dijous, 18 de desembre de 2014

Tot esforç té la seva recompensa - MITJA VILANOVA I LA GELTRÚ

S’acaba el meu somni a Donosti. Estic en un núvol. Ha estat un cap de setmana espectacular! Ara vull donar-li un descans a les cames (a més li dec a la meva família), però el meu company Fede em fa arribar un missatge que s’ha apuntat a la Mitja de Vilanova i la Geltrú.

M’ho penso dos dies, i finalment m’apunto. Ell sempre s’ha apuntat a les curses que jo faig, i ara crec que haig de fer l’esforç per no deixar-lo sol.

Tot i això, decideixo fer dues setmanes de mig “vacances” de córrer, i només surto dos dies a la setmana (dimarts i diumenges). Després d’aquest mini break, començo a entrenar, encara la preparació no ha estat res especial. Intento fer un dia amb els amics de Los Martes, un dia de series i un dia de tirada llarga per muntanya amb un perfil una mica més dur.

Les setmanes van passant, i arriba el dia 14 de desembre. L’última setmana no he tingut bones sensacions i el que passarà avui és tot un enigma.

He quedat amb el Fede a les 7:45h a Esparreguera. El passo a buscar i marxem cap a Vilanova i la Geltrú. El trajecte no és massa llarg, i sobre les 8:30h ja estem aparcats al costat de les pistes esportives.

Anem a buscar els nostres pitralls i obsequis (samarreta).

Tornem al cotxe i agafem les bosses. Fa fred, però sembla que el dia ens respectarà i que no plourà.

Esperem uns 30’, donat que encara és d’hora. Ens fem alguna foto i rebem varis missatges d’ànims de companys (Jordi, Patricia, otrolocoquecorre). Recordo un tweet que el meu germà (Jordi) em diu: “Aposto pel sub 1h40 de @xyecrespo, amb la millor companyia possible @fedecarrillorus”. Jo li contesto que es veuen molt bé els braus darrera la barrera.

Quin fred que fa!!
Només falta una mitja hora per començar, i anem cap a la zona del guardarroba. Ens traiem la roba, decidim quina portarem (li faré cas al meu “Míster” Pedro Nimo, i aniré només amb un pantaló curt i samarreta curta) i sortim a l’exterior.

Comencem a trotar suaument per la pista d’atletisme, i decidim el ritme que portarem. L’idea/objectiu és anar a 4’50” de mitja, però el perfil de la cursa recomana fer una primera part més ràpida (lleugera baixada i bastant pla) i després en la part final (8km aproximadament) agafar un ritme més còmode, que permeti obtenir l’objectiu.

Com que el meu Garmin va morir fa uns dies, i el nou no vindrà fins passats Reis, m’hauré d’enrefiar del ritme que em posi el meu company Fede.

Faltant uns 10’. Sortim de les pistes i ens anem cap al carrer que hi ha al costat, on està la sortida de la Mitja. Fem un parell de pujades i baixades i estirem una mica.

Ens posicionem, i esperem el tret de sortida.

A les 10h en punt, comença la Mitja. Els primers metres són en lleugera pujada i a sobre hi ha força gent, cosa que dificulta molt agafar un bon ritme, però cal prendre’s les coses amb calma, i no haver de pagar-ho més endavant.

Quan ja portem un parell de kilòmetres, la cosa es normalitza i ja tenim ficat a les nostres cames un ritme que ens deixa anar bastant còmode, o aquesta és la meva impressió. El Fede no té la mateixa impressió i fa cara d’anar una mica justet. Però ja sabem com és ell, sempre pateix al principi i després al final li venen les presses i forces i no hi ha qui l’agafi.

Entre el kilòmetre 4 i 5, ve el tram que repetirem entre els kilòmetres 20 i 21. Intento agafar alguna referència que em permeti conèixer més tard la distància que em faltarà per arribar a l’arribada. Més o menys ho deixo gravat al meu cap, a veure si em serveix després!

Passem pel kilòmetre 5 i les sensacions són molt bones. Ara ve un tram del recorregut que fa baixada, on podrem guanyar fàcilment uns segons al rellotge.

Fem tota la baixada i arribem a la rotonda que ens porta cap a la zona del Port i la Platja del Far (on moltes vegades l’Esther, l’Ona i jo anem a l’estiu a banyar-nos).

Un cop aquí comença un tram (kilòmetre i mig aproximadament) que passa per dins de la zona del port. És una zona amb poca animació, però la vista es distreu mirant les barquetes, vaixells i iots que hi ha amarrats.

Fet aquest tram, tornem al passeig de la platja.

Abans de passar pel kilòmetre 10, li demano al Fede que em doni alguna referència del temps que portem. No sé quant portem, però em veig molt bé.

Al passar pel kilòmetre 10, em pregunta que quan temps hauríem de portar per fer l’objectiu. Primer li dic que 45’, però després de tornar-lo a calcular, li dic que sobre els 49’ (exactament 49’10”).

Ell mira el rellotge i em diu que portem uns 48’ (em va mentir, i un cop finalitzada la cursa vaig saber que vam passar els primers 10 kilòmetres en 46’).

Em crec el temps que m’ha dit, i això m’anima. Hem fet els primers 10km i portem uns 70” de marge, que ja necessitarem més endavant.

Li comunico al Fede que ara hem d’agafar un ritme de creuer, o sigui, 4’45”. I continuar així, fins que arribem a la part de pujada per la Rambla i la maleïda carretera que porta a Cubelles.

Primer el peu dret, després el peu esquerre, anem passant totes les primeres dificultats. No hi ha símptomes d’afluixar, per tant, entrem a la carretera de Cubelles força sencers.

És una carretera de pujades i baixades, que transcorre entre els kilòmetres 16, 17 i 18.

Fem l’anada força bé, i a la tornada aconsegueixo passar-la, però començo a notar que ja porto molts kilòmetres i patirem en els 3 últims kilòmetres que falten.

Ara el Fede ja ha escalfat (Jaja!!) i sembla que està molt fresc. Li dic que vaig una mica cansat, i que no podré apretar.

Entrem de nou a Vilanova i comença a veure més gent. Fem la recta que ens fa passar pel kilòmetre 19 i torna cap a la zona del 20.

Passem el cartell del kilòmetre 20 i aquell tram gravat en la memòria s’ha esborrat. És una petita pujada, però les forces ja estan molt justetes. Cada cop veig una mica més lluny al Fede, i arriba un moment que decideixo aturar-me. El Fede es gira i en veure’m caminant, em fa un crit: “Corre, no te pares!! Como te pares te doy una ostia!! (psicologia heavy, jaja!!).

Torno a posar-me a córrer, encara que a un ritme molt fluix (o això crec jo). El meu cap comença a pensar que ja no podré aconseguir l’objectiu. No tinc cap referència, i per les sensacions crec que no ho aconseguirem.

Passo com puc el tram de pujada, faig la baixada, i a falta de 300 metres, torno a fer un altre intent d’aturar-me, però allà torna a estar el Fede que es posa darrera meu i m’empeny.

Una mica decebut i pensant que ja està tot perdut (i aquesta vegada tant a prop de l’arribada), aconseguim entrar a la pista d’atletisme. Ja només queden 97 metres.

Just en aquest moment, el Fede em diu que miri el marcador de l’arribada. El miro i veig que marca 1:39:14. El meu cap torna a pensar i comprovo que si apreto una mica podré ser sub 1h40.

Les cames tornen a agafar forces, el cap ja diu que ara sí que podem, i a la meva cara es dibuixa un gran somriure.

Fem aquest tram i aconseguim aturar el rellotge en 1:39:44.

Només passar la línia d’arribada, li dono les gràcies al meu company, al meu gran escuder, i una gran llebre. M’ha portat enganyat tota l’estona, i ara entenc perquè s’ha posat nerviós en el kilòmetre 16 quan m’ha vist guardar els guants (ell es pensava que estava mirant el mòbil per veure el temps que portàvem), o el seu afany d’empènyer-me en el tram final. Ell sabia en tot moment com anàvem, i ara li agraeixo molt.
Feliços per aconseguir l'objectiu
Recollim les begudes, bossa, la roba i ens anem a estirar i dutxar-nos (amb aigua calenta!!).

Al sortir de la dutxa, anem a comprovar la classificació final. Veiem que hem quedat els 351 (Fede) i el 352 (jo) amb un temps net de 1:39:30. Són 4’25” menys que a la Media Maratón de Somontano (Barbastro), la meva millor marca fins ara. Fede també ha millorat la seva millor marca en aquesta cursa, que estava en 1h41’.

Fa un any el meu millor temps era 1:45:44 i ara sóc sub 1h40. Estic emocionat, content, feliç. Però cal fer critica, i per millorar encara més cal reforçar la força aquest cap meu. No puc afluixar tan a prop del final, tinc que fer-me més fort mentalment. Ho entrenarem, ho intentarem.

Com sempre agrair a tots els que esteu sempre amb mi (Esther, Ona, Jordi, Sandra, Sergi, ...), els nous vinguts (Patricia, otrolocoquecorre, Pedro Nimo, ...) i al crack de Fede.

Ara la setmana vinent faré una cursa de 5km a Viladecans (el poble de la meva dona). Aquesta cursa la faig, no per iniciativa pròpia, sinó per tornar a veure amb un pitrall a la meva filla (Ona), que farà una cursa de 400m i em tornarà a guanyar en número de medalles.

Ens veiem.


Xavi Crespo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada