dissabte, 11 de novembre de 2017

Marató BCN Solidària / Maratón BCN Solidaria



Donacions


////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Donaciones
www.migranodearena.org/es/reto/17411/los-martes-farem-la-zurich-marato-de-bcn-per-lela/

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Donations
www.migranodearena.org/es/reto/17411/los-martes-farem-la-zurich-marato-de-bcn-per-lela

Cursa de la Dona de Corbera de Llobregat 2017, corro en casa!

Domingo 22 de octubre, es el día de la cursa de la Dona en Corbera, cursa de montaña de 7,5 kms, recorrido muy chulo, eso si, cursa explosiva de pocos kilómetros, toca ir con las pulsaciones a tope!

Esta carrera me hace especial ilusión, es en mi pueblo, corro con buenas amigas del SAC (Societat Atlética Corbera), me conozco muy bien el recorrido, he podido entrenar bien, voy a tener muchos animadores...todos los ingredientes para un buen día!

Durante la semana de la carrera descanso, quiero llegar con las piernas bien, el entreno ya está hecho. Además me preocupo de comer bien, hidratarme mucho y dormir bien.

Llega el día de la carrera, el horario me encanta, salida a las 11 y al lado de casa, no tendré que madrugar. Me levanto con tiempo, desayuno bien, voy tranquilamente a buscar el dorsal, allí me encuentro a algunos amigos, y a los de la organización que son del SAC que están acabando de prepararlo todo.

Veo a Laia, corrimos juntas la maratón de la Cerdanya, ella esta vez no puede correr, está lesionada, eso si está en la organización de la carrera, así que la veremos en algún tramo.

Llegan Irene, Eva, Esther y Sara, entrenamos a menudo juntas, hemos hecho un buen equipo. La idea es que cada una haga su carrera, quizás con Eva vamos a ritmo muy parecido, Irene irá más rápido y Esther este año no ha podido entrenar tanto, seguramente irá algo más tranquila, ya que ha sido madre. Sara no lo sé, no corremos tan a menudo juntas.

Calentamos juntas, al ser una carrera corta y rápida es importante hacer un buen calentamiento. El objetivo que nos hemos marcado es bajar cada una su mejor tiempo, es un buen reto ya que ya tenemos buenos tiempos.

Nos ponemos en primera fila de la salida, a priori tenemos que estar llegando entre las primeras corredoras. Este año hay fiesta de los colores "holi" en la salida, es divertido, pero intentamos no mancharnos mucho, correr con pintura puede ser incómodo. Como cada año hay mucho ambiente en la salida, con animación para calentar, batukada, speaker, este año además récord de participantes, se han agotado las inscripciones, 300 corredoras!

Estamos ya preparadas para salir, últimos segundos de concentración, por fin dan la salida! Yo no salgo de las primeras, estaré sobre la décima, empiezan muy rápido, yo prefiero ir a mi ritmo, queda mucha carrera, lo único que no quiero es coger tapón cuando lleguemos a la montaña, pero al ritmo que he salido no lo cogere. Aún así el primer kilómetro sale rápido, 4'08"! Llegamos a la montaña y voy sexta, durante el primer trozo de pista mantengo esta posición, pero al empezar la subida me encuentro bien, voy con Eva y Sara, adelantamos a una chica y en la subida me veo mejor que Eva y Sara, me pongo delante para intentar subir un poco el ritmo. Subo rápido, me encuentro bien así que sigo tirando, luego en plano y bajada es posible que me cojan.

Al acabar la primera subida voy tercera, con un poco de ventaja, ya no las veo, no bajo el ritmo, las pulsaciones son elevadas pero me encuentro bien. Llego al punto de control que está Laia, sigo tercera, Laia me anima mucho, hace ilusión, y en seguida también están mi madre, Sergio y Jaime, como ayuda tanta animación!

Empieza la subida de la pista de Sant Pons, en este tramo continúo yendo sola, no veo ni a Eva ni a Sara, sigo a mi ritmo, todo el rato a pulsaciones altas, pero veo que aguanto bien. Llega la subida final antes de Sant Pons, este trozo se me hace muy duro, pero aprieto los dientes, y me acaba de dar fuerzas unos ánimos de varias personas que están arriba. Entre los ánimos oigo a unos niños animando que me dicen "Vinga, es la tieta del Víctor i de l África", como se nota que corro en casa!

Arriba de Sant Pons está el avituallamiento, decido no parar, no quiero perder nada de tiempo y voy bien, además ya empieza la bajada, lo mas duro está hecho, voy muy motivada, me hace ilusión ir tercera y hacer podium, no quiero bajar el ritmo.

En la bajada recupero bien y puedo mantener el ritmo. En los diferentes puntos de control me conocen y me siguen animando mucho. Acaba la bajada para empezar la pequeña subida de Can Casildo, si no pincho bajaré mi mejor marca. Aquí vuelven a estar mi madre, Sergio entre otros, así que más ánimos y oigo de lejos a Laia también animando, que dosis de energía.

En la pista de Can Casildo me cruzo con corredoras que van de bajada, están animando y a la vez me cuesta esquivarlas, en este punto ya voy con las fuerzas justas. Este tramo de subida sufro un poco, pero se que queda poco, y que me va a salir una buena carrera, así que hago el último esfuerzo. Hago la última bajada por montaña rápido, una pequeña subida sin bajar ritmo, y solo me queda una última bajada, la pista de los huertos y llego al pueblo.

Cuando llego al pueblo ya no miro ni tiempos ni pulsaciones, aprieto los dientes, se hace duro el trozo de asfalto, pero ya lo tengo, además hay mucha gente animando, y esto ayuda.

Llego a la bajada final, aquí ya me coge toda la emoción, voy a conseguir i objetivo de mejorar mi tiempo y además haciendo podium de la general.

La llegada a la meta es espectacular, hay mucha gente, y al llegar veo la cinta que tengo que atravesar por ser tercera, mi cara lo dice todo, el esfuerzo ha valido la pena. Además me sale un tiempo de 38'46", he mejorado más de 1 minuto, no está nada mal, objetivo conseguido!


En la meta está Irene, ha llegado segunda con un tiempazo 36'26", nos abrazamos emocionadas. El speaker nos hace una pequeña entrevista.

Nos quedamos con Irene en la meta para esperar al resto del equipo. Sara llega cuarta, Eva sexta y Esther octava, todas con buenos tiempos. Vaya equipazo tenemos, y eso que no ha corrido Laia, que hubiera también estado delante, es muy rapida.



A la llegada me acuerdo mucho de Fede y Xavi, de los Martes, con ellos empecé a correr, y los primeros podiums los he hecho con ellos. Sobretodo recuerdo la victoria en Palleja, donde Xavi me hacía de liebre, no nos lo podíamos creer.

Acabamos la mañana con la entrega de premios. Me hace mucha ilusión subir al podium de la general, compartirlo con Irene, además siendo veterana tiene mérito, la primera es 20 años más joven y Irene.


15 años. Y como regalo recibimos entre otras cosas una inscripción a la Cinc Cims, ya no tenemos excusa, la tendremos que correr!

Eva y Sara también suben al podium de categorías y Esther se queda en las puertas, hace cuarta de categoría, tiene mucho mérito con el poco entreno que ha podido hacer.


Buena mañana de competición con buenas amigas, y acabamos con una barbacoa para celebrarlo, que más se puede pedir!

dimecres, 25 d’octubre de 2017

Mitja de Mollerussa (Una mitja de regal)

Tot comença quan rebo un Tweet d’@esportistesCat (http://www.esportistes.cat/)  anunciant que sóc el guanyador del dorsal que sortejaven. Puc triar distància i entre 5km i Mitja no m’ho penso i decideixo per la segona.

Queden poc més de 3 setmanes i malgrat no porto molts km acumulats tenir un objectiu sempre et fa donar un punt més.

Per fi arriba el dia 22, el dia D, la darrera setmana no he pogut fer res del que “toca” la setmana de Cursa, però no em preocupa. Entre sopar d’empresa, partidet de pàdel i unes partides a la Bolera no he fet un km l’ultima setmana.
En un primer moment m’aixeco pensant en sortir a pel sub 1h45’; però em trobo bé i decideixo que seguiré la llebre d’1h40’.

Llevats tota la família marxem a les 07.40h cap a Mollerussa. No tinc més que paraules d’agraïment pels meus fans incondicionals (Anabel, Júlia i Arnau).

Pre-cursa:
Arribem si fa o no fa en 1 hora i aparquem al costat del Pavelló, fa fred i vent, així que abrigats els peques anem pel dorsal, ens fem unes fotos de rigor i marxem cap a fer el cafè previ de cada cursa!  


A les 09.30 m’acomiado de la família per anar a deixar la bossa al guarda-roba i escalfar. Pregunto on està la sortida  i l’arribada i veig que està just al costat del bar del camp de futbol on estàvem, així que torno a dir-li a l’Anabel i la Júlia, qué es posa contenta perquè podrà jugar mentre el Papa corre a un parc amb gronxadors, tobogans... Nota: És un punt molt positiu de la cursa pels que anem amb família. Torno al pavelló a deixar la bossa i mentre estiro una mica sona a la Radio del Pavelló “El vol de l’home ocell” de Sangtraït, ja només pot anar tot bé!

He decidit córrer amb la samarreta de Los Martes i samarreta interior i “manguitos”, sembla que farà calor però abans de la sortida fa fred i bufa el vent.

Busco la llebre de sub 1h40’ i em poso força enrere, vull sortir més tard per atrapar la llebre i així tenir uns segons guanyats.

La cursa:
Amb uns minuts de retard sortim, la sortida es força endreçada i poc a poc i sense gaires esforços vaig avançant gent a la caça de de la llebre; alhora que saludo per primer cop a la Família!.

Poc abans del km 1 atrapo la llebre i el primer km em surt en 4’22”, primer objectiu aconseguit.

Els següents km passen per dintre de Mollerussa i són els mateixos que la Cursa de 5 km, la llebre porta un ritme una mica més alt del que hauria, ens diu que després farà molt de vent i potser perdem uns segons. En aquests primers km és on més es veuen els meus amics “Els retalladors” que aprofiten qualsevol excusa per esgarrapar uns metres, creieu-me: NO CAL!

També trobem el primer grup d’animació que ens anima a ritme de timbals! #Gràcies!!

Cap el km 4,5 es separen les dues curses i tombem cap a l’esquerra mentre els de 5 km enfilen l’arribada. En aquest punt trobem el primer dels 3 avituallaments.

A punt d’arribar al km 6 tornem a passar per l’arribada i busco l’Anabel, la Júlia i l’Arnau que estan esperant-me amb un bon somriure! Aprofito per picar de mans amb la Júlia i donar-li els “manguitos” a Anabel; l’Arnau em mira i no entén res...

A partir d’aquí la cursa enfila un carrer ample amb lleugera pujada que ens va traient poc a poc de Mollerussa. A partir del km 8, ja fora del poble es va notant una mica l’aire, per sort els conreus estan alts i ens frenen el vent. La carretera de poc més de 2 km ens porta a Golmés. Aquests km els fem encara un pel més ràpid del que caldria, jo em sento còmode i cada cop estic gaudint més. Passem els 10 km en 46’52”.  Aprofitem el segon avituallament per a poder hidratar-nos una mica. Decideixo seguir amb la meva ampolla i així el proper avituallament no hauré de creuar-me ni gastar energia en el proper.

Just a la meitat de la cursa entrem a Golmés i passem un control de xip temps de 49’02” (com dirien els professionals portem una projecció d’acabar en 1h38’04”). La volta pel poble de Golmés és molt entretinguda, música d’ambient, unes poques llombardes i uns revolts que ens porten passat el km 13 fora del poble.

A partir d’aquí agafem un camí que va entre camps d’arbres fruiters, el vent és fa notar i a estones es una mica fort, per sort som una bona colla i decideixo córrer amb calma a l’escalf del grup. Sembla que no però es nota que et frenen el vent.

Al km 15 hi ha el darrer avituallament i agraeixo no haver-me de moure, puc seguir el camí sense esforç. La força del vent i els km fa que poc a poc vàgim atrapant gent que intenten mantenir-se al grup.

Jo em trobo molt fort i el cor i les cames em demanen marxar del grup, però el cap em diu que esperi i no cal que em buidi havent de defensar-me sol davant del vent. Els km 16 i 17 em poso al costat de la llebre i comentem una mica sobre curses temps i el que suposa entrenar quan ets pare! Em diu que el que he de fer és accelerar una mica, ja tinc clar que m’esperaré al km 18 per accelerar i acabar a tope.

Els km que van del 13 al 17 els clavem a 4’41” – 4’43”. Excel·lent feina de la llebre que segons el seu rellotge ens porta amb un marge còmode per baixar d’1h40’.

El km 18 ens porta ja a l’entrada de Mollerussa, així que quan queden uns 150 m començo a accelerar progressivament, faig el km en 4’38”.

Començo a passar corredors i corredores amb comoditat mentre sento que ja he trobat el ritme, passo els km 19 i 20 en 4’15”. Ja dintre de Mollerussa tornem al punt on les curses de 5km i la Mitja s’’havien separat. Ara, però ja ens toca enfilar l’arribada, vaig fort i penso que potser hauria d’haver accelerat un o dos km abans, passo el km 21 en 4’05”.

Ara ja només tinc l’obectiu de trobar la Família per creuar l’arribada amb els meus dos peques! Redueixo el ritme i veig la Júlia esperant-me amb els braços oberts, m’aturo, agafo l’Arnau en braços, i la Júlia comença a tirar de mi amb energia!


Creuem l’arribada en 1h36’36” (49’02 + 47’34”)  i amb un somriure d’orella a orella. Posició 241 de 663.

Conclusions Post-cursa:
Córrer en positiu mola molt, segurament hagués pogut baixar d’1h35’; però no se si hagués gaudit el mateix, acabar fort et dona moral i sobretot et permet gaudir de córrer i la Cursa. Definitivament Mitja Marató és una distància que m’agrada, suficientment llarga per a poder fer estratègia, però alhora prou curta per a poder regular sense patir.

De la cursa destaco:
-         Positiu:
o       L’ambient, amb animació pel recorregut.
o       El treball de les llebres.
o       Sortida i arribada al mateix punt al costat del parc. La catifa d’arribada et fa sentir un “PRO”.
o       El Paravent del regal.
o       Zona de fàcil aparcament i àgil servei d’entrega de dorsals i guarda-roba.
-         Negatiu:
o       Ja se que no té a veure amb la cursa, però l’estat del paviment és força dolent, continus sots que poden provocar lesions.

o       Els retalladors! Al principi ni havia molts!

dimecres, 20 de setembre de 2017

Cross Ametlla de Merola

Si queréis una carrera diferente, sin mucha gente y con un recorrido que tiene de todo, esta es vuestra carrera. Y por eso, año tras año volvemos.

Este año, Los Martes vamos con un gran equipo. Vamos 8 corredores y toda la compañía de animadores. También vienen Lorena y Robert.

Será el debut de una de nuestras cracks, Sandra.

Es una carrera para gozar de las vistas, y olvidarse del reloj, aunque siempre esta allí.

A las 8:30h salimos 5 coches hacia la Ametlla de Merola. 45’ de trayecto y llegamos, justos para poder aparcar dentro de la Colonia.

Cogemos las bolsas y vamos a buscar los dorsales. Los animadores ya se han quedado en el café del pueblo.

Mientras hacemos tiempo para prepararnos, todavía hace frío para sacarnos la ropa (8ºC), busco a Arcadi Alibès para que me firme su último libro “La volta al món en 80 maratons”. Lo consigo.

Faltan unos 30’ para comenzar la carrera (10:15h) y decidimos que ya es hora de prepararnos.

Fede, Sandra y yo nos vamos a calentar. El resto se han ido a hacer un café.

Comenzamos por la zona de los huertos, para enseñarle a Sandra el recorrido.

En esta zona, vamos calentando con Reyes Estévez al lado (una de las mil cosas que tiene esta carrera). Incluso hemos hecho broma con él. Finalmente él ha apretado en su calentamiento, y nosotros hemos seguido a nuestro ritmo.

Después de unos 10’ o 15’, nos vamos hacia la línea de salida.

Nos vamos con el resto de compañeros, y nos hacemos la foto. Que buena pinta hacemos.


A las 10:15h salimos.

Efrain y Jaume marchan a la suya.

La mayor parte de nosotros nos quedamos con Sandra, con el objetivo de bajar de los 50’.

Un poco detrás nuestro van Chus y Robert.

Se nota que hoy hay menos gente, porque la zona de los huertos se puede correr bastante bien.

El ritmo es rápido, y he de aflojar un poco.

Al paso por el primer kilómetro ya veo que mi GPS no va sincronizado con los kilómetros marcados. Por lo tanto, voy mirando el tiempo del reloj por cada paso.

Vamos haciendo camino, para llegar al kilómetro 2. Las sensaciones son muy buenas y hace un gran día para correr.

El suelo está en perfectas condiciones, y vamos hacia el bosque.

Fede y yo vamos delante, un poco detrás Jordi, y después Carles y Sandra.

Todo es espectacular, y la lluvia de ayer ha dejado un aroma a romero, que entra por la nariz en cada inspiración.

Y llega la primera subida. La subo muy bien, y rápidamente cojo a los corredores que llevo delante. Aquí Fede se queda un poco, y Jordi se pone a mi lado. Sandra se encuentra bien, y este terreno le va muy bien. Está más acostumbrada a la montaña y ritmos cómodos, que en recorridos planos y ritmos exigentes.

Pasamos por el avituallamiento, y hacia la segunda subida. Esta segunda subida tiene un primer tramo suave (además venimos de la bajada anterior y nos da empuje), pero la segunda es una subida corta pero con un gran desnivel. Veo corredores delante de mío clavados, pero yo subo muy bien. Tanto, que cuando llego a arriba, me tengo que frenar porque el retos se han quedado un poco atrás.

Ya tenemos hecha la primera parte dura del recorrido (la segunda será en la próxima vuelta), y nos espera la gran bajada que nos llevaran hacia el pueblo.

Vamos unos 40’ o 50’ segundos por debajo de los tiempos que deberíamos llevar por estar en el kilómetro 4. ¡Muy bien!



  
Fede y yo nos hemos puesto al lado del Xavi Bonastre, para ver si así salimos en más fotos, ¡jaja!

Entramos en el pueblo y con la animación, el ritmo también se va animando. Y más cuando entramos en la plaza. Ya me paso el año pasado, y ha vuelto a pasar este año. Ver a todos nuestros fans, animándonos, chillándonos, es espectacular. Ya lo dije el año pasado, pero para mi es como sentirme ganador de una carrera. ¡Gracias fans!

Después de las emociones y chocamos unas cuantas manitas de los pequeños fans, nos vamos hacia al paso por la primera vuelta.

La hacemos con 24’, ¡perfecto!

Fede me pide que coja agua. La cojo y se la paso. Yo hoy no la necesito.

Parece que esto le ha dado energías, porque ha aumentado el ritmo. Intento seguirlo, pero sin dejar muy detrás a Sandra y al resto.

Pasando por el kilómetro 6 veo que nos hemos ido demasiado, y hemos de aflojar. Parece que me paro, e incluso, Xavi Bonastre me pregunta que hago. Le comento que espero a una compañera, y seguimos.

En esta zona, con Jordi comentamos que Sandra sufre un poco, pero que después en la zona de las subidas, se recuperará.

Y así es. Sandra no se descuelga en las subidas, y nos acercamos a Fede.

En la segunda subida, la que os he explicando antes, cojo y paso a Fede. Me pregunta que si llegaremos juntos, ¡jaja! Pero si va por delante todo el rato, ¡jaja!

Pasada esta zona, nos agrupamos. Fede vuelve a ponerse por delante, Jordi y Carles le siguen, y yo me quedo con Sandra.

La bajada larga la hacemos a buen ritmo, y no paramos de animar a Sandra.

Y así llegamos al pueblo y sin dejar que nos pase la chica que va por detrás de ella. Llegamos al giro que nos dejará en la línea de llegada.







Carles coge a Elena y Joan, Jordi a Arnau i Júlia, y Fede, Sandra, Ona y yo entramos juntos.

Hemos hecho un tiempo espectacular 48’15”.

Efrain ha hecho 42’30” y Jaume ha hecho 43’49”. ¡Qué dos tiempazos!

Nos duchamos, este año con agua caliente. ¡Por fin! Después de 9 ediciones es la primera vez que me pasa, ¡jaja!

Y a esperar el sorteo.

¡Y bingo! Sandra se lleva unas bambas.

Pero esto no se acaba.

En la entrega de premios tenemos dos podiums. La tercera de la categoría veterana 1 femenina (Sandra) y tercera de la categoría senior femenino (Chus).


Y después Jordi y Robert suben para recoger el reconocimiento por llevar 10 ediciones consecutivas.


Y como una fiesta, no es fiesta sin una buena comida, volvemos a Cal Josetxo (Sallent) para hacer un gran comida.

Ahora a esperar 365 días, para volver a esta carrera tan especial, para subir (haré mi 10a edición consecutiva) al podium, y para ir a celebrarlo a Cal Josetxo.


I esto no ha hecho más que empezar, ¡jaja!

Cross Ametlla de Merola

Si voleu una cursa diferent, sense molta gent i amb un recorregut que té de tot, aquesta és la vostra cursa. I per això, any rere any hi tornem.

Aquest any, Los Martes anem amb un gran equip. Anem 8 corredors i tota la colla d’animadors. També venen la Lorena i el Robert.

Serà el debut d’una de les nostres cracks, la Sandra.

És una cursa per gaudir de les vistes, i oblidar-se del rellotge, encara que sempre està allà.

A les 8:30h sortim 5 cotxes cap a l’Ametlla de Merola. 45’ de trajecte i arribem, justos per poder aparcar dintre de la colònia.

Agafem les bosses i anem a buscar els dorsals. Els animadors ja s’han quedat al cafè del poble.

Mentre fem temps per preparar-nos, encara fa fred per treure’s la roba (8ºC), busco a l’Arcadi Alibès perquè em signi el seu últim llibre “La volta al món en 80 maratons”. Ho aconsegueixo.

Falten uns 30’ per començar la cursa (10:15h) i decidim que ja és hora de preparar-nos.

El Fede, la Sandra i jo anem a escalfar. La resta s’ha anat a fer un café.

Comencem per la zona dels horts, per ensenyar-li a la Sandra el recorregut.

En aquesta zona, anem escalfant amb el Reyes Estevez al costat (una de les mil coses que té aquesta cursa). Fins i tot, hem fet broma amb ell. Finalment ell ha apretat el seu escalfament, i nosaltres hem seguit al nostre ritme.

Després d’uns 10’ o 15’, ens anem cap a la línia de sortida.

Ens trobem amb la resta de companys, i ens fem la foto. Quina patxoca que fem.


A les 10:15h sortim.

L’Efrain i el Jaume marxen a la seva.

La major part ens quedem amb la Sandra, amb l’objectiu de fer 50’.
I més enrera es queden la Chus i el Robert.

Es nota que avui hi ha una mica menys de gent, perquè la zona dels horts es pot córrer força bé.

El ritme és ràpid, i he d’afluixar una mica.

Al pas pel primer kilòmetre ja veig que el meu GPS no va sincronitzat amb els kilòmetres marcats. Per tant, vaig mirar els temps del rellotge per cada pas.

Anem fent via, per arribar al kilòmetre 2. Les sensacions són molt bones i fa un bon dia per córrer.

El terra està en perfectes condicions, i arribem al bosc.

El Fede i jo anem davant, una mica més enrera el Jordi, i després el Carles i la Sandra.

Tot és espectacular, i la pluja d’ahir ha deixat una aroma a romaní, que entra pel nas a cada inspiració.

I arriba la primera pujada. La pujo molt bé, i ràpidament agafo als corredors que porto per davant. Aquí el Fede es queda una mica, i el Jordi es posa al meu costat. La Sandra es troba bé, i aquest terreny li va molt bé. Està més acostumada a la muntanya i ritmes còmodes, que al recorregut pla i ritmes exigents.

Passem per l’avituallament, i cap a la segona pujada. Aquesta segona pujada té un tram primer suau (a més vens de la baixada anterior i has agafat embranzida), però la segona és una pujada curta però amb un gran desnivell. Veig corredors davant meu clavats, però jo pujo molt bé. Tan bé, que quan arribo a dalt, m’haig de frenar perquè la resta s’han quedat una mica darrere.

Ja tenim feta la primera part dura del recorregut (la segona serà a la propera volta), i ens espera la gran baixada que ens portarà cap al poble.

Anem uns 40’ o 50’ segons per sota del temps que hauríem de portar pel kilòmetre 4. Molt bé!!




El Fede i jo ens hem posat al costat del Xavi Bonastre, per veure si així sortim a més fotos, jaja!

Entrem al poble i amb l’animació, el ritme també es va animant. I més quan entrem a la plaça. Ja em va passar l’any passat, i ha tornat a passar aquest any. Veure a la nostra claca, animant-nos, cridant, és espectacular. Ja ho vaig dir l’any passat, però per mi és com sentir-me guanyador d’una cursa. Gràcies fans!!

Després de les emocions i xocar unes quantes manetes dels petits fans, ens anem cap al pas per la primera volta.

El fem amb 24’, perfecte!

El Fede em demana que agafi aigua. L’agafo i li passo. Jo avui no la necessito.

Sembla que això li ha donat energies, perquè ha augmentat el ritme. Intento seguir-lo, però sense deixar molt enrera a la Sandra i la resta.

Pas pel kilòmetre 6 veig que ens hem anat massa, i haig d’afluixar. Sembla que em paro, i fins i tot, el Xavi Bonastre em pregunta que faig. Li comento que espero a una companya, i seguim.

En aquesta zona, amb el Jordi comentem que la Sandra pateix una mica, però que després a la zona de pujades, es recuperarà.

I així és. La Sandra no es despenja a les pujades, i ens apropem al Fede.

A la segona pujada, aquella que us he explicat abans, agafo i passo al Fede. Em pregunta si arribarem junts, jaja! Però si va per davant tota l’estona, jaja!!

Passada aquesta zona, ens agrupem. El Fede tornar a posar-se per davant, el Jordi i el Carles el segueixen i jo em quedo amb la Sandra.

La baixada llarga la fem a bon ritme, i no parem d’animar a la Sandra.

I així arribem al poble i sense deixar que ens passi la noia que va per darrere de la Sandra. Arribem al gir que ens deixarà a la línia d’arribada.




  


El Carles agafa a l’Elena i el Joan, el Jordi a l’Arnau i la Júlia, i el Fede, la Sandra, l’Ona i jo entrem junts.

Hem fet un temps espectacular. 48’15”

L’Efrain ha fet 42’30” i el Jaume ha fet 43’49”. Quins dos tiempazos!

Ens dutxem, aquest any amb aigua calenta. Per fi! Després de 9 edicions és el primer cop que em passa, jaja!

I a esperar el sorteig.

I bingo! A la Sandra li toca unes vambes.

Però això no s’acaba.

En l’entrega de premis tenim dos podis. La tercera de la categoria veterana 1 femenina (la Sandra) i la tercera de la categoria senior femení (la Chus).


I després el Jordi i el Robert per fer 10 edicions consecutives.


I com una festa, no és festa sense un bon dinar, tornem a Cal Josetxo (Sallent) per fer un gran dinar.

Ara a esperar 365 dies, per tornar a aquesta cursa tan especial, per pujar (faré la meva 10a edició consecutiva) al podi, i per anar a celebrar-ho a Cal Josetxo.

I això no ha fet més que començar, jaja!


dimarts, 11 de juliol de 2017

Cursa Pallejà

I com aquell que no vol, arriba el final d’una nova temporada, i com no podia ser d’una altra manera, Los Martes l’acabarem a Pallejà.

No serem tots, hi haurà moltes baixes (sobretot dels petits), però serem una bona colla. El Jordi, el Jaume, l’Efrain i el Fede faran la cursa de 5 kilòmetres, i jo faré la de 10 kilòmetres (llebre de 50’).

No és una cursa dura, té algunes pujadetes, però el pitjor sempre és la calor, i sobretot, pels que fem dues voltes. Fa 2 anys fent de llebre de 50’ vaig quedar-me sol a la segona volta, i se’m va fer llarga (feia molta calor). Però avui sembla que no serà així. Sortim de casa a les 7:30h amb 18ºC, fins i tot, apeteix posar-se un paravent.

Passo a buscar al Jaume, i pugem a buscar al Fede.

Abans de les 8h, aparquem i ens anem a buscar els pitralls.

Aquí deixo als meus companys d’equip, i em vaig a buscar als companys de corredors.cat (l’altre equip, amb el que faré de llebre).

Llebres correcat
Ens canviem, muntem les banderoles, i sortim per fer-nos una foto, i escalfar. Pel camí, m’ha tocat un buff, no comença malament el dia.

A les 9h, explota el petard, i comença la cursa.

Els companys de Los Martes han marxat per davant. Jo m’he posat al meu ritme d’avui (a 5’/km).

El primer tros fa pujadeta, però tothom va buscant el seu lloc.

Quan ja portem uns metres, parlo amb els que porto al costat. Els hi dic que farem una mica més ràpid els dos primers kilòmetres, per fer el tercer a ritme més lent (pujadeta més forta), i la resta al ritme que toca.

El pas pel primer kilòmetre surt a 4’52”. Vaig controlant el rellotge, per no animar-me massa.

El tram del passeig ja veiem com tornen els primers. No puc veure als meus companys de Los Martes, però si puc animar a la llebre de 45’ i a la de 55’.

Aquí fa ombra, i s’està molt bé. Això fa que el ritme del segons 1000 metres, sigui de 4’51”.



Aviso a la gent que ja portem un marge de 17”. Són més part del perfil que per no controlar el ritme.

Ja agafem el carrer que ens deixarà als peus de la primera pujadeta. No és gran i llarga, però és d’aquelles que pot destrossar-te una cursa.

A la grupeta, els hi comento que no malgastin forces. Que puguin al seu ritme, que ho farem més suau, i que portem temps d’extra per arribar a dalt, amb les cames senceres.

Així ho fem. Mantenim un grup bastant nombrós, i junts arribem al gir de 180º. El fem i cap avall.

El pas pel kilòmetre 3, ens ha sortit a 5’09”.

Ja veiem la zona de mànega d’aigua, i d’avituallament. Avui no m’apeteix, i intento esquivar-la. En l’avituallament si que agafo una ampolla per si algú la necessita més endavant. Així li dic a la meva colla.

Tot seguit, ja fem la segona pujadeta. Aquesta més curta. Seguim la mateixa tàctica.

Passem per darrere l’Ajuntament, i ja de baixada ens trobem el quart kilòmetre. El pas torna a ser molt bo, 5’03”.


Intento mirar si portem algú que faci la cursa de 5 kilòmetres, però no hi ha ningú. Era per animar-los a fer un esforç i baixar dels 25’. Com la colla que porto són tots corredors i corredores dels 10 kilòmetres, els dic que es quedin amb aquesta zona per si després es troben amb ganes, deixar-me sol.

Fem l’anada i tornada, i un cop passada la rotonda, encarem la recta (últims 400 metres).

Aviso que els de 5 kilòmetres han d’entrar per la dreta. La resta passarem per l’esquerra i ens anirem a fer la segona volta.

El pas per la meitat de la cursa, el fem amb 1” per sota dels 25’. Perfecte!

Veig al costat dret a tots els meus companys de Los Martes, animant-me. Segur que ho ha fet collonut, quins cracks!


Tornem a tenir aigua, per si algú vol.

Amb els meus corredors, fem la conya que ara només hem de repetir-lo igual, i ho tindrem.

El recorregut és el mateix, i la tàctica també serà la mateixa.

Així fem els kilòmetres 6 i 7 a 4’51” i 4’48”, respectivament.

La segona volta, continua amb l’ambient idoni per córrer. Fa calor, però no excessiva, i això farà que puguem arribar junts una bona colla.

Abans de la pujadeta, torno a recordar a tothom que ho facin al seu ritme. Que ho farem més lent, però que és important arribar amb les cames senceres a dalt de tot.

Al girar-me, comprovo que hi ha dos corredors que es despengen. Els hi dic, que segueixin al seu ritme, que no vulguin apretar.

Arribem a dalt, girem de nou, per marxar cap al centre del poble. El vuitè kilòmetre l’hem fet a 5’14”.

El grup es torna a reagrupar. Els dos corredors que s’havien despenjat, comencen a escapar-se davant nostre. Amb fet una molt bona tàctica!

Agafem aigua per últim cop. Pujadeta darrera de l’Ajuntament també la passem, i un cop passat el kilòmetre 9 (5’00”), el grup es comença a desmuntar.

Els corredors veuen que amb un petit esforç aconseguiran fer sub 50’ sense cap problema, i això i uns quants crits els esperona.

Em quedo amb un noi, que em diu que a ell ja li va bé aquest ritme. Li dic que cap problema, que farem junts aquesta zona, i que quan faltin 200 metres intenti apretar.

Intento girar-me per veure si algú de darrere es pot enganxar, però estan una mica lluny.

Entrem a la recta final, i el company que s’ha quedat amb mi, comença a animar-se i tira cap endavant.

Al final trepitjo la línia d’arribada amb un temps de 49’56”. Perfecte!


He aconseguit clavar-ho, i fer que un munt de corredors i corredores aconsegueixin el seu objectiu. Tres d’ells es giren, i em vénen a felicitar, i jo a ells, per la bona cursa que han fet. Això és pel que m’agrada fer de llebre.
Agafo la beguda i la síndria, i comprovo que el número de pitrall també ha estat agraciat al sorteig, jaja!

Amb trobo amb els companys de corredors que han fet de llebre de 45’. També l’han clavat.

I més tard, ja trobo a tota la colla de Los Martes. El Jordi ha fet 18’44”, l’Efrain 18’54”, el Jaume 19’27” i el Fede 21’50”. Bons temps tots, mare meva que be que estem.

Nosaltres ja marxem, però allà encara faran la cursa dels petits, la Júlia i la Paola. Totes dues com unes campiones acaben les seves curses i recullen les seves respectives medalles.




Ara ja la feina està feta. Sortirem a córrer per plaer, i les curses s’han acabat fins al Setembre (si no hi ha alguna sorpresa).


Ara toca celebrar la magnífica temporada que hem fet, i aquest any ho farem al Restaurant Can Llates (www.canllates.es)