dissabte, 17 de juny de 2017

Cursa Sant Joan Despí

Tothom parlar “pestes” del twitter, però a vegades et dóna (sobretot als que no són molt socials en persona, jaja) l’oportunitat de conèixer a gent nova, a gent molt sana.

Així que un dia rebo un missatge privat del @Hoommeerr73 que em diu que si vull córrer la Cursa de Sant Joan Despí, em pot donar un codi per apuntar-me de forma gratuïta.

Tinc un cap de setmana bastant ocupat (motos a Montmeló, dinar a casa dels sogres, …), per tant, li dic que em deixi uns dies, i li diré alguna cosa.

Al final, penso que no puc deixar passar l’experiència, seria la meva primera cursa nocturna. Per tant, li dic que sí que aniré.

El dissabte a les 18:45h m’acomiado de la meva dona i filla, i em vaig cap a Sant Joan Despí. La zona on comença la cursa me la conec. Treballo a prop d’allà.

Costa un mica aparcar, però finalment trobo un lloc. Està una mica lluny de la sortida, però que són 5’ caminant, jaja!

Arribo al Pavelló. Recullo el pitrall, la samarreta i la bossa d’obsequis.

Quan estic fora, acabant de preparar-me, en trobo al @Hoommeerr73. Xerrem poca estona, ell s’ha de preparar per fer de llebre de 60’.


Deixo la bossa al guarda-robes, i em vaig a mirar les curses infantils.

Hi ha força canalla, sobretot a la segona cursa.

Després de les curses infantils, encara tenim una mitja hora perquè comenci les curses de 5 i 10 kilòmetres.

Aquest temps d’espera, em deixa parlar més tranquil·lament amb el @Hoommerr73. Podem parlar del que hem fet, i del que farem.

Quan falten uns 15’ per començar, marxem a escalfar.

Una mica d’estiraments, i cap a la línia de sortida.

Em poso una mica més enrera de la llebre de 45’. No tinc molt clar si estic per fer aquest temps, fa uns mesos que ja no corro ràpid (per mi això es ràpid), però ho intentarem. També cal veure com m’adapto al calor que està fent aquesta setmana.
Tret de sortida, i allà que anem.

Sortim ràpids, o això em sembla, i així ho comprovo quan en un moment veig que el rellotge marca un ritme per sota de 4’/km. Com sempre el primer kilòmetre és el més difícil per fer de llebre. Així que decideixo deixar que s’escapi una mica, i després ja l’agafaré.

Primer kilòmetre en 4’11”.

Decideixo afluixar sinó patirem. No ara, però si a la segona volta.

Sense voler em vaig acostant a la llebre. Suposo que s’ha donat compte i ha afluixat.

El segon kilòmetre ja el fem en 4’35”. També hi ha una lleugera pujada.

Passem pel costat de la ciutat esportiva del FC Barcelona, un gir de 180º i cap al poble. El recorregut es fica per un camí estret, però de baixada i amb ombra.

El kilòmetre 3 passa poc abans d’arribar a l’Ajuntament. Aquesta zona ja me la conec.

Vaig fent la goma amb la llebre. Un company de la llebre que li anava dient que anava bé, ha petat. Tornem a anar una mica ràpid, però dintre del que és normal (4’22”).

El kilòmetre 4 és una anada i tornada per la zona de la rambla. No hi ha molta gent animant, cosa que ens hauria donat més forces, però continuem lluitant (4’24”)

De tornada em vaig quedant amb les referències per quan fem la segona volta, per si arribo amb forces.

Gir per la zona del parc, i passem per un passadís estret que hi ha al costat de l’arribada. El pas pel kilòmetre 5 em torna a dir que anem ràpids (4’21”). Hauríem d’haver passat per la catifa amb 22’30” (segons amunt, segons avall) i hem passat en 21’55”. El primer que penso és a administrar-ho bé, per si la segona volta es fa llarga.

Sobre el kilòmetre 5,5, la llebre agafa al Xavier Bonastre. Jo vaig uns 15 o 20 metres per darrere. El Xavier li comenta que va ràpida. Ell li diu que no, però el Xavier li comenta que ell ha sortit ràpid i ara el té al costat. Això fa, que la llebre afluixi, i m’uneixo a ells.

Tot i això, el kilòmetre 6 ens surt a 4’25”.

Sobre el kilòmetre 6, sense voler, deixem la llebre darrera. Jo crec que ha afluixat, veient que anava sola i que a lo millor si que havia anat una mica ràpida.


El Xavier i jo ens anem junts cap endavant.

Tot i ser el tram amb pujada, fem el kilòmetre 6 en 4’33” (2” més ràpid que a la primera volta).

A partir d’aquí i fins al kilòmetre 9, anem una estona un davant, una estona l’altra. Amb passos més o menys controlats (4’26” i 4’30”).

Però arriba el kilòmetre 9, i el Xavier es posa davant amb un ritme fort (s’assembla al meu amic Fede, que li entren les presses sempre al final, jaja!). Primer penso a deixar-lo anar, però després penso que em trobo bé, i perquè no enganxar-me a ell. Si ho faig, seré sub 45’ segur.

El ritme és fort, però en trobo amb ganes. La calor ja ha afluixat, són les 9 passades, i ja no és tan forta.

Quan falta una corba i la recta de meta, li comento si vol esprintar. Em diu que no, i com diu el meu amic JRDi69 de corredors.cat, li aplico el “hachasso”. Avanço a 2 corredors més, i puc parar el crono amb un temps de 44’02”.


Estic content, feia molt de temps que no corria tan ràpid i amb bones sensacions (més tard vaig comprovar que és la meva quarta millor marca en 10 kilòmetres).

Xerro una mica amb el Xavier, agafo la beguda i una mica de síndria (hi havia més coses per menjar, però haig de tornar per sopar a casa dels meus sogres). Vaig a buscar la bossa, i estiro una mica.

Just a l’acabar d’estirar, veig passar a la llebre de 60’ (el Hoommerr73). No l’agafo, però penso que si d’anada cap al cotxe, vaig pel camí de sota l’agafaré pel kilòmetre 9 i pico.

Així ho faig, i mentre no arriba, vaig animant als corredors i corredores que ja estan acabant la seva cursa.

Finalment el veig. Em pregunta com m’ha anat. Li dic que molt bé. Piquem de mans i ens acomiadem. Seguirem xerrant pel twitter.

Ha estat una bona tarda. Agrair al Hoommerr73 la seva invitació.


Carrera Sant Joan Despí

Todos hablan pestes del twitter, pero a veces te da (sobretodo para los que no somos muy sociales en persona, jaja) la oportunidad de conocer a gente nueva, a gente sana.

Así que un día recibo un mensaje privado de @Hoommeerr73 que me dice que si quiero correr la Carrera de Sant Joan Despí, me puede dar un código para apuntarme de forma gratuita.

Tengo un fin de semana bastante ocupado (motos en Montmeló, comer en casa de los suegros, ...), por ello, le digo que me de unos días para decidirme.

Al final, pienso que no puedo dejar pasar la experiencia, será mi primera carrera nocturna. Por tanto, le digo que si que iré.

El sábado a las 18:45h me despido de mi mujer y de mi hija, y me voy hacia Sant Joan Despí. La zona donde comienza la carrera me la conozco. Trabajo cerca de allí.

Me cuesta un poco aparcar, pero finalmente encuentro un lugar. Esta un poco lejos de la salida, pero que son 5’ caminando, ¡jaja!

Llego al Pabellón. Recojo el dorsal, la camiseta y la bolsa de obsequios.

Cuando estoy fuera, acabándome de preparar, me encuentro con @Hoommeerr73. Hablamos un poc, él se tiene que ir a preparar para hacer de liebre de 60’.


Dejo la bolsa en el guardarropía, y me voy a ver las carreras infantiles.

Hay bastantes peques, sobretodo en la segunda carrera.

Después de las carreras infantiles, todavía tenemos una media hora para que comience las carreras de 5 y 10 kilómetros.

Este tiempo de espera, me deja hablar más tranquilamente con @Hoommerr73. Podemos hablar de lo que hemos hecho, y de lo que haremos.

Cuando faltan unos 15’ para empezar, marchamos a calentar.

Unos pocos estiramientos, y hacia la línea de salida.

Me pongo un poco detrás de la liebre de 45’. No tengo muy claro si estoy para hacer este tiempo, hace unos meses que ya no corro rápido (para mi esto es rápido), pero lo intentaremos. También tendremos que tener en cuenta el calor que esta haciendo esta semana.

Cuenta atrás y allá que vamos.

Salimos rápidos, o eso me parece, y así lo compruebo cuando en un momento veo que el reloj marca un ritmo por debajo de 4’/km. Como siempre el primer kilómetro es el más difícil cuando se hace de liebre. Así que decido dejar que se escape un poco, y después ya la cogeré.

Primer kilómetro en 4’11”.

Decido aflojar sino sufriremos. No ahora, pero si en la segunda vuelta.

Sin querer me voy acercando a la liebre. Supongo que se ha dado cuenta y ha aflojado.

El segundo kilómetro ya lo hacemos en 4’35”. También hay una ligera subida.

Pasamos por el lado de la ciudad deportiva del FC Barcelona, un giro de 180º y para el pueblo. El recorrido se mete por un camino estrecho, pero de bajada y con sombra.

El kilómetro 3 pasa poco antes de llegar al Ayuntamiento. Esta zona ya me la conozco.

Voy haciendo la goma con la liebre. Un compañero de la liebre que li iba diciendo que íbamos bien, ha petado. Volvemos a ir un poco rápido, pero dentro de lo que es normal (4’22”).

El kilómetro 4 es una ida y vuelta por la zona de la rambla. No hay mucha gente animando, cosa que nos hubiera dado más fuerzas, pero continuamos luchando (4’24”).

De vuelta me voy quedando con las referencias para cuando hagamos la segunda vuelta, por si llego con fuerzas.

Giro por la zona del parque, y pasamos por un pasillo estrecho que hay al lado de la llegada. El paso por el kilómetro 5 vuelve a ser de los rápidos (4’21”). Deberíamos haber pasado por la alfombra en 22’30” (segundos arriba, segundos abajo) y hemos pasado en 21’55”. Lo primero que pienso es en administrarlo bien, por si la segunda vuelta se me hace larga.

Sobre el kilómetro 5,5, la liebre coge a Xavier Bonastre (presentador de deportes de TV3, y un asiduo a las carreras). Yo voy unos 15 o 20 metros por detrás. Xavier le comenta que va rápida. Él le dice que no, pero Xavier le comenta que él ha salido rápido y ahora lo tiene al lado. Esto hace, que la liebre afloje, y yo me uno a ellos.

Con todo esto, el kilómetro 6 nos sale a 4’25”.

Sobre el kilómetro 6, sin querer, dejamos a la liebre detrás. Yo creo que ha aflojado, viendo que iba sola y que a lo mejor si que había ido una poco rápida.


Xavier y yo nos vamos juntos hacia delante.

Aún siendo un tramo de subida, hemos hecho el kilómetro 6 en 4’33” (2” más rápido que en la primera vuelta).

A partir de aquí y hasta el kilómetro 9, vamos un rato uno delante, un rato el otro. Con pasos más o menos controlados (4’26” y 4’30”).

Pero llega el kilómetro 9, y Xavier se pone delante con un ritmo fuerte (se parece a mi amigo Fede, que li entran las prisas siempre al final, ¡jaja!). Primero pienso en dejarlo ir, pero después pienso que me encuentro bien, y porque no engancharme a él. Si lo hago, seré sub 45’ seguro.

El ritme es fuerte, pero me encuentro con ganas. El calor ya ha aflojado, son las 9 pasadas, y ya no es tan fuerte.

Cuando falta una curva y la recta de meta, le comento si quiere esprintar. Me dice que no, y como dice mi amigo JRDi69 de corredors.cat, le aplico el “hachazo”. Adelanto a 2 corredores más, y puedo parar el crono con un tiempo de 44’02”.


Estoy contento, hacia mucho tiempo que no corría tan rápido y con buenas sensaciones (más tarde comprobé que es mi cuarta mejor marca en 10 kilómetros).

Hablo un poco con Xavier, cojo la bebida y un trozo de sandia (había más cosas para comer, pero he de ir a cenar a casa de mis suegros). Voy a buscar la bolsa, y estiro un poco.

Justo al acabar de estirar, veo pasar a la liebre de 60’ (Hoommerr73). No la cojo, pero pienso que si de ida hacia el coche, voy por el camino de abajo la cogeré por el kilómetro 9 y pico.

Así lo hago, y mientras no llega, voy animando a los corredores y corredoras que ya están acabando su carrera.

Finalmente lo veo. Me pregunta como ha ido. Le digo que muy bien. Chocamos las manos y nos despedimos. Seguiremos hablando por el twitter.

Ha estado una buena tarde. Agradecer a Hoommerr73 su invitación.



divendres, 26 de maig de 2017

Cursa Can Mercader 2017

Tot es remunta a fa un any. En aquesta mateixa cursa feia la meva millor marca en un 10000, i la Susana (companya de la feina), el David (el seu marit) i l’Àlex (el seu fill) van baixar a veure’ns (a l’Ona  i a mi, encara que sobretot a l’Ona, jaja!).

Llavors vaig quedar amb el David que l’any vinent (o sigui, avui) la faríem junts, i seria el seu debut en aquest món de les curses.

I van passar els 365 dies, i va arribar el dia de fer realitat aquella proposta.

Com és el seu debut, començarem per la cursa dels 5 kilòmetres (el correcte) i ja li anirem agafant les ganes (o no) i anirem augmentant els kilòmetres (o no).

Li pregunto al David quin ritme vol portar, i em comenta que sobre re 5’30” o 6’ per kilòmetre.

Li comento que si vol podem sortir darrere la llebre de 55’, i després ja veurem que fem.

Així quedem, i aconseguim que el Wolves (el Josep) de corredors i veí d’Olesa, s’uneixi a nosaltres. Després dels seus 27’46” en la Cursa de la SEAT, vol apropar-se als 27’.

A les 8h ja estem aparcats. L’Esther, l’Ona i jo anem cap a l’entrada del Corte Inglés, on hem quedat amb el David. Ben aviat arriba.

Anem al seu cotxe a recollir el pitralls i la bossa d’obsequis de l’Ona. (jo vaig fer la inscripció sense samarreta, ni obsequis. Els que portem diversos anys corren, ja no sabem on ficar tanta samarreta). El David els va recollir el divendres, ja que, aquesta setmana he estat una mica liat per un petit problema de salut del meu pare.

Com queda molt temps ens anem a fer un cafè.

Després de parlar una estona, ens dirigim cap a la línia de sortida.

He d’entregar una cosa al David de blogmaldito, però no el veig.

L’Ona i l’Esther ja estan al parc que hi ha davant de la sortida.

Al final, torno a trobar-me amb l’Esther i l’Ona per retornar-los l’obsequi que Julián Iglesias em va donar pel David (blogmaldito).

A les 9h ja estem en la sortida, i per fi, trobem al Josep.

Després d’uns minuts, ens diuen que per uns problemes la sortida serà uns 15’ més tard.

El David i jo decidim escalfar una mica. El Josep ens diu que estirarà una mica, i quedem que ens retrobarem en el lloc on estàvem abans.

Ja sentim al speaker avisar que ben aviat es donarà la sortida, i ens anem cap allà.

Ara sí, amb una mica de retard, sortim.

Com tots els inicis de cursa hi ha molta gent i és difícil agafar un ritme, però anem un mica per darrere de la llebre de 55’.

Podem saludar a l’Ona i l’Esther que han vingut a veure la sortida.

Poc a poc anem agafant el ritme correcte, i ens posem al costat de la llebre.

Abans del primer kilòmetre el David m’avisa que fent fotos està l’altre David. No el he vist, però li dic que ara torno i em vaig enrere per saludar-lo.

Em fa una foto i li comento que ens veiem després.


Un petit sprint i ja torno a estar amb el David i el Josep.

El recorregut té vàries zones d’ombra, i això s’agraeix, perquè ja comença a fer calor.

Vaig preguntant com van. Els dos em comenten que bé. Anem comentant el recorregut, o dubtes que el David té sobre aquest “mundillo”.     

Un cop passat el camp de l’Espanyol, el David em comenta on té l’hort. El veiem, i ja girem per agafar el camí de tornada.

Seguim darrere de la llebre, i anem molt còmodes, o això em sembla.

Pel kilòmetre 3, li comento al David un detall. Tenim un carrer d’uns 6 metres d’ample i tots anem pels 2 metres d’ombra, jaja!

A prop del kilòmetre 4, els hi explico que ja només ens queda un gir per un polígon i la recta a meta.


Sense voler, comencem a apretar, i deixem darrere a la llebre. El Josep també es queda. Intento animar-lo perquè s’uneixi a nosaltres, però no pot (o no vol, jaja!!).

Per aquí, ja anem a 5’/km i la respiració del David és més ràpida. Li comento que ara no parli, i que segueixi així que ho està fent molt bé.

Queden 400 metres i ja veiem l’arribada.

A prop de l’entrada tornem a veure a l’Ona i l’Esther amb la seva manopla blava.

Agafo a l’Ona i entrem pel costat dret de l’arribada.

Al final 26’35”. Molt bé!

Al cap de poc arriba el Josep que fa 27’. Genial!

Objectius aconseguits, i no hi ha res millor.

Recollim les begudes i el menjar, a la dutxa i a esperar la cursa dels petits.

Sobre les 11h, li toca el torn a l’Àlex i l’Ona. És la cursa dels més petits. És una volta al parc, o sigui, uns 600m.

Deixo a l’Ona en la sortida i em vaig a un punt del recorregut.

L’Àlex surt davant i l’Ona va una mica més enrera.

L’Àlex va mirant enrere per veure si ve l’Ona, i l’Ona va amb la seva tàctica (a poc a poc al principi per arribar amb forces al final).



Els dos ho fan molt be, i s’animen quan reben els ànims de les seves famílies.

Quan ja només falta un carrer per arribar, li comento a l’Ona que ara ja pot apretar, i es marca un súper sprint.

Arribada a meta. Els dos molt feliços i amb les seves respectives medalles, ¡ i el donut!


Estem una estona amb els peques al parc i xerrant, i aconsegueixo donar-li l’obsequi al David. Parlem del seu repte de la setmana vinent, Zegama. Això són paraules majors. Només espero que li vagi tot molt bé, i reculli tot el que ell fa per tots nosaltres (fotos, perfils, ...). S’ho mereix.

I amb el David ja planegem l’any vinent. S’atrevirà amb els 10 kilòmetres? Baixarà dels 26’? Per això, us haureu d’esperar 365 dies, jaja!

Cursa Can Mercader 2017

Todo se remonta a hace un año. En esta misma carrera hacia mi mejor marca en un 10000, y Susana (compañera del trabajo), David (su marido) y Alex (su hijo) bajaron a vernos (a Ona y a mi, aunque sobretodo a Ona, ¡jaja!).

Entonces quedé con David que el año que viene (o sea, hoy) la haríamos juntos, y seria su debut en este mundo de las carreras.

Y pasaron los 365 días, y llegó el día de hacer realidad esa propuesta.

Como es su debut, empezaremos por la de 5 kilómetros (lo correcto), y ya le iremos cogiendo el gusto (o no) e iremos aumentando los kilómetros (o no).

Le pregunto a David que ritmo quiere llevar, y me comenta que sobre 5’30” o 6’ por kilómetro.

Le comento que si quiere podemos salir detrás de la liebre de 55’, y luego ya veremos que hacemos.

Así quedamos, y conseguimos que Wolves (Josep) de corredors y vecino de Olesa, se una a nosotros. Después de sus 27’46” en la Cursa de la SEAT, quiere acercarse a los 27’.

A las 8h ya estamos aparcados. Esther, Ona y yo vamos hasta la entrada del Corte Inglés, donde hemos quedado con David. Al poco llega.

Vamos a su coche a recoger los dorsales y bolsa de obsequios de Ona (yo hice la inscripción sin camiseta, ni obsequios. Los que llevamos unos años corriendo, ya no sabemos que hacer con tanta camiseta). David los recogió el viernes, ya que, esta semana he estado muy liado con pequeño problema de salud de mi padre.

Como queda mucho tiempo nos vamos a hacer un café.

Después de charlar un rato, nos dirigimos hacia la línea de salida.

Tengo que entregar una cosa a David de blogmaldito, pero no lo veo.

Ona y Esther ya están en el parque que hay delante de la salida.

Al final, vuelvo a encontrarme con Esther y Ona para devolverles el obsequio que Julián Iglesias me dio para David (blogmaldito).

A las 9h ya estamos en la salida, y por fin, encontramos a Josep.

Después de unos minutos, nos dicen que por unos problemas la salida será unos 15’ más tarde.

David y yo decidimos calentar un poco. Josep nos dice que estirará un poco, y quedamos que nos encontraremos en el sitio que estamos antes.

Ya oímos al speaker avisar que en breve se dará la salida, y nos vamos para allá.

Ahora si, con un poco de retraso, salimos.

Como todos los inicios de carrera hay mucha gente y es difícil coger un ritmo, pero vamos un poco por detrás de la liebre de 55’.

Podemos saludar a Ona y Esther que han venido a ver la salida.

Poco a poco vamos cogiendo el ritmo correcto, y nos ponemos al lado de la liebre.

Antes del primer kilómetro David me avisa que haciendo fotos está el otro David. No lo he visto, pero le digo que vuelvo para atrás a saludarlo.

Me hace una foto y le comento que luego nos vemos.


Un pequeño sprint y ya vuelvo a estar con David y Josep.

El recorrido tiene bastantes zonas de sombra, y eso se agradece, porque ya empieza a hacer calor.

Voy preguntándoles como van. Los dos me comentan que bien. Vamos comentando el recorrido, o dudas que David tiene sobre este mundillo.  

Una vez pasado el campo del Espanyol, David me comenta donde tiene el huerto. Lo vemos, y ya giramos para coger el camino de vuelta.

Seguimos detrás de la liebre, y vamos muy cómodos, o eso me parece.

Por el kilómetro 3, le comento a David un detalle. Tenemos una calle de unos 6 metros de ancho y todos vamos por los 2 metros de sombra, ¡jaja!

Cerca del kilómetro 4, les explico que ya solo nos queda un giro por un polígono y la recta a meta.


Sin querer, empezamos a apretar, y dejamos detrás a la liebre. Josep también se queda. Intento animarlo para que se venga con nosotros, pero no puede (o no quiere, ¡jaja!!).

Por aquí, ya vamos a 5’/km y la respiración de David es más rápida. Le comento que ahora no hable, y que siga así que lo está haciendo muy bien.

Quedan 400 metros y ya vemos la llegada.

Cerca de la entrada volvemos a ver a Ona y Esther con su manopla azul.

Cojo a Ona y entramos por el lado derecho de la meta.

Al final 26’35”. ¡Muy bien!

Al poco llega Josep que hace 27’. ¡Genial!

Objetivos conseguidos, y no hay nada mejor.

Recogemos los víveres, a la ducha y a esperar la carrera de los peques.

Sobre las 11h, le toca el turno a Alex y Ona. Es la carrera de los más pequeños. Es una vuelta al parque, o sea, unos 600m.

Dejo a Ona en la salida y me voy a un punto del recorrido.

Alex sale delante y Ona un poco más atrasada.



Alex va mirando para ver si ve a Ona, y Ona va con su táctica (despacito al principio para llegar con fuerzas al final).

Los dos lo hacen muy bien, y se animan cuando reciben los ánimos de sus familias.

Cuando ya solo falta una calle para llegar, le comento a Ona que ahora ya puede apretar, y se marca un súper sprint.

Llegada a meta. Los dos felices y con sus respectivas medallas, y el donut!


Mientras estamos un rato con los peques en el parque y charlando, consigo entregarle el obsequio a David. Hablamos de su reto de la semana que viene, Zegama. Eso son palabras mayores. Solo espero que le vaya genial, y recoja todo lo que hace él por todos nosotros (fotos, perfiles, …). Se lo merece.


Y con David ya planeamos el año que viene. ¿Se atreverá con los 10 kilómetros? ¿Bajará de los 26’? Para eso, os deberéis esperar 365 días, ¡jaja!

dimecres, 10 de maig de 2017

Tuga Trail Half

No sóc d’aquelles persones que sempre fan les mateixes curses. M’agrada anant provant noves experiències, i quan em va arribar un email de l’Illan de Tuga Wear (empresa que ha fet la samarreta de Los Martes), no vaig poder deixar la tentació de provar-la.

Com no sabia el que hem trobaria, vaig mirar la web de la cursa. Era una cursa de muntanya, i com últimament tothom fot uns desnivells molts forts, i ara no tenia ganes de patir, vaig decidir-me per la cursa de 10 kilòmetres que estrenaven aquest any. Per passar-m’ho millor vaig “enganyar” al meu amic Fede.

La cursa es feia un dilluns (festiu – dia del treballador), però era una bona manera de començar la setmana.

A les 7:45h passo a buscar al Fede.

En poc més de 20 minuts ja estem a Castellolí. Un senyor de l’organització ens indica on deixar al cotxe. El deixem a uns 200 metres de l’inici de la cursa. Per tant, deixem les coses al cotxe i ens anem a buscar els pitralls, obsequis, i donar una volta pel poble.



Aquí ja veiem que alguna cosa és diferent. El pitrall no és el típic de paper, sino que és de tela. M’agrada’t el detall.

A les 8:45h, ens posem la roba de feina, i ens anem a veure la sortida de la cursa llarga (18 kilòmetres), que surten un quart d’hora abans que nosaltres.

Un cop vista la sortida dels altres corredors, ens dediquem a escalfar uns 10’. El Fede ho necessita perquè no li pugin les pulsacions, i jo per relaxar les cames (que venen de dos entrenaments (dissabte i diumenge)).

Abans de la sortida, un dels organitzadors, ens explica el recorregut, i les seves dificultat. A les 9:15h, sortim.


No som molts corredors. Hi ha havia més corredors en la cursa llarga.

Creuem el carrer principal del poble, i ja agafem un camí de terra.

Avui l’idea és conèixer la cursa, per tant, no tenim ni ritme, ni temps planificat. Ho farem segons les nostres sensacions.

Les primeres rampes són suaus, però ja ens deixen avançar a alguns corredors.

Sense voler, fico un ritme una mica alt, i quan fa poc que hem passat pel kilòmetre 1, el Fede es para. Són només dos segons, i ràpidament, torna a correr. Em diu que si vull marxi, però li dic que no, que avui farem la cursa junts. Així, que em diu que ell portarà el ritme. Doncs a seguir-lo.

El recorregut ja ha fet la selecció, i fa estona que portem a tres corredors davant. Són un noi jove, un nen (d’uns 8 – 10 anys) i el seu pare.

El primer tram de la cursa és bastant toboganero. Tens petites pujades, que després venen recompensades per baixades. Es pot córrer sense problemes.

A mitja cursa, ens trobem el primer corriol de pujada. No és molt complicat, però els corredors que portem davant, caminen, i nosaltres també.


Mica en mica, avancem corredors. Quan el recorregut no pica cap a dalt, i el Fede, veu oportunitat d’avançar, no s’ho pensa. I així, en un moment que trec el mòbil per fer-li una foto, fa un sprint, i ni foto, i el mòbil al terra. Ho recullo, i a córrer per poder agafar-lo.

El recorregut és molt corrible. A més a més els kilòmetres van passant, i sabem que quan arribem al kilòmetre 6, s’haurà acabat la pujada.

Quan més kilòmetres portem, més corredors anem agafant, per tant, moralment estem molt forts.

El camí ens fa passar per un pas entre pals, que es posen perquè el bestiar no pugui passar d’un tram a un altre. Sort que som tots molt atlètics, perquè els passos son una mica estrets, jaja!

Abans d’arribar a l’avituallament i en el punt més alt de la cursa (kilòmetre 6), podem comprovar com es veuen nevats els cims d’unes muntanyes que es veuen a l’horitzó. Li comento al Fede.

Parem a l’avituallament, per beure aigua i una mica d’isotònic. També hi ha fruita, fruits secs, ..., però amb això tenim prou.

A partir d’ara toca baixada.

El primer tros és un pista, amb algunes pedres, però que es pot baixar força ràpid.

Però això dura poc, i comença un kilòmetre de baixada tècnica. És del kilòmetre 7 al 8.

Al principi no sembla molt difícil, però a la meitat la dificultat augmenta, i fins i tot, en un dels salts, estic a punt d’anar-me al terra. Per sort això no passa.

Quan ja estem a punt d’arribar al final d’aquesta baixada, ens trobem l’únic tap que ens hem trobat en tot el recorregut. És una baixada petita, però amb molta pendent, que obliga a parar-te, posar el cul al terra, i agafar-te de les rames d’un arbre que hi ha. Com diu el Fede, és el punt de control de pes, jaja!

No sé el temps que perdem, però un cop passat, agafem un ritme ràpid de baixada.

Aquí el recorregut és més bonic, o em deixa aixecar la vista del terra. Podem veure prats d’espigues verdes, saltejats per punts vermells de les roselles. Quina imatge més bonica.

No se si perquè ens queda poc, perquè fa baixada, o perquè ens trobem bé, fiquem un ritme alt, i no parem d’avançar a molts corredors.

Quan arribem al final del camí, uns voluntaris, vam indicant el camí. Els que fan la llarga pugen cap a dalt, i nosaltres (els de la curta) ja ens anem cap al poble.

L’entrada al poble és pel mateix carrer per on hem sortit.

Veiem que no agafarem al corredor que portem davant, i que tampoc portem ningú al darrera, per tant, preparem la nostre entrada. L’entrada és bonica. Amb unes banderoles de la Tuga, que fan un camí estret, i una catifa.

El Fede i jo ens agafem de les mans, i entrem a meta.

Hem fet poc més d’1 hora.

Si el recorregut ens ha semblat maco, ens quedem bocabadats, quan veiem l’avituallament en meta. Hi ha meló, síndria, plàtan, taronja, iogurts del Pastoret, xuxes, galetes de xocolata, codony, fruits secs, .... Crec que si haguéssim tastat tot, hauríem pesat més que al començar la cursa.

Recuperats, anem al cotxe a agafar les bosses, i cap a les dutxes.

Ens dutxem en un petit pavelló que hi ha darrera del carrer principal. Tot molt bé.

Tornant cap a la meta, ens trobem al David (de blogmaldito). Xerrem una estona de la cursa. Tots tres hem debutat avui, i estem encantats. També parlem del repte del David a la Zegama. Ja ens explicarà la seva aventura.

Per si l’avituallament d’abans havia estat brutal, encara ens quedem més sorpresos al agafar l’entrepà de botifarra, les croquetes i la cervessa. Mare meva, Ens hem posat com el Quico.

En aquest moment, es quan comprovem el nostre temps final. En una pantalla que ha col·locat l’empresa del xip (chiprunning)), veiem hem fet 1:00:23. Hem fet el mateix temps, la mateixa posició (32º) i la mateixa posició de categoria (4ª). Això si que és fer una cursa junts, jaja!! Al veure que som quarts, mirem si tindrem premi, però veiem que no.


Un cop esmorzats, parlem una estona amb l’Illan, i cap a casa. Contents. Hem fet una nova cursa, i que repetirem segur l’any vinent. Ens ha agradat molt, una cursa maca, ben organitzada, amb molt de mimo pels corredors, i molt menjar.