dimarts, 12 de novembre de 2013

A cremar les Castanyes i Panellets (Cursa Pont de Vilomara)

Després d’uns mesos sense curses, i abans de l’objectiu de l’any (Cinc Cims), tornem un any més al Pont de Vilomara.

Avui sembla que farà un bon dia i que farà caloreta (la cursa comença a les 11h).

A prop de les nou passem a buscar al Fede per casa seva. L’Ona està molt emocionada i porta tot el dissabte dient que després de la Cursa vol menjar canalons.

Tornem cap a Olesa i sobre les 9:15 ens trobem amb el Jordi, l’Anabel i la Júlia. El trajecte no és massa llarg i en poc més de 40 minuts ja hem arribat.

Quan arribem al poble un voluntari ens informa que podem aparcar al costat d’un mur que hi ha en un carrer i així ho fem. El Jordi i la seva colla han patit un petit incident (la Júlia ha vomitat), i després del canvi de roba i neteja, busquen un lloc per aparcar.

Mentre ells fan aquestes feines, l’Ona, l’Esther, el Fede i jo anem cap al poliesportiu (recinte on hi ha tots els serveis de la cursa). Mirem el cartell de dorsals i anem a agafar els nostres pitralls i obsequis (malles pirates i manguitos). Trobem que només queden les talles L i M, cosa que no entenc. Si els organitzadors fan obsequis de roba, perquè no demanen la talla i així tothom podrà aprofitar l’obsequi.

Als pocs minuts, arriba el Jordi, l’Anabel i la Júlia. Recull les seves coses i ens anem (els tres corredors d’avui) a deixar les nostres bosses al guarda-roba.

Sortim a la plaça de fora i connectem els nostres cronòmetres. Un cop ja tenen agafats els satèl·lits, ens acomiadem de les nostres fans i marxem a escalfar una estoneta.

L’escalfament és el mateix que vam fer l’any passat, i transcorre per la zona on seguidament farem els dos primers kilòmetres d’aquesta cursa. Aquest escalfament dura uns 10 minuts i ens anem cap a la zona de sortida. Intentem col·locar-nos bé, però sortim una mica més enrere de la meitat de la cursa.

El Fede a tot ritme!!!
A les 11h del matí, i amb un Sol que ja escalfa de valent, es dóna la sortida. Els primers metres (quasi bé el primer kilòmetre) són molts complicats. No pel terreny i el perfil, sinó per la quantitat de corredors. Ho intentem fer sense fer massa esforços. Quan arribem al kilòmetre 1, el cronòmetre marca un ritme de 4:32, bones sensacions (si tenim en compte que no hem pogut agafar un ritme constant).

Arribem al final del carrer, girem i ens anem de nou cap el punt de sortida. Ara la cosa sembla menys atapeïda, cosa que s’agraeix. Fem una petita pujadeta i passem pel kilòmetre 2 a ritme de 4:27 (millor que l’anterior).
  
D’aquí fins al kilòmetre 5 (on hi ha catifa de temps) el perfil és baixada i pla, cosa que permet agafar un bon ritme (cosa que no passarà amb els últims 5 kilòmetres).

El kilòmetre 3, compleix amb els pronòstics i ho faig a 4:13.

Abans d’arribar al kilòmetre 4 hi ha un d’aquells punts on puc veure als meus companys d’equip. Primer veig al Jordi i ens saludem. Una mica més enrere apareix el Fede. El saludo però ell no em veu. Arribo al gir de 180º i marxo cap a la zona del Pont i del costat del riu. Amb tot això, aquest kilòmetre em surt a 4:19, i les sensacions són molt bones.

Abans del Pont, em trobo a un conegut del Club d’Abrera. Ens saludem i continuo el meu recorregut. Això fa que en pocs segons arribi a la zona del Pont. Sembla un tram normal, però ja em va fer gràcia l’any passat i aquest any també m’ha agradat córrer per sobre d’aquest Pont Medieval.
 
Jordi al Pont
Xavi al Pont
Un cop traspassat el Pont, agafem un tram d’herba que ens porta cap a la catifa de control (kilòmetre 5). El ritme continua molt bé (4:34) i fins ara porto 21:59 (mateix temps que l’any passat). El Jordi ha passat amb un temps de 20:42 i el Fede ha fet 21:08.


El Fede cap al tram de pujada
Els propers 1000 metres encara són bastant assequibles i es pot fer a un ritme de 4:40, però a partir d’aquí la història canvia. El perfil comença a pujar, i del 6,5km fins al 7,5km, la pendent és molt pronunciada i quasi al final tinc que fer unes quantes passes, les cames no aguanten més. És dur, però molt bonic i encara que menys que l’any passat avui també fa olor a romaní per aquesta zona.

Aconseguim arribar al kilòmetre 8, punt on el perfil comença a ser més favorable, però fins aquí el ritme ha baixat a 5:47 (7km) i 5:07 (8km).

Intentem recuperar les cames ràpidament i ho aconsegueixo. El perfil fa molta baixada i torno al ritme de 4:29. L’única pega d’aquest tram, és el tros que passem pel Polígon Industrial, no m’agrada.

Sortim del Polígon i anem cap al poble. Només a l’entrada del poble hi ha una primera pujada, que es fa força bé donat que venim d’una gran pujada. Fem el carrer que ens donarà accés a l’última pujada (molt temible en els meus records). Aquí la gent comença a animar-nos i fa que siguin més fàcils aquests metres.

Girem i comença la pujada. El primer tram es fa bé, però en el segon les cames es comencen a queixar. En la corba aconsegueixo avançar a una noia que portava davant i això em dóna ales per continuar. Arribo a la part de dalt que ens dóna accés a la recta final i davant meu em trobo a l’Esther i l’Ona. Agafo a l’Ona, la deixo a terra (el meu cos ja no em permet portar-la a coll (són 14 kilos)) i comencem a “córrer”. Quan entrem en la catifa de color blau col·locada en aquesta arribada, li dic a l’Ona que som uns Campions i ella aixeca els braços. A punt de creuar l’arribada, un corredor que portem darrera nostre es para per poder entrar l’Ona i jo sense cap entrebanc i que tinguem una bonica fotografia (vull agrair-li el gest).

A més a més, un cop creuada la línia d’arribada, assec a l’Ona en una cadira esperant que l’Esther vingui a buscar-la, i el corredor que ens ha deixat “guanyar”, ve a felicitar a l’Ona (m’agrada el bon ambient de les curses, m’agrada aquest esport).

Al final, 46:50 (uns 23 segons millor que l’any passat, i a més a més, els he guanyat tots en el segon tram) i posició 203. El Jordi ha fet 43:15 (posició 97) i Fede ha aconseguit acabar els 10 kilòmetres en 43:52 (posició 112).
 
Los Martes amb les noves "figures" femenines
Per acabar el dia una dutxa amb aigua freda (mai ens dutxem en una cursa on hi hagi aigua calenta, sort que avui no feia fred) i dinar amb el Fede, l’Esther i l’Ona (ella amb els seus canalons) a Cal Ramoneda de Sant Vicenç de Castellet.

Ara a preparar amb molta cura el Cinc Cims de Corbera (26km per muntanya) el proper 12 de Gener de 2014 (aniversari de la nostra companya Sandra (40 anys)).

2 comentaris:

  1. Bona tarda!!

    Bonica crònica i bonica cursa!
    Aquest any s'ha notat que fa setmanes que voltem per muntanya! les cames han respost bé i he pogut gaudir de la cursa sense arribar fos.
    El millor de tot, tornar a fer l'entrada a meta amb la Júlia! i compartir un matí de curses més amb dos grans persones, Xavi i Fede!
    Per ultim com sempre agrair a les fans el seu suport incondicional i esperar-nos amb el millor dels somriures!!

    Bopna setmana a tots!
    Jordi

    ResponElimina
  2. Una vez más, muy buena crónica del Presi,
    La cursa ha estado muy guapa, la verdad que muchísimo mejor que el año pasado, en mi caso muy buen tiempo y con buenas sensaciones en general, y en el caso de los brothers muy buena cursa con paradiña para recoger a las enanas y entrar en meta con ellas. Espero seguir así todo el año, ya que no va a ser fácil el calendario que se presenta, (5 cims, quizás marató bcn, superar los 40 min. etc... A seguir entrenando con mis companya de Los Martes.

    El Promesas
    Fede

    ResponElimina