dilluns, 30 de setembre del 2013

250Km de Cross (Ametlla de Merola –15.09.13)

Ja hi tornem a ser. Ja ha passat un any i tornem a aixecar-nos ben d’hora per anar a fer el Cross de l’Ametlla de Merola. És una cursa especial, donat que dintre de 5 anys podré pujar per primera vegada al podi (quan faci 10 participacions).
Aquest any, a més a més, és més especial perquè es compleix el 25è. Aniversari del Cross i com a premi farem per primera vegada el recorregut a l’inrevés.

Amb aquestes premisses, la coca i xocolata al cap i el recordatori de l’aigua freda de les dutxes, hem quedat a les 8h del matí a la benzinera d’Olesa de Montserrat. L’Ona i jo hem arribat els primers, i poc després ha arribat el Fede (3a. participació) i companyia (el Marc farà la seva segona participació als 4km). Uns minuts més tard arriba el Jordi (6a. participació) i marxem.

El trajecte no és massa llarg, i en poc més de 40 minuts ja estem a l’entrada del poble. Comencem a baixar per la fins ara temuda pujada (avui l’he vist amb millors ulls, potser perquè el meu cap sap que avui la faré de baixada) i arribem a l’Ametlla de Merola.

Trobem els primers voluntaris, que amablement, ens condueixen fins al pàrquing. Descarreguem i mentre alguns anem a donar l’esmorzar als petits, els altres van a buscar els pitralls.

Abans de les 09:30h, el Marc ja està preparat per sortir. Li està agafant el gust a això de córrer, i avui, mirarà de millorar la seva marca.

L’hem vist sortir i hem marxat als cotxes a acabar de canviar-nos, agafar les últimes coses i anar a veure la seva arribada. En aquest moment, el Jordi, m’avisa que no porto el xip a les sabatilles. Merda! M’ho he deixat a les altres sabatilles. Vaig a preguntar a inscripcions, però em diuen que no sobra cap que els han repartit tots. Finalment, parlem amb el Sr. Ramon (organització) que em diu que no em preocupi que ell no mira el xip per fer el llistat de participacions, així que em quedo més tranquil i em disposo a veure l’arribada del Marc. En poc més de 20 minuts, després la seva sortida, el veiem arribar. Porta bona cara i farà un bon temps. Finalment, ha fet 21:54 (29º). Ha rebaixat en 6’44” el temps de l’any passat. Felicitats!!!

Els corredors dels 10km, acabem d’escalfar i marxem cap a la línia de sortida. Sembla que farà caloreta i que patirem una mica. El fet de no conèixer el circuit sempre fa que costi més saber el ritme a portar, però intentarem millorar la Millor Marca Personal (sub 49).

Sortida
Sortim i ens anem cap a la zona dels horts. El ritme és alt, al Jordi ja l’hem perdut i Fede el porto uns metres més endavant, però encara el veig. Tinc la sensació que no s’ha fet l’embús d’altres anys. Els metres van passant i a l’arribar al primer kilòmetre veig que el ritme ha estat molt ràpid (4:21). 

Decideixo baixar el ritme, pel que pugui passar, i comencem el tram que ens porta cap al bosc. Anem fent i abans d’arribar al bosc hi ha una zona on la pedra està mullada i sembla que puguis caure. La passem i arribem al bosc. El terra està impressionant, tou, ple d’herba, dóna gust córrer per llocs així.

Quan arribem al final del camí del bosc, comença la pujada nova d’aquest any. Fins ara el record d’aquest punt era de salvació (baixava), però ara és de pujada i veurem com va. Les primeres rampes són bastant assequibles, ritme més lent però es poden anar pujant. Tot va bé i continuem cap a les rampes més dures. Aquí les cames ja comencen a queixar-se, però les aguantem i passem el punt d’avituallament del km7. Una gran baixada ens porta cap a l’última gran pujada. Patim una mica però arribem al costat de la carretera i ens dirigim cap a l’antiga pujada (avui gran baixada). Encara puc veure al Fede al davant, encara que cada cop està més lluny.

Anem fent i per fi arribem al tram de baixada. Les cames aquí s’animem soles, i el ritme és molt ràpid. Fem l’entrada al passeig d’herba, ens remullem amb les esponges i ens dirigim cap al primer pas per la Colònia.

Aquí ja tothom busca el tros d’ombra que hi fan les cases. Sembla que no però el Sol apreta de valent. Fem el ziga-zaga dissenyat i sortim per sota del petit túnel en direcció als horts. Ja veig la catifa del km 5, i també puc veure al nostre Club de Fans. Els saludo, i en especial a la meva filla, l’Ona. Em fa molta il·lusió veure-la com està allà animant el seu pare i la meva cara de felicitat ho diu tot. La propera vegada que la veuré serà per fer el tram d’entrada amb ella.
 
Pas pel km 5
D’altra banda, la primera volta ha estat molt ràpida (23:11) i tinc dubtes que la segona es pugui fer al mateix ritme.

Per la zona dels horts, cometo el gran error de la meva cursa. Tinc molta calor i em mullo sencer. Això fa que la samarreta em pesi molt i no vaig a gust. Començo a tenir males sensacions, i al pas pel km 6 haig de fer 4 passes caminant. No m’ho crec, i ordeno al meu cervell que informi a les cames que això no pot passar. Començo a córrer, encara que cames i cap continuen debatint on s’aturaran una altra vegada.

Tornem al bosc. Ho torno a dir, Espectacular!!!! Espero que la foto d’aquest any també sigui aquí perquè el paisatge era molt bonic.

Arriben les primeres rampes i continuo corrent, el ritme ha baixat, però encara està força bé (5:02). Tot sembla recuperat, però a l’arribada de l’última rampa d’accés a l’avituallament em torno a parar a caminar. Agafo l’aigua i intento dir-me que no puc aturar-me més, però quan els ulls veuen la pujada que porta al tram que hi ha al costat de la carretera, desconnecten les cames i torno a caminar. Intento arribar a dalt el més ràpid possible, i així començo a córrer de nou.

Quan ja estic a dalt, em passa el Xavier Bonastre. Havíem quedat per twitter amb ell per fer-nos una foto, però finalment no ha pogut ser. Una altra vegada, serà.

Intento seguir-li el ritme, però jo ja vaig cap a enrere i ell no. Així, que m’oblido i continuo el meu patiment. Per fi, arriba la baixada que les cames estaven esperant. El ritme millora, però res a veure amb la primera volta.

Arribo  a la Colònia i intento pujar una mica el ritme. Ja no queda res i trec les forces d’on puc. Surto del túnel i aquesta vegada girem cap a l’esquerra. Miro endavant i ja veig a l’Anabel (la meva cunyada, agrair-los a ella, a la Isa i l’Alexia que cuidessin de l’Ona mentre jo corria, Gràcies!!!!). Té l’Ona en braços. L’agafo i faig uns 100 metres amb ella, però el pes (prop de 15kg) i les meves cames (molt cansades) fan que la deixi a terra i entrem junts caminant, tal com havíem assajat dies enrera a casa.
 
Entrada a meta amb l'Ona
Finalment, 48:20. Impressionant!!!! Tinc les cames fetes pols. Tenia la sensació que anava malament, i tot i parar-me 3 vegades a caminar (encara que poques passes) he rebaixat la meva millor marca en un minut i mig. 

El Jordi ha fet 44:55, entrant a meta també amb la Júlia, i el Fede ha fet 45:27. Són dues màquines, estan en una altra lliga. Molt bé companys.


Per la resta, tot molt bé. L’aigua de les dutxes freda per revitalitzar les cames, i la coca boníssima.

Ah!! A més a més en el sorteig que van fer després al Jordi li van tocar unes bambes que regalava el Domingo Catalán.

En definitiva, què més podem demanar. L’any vinent la sisena participació, i pel 2018, pujaré al podi.

Ens veiem a la propera!!!!!
 
L'equip LOS MARTES d'avui
Xavi Crespo
El Míster (Los Martes)

dimecres, 18 de setembre del 2013

L’aperitiu de la Muntanya (Pujada a Sant Ramon – 01.09.13)

Comencem una nova temporada i què millor que fer-ho amb una cursa gratuïta, curta i de muntanya.

Feia temps que tenia ganes de fer aquesta cursa, però sempre arribava tard a les inscripcions.

Aquest any vaig estar atent i ens vam poder apuntar amb temps. Un cop fet aquest pas, només quedava esperar a que arribés el dia 01 de setembre.

Com el dissabte abans de la cursa baixava a Viladecans, vaig passar a buscar els pitralls amb l’Esther i l’Ona. D’aquesta manera, diumenge no caldria matinar. També va servir per veure que no hi havia massa lloc per aparcar i el millor seria que algú ens apropés en cotxe i ens anés a buscar quan acabéssim. Encara que després vaig pensar que un cop a dalt podríem baixar pel camí que porta a Viladecans i faríem una cursa + un entrenament, allargant així la distància de la cursa (només eren 5,5 km).

Vaig enviar un whatsapp al Jordi, únic acompanyat de l’equip Los Martes en aquesta cursa, (Fede estava a Linares, Sandra estava perduda per algun lloc d’Europa i Xavi Moreno va dir que aniria caminant, però finalment no va poder anar) perquè vingués el diumenge cap a casa dels meus sogres i explicar-li el recorregut a fer.

A les 8:30h, el Jordi va arribar a Viladecans. Puja a deixar la bossa, a prendre un cafè i anar al lavabo (no es pot queixar, guarda-roba, avituallament i lavabo per ell sol).  En aquell moment, comprovem que porta un banyador del seu sogre, perquè s’havia deixat el pantaló de córrer a Olesa i havia dormit a Badalona (es considera el segon pitjor vestit de córrer després dels leggins del Fede a Behobia).

A les 9h, el meu sogre ens deixa en el camí que dóna accés a la pista d’atletisme on comenta la cursa.

Activem els postres Garmins i comencem a escalfar a ritme lent donant voltes a la pista d’atletisme.
 
Escalfant motors
Quan queden uns 10 minuts per començar, per megafonia ens dicen que tenen una mala notícia. Primer penso que no poden suspendre la cursa, fa bon dia, no plou n’hi ha plogut els dies anteriors, però ràpidament ens dicen que sortirem amb 10 minuts de retard, Ufff!!!!!!
Sortida

Tornem a escalfar, estirem i ens anem cap a la línia de sortida. Amb pocs segons, iniciem la cursa i ens encaminen cap al nostre repte d’avui, arribar a Sant Ramon.

Els primers metres són complicats, hi som quasi 400 corredors i hem sortit força enrere, així que hem d’anar avançant gent com podem. Tampoc volem gastar masses energies que després faran falta.


Primera pujadeta
Només surtir de la pista d’atletisme, baixem. Però es tracta d’un petit descans perquè seguidament ve una pujada per un corriol on anem tots a fila de 2. És molt difícil passar a la gent i fins que no arribo a la part de dalt no em trobo una mica alliberat del tap inicial. Tot el recorregut fins a la pujada és molt trencames, que si ara un pujada, que si ara una baixada, anem fent però no vull que les cames ho acabin pagant en la pujada gran, així que vaig controlant que el ritme sigui bastant assequible.

Poc abans del començament del camí de Sant Ramon (pujada) trobem un cartell que ens indica que falten 3km per arribar a dalt. Ha estat força bo conèixer la distància que ens faltava per poder saber si les forces estaven bé i que el cap pogués treure les últimes forces.

Arribem a les primeres rampes i ja ens trobem als caminants que circulen molt ordenats pel costat dret de la pujada. He trobat a faltar animació per part dels caminants. Només escoltava els comentaris de: “Quin ritme porten”, “Jo no podria fer-ho”, …

A l’alçada de la Font de Golbes trobem l’avituallament líquid. Agafo una ampolla d’aigua (que s’agraeix, donat que fa força caloreta) i anem xino-xano cap a dalt. Aquest primer tram té una lleugera pendent que encara les cames suporten.

El camí cada cop té més pendent, o això li sembla a les meves cames. En cada gir saps que queda menys, però no arriba mai el cartell de 2km cap a l’arribada. Aquí la selecció natural ja està feta i els corredors que porto al voltant anem tos més o menys a ritme similar.

Quan falten 1,5km i després d’un d’aquests girs de 180º haig de caminar 4 passes, les cames estan força cansades. Ràpidament, torno a córrer (a  ritme més lent), però passat el cartell d’últim kilòmetre arriba la pendent més forta (23%) i torno a fer 4 passes. No vull parar, sé que es perd més temps caminant que corrent a ritme fluix,  i el més ràpid posible li dic al meu cap i a les meves cames que hem de tornar a córrer i acabar la cursa dignament.

A falta de 200 metres es fa la separació entre corredors i caminants. Això fa que els corredors no anem pel camí i hem de fer una última (i no prevista) pujada que ens deixa morts.

Només creuar l’arribada veig al meu germà (Jordi). Recuperem (jo, ell ja es troba recuperat) les forces i anem a buscar una mica de beguda, síndria i poma.

Al final, Jordi ha fet 28:50 (63º) i jo 30:46 (111º) d’un total de 353 corredors arribats a dalt.

Objectiu aconseguit
Feta la cursa, l’ensenyo al Jordi les vistes des d’aquí dalt i marxem pel camí de Viladecans cap a casa dels meus sogres. És baixada i ens serveix per relaxar una mica les cames. Això ha fet que hem realitzat 4 kilòmetres més.

Ara a surtir uns quants dies més i el pròxim 15 de setembre ens veiem al Cross de l’Ametlla de Merola (Fede, Jordi, Marc i Jo).