dimecres, 17 d’octubre de 2012

Cursa Roda de Ter (14.10.12) (10 km)


Una altra vegada, i esperem que sigui l’ultima, hem de començar una crònica recordant als dos corredors (Jordi i Sandra) de LOS MARTES que no van poder assistir a la Cursa de Roda de Ter. Només recordar-los que d’haver vingut, el Jordi hauria quedat en 10ª posició de la general i la Sandra amb un temps de <46’ hauria quedat 3ª de les dones i hauria aconseguit un nou trofeig pel nostre Club.
Fora d’això, cal recordar que aquesta cursa va començar el dissabte a les 19h, quan la Sandra va enviar un missatge que deia:”Demà no podré anar a la cursa”. A partir d’aquí, una trucada del Fede que m’avisa que li ha arribat un whatsapp amb el mateix missatge, i que ja no haurem de fer de llebre d’ella, obrint-se així la “veda” per veure qui guanya la cursa. Sembla una “tonteria”, però això va fer que féssim la cursa més tàctica de totes les que hem fet fins aleshores.
Com si es tractés d’una cursa de fòrmula 1, a les 10:24h del diumenge en posem en la graella de sortida. Anem acompanyats d’un nou company, el Llorenç, que anava a fer la seva 1ª cursa.
Com es nota que era el 1km
A les 10:30h fent la nostra sortida. Roda de Ter és d’aquelles curses que no tenen catifa de sortida, per tant al temps oficial li hem de restar els 10” que vam tardar en arribar a la ratlla de la sortida.
Ha nascut un nou corredor
A partir d’aquí comença la cursa tàctica. Es nota que no hi ha tanta gent i els primers metres es poden fer sense embussos i a un bon ritme. El Fede comença a tirar fort, i el segueixo uns metres més enrera. Passem pel primer km i ho fem a ritme de 4:25, es nota que el Fede volia començar fort per cremar-me. Anem fent kilòmetres i el ritme no afluixa. Tot segueix igual, el Fede davant i jo uns metres més enrera. Quan sortim de les Masies de Roda (km4), veiem per primera vegada al Llorenç i el saludem. El Fede decideix apretar més, i jo decideixo deixar-li fer i no pagar-lo més endavant. Amb aquesta maniobra, el Fede aconsegueix uns quants metres d’avantatge, però encara el puc veure a prop. A l’arribar al 5km, miro el rellotge i veig que l’hem fet en 22’01” (vaig pensar, massa ràpid!!!). Un cop arribat aquest punt, la cursa deixa Roda i marxem cap a Manlleu.   
Fins al km 6,5 tot continua així, però justament en aquest punt aconsegueixo agafar al Fede. Realment no sé si va ser per davallada del Fede o per pujada del meu ritme. La qüestió és que en aquest punt em van sorgir dues preguntes:
    1.- Em poso al seu costat i aguanto fins al km 9,5 i després faig un sprint?
    2.- Continuo a aquest ritme i intento deixar-lo enrera?
Vaig optar per la segona, i d’aquí fins al km 8 vaig posar-me davant, però el Fede continua només uns metres per darrera.
A l’arribar al km8 i l’última pujada veig que no puc amb aquest ritme, i el Fede també ho veu. Aconsegueix agafar-me i comença el seu últim atac. Aquí tornem a veure al Llorenç, que va força bé i ens saluda (el Fede va molt concentrat en la seva tàctica i no el veu). El Fede comença a marxar-se uns metres, i encara que no són molts, no em veig amb cor d’arribar a agafar-lo. En aquell moment, i per primera vegada, el meu cap pensa que haig de continuar amb aquesta distància per si més endavant el Fede pateix una “pájara”. Però això no succeeix i cada cop s’amplia el temps que ens separa. Arribem a l’entrada de Roda i veig que no podré aconseguir atrapar-lo i que el Fede aconseguirà l’objectiu de guanyar-me per primera vegada en aquesta cursa. Tot i això, miro el crono i veig que puc arribar per sota dels 45’.
Arribada de Fede, el de vermell 
del fons soc Jo.
Arribem a meta amb 44’35” el Fede (amb un crono de 44’25” reals), i jo uns 22 segons més enrere (44’57”, encara que reals són uns 44’47”). El Llorenç acaba la seva 1ª cursa en uns meritoris 57’02” (que van ser un 56’52” reals).

Els resultats van estar molt positius, vam millorar els temps de l’any 2011, vam estar a prop de les nostres millors marques, i el més important: vam disfrutar molt de la nostra cursa (planificant les nostres tàctiques i fent una competició molt sana).
Només em queda felicitar al Fede per la seva victòria, i fins a la propera.
No puc despedir-me d'aquesta crònica, sense fer un meritori recordatori als nostres fans que ens fan les fotos de rigor i ens animen en tot moment. Moltes gràcies a tots i totes.

Per últim, només vull fer un comentari respecte a l’organització de la cursa. Crec que aquesta cursa ha perdut molt. El preu és excessiu (17€) i el regal és molt cutre. Aquest any ens han donat una samarreta de cotó de màniga llarga, que com a molt l’utilitzarem per estar per casa (per cuinar i netejar) o per pijama de dormir.
A més a més, la cursa dels petits costava 3€ i a part de la medalla, a l’Ona (suposo que a la resta igual) li han donat una samarreta que se la posarà quan tingui 12 o 13 anys.
Per tot això, crec que fer la cursa (1 hora de viatge) per pujar a menjar al Fussimanya no surt a compte, quan en les mateixes dates tenim curses a prop de casa, com pot ser la cursa de Sant Andreu de la Barca, que van donar una bossa més bona, que costava 6€ sense samarreta i 9€ amb samarreta i que de la mateixa podríem quedar per dinar tots plegats pels voltants. Si us sembla bé l’any vinent farem una altra.

Fins la propera,


El Míster

2 comentaris:

  1. Xavi, muchas felicidades a ti por tu carrera, sigues siendo un crack, independientemente de quien llegara primero, "que fui yo", me lo pasé muy bien en la cursa, ya que correr a tu lado, no sólo en los entrenamientos, sino también, en las carreras, lo que disfruto, la tranquilidad que me aportas, el buen royo que tenemos... en resumen es un placer compartir con los Martes éste deporte, sobre todo contigo, que coincido prácticamente siempre.
    La crónica, es prácticamente la realidad, leyéndola, no hace falta haber ido a verla, ya que eres un gran escritor, insisto, hay que plasmarlo en un futuro libro (me apunto como redactor).
    Felicito a todos los enanos: Ona, Dani (pirulí), Alexia y Marc por su esfuerzo en cada una de sus carreras, y sobre todo por el madrugón que se pegaron.
    Espero que en futuras carreras, Sandra y Jordi, puedan venir, ya que, lo bien que nos lo pasamos, sólo se puede compartir con la buena gente, NO FALTEIS TANTO.
    También felicito a nuestro particular público, Ester, Raquel, Rut, Dani y sobre todo a Isa, la persona que quiero, la cual dio un cambio POSITIVO muy importante en mi vida, Xavi no se lo digas.
    Fede

    ResponElimina
  2. Hola Companys!!

    Jo també tinc ganes de venir més per les curses! Diumenge la Júlia ja fa 1 mes i sembla que estic adaptant-me al nou ritme... així que ja podré tornar a entrenar amb normalitat i competir a curses...

    Felicitats a tots! grans i petits per gaudir un cop més d'un matí de diumenge!

    Fede! este año si que has podido con Xavi. Aunque todos tenemos en mente la foto del segundo que te sacó el pasado año... jejeje!

    ´Nos vemos el fin de semana para entrenar!

    Un abrazo
    Jordi

    ResponElimina