seguim el ritme. Acabem el primer km amb un més que digne 4’ 48”.
Però tot just començar el segon km arriba la primera sorpresa. De sobte, apareix un corriol que ens marca el camí, la gent camina i no ens queda més remei que caminar ràpid uns 200 metres fins que veiem la possibilitat d’avançar un parell de gossos en un tros més ample. En 700 metres hem pujat un desnivell de 70 metres (10% de desnivell!!). Els darrers metres del segon km comencem a baixar per un corriol que durarà fins el km 2,5.
Els primers metres del corriol de baixada són una mica tècnics i ens veiem superats per 3 parelles que van amb més confiança. Acabem el km 2 en 6’45”.
Un cop acabada la baixada arriba la segona sorpresa. Una malla ens ajuda a superar un fort desnivell  que la Nua supera amb més facilitat que jo i el segueix una pujada constant  per corriol i camins del km 2,5 fins el km 3,2. Un altre cop 700m amb un 10% de desnivell.  El km 3 ens surt a 8’05”.


Al km 3,5 tenim avituallament (humà i caní), que desestimem ja que anem lents però bé, hem hagut de fer un parell d’aturades ja que les meves cames no estan habituades a tant corriol i la Nua no està habituada a tant gos junt.
El km 4 és un tobogan constant amb baixades i pujades per sender  fàcil de córrer i que ens porten al punt més alt de la cursa.  Els fem en uns més que dignes 5’48”.
El km 5 és un km de recuperació, amb alguna pujada però en tendència de baixada per uns camins  que fan oblidar que en pocs kilòmetres hi ha milers de cotxes. Aprofitem el km per gaudir del paisatge i recuperar les cames. Fem  5’55”.
El km 6 ens espera la darrera sorpresa, quan ja creiem que només quedava baixada apareix un camí amb escales que ens acaben de trencar les cames, passem per una espècie de cova amb una Verge i gaudim d’unes boniques vistes que ja ens permeten veure que per fi, només queda baixada. Km 6 en 6’35”.
Comencem la recta final  amb una baixada còmoda que ens apropa a la meta, a 600 metres de l’arribada veiem al Manolo que s’ha apropat a fer-nos unes fotos i seguim corrent fins la meta, fem aquest km a 5’47” i encarem els metres finals amb un sprint que ens permeten entrar a meta amb millor dignitat que temps.  Els últims metres (esperonats pels aplaudiments del públic) els fem a 4’33 per acabar en 44’51”. A mi em surten 7,23km tot i que la distància oficial és de 7,85.

Cursa molt recomanable, ben organitzada i molt divertida per fer una cursa de Muntanya (amb o sense gos) dura però curta. Hi ha la versió més llarga de 13,5 km. A més a més amb botifarrada!!
Una experiència molt agradable córrer amb la Nua envoltats de tants gossos i amants de la muntanya. Segur que repetirem, espero que amb millor resultat, jejejeje!!!
Ah!! I moltes gràcies a tots els fans (Anabel, Júlia, Pili, Manolo, Esther, Xavi i Ona) per venir a animar-nos va ser molt bonic sentir els vostres ànims a l’arribada.
Us poso el perfil que m’ha donat el Garmin.


Una abraçada a tots i feliç entrada d’any!
Nua i Jordi

diumenge, 23 de desembre del 2012

Mitja Vilanova (16.XII.2012)


7h del matí, i el despertador fa el seu estimat “sorollet”. M’estiro i quasi em dóna una rampa al bessó dret, comencem bé. Aquesta cama porta tota la setmana fent-me la punyeta.

Després d’esmorzar, comprovo que avui no tinc massa ganes de córrer, però això em passa a vegades i després resulten ser els millors dies. Tot i això, la Mitja d’avui té molts motius que la fan especial:

1.- És la primera cursa on participem els 5 components de LOS MARTES (Fede, Sandra, Jordi, Xavi M. i Xavi C.).
2.- És l’estrena “mundial” de la nostra samarreta.
3.- Personalment, vull provar de trencar la barrera de l’hora i tres quarts.

A les 08:15 en punt, el Fede ja m’està esperant dins del seu cotxe a que baixi. Marxem cap a Vilanova, donat que el Jordi va amb el Robert i la Lorena, i la Sandra i el Xavi M. vindran junts des de Corbera.

Passada una hora, arribem al pàrquing del costat de les pistes d’atletisme (centre neuràlgic de la Mitja). Als pocs minuts, arriben el Jordi, el Robert i la Lorena. Els esperem i anem tots junts a recollir els pitrals. La Sandra i el Xavi M. s’han perdut una mica, però finalment troben ell lloc i ens ajuntem tots a la pista d’atletisme, davant del guarda-roba.

Escollim la roba que portarem (sembla que avui farà un bon dia), ens posem els pitrals i deixem les bosses al guarda-roba (ostres!!! M’he deixat les ulleres de sol a la bossa, anem malament!!!).

Ens fem les primeres fotos, encara tenim totes les forces, després ja veurem.

Comencem l’escalfament i comencen els preparatius de la cursa. En principi l’idea és fer la Mitja en una hora i tres quarts, encara que el Xavi M. vol intentar fer menys (ve de fer una bona marca a Behobia i ho pot fer). Jo, he aconseguit dues bones llebres (el Jordi & el Fede) i ho intentaré. La Sandra, en principi diu que intentarà seguir-nos, però jo crec que ho aconseguirà sobrada.

La Mitja comença puntualment a les 10h i ens posem a córrer. Ben aviat, perdem de vista al Xavi M. que se’n va cap endavant (ja l’anirem veient, donat que aquesta Mitja té molts llocs d’anada i tornada que et deixen anar saludant (si tens forces) als corredors que coneixes).

Els primers kilòmetres són forca plans, només hi ha una pujadeta (pujada que és repeteix al km 20), i després fa bastant baixada fins arribar a la platja.  El ritme és força bo (molt ràpid segons el Jordi) per l’objectiu fixat (4:48 – 4:50 el kilòmetre).

Entre el km 4 i el km 5, veiem a la Lorena i ens fa la 1a foto de l’equip (quasi bé tots, només faltava el Xavi M.) amb la nova samarreta. La veritat és que fa molta patxoca, ara ja semblem un equip professional, i per l’any vinent uns pantalons de color vermell fort com les mànigues.

Que feliços estem amb la nova samarreta

Els kilòmetres van passant i aproximadament sobre el km 6, la Sandra es queda uns metres més enrere. Això no es cap problema per ella. La Sandra disposa d’un ritme i el porta constant fins al final, cosa que altres no podem dir.

Els kilòmetres 8 i 9 transcorren per la zona del club nàutic, on podem veure uns grans llots aparcats. No és una zona molt maca però veure aquests vaixells fa que estiguis una estoneta entretingut. En aquest punt, tornem a veure al Xavi M. Va un kilòmetre per davant nostre, però la seva cara comença a reflectir cansament (a vegades això no vol dir res, però sembla que no va fi).
En aquesta mateixa zona, començo a notar molèsties al turmell dret, i veig que serà molt difícil poder aconseguir l’objectiu de baixar de l’1:45:00.

Sortint d’aquesta zona veiem com ve el Robert, el saludem i ens anem cap al Passeig Marítim (jo crec que és la zona més avorrida) i després cap als kilòmetres més complicats.

Tot anava bé, fins arribar al kilòmetre 13 (sí, el 13!!!), el dolor del turmell es fa més fort i decideixo parar. Li dic al Jordi que em deixi i intenti fer un bon temps. Ell marxa i li diu al Fede que vaig malament. Immediatament, el Fede s’atura i diu que farà que arribi (com sempre el meu fidel escuder). Començo a córrer a ritme més fluix, però als pocs metres torno a parar. Sobre el kilòmetre 14, la Sandra ens avança i el Fede m’anima a seguir-la, però el meu cap no està per la feina i el turmell cada cop fa més mal (o això em sembla).
Els metres passen, lentament (per mi), i la Sandra cada cop esta més lluny, fins que la deixem de veure.

En el tram d’anada i tornada a Cubelles, veiem al Xavi M. i, a pocs metres, al Jordi (quin ritme porta el tio, sort que no entrena massa, està fet un brau). També veiem a la Sandra. Ella xino-xano va fent.

D’aquí al final, la història és la mateixa, el Fede animant-me (em diu que si paro m’agafarà en braços, i més d’una vegada vaig pensar que si ho feia li agrairia molt), i jo dient que no puc córrer, que no vull fer la Marató, que és una merda aixecar-se ben d’hora per fer bons entrenaments i cagar-la d’aquesta manera en les Mitges (tu siempre negativo!!!).

A trams corrent (molt poc a poc), i a més trams caminant arribem al final (què lluny estava això). Un cop arribat, m’entren dues rampes, una a cada cama, per rematar-ho.

En la cua de recollida d’obsequis, menjar i beguda, veiem al Xavi M. i la Sandra. Busquem al Jordi que ve descalç i com una rosa.

Els resultats finals han estat:



Com a reflexions de la Mitja cal dir:

Jordi. Està molt fi, entrena poc però el seu físic li permet fer uns temps que estan lluny de la resta. Només dir que va ser capaç d’avançar a 81 persones en els últims 5 kms i a un ritme mig de 4’09” el km.

Sandra. És la constant de tota fòrmula. Ella posa un ritme i que li vagin posant kilòmetres, per això és la nostra campiona.

Fede. Què dir del Fede, ell sempre allà fent d’ajuda per superar les meves penes esportives. Només puc tenir paraules d’agraïment.

Xavi M. Xavi, aquesta Mitja no era el dia dels “Xavis”, vas començar molt fort i crec que podries haver fet un gran temps, però si el teu cos ja començava a trobar-se malament, en una cursa de mitja distància ho acabes pagant. Tranquil que la propera tornaràs als teus temps.

Xavi C. Tinc clar que el turmell em feia mal, però el cap tampoc va estar a l’alçada. Possiblement vaig sortir massa ràpid i les expectatives eren massa optimistes. La vida tracta d’això, equivocar-se i buscar la solució per millorar, i això tractaré de fer en la propera.

Després de recuperar-nos, a lluir la samarreta 

Ara toca marcar-se nous reptes pel 2013.

Fede. Vol intentar fer el rècord personal dels 10km a la cursa de Sant Antoni, i crec que ho aconseguirà. No podré fer-te de llebre, no aguantaria el teu ritme, però si les meves obligacions m’ho permeten, baixaré a animar-te perquè ho puguis aconseguir. Ànims.

Jordi. L’objectiu del Jordi és compartit amb la Nua (la primera gossa de LOS MARTES) i encara que havia de ser pel 2013, s’intentarà al dia 23/12/12 al I Canicross Vinyes del Penedès (Vilafranca). 

Sandra i Xavi M. Suposo que el vostre gran repte per l’any 2013, serà fer i acabar la Marató de Barcelona (17.03.13).

Xavi CDesprés de pensar-ho durant varis dies, tinc clar que no vull deixar de córrer Mitges i que tinc moltes ganes de tornar a viure l’arribada de la MaratóPer això, vull ressorgir de les meves cendres i quina millor manera que córrer la Mitjà de Terrassa (27.01.13), però a ritme més còmode i oblidar-me momentàniament del repte de baixar de 1:45:00. Si surt bé, m’apuntaré a la Marató de Barcelona.

Si no ens veiem, que passeu unes Bones Festes Nadalenques i una Bona entrada d’Any Nou.



Que el 2013 ens doni moltes forces per continuar fer créixer aquest equip, i el més important, que puguem compartir tantes coses bones que ens dóna aquest esport, i sobretot, de l’amistat que hi ha.

PD: Vigileu amb els torrons, caves i demès.

Una forta abraçada i Visca LOS MARTES.

El Míster.
 
 

dissabte, 10 de novembre del 2012

Cursa del Pont de Vilomara (04.11.12)




Ja hi tornem a ser aquí!! Aquesta vegada sense aixecar-nos tan d’hora (cursa ideal per la Sandra, ja!ja!). La cursa no començava fins a les 11h. i només teníem 30 minuts de trajecte.

És una cursa que tothom ens havia parlat molt bé i el recorregut semblava molt bonic, combinant asfalt, terra, gespa, ...

S'havia de veure Montserrat de fons
Per diversos motius, no vam poder comptar amb la col·laboració del nostre particular Club de Fans. Això, va fer que la 1ª foto li haguéssim de demanar a algú que ens la fes.

Com vam arribar amb temps suficient (a les 09:30h ja estàvem al Pont de Vilomara) vam anar tranquil·lament a buscar els pitralls, obsequis (dessuadora, buff i guants) i preparar-nos per la cursa. Quan dic preparar-nos, vull dir decidir quina roba portarem (pantalons llargs o curts?, samarreta d’interior o no?, màniga curta o llarga?, ....). Al final cadascú va agafar la roba que creia més convenient pel dia que feia i vam deixar les bosses en el guardaroba.

Vam tenir temps perquè el Jordi i el Fede s’emprovessin les talles de la nova samarreta del Club LOS MARTES, que es troba en fase de fabricació.

A les 10:30h (aproximadament), ens vam trobar amb el Robert i la Lorena (la seva dona i fan nº1). Els vam acompanyar a deixar la bossa, i sort que ho vam fer, perquè en aquells moments va caure un bon xàfec. Va ser el primer moment que vam pensar “més que suar, avui ens mullarem”.

El Robert va deixar la seva bossa i la pluja va parar, de moment.

Al sortir de la Sala Polivalent (espècie de petit poliesportiu on estava totes les instal·lacions de la cursa, recollida dorsals, guardaroba, dutxes, wc, ...), vam començar a fer un petit escalfament d’uns 10’. Per fer-ho vam aprofitar el primer tram de la cursa (km 1 i 2). Sembla mentida, però aquests 10’ et deixen les cames a punt per poder començar una cursa amb força.

Després de l’escalfament, ens vam dirigir cap a la sortida. Aquesta estava dividida en 3 calaixos (groc (èlit), verd (ritme mitjà) i blanc (ritme lent)). La veritat és que no hi havia massa gent, i per tant, ens vam poder col·locar allà on volíem sense molts problemes.

L’idea era fer la cursa a ritme molt tranquil (Jo no portava una bona setmana, anava molt cansat, el Fede tenia una fascitis plantar i el Jordi, entre el treball i la Júlia, no podia entrenar tot el que volia). Si a tot això li sumàvem que el recorregut tenia en la seva segona part un parell de pujades fortes, ens ho havíem de planificar força bé. I així ho vam fer, ens vam proposar fer els cinc primers kilòmetres a un ritme de 5’/km, fer la pujada al ritme que poguéssim i deixar forces per córrer més ràpid (si es podia) al final. Feta la planificació i reflexions d’inici de cursa, no quedava una altra que esperar que es fessin les 11h del matí i començar a córrer.

La pluja, finament, començava a caure sobre els nostres caps i tornava aquell pensament que avui més que suar ens mullaríem. A les 11h en punt, es va sentir el tret de sortida i en pocs segons ja trepitjàvem la catifa de sortida (avui sí hi havia catifa de sortida; després de dues curses sense ella tornàvem a tenir-la).
Els dos primers kilòmetres ja eren coneguts per nosaltres, feia pocs minuts els havíem fet mentre escalfàvem. Era un recorregut d’anada i tornada asfaltat que es feia per un únic carrer del poble del Pont de Vilomara. El recorregut era amb una lleugera baixada quan anàvem cap al 1km i de lleugera pujada quan tornàvem al voltant del 2km. El Fede, com sempre, comença a anar uns metres per endavant i al pas pel km 1 veiem que l’hem fet per sota de l’objectiu fixat fa uns minuts (4’40”/km), però anem molt còmodes i anem parlant.

En aquesta zona, just després del km 1 ja vam veure el ritme dels primers classificats (mare de déu quin ritme porten), i vam veure al Reyes Estevez (Renoi!, si que és alt aquest paio. Jo pensava que era més baix).

Al km 2 més o menys, tot continuava igual. Bon ritme, bones sensacions i amb el Fede uns metres per endavant. El Jordi i jo anàvem una mica més enrere, però no volíem anar més fort per guardar forces per la temible pujada del km 6,5.

Abans d’arribar al km 3, a prop de la sortida, vam veure a la Lorena (la fotògrafa d’aquesta cursa). La vam saludar i ens va fer la 1ª de les fotografies de la cursa. Aquest tram discorre pel mig del poble i es dirigeix cap a la carretera d’entrada al poble. És un tram molt agraït (quasi bé tot de baixada), i per tant, el ritme és baix. Això feia que fins aquest punt, el ritme de cursa era millor del previst abans de l’inici de la cursa.

Els metres anaven passant i ens dirigíem cap a la benzinera del poble. Un cop arribem a aquest punt, vam girar i ens vam encaminar cap a la part més bonica del recorregut.

La foto no reflecteix el bon ritme i sensacions
A prop del km 4, vam entrar a la part del circuit que transcorria per un camí de terra i herba. Es tractava d’un camí que bordejava el riu Llobregat. A mig camí entre el km 4 i el 5, ens vam trobar la part del circuit que més em va agradar. Vam creuar pel mig el Pont Medieval del poble de Vilomara. Va ser una sensació molt maca, poder trepitjar un empedrat. Quan ho estàvem fent, vaig recordar les ganes de fer algun dia la Marató de Roma i trepitjar els adoquins de la ciutat que va veure córrer descalç al gran “BIKILA”.


Vista del Pont Medieval
Un cop passat el Pont, la pluja continuava caient finament i el ritme i sensacions seguien sent molt bons (i pensar que en el cotxe dèiem de parar a esmorzar i anar a buscar rovellons). En el tram d’herba es notava molt l’humitat i també la suavitat de les nostres petjades sobre el gruix d’herba aixafada.

Com als kms anteriors, el Fede passa per davant i el Jordi (que va molt suau) i Jo darrera seu. Vam fer el pas per la catifa del 5km en un temps de 22’59” a ritme de 4’36”/km (Genial!!! A veure si no acabem pagant en la segona part).

Un cop passada la meitat de la cursa, tots començàvem a pensar on era la temible pujada de prop d’1km. I no va tardar massa, abans del km 6,5 començàvem les primeres rampes que vam poder passar sense molt problemes. Eren rampes curtes, que ens deixaven temps per recuperar les cames de l’esforç. A l’arribar a les proximitats del km 6,5, va començar la pujada i va incrementar-se la intensitat d’aquella pluja que finament ens havia anat remullat durant 6 kilòmetres. El terreny començava amb una pista de terra que, mica en mica, s’anava convertint en un terreny de pedra (semblant a la ruta de muntanya de Pallejà). El Jordi i jo ens trobàvem bé i vam començar a pujar tranquil·lament, però a bon ritme. A Fede semblava que li costava una mica, però només el teníem uns pocs metres més enrere. Els metres anaven passant molt lentament, però no deixàvem d’avançar corredors i corredores.

El Jordi estava encantat amb aquest terreny, deia que feia olor a bosc, a romaní i herba mullada, però la veritat que el Fede i jo teníem prou amb agafar l’aire i poder continuar la pujada. Les cames començaven a patir, però el que si que és veritat és que aquella zona et donava una sensació d’autèntica llibertat.
Encara que lentament, el Garmin fa el soroll de la setena volta (7km), però la veritat és que el que menys ens preocupava era la mitja actual, i el que volíem veure era el final d’aquella “temible” pujada.
De camí cap a la "temible" pujada 
Ben aviat (això ho dic ara, a la cursa no m’ha semblat tant ràpid) vam arribar a un punt entre el km 7,5 i 8 on el perfil del recorregut deixava de pujar (les cames van cridar: GRACIES!!!!!). El circuit es feia bastant pla i començava una baixada d’aproximadament un kilòmetre en direcció cap al Poble.

Com va succeir a Roda de Ter, a prop del km 8, el Fede va tornar a recuperar les forces perdudes durant la pujada i va passar al capdavant amb la presència al seu costat del Jordi (ni ell, ni les seves cames havien notat l’esforç de la pujada, al contrari, jo crec que se li va fer curta). Jo, en canvi, vaig arribar una mica cansat de la pujada i necessitava recuperar les meves cames. Això feia que anés uns quants metres enrere i no em veia amb cor d’anar a la seva alçada, decidint deixar-los uns metres d’avantatge.

Cap al km 9, ells (el Jordi i el Fede) volen augmentar el ritme de cursa, però jo els hi vaig comentar que no em veia en ganes de fer un sprint, sinó que preferia mantenir el ritme que portàvem, que era força bo.

Ja estàvem de tornada al poble i sobre el km 9,3 ens trobàvem una primera rampeta (camí que ja havíem fet de baixada sobre el km 3). Aquesta rampeta la vam passar força bé, no sé si les cames venien preparades del km de pujada o ja vèiem (o el cap ens deia) que estàvem ben a prop de l’arribada.

Vam enfilar a bon ritme, el carrer que ens portava cap a l’última gran sorpresa de la cursa. Aquesta no va ser altra que una curta rampa de 200 metres, que ens deixava ja encarats a la recta final de la cursa. Aquí les cames van patir de valent, però el fet que quedi tant poc fa que surtin forces de tots els llocs i veure l’arribada calma tots els dolors de les cames.

Vam fer aquests 200 metres i ja teníem davant el cartell de l’arribada. En aquest punt, el Jordi i el Fede anaven unes passes per davant i els vaig fer un crit per agafar-nos de les mans i entrar tots tres junts (havíem patit la cursa junts i era una bona forma de viure els nostres segons de glòria atlètica). Només va faltar poder tenir aquell moment immortalitzat en alguna fotografia, però aquesta vegada no va poder ser.

Al final, va ser un molt bon dia, cursa maca, impressionant recorregut i un meravellós 47’13” (a ritme de 4’43”/km) que ens va fer acabar en les posicions 226 (Fede), 227 (Jordi) i 228 (Xavi) d’un total de 612 corredors. Tal i com venien els ànims en el cotxe (hores abans de l’inici de la cursa) i dels pronòstics d’abans de començar, no es podia demanar més.

Per últim, només vull remarcar un parell de cosetes més:

P La primera d’elles, és que si mirem el recorregut i el seu perfil (on la segona part és on hi ha les pujades), només hem fem 1’15” que en els primers 5km. Els primers 5km els vam fer en un temps de 22’59” (a ritme de 4’36”/km) i els segons 5km els vam fer en un temps de 24’14” (a ritme de 4’51”/km).

P La segona és que crec que tots tres vam sortir amb moltes ganes de tornar-hi, i sobretot, que la propera vegada puguem comptar amb el suport del Club de Fans, amb ells totes les curses es fan molt més fàcils.

Fins la propera,

El Míster

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Cursa Roda de Ter (14.10.12) (10 km)


Una altra vegada, i esperem que sigui l’ultima, hem de començar una crònica recordant als dos corredors (Jordi i Sandra) de LOS MARTES que no van poder assistir a la Cursa de Roda de Ter. Només recordar-los que d’haver vingut, el Jordi hauria quedat en 10ª posició de la general i la Sandra amb un temps de <46’ hauria quedat 3ª de les dones i hauria aconseguit un nou trofeig pel nostre Club.
Fora d’això, cal recordar que aquesta cursa va començar el dissabte a les 19h, quan la Sandra va enviar un missatge que deia:”Demà no podré anar a la cursa”. A partir d’aquí, una trucada del Fede que m’avisa que li ha arribat un whatsapp amb el mateix missatge, i que ja no haurem de fer de llebre d’ella, obrint-se així la “veda” per veure qui guanya la cursa. Sembla una “tonteria”, però això va fer que féssim la cursa més tàctica de totes les que hem fet fins aleshores.
Com si es tractés d’una cursa de fòrmula 1, a les 10:24h del diumenge en posem en la graella de sortida. Anem acompanyats d’un nou company, el Llorenç, que anava a fer la seva 1ª cursa.
Com es nota que era el 1km
A les 10:30h fent la nostra sortida. Roda de Ter és d’aquelles curses que no tenen catifa de sortida, per tant al temps oficial li hem de restar els 10” que vam tardar en arribar a la ratlla de la sortida.
Ha nascut un nou corredor
A partir d’aquí comença la cursa tàctica. Es nota que no hi ha tanta gent i els primers metres es poden fer sense embussos i a un bon ritme. El Fede comença a tirar fort, i el segueixo uns metres més enrera. Passem pel primer km i ho fem a ritme de 4:25, es nota que el Fede volia començar fort per cremar-me. Anem fent kilòmetres i el ritme no afluixa. Tot segueix igual, el Fede davant i jo uns metres més enrera. Quan sortim de les Masies de Roda (km4), veiem per primera vegada al Llorenç i el saludem. El Fede decideix apretar més, i jo decideixo deixar-li fer i no pagar-lo més endavant. Amb aquesta maniobra, el Fede aconsegueix uns quants metres d’avantatge, però encara el puc veure a prop. A l’arribar al 5km, miro el rellotge i veig que l’hem fet en 22’01” (vaig pensar, massa ràpid!!!). Un cop arribat aquest punt, la cursa deixa Roda i marxem cap a Manlleu.   
Fins al km 6,5 tot continua així, però justament en aquest punt aconsegueixo agafar al Fede. Realment no sé si va ser per davallada del Fede o per pujada del meu ritme. La qüestió és que en aquest punt em van sorgir dues preguntes:
    1.- Em poso al seu costat i aguanto fins al km 9,5 i després faig un sprint?
    2.- Continuo a aquest ritme i intento deixar-lo enrera?
Vaig optar per la segona, i d’aquí fins al km 8 vaig posar-me davant, però el Fede continua només uns metres per darrera.
A l’arribar al km8 i l’última pujada veig que no puc amb aquest ritme, i el Fede també ho veu. Aconsegueix agafar-me i comença el seu últim atac. Aquí tornem a veure al Llorenç, que va força bé i ens saluda (el Fede va molt concentrat en la seva tàctica i no el veu). El Fede comença a marxar-se uns metres, i encara que no són molts, no em veig amb cor d’arribar a agafar-lo. En aquell moment, i per primera vegada, el meu cap pensa que haig de continuar amb aquesta distància per si més endavant el Fede pateix una “pájara”. Però això no succeeix i cada cop s’amplia el temps que ens separa. Arribem a l’entrada de Roda i veig que no podré aconseguir atrapar-lo i que el Fede aconseguirà l’objectiu de guanyar-me per primera vegada en aquesta cursa. Tot i això, miro el crono i veig que puc arribar per sota dels 45’.
Arribada de Fede, el de vermell 
del fons soc Jo.
Arribem a meta amb 44’35” el Fede (amb un crono de 44’25” reals), i jo uns 22 segons més enrere (44’57”, encara que reals són uns 44’47”). El Llorenç acaba la seva 1ª cursa en uns meritoris 57’02” (que van ser un 56’52” reals).

Els resultats van estar molt positius, vam millorar els temps de l’any 2011, vam estar a prop de les nostres millors marques, i el més important: vam disfrutar molt de la nostra cursa (planificant les nostres tàctiques i fent una competició molt sana).
Només em queda felicitar al Fede per la seva victòria, i fins a la propera.
No puc despedir-me d'aquesta crònica, sense fer un meritori recordatori als nostres fans que ens fan les fotos de rigor i ens animen en tot moment. Moltes gràcies a tots i totes.

Per últim, només vull fer un comentari respecte a l’organització de la cursa. Crec que aquesta cursa ha perdut molt. El preu és excessiu (17€) i el regal és molt cutre. Aquest any ens han donat una samarreta de cotó de màniga llarga, que com a molt l’utilitzarem per estar per casa (per cuinar i netejar) o per pijama de dormir.
A més a més, la cursa dels petits costava 3€ i a part de la medalla, a l’Ona (suposo que a la resta igual) li han donat una samarreta que se la posarà quan tingui 12 o 13 anys.
Per tot això, crec que fer la cursa (1 hora de viatge) per pujar a menjar al Fussimanya no surt a compte, quan en les mateixes dates tenim curses a prop de casa, com pot ser la cursa de Sant Andreu de la Barca, que van donar una bossa més bona, que costava 6€ sense samarreta i 9€ amb samarreta i que de la mateixa podríem quedar per dinar tots plegats pels voltants. Si us sembla bé l’any vinent farem una altra.

Fins la propera,


El Míster

Cursa Roda de Ter (14.10.12) (Cross Escolar)


Un altre cop a matinar, i aquesta vegada amb motiu de la participació massiva dels més petits del Club LOS MARTES en el Cross Escolar de Roda de Ter.
Vam arribar a Roda de Ter al voltant de les 9h, amb el temps just per agafar el pitrall del Marc. La resta de pitralls els vam poder aconseguir sense tantes presses.
La Cursa Infantil (de 13 a 15 anys) consistia en un recorregut de 1,5 km. El “pobre” Marc va haver de competir amb 10 futurs atletes (la majoria del club de Torelló, els 3 primers van ser d’aquest club). Com a comentari, cal destacar que el noi que va guanyar, al no conèixer al Marc li va preguntar de quin Club era i on entranava. Va arribar en última posició, però això no importa, l’important és que en menys d’un mes ha finalitzat 3 curses i ha aconseguit 2 medalles. Cal recordar que feia molt fred (8ºC) i costava respirar.
Una mica més tard va començar la cursa dels Benjamins (800m), amb la participació de l’Alexia. Van sortir a prop de les 09:30h i en poc més de 4 minuts la vam veure arribar. Bona cursa i nova medalla aconseguida.
Per últim, va començar la participació de la categoria Caganius (0 a 3 anys) amb un recorregut de 250m. Va ser el debut dels corredors més petits del Club (El Dani i l’Ona). Sobre les 09:45h  van donar la xiulada de sortida i van sortir tots els “patufets” a córrer. El Dani va començar a córrer de la mà de la seva mare i la seva tieta (l’Isa) i van anar fent metres. Uns metres més enrera anavem l’Ona i jo. Veure les seves cares de felicitats no té preu.
Als pocs metres de començar, vam avançar a uns quants nens/nenes que es van parar o que no volien caminar (després alguns d’ells ens han guanyat perquè els seus pares els han portat en braços, villarato!!!!).
Els metres passaven i el Dani i l’Ona continuaven caminant. Eren els últims, però tot i la seva curta edat, no van deixar de caminar i correr durant els 250m.
Al final, gran ovació del públic pels dos petits, un miler de fotos, algún que altre video, i la felicitat d’haver passat 4 minuts sent unes petites estrelles en el món de l’atletisme. Com no podia faltar, van aconseguir la seva primera medalla, samarreta i el seu primer gran repte esportiu.
Només em queda per dir en aquesta crònica del Cross Escolar, que tots els “atletes” sèniors del Club LOS MARTES, estem molt contents de tenir aquesta fornada de nous atletes i us animen a participar en d’altres curses. No mireu els temps i classificacions, sinó que intenteu participa el millor possible, i sobretot, disfruteu-les. Ànims!!!!!




El Míster

divendres, 5 d’octubre del 2012

Llistat de Curses a fer

A petició del Jordi obro aquest apartat. L'idea és posar les curses que cadascú esta interessat a fer o farà, fins a final d'any.
Per obrir-ne el llistat faig la primera llista, que es composa de:

- 14/10/12. Cursa Roda de Ter (10km). www.rodadeter.cat
- 04/11/12. Cursa del Pont de Vilomarà (10 km). www.cursaelpont.cat
- 11/11/12. Behobia - San Sebastián (21km). Només Sandra. http://www.behobia-sansebastian.com
- 06/12/12. Pujada al Castell de Castelldefels (4,9 km - gratuïta). http://www.castelldefels.org/es/agendaaj.asp?X=&Sel_Periode=7&NoDataSel=02/12/2012&DataSel=06/12/2012&ID_ACTE=122166
- 16/12/12. Mitja Marató Vilanova (21,097km). http://www.mitjavilanova.org/

Si teniu més propostes, aneu-les apuntant.

El Míster

dimecres, 3 d’octubre del 2012

Crónica Cursa Festa Major del Prat (30.09.12)


Un altre matí de diumenge, d'aixecar-se ben d'hora per anar a fer una nova cursa. Aquesta vegada, tocava la cursa de la Festa Major del Prat de Llobregat (gratuïta i de recorregut molt pla).

Primer, cal enviar un record a les nostres figures masculina (Jordi) i femenina (Sandra) que no van poder venir a competir amb nosaltres.

Ara sí, us explico com va anar:
Arribem a les 08:30h (dintre de l’horari previst) i vam aparcar en un pàrquing (gratuït) que està a dos carrers més a dalt del Pavelló Sagnier. Arribem amb temps suficient per agafar els dorsals, xips (aquesta cursa es corre amb el xip de THUNAR), anar a veure el Sr. Roca i escalfar.
L’escalfament ho vam fer “junts”, el Fede i jo amb la “cabra boja” del Marc, que anava fent petits sprints i saltironets. L’hi vam dir: “Ho pagaràs a la cursa”.

A les 09:30h va començar la cursa de 3km, on participava el Marc (què és això per un “superatleta” que va fer 4km de muntanya? La veritat és que li està agafant el “puntillo” a això de córrer). A la sortida només el va veure el Fede, ja que jo estava buscant a la resta de fans (Alexia, Ona, Isa & Esther). El Fede ens va comentar que va sortir amb molta “pachorra”. D’aquí fins passats uns 16 minuts no el vam veure més, fins que el Fede (que s’havia avançat uns metres) ens va avisar que ja venia. L’animem, li fem la primera de les fotos. El Fede i l’Alexia van agafar la càmera i van tenir temps de fer-li dos fotos més per la seva volta a la pista d’atletisme. D’aquesta cursa del Marc, cal remarcar els últims 30 metres amb un sprint que es va fer amb un altre corredor (ostres!!!, però si encara tenia forces per fer-ho millor). Al final va realitzar els 3km amb un temps de 00:17:42 quedant en la posició 129 de 331 corredors. Va quedar el 39 de 45 corredors de la seva categoria.(Cada cop millor, ànims!!!)

Un cop el Marc va agafar la seva beguda i la seva samarreta (per cert talla “super petita”), el Fede i jo ens vam dirigir cap a la nostra sortida.

La sortida ja era molt plena i ens posem al darrera de tot. Abans de començar, acordem fer els primers 5km a ritme de 4:45 i els segons 5km més ràpids. I vam quedar que si arribàvem junts faríem un sprint dins la pista d’atletisme per veure qui guanyava (semblava molt atractiva i divertida aquesta proposta).

Va començar la cursa i tardem 47’’ en poder arribar a la sortida (no hi havia catifa de sortida), A partir d’aquí, i durant els primers 3km es va fer difícil agafar un bon ritme, sense haver de fer petits sprints, aturades, ... Tot i això, els primers 3km els fem amb mitges de 4:46. 4:37 i 4:36 (dins l’objectiu fixat).
A partir del 4km, la cosa va millorar i continuàvem amb els ritmes de 4:36, que vam mantenir fins al km 5. A l’arribar al 5km, ens trobem l’avituallament i creient que només hi havia un noi amb unes capses al terra, el Fede es va parar (totalment) per poder agafar una ampolla d’aigua. Al fer uns metres més vam veure que hi havia dues taules omplertes d’ampolles d’aigua amb unes 6 persones repartint-les. Ens vam refrigerar una miqueta, encara que no feia massa calor, i vam continuar. A partir d’aquí tocava pujar una mica el ritme per poder complir amb la segona part de l’objectiu: fer més ràpida la segona part que la primera.
Vam començar a anar una mica més ràpid (4:26) i a l’arribar al km 5,5 el Fede em va dir: Márchate!!! Li vaig mirar la cara i feia cara de cansat (vaig pensar que potser havíem anat molt ràpid els 5km primers). Com em trobava bastant bé, vaig decidir fer-li cas i tirar cap endavant.
Els kms anaven passant i no deixàvem d’avançar corredors i corredores (el Fede també, va continuar la resta de la cursa només uns metres per darrera meu). En el km 6.5 o 7 vaig trobar-me al Raul (marit de la Sora, una companya de l’Escola de l’Esther), ens saludem i ens emplacem a veure’ns al finalitzar la cursa.
A partir del 8km, el Sol va començar a fer-ne aparició i va començar a fer més calor. Enfilem els últims metres, i tot continuava de la mateixa manera (bon ritme (4:25) i avançant corredors).
Al km 9.5 entrem a la pista d’atletisme (lloc on havíem dit de fer l’sprint final per a la victòria). Un cop dins, vaig començar a buscar el nostre Club de  Fans (feia uns 45’ els havíem deixat al costat d’un banc per on el Marc havia fet la seva entrada a la pista) i finalment els vaig trobar. Els vaig saludar i ells em van animar (uns segons més tard fan el mateix amb el Fede), i ens van donar forces per entrar a meta fent un petit sprint.
Tot i la cara que feia al km 5,5, el Fede, que va poder seguir-me els passos i fent un sprint, va entrar uns 4 segons per darrera meu. (la veritat és que no em vaig adonar en cap moment que estiguessin tant a prop, sinó hauria forçat una mica més, ja!ja!!).
Al final ens va sortir uns 10,18km amb un temps oficial de 46:53 (Xavi) i 46:57 (Fede), encara que temps net (sense el temps que vam trigar en creuar la sortida) ens quedaria en 46:07 i 46:11, respectivament. En quant a la classificació vam quedar el 409 i el 413 de 1336 arribats.
L’important és que vam fer un bon entrenament amb bones sensacions, i que vam aconseguir fer els segons 5km en menys d’un minut que el temps que havíem fet en els 5km primers (objectiu fixat per aquesta cursa).

Ara ja toca pensar en la Cursa de Roda de Ter el proper 14 d’octubre.
Potser la cursa amb més representació del CLUB LOS MARTES, on podem participar en 6 categories: (250m) Caganius Masculí (Dani), (250m) Caganius Femení (Ona), (500m) Benjamí Femení (Alexia), (1500m) Infantil Masculí (Marc), 10km Masculí (Fede i Xavi) i 10km Femení (Sandra). A més a més, la Sandra té possibilitats de premi si acaba entre les 3 primeres (fent un temps inferior als 46’).

Ens veiem,

El Míster.

dimarts, 25 de setembre del 2012

Cursa Festa Major del Prat (30.09.12)

Un cop realitzada la primera cursa de la nova temporada, aquest cap de setmana anirem a realitzar la cursa de la Festa Major del Prat.

És una cursa planera de 10km, i el més important, gratuita. Tornarem a comptar amb la participació del Marc en la cursa de 3km (estem creant un mostre!!!!).
De moment estem tots apuntats, però no se si el Jordi podra vindre.
La resta quedem el diumenge 30.09.12 a les 8h en la benzinera de Pallejà. Els dorsals s'han de recollir de 8 a 9h, i la cursa de 3km comença a les 9:15h.




Ens veiem,

El Míster (Xavi)

Nova incorporació al Club LOS MARTES

Bon dia,

Encara que tots ja ho sabeu, el passat divendres dia 21 de Setembre de 2012 a les 17:58h va néixer la Júlia (la filla del Jordi i l'Anabel). D'aquesta manera, ampliem el nostre equip femení amb una nova participant. Ara a menjar molt, i ben aviat, a córrer per aquests mons.

El Míster

dilluns, 17 de setembre del 2012

XXIV Cross de l'Atmetlla de Merola (16.09.12)

Ahir, com ja fa uns anys, va començar una nova temporada i on millor començar-la que al Cross de l’Atmetlla de Merola.
Va tocar aixecar-se ben d’hora, ben d’hora, però aquesta cursa s’ho val.
Vam arribar sobre les 09:00h del matí, amb temps suficient, per poder aparcar dins del poble i poder inscriure a “l’Iroman” Marc (anava a fer una cursa de 1200m i li han dit que havia de fer la de 4000m, i sense pensar-s’ho ha dit que sí).
Així, que a les 09:30h sortida del Marc, en el seu primer repte. Els primers metres, bastant asequibles, ritme controlat. Abans d’arribar al primer kilòmetre, arriba la temible pujada, on el veiem patir una mica. Des d’aquí, ja no el vam tornar a veure fins els últims metres.
Quan ja feia una estona que arribaven corredors dels 4km, decideixo anar a veure com li va al Marc. Me’l trobo a 600m de l’arribada, i el primer que em diu: “Jo no faig una altra, això és massa dur”. Però ell continua corrent sense parar. A 100m del final els nostres animadors d’ahir (Alexia, Isa, Fede, Esther, Ona, Jordi i Robert) li fan les fotografies de rigor i l’animen.
Un cop acabada la cursa del Marc, on cal dir que es va portar com un campió. Primera cursa i fa 4km amb un recorregut complicat i l’ha fet sense parar. Tothom l’ha felicitat, fins i tot, el noi de l’organització que anava en bici. Avui ha crescut el nostre equip amb un nou corredor, el Marc. Ara a continuar entrenant, i ben aviat, això no semblarà tant difícil.
A les 10:15, comencem la cursa dels 10km. El Jordi vol fer sobre 45’ i el Fede i jo per sobre dels 50’. Cal recordar que és la 1ª cursa del Fede després de l’operació del menisc al juliol.
El Jordi, com sempre, surt molt més ràpid i marxa, o sigui, que no puc comentar res de la seva cursa, fins que l’hem vist al final. Ens diu que ha fet 43:52 (molt bé, objectiu aconseguit). Tots sabíem que si l’Anabel hagués trucat dient la frase: “La Júlia ja ve”, el Jordi avui hagués guanyat la cursa i la primera copa pel sector masculí de “LOS MARTES”.
El Fede i jo hem començat enrera, i abans del primer km, ens hem trobat al noste amic Robert. Després de fer-li una petita broma hem continuat a ritme de 4:45 (sort que volíem anar tranquils). A l’alçada de l’arribada a la colònia, ens trobem als nostres fans, que ens fan les primeres fotografies (saludem a les càmeres). Quan arribem a la zona de gespa, inici de la temible pujada, el Fede (sí, el Fede) diu que cal afluixar. Fem la primera de les dues pujades a bon ritme i em sembla curta (m’estic acostumant?). Quan arribem a dalt, fem un tram per recuperar les cames de la pujada, i llavors comencem a rodar de nou a 4:45. A l’arribada, a prop del km 4, ens posem junts per les fotos del Nadal, a veure si aquest any sortim junts (ho hem intentat).
Continuem fent kms i el ritme continua igual, molt bon senyal.
Tornem a fer la pujada (per segona i última vegada), i aquesta vegada es nota un poquet més l’esforç a les cames.
Quan arribem a dalt (més de 7 km) relaxem les cames i baixem una mica el ritme. El Fede comença a fer els seus sorolls de respiració, i si continuem aquest ritme els nostres animadors encara estaran al bar i no ens veuran arribar (són tant bons, que no van anar a esmorzar fins que no vam acabar la cursa, VISCA als nostres FANS!!!).
Un cop pasada aquesta petita “pájara” posem un ritme infernal (4:30) cap a l’arribada.
Quan arribem a la recta de l’arribada, allà estan els nostres animadors i ente ells l’Ona, que ens agafa les mans al Fede i al seu “papa”, caminant amb els braços en alt.
Es impagable veure la cara de felicitat que fa l’Ona.
Arribem al final amb un temps de 49:50, només uns segons pitjor que l’any passat. Genial!!!!
Una mica més tard, arriba el Robert (Club Atletisme d’Abrera), content amb el seu millor temps en aquesta cursa (52:37).
Fotografies de rigor, una mica de beure i a dutxar-se amb l’aigua freda d’aquesta cursa que ho arregla tot.
Per últim, ens anem a dinar a Can Vila (Artés), hem estat en una Masia enorme per nosaltres sols.
Hem tingut un bon dia, propera parada la “Cursa de Roda de Ter” i el tradicional dinar al “Fussimanyà”.

El Míster.