La Cursa del Foc (23.06.13)

Avui toca la Cursa del Foc, un clàssic! Córrer a casa, i ja van 7 de 7... Però aquest cop és més especial que els anteriors. Avui tinc un objectiu molt especial... creuar la Meta d’arribada amb la Júlia als braços.

La Júlia, com que ja ho sap ha decidit llevar-se ben d’hora, una dutxa ràpida per despertar el cos (consell tret del Llibre del Kilian Jornet), vestir-se amb la samarreta de LOS MARTES, vestir la Júlia, esperar als avis i junts amb l’Anabel marxar caminant cap a la zona de recollida de dorsals. Pel camí ens trobem amb el Robert i la Lorena.

Una manera diferent de participar

 A la zona de recollida de dorsals, ens trobem amb el Xavi, el nostre Míster, que avui participarà de la cursa d’una manera diferent, fent de voluntari. Saludem al Fede, Isa, Marc i Alèxia i ens preparem per la primera de les curses d’avui.

És un matí on l’equip LOS MARTES està representat a totes les distàncies. La primera a participar és l’Alèxia a la cursa de 600m. Deu ni do, sembla poc però s’ha de baixar i pujar la Rambla. La Cursa del Foc és dura fins i tot pels més petits. L’Alèxia arriba fent un petit sprint i amb cara d’haver-s’ho passat d’allò més bé.

L'Alexia pujant la Rambla d'Olesa

Poc després és el torn del Marc, a la mítica distància dels 1500 i una distància que serà històrica per LOS MARTES. Sembla que el Marc va sortir reservant, tot i això, fa una ràpida baixa per la Rambla i avança a 5 corredors. Durant el tram de pujada no es rendeix i no deixa que cap altre corredor el pugui passar. En la rotonda, i gràcies als ànims del Míster de Los Martes, agafa forces i en els últims 200 metres comença a accelerar el ritme de manera espectacular avançant 3 o 4 nois als darrers metres. Genial!, tots felicitem al Marc, el que no sabem encara és que aquest sprint fa que aconsegueixi quedar 3er de la categoria Cadet i guanyi d’aquesta manera la primera copa masculina de la història de LOS M

ARTES!!

Aquesta és la pinta que fa un campió masculí.

Arribat el moment de començar la Cursa de 10km parlem amb el Fede de l’estratègia a seguir, sembla que farà calor i a més a més sortirem uns minuts passats de les 10h00. Decidim sortir a veure-les venir, i a intentar gaudir de la Cursa (jo segueixo amb el meu objectiu al cap).

La primera part del circuit la conec a la perfecció després de tantes i tantes hores d’entrenament així que li dic al Fede que aniré marcant el ritme per sensacions però intentant fer un ritme controlat. El primer km el fem molt ràpidament, és la baixada a VILAPOU i ens ajuda a que les cames agafin el ritme.

El segon km transcorre pel polígon i tot i una petita pujada es fa tranquil·lament. Acabat aquest km girem per la carretera i encarem un dels trams més exigents, tot i que encara anem amb forces.

Vinga ànims

Tornant a entrar a Olesa veiem el Xavi (El Míster) que està a un punt de control i ens anima i ens fa una foto i l’emplacem per veure’ns a l’arribada.

Enfilem pels carrers d’Olesa i fem els km 4 i 5 a bon ritme, fem els 5 primers km en 21’06”. El Fede em diu “Yo no voy a doblar” la calor es nota  i encara ens queda una tram dur pel Polígon LA FOU. Li dic que tranquil, que anem junts, jo tampoc tinc com a objectiu cap marca, així que baixem un pel el ritme per seguir gaudint de la cursa.

Necessitem aigua

 El km 6 serveix per recuperar les cames abans d’entrar al segon polígon de la Cursa, aquí ens tornem a creuar amb els altres corredors i ens permet animar i saludar a amics i coneguts. Camí del km 8 el Fede s’atura per cordar-se les bambes i mentre l’espero el Gerard (que acabem de passar) em demana un glop de l’ampolla d’aigua que porto.

El Fede s’enganxa a mi i li marco el ritme a la pujada i pels carrers dels Closos fins que a l’arribar al km 9 enfilem l’avinguda Francesc Macià, on acaba la Cursa. Queda poc però no hi ha una ombra fa estona i avui no hi ha hagut l’habitual dutxa d’altres anys que ens refrescava.

A 500 metres de la meta al Fede li entren les forces, jo vaig bé però li dic que tiri, jo ja vaig pensant en recollir a la Júlia per creuar la meta. El Fede s’escapa un pel i a 100 metres de la meta veig la Júlia als braços del iaio, m’apropo, m’aturo, l’agafo, un petó i torno a córrer fins a creuar la Meta amb el major dels somriures que he entrat mai. És una sensació única, objectiu aconseguit!!

Arribada del Fede, Jordi i Júlia

Finalment el Fede ha fet 42’44 i jo 43’03. El cert és que les sensacions són molt bones, una marca correcta sense donar-ho tot i en un dels matins més calorosos del que portem d’any.

Per acabar la crònica, agrair al Xavi que fes de Voluntari i dediqués un matí a ajudar-nos i a ajudar a que la cursa sigui possible. Felicitar l’Alèxia per la seva cursa, al Fede per que tot i que la temporada s’acaba i és llarga està en plena forma i una menció especial pel Marc i el seu primer podi!!

Propera cursa i darrera de l’any atlètic, CURSA DE PALLEJÀ. Després, sopar de cloenda de l’any i a tornar a esperar al Setembre pel Cross de l’Ametlla de Merola.

BON ESTIU A TOTHOM!!