dimecres, 27 de febrer de 2013

30 km més cap a la Marató


Els dies passen, els kilòmetres s’acumulen i cada dia queda menys per fer de nou la Marató de Barcelona.

Avui tocava fer l’entrenament més llarg (30km) i hem decidit fer un entrenament compartit amb uns 3.300 corredors i corredores més.

La cursa d’avui és la Maratest, i com el seu nom indica, serveix per preparar la Marató de Barcelona. Per això, a les 6h del matí ha sonat el despertador i he començat a esmorzar. L’esmorzar d’avui és el mateix que vull fer el dia de la Marató i consisteix en:
-         Un grapat de panses.
-         Un grapat de nous.
-         Un plàtan.
-         Tres torrades de pa.
-         Un té.
-         Una bosseta de cereals amb llet.

A més d’això, a la bossa vaig posar una ampolla de Powerade i una barreta energètica.
Un cop esmorzat i vestit, agafo la meva bossa i baixo a la cantonada on arriba el Fede amb el seu cotxe (07:15).

D’aquí fins a Badalona tardem uns 45’ en arribar i deixar el cotxe en el Centre Comercial Magic. Un cop aparcats, agafem les bosses i anem cap a la zona de sortida (a uns 500m del pàrquing). Quan sortim del Centre Comercial ens adonem que avui farà molt fred (el cotxe marcava 3ºC). Així que ràpidament busquem refugi en algun lloc tancat, i trobem la zona de wc+dutxes i vestidors. Aquí amb molta tranquil·litat ens hidratem, decidim la roba que ens posarem i anem a buidar les bufetes. Abans que s’acumuli la gent al guarda-roba sortim a deixar les bosses.

Queden encara 20’ per començar la cursa i al sol s’està bé, però a l’ombra fa bastant fred, que a sobre creix amb una petita brisa que hi ha.

Faltant 10’ per començar el Fede torna a anar a buidar la bufeta (2a pixada). Amb la cua que hi ha, surt del WC quan només hi falten 2 minuts per començar la cursa i marxem ràpidament cap al calaix on es troba la llebre de sub 4h. Un cop col·locats només queda esperar a que es facin les 9h del matí per començar a córrer. Els minuts passen i no és fins a les 09:10h quan es fa el tret de sortida (no sabem què va passar, però 10’ a l’ombra i amb el fred es van fer molt durs, tot i que ens vam posar en mig de tota la gentada per evitar-ne el fred).
Un cop donada la sortida tardem més de 2’30” en trepitjar la catifa de sortida. Els primers dos kilòmetres transcorren per una zona de Polígon Industrial on totes les naus sén centres de venda al major d’articles xinesos (amb els seu cartells en xinès, ...). En aquesta zona, les meves dents no paren de tremolar i tarden una estona en deixar de fer-ho. El ritme es força tranquil i portem la llebre de 4h uns 100 metres més endavant de nosaltres.
Arribant al kilòmetre 2 hi ha una petita rampa que ens permet anar cap a les xemeneies de la Central Tèrmica de Sant Adrià del Besòs (actualment s’estan enderrocant).  Després de baixar la rampa i abans d’arribar a la Central, el Fede fa la seva 3a. parada per tornar a buidar la bufeta (porta 3 buidades en menys de 30’). Jo segueixo corrent a ritme tranquil i mirant cap a enrere per no perdre’l. Als pocs segons, ja el tinc darrera meu i marxem junts cap a la zona del Passeig Marítim.

La zona del Passeig (km 3 al 5) està molt bé, es veu el mar (avui una mica remogut) i es fa entretingut. A més a més, sobre el kilòmetre 4 passem pel costat de la Fàbrica de l’Anís del Mono, fins i tot fa l’olor característic d’aquesta coneguda beguda (a més aquí no hi ha vent i fa sol i s’agraeix molt).
Davant del Club Marítim tenim la catifa del kilòmetre 5, les sensacions són bones, ja hem fet 5 kilòmetres i anem força bé (parcial en 28’11” a 5’38”).
Continuem uns metres més per la zona del Passeig i prosseguim la nostra marxa passant per sota del pont del tren cap a la zona de discoteques de Badalona.
Quan arribem a la zona de discoteques, el Fede ha rejovenit uns quants anys recordant-se de la seva època de discoteques. Sobretot quan ha vist la discoteca Shadon.
Uns metres més endavant, el Fede torna a parar per buidar la bufeta (4a. vegada i última, si hagués continuat a aquest ritme hagués batut el rècord guiness de pixades en una cursa), però aquesta vegada l’acompanyo. Aquesta parada fa que la llebre de 4h s’hagi marxat uns metres (abans la teníem al costat). En aquest moment i uns kilòmetres més enrere, tenim els dubtes que la llebre arribi al final. No sabem si és culpa de la banderola o no, però l’home que la porta corre d’una manera una mica estranya i no fa molt bona pinta.
Anem fent tota aquesta avinguda fins a trobar el gir de 180º que ens permet tornar a desfer el camí fet. Aquí és on comença la “vessant cuinetes” del Fede. Sobre el kilòmetre 8 en diu: “Fa olor a frankfurt”, i a uns 200 metres veiem un Frankfurt (però més endavant us explico la resta).
Tornem a agafar a la llebre i marxem pel camí que ja hem fet, en l’altre sentit cap a la catifa del kilòmetre 10 i a tornar a fer el Passeig per l’altre costat.
El ritme és bo, fem el segon parcial amb 28’14” i portem una mitja de 5’38” el kilòmetre (3” millor per kilòmetre que l’objectiu fixat).
Deixem el Passeig i comencem a agafar els carrers més estrets per l’interior de la Ciutat de Badalona. Sobre el kilòmetre 11,5 passem per davant d’un KIBUC i al llegir el cartell comprovo que és on treballa el pare de l’Anabel (no sé, m’ha fet gràcia). En aquesta zona trobem a la animadora “choni”, una noia que semblava que arribava de festa a aquelles hores (pels comentaris que feia).
Sobre el kilòmetre 12 hi ha un nou passeig que té un tram empedrat (que als meus peus no els ha agradat massa), però són uns pocs metres.
Abans d’arribar al kilòmetre 13 passem pel costat de l’Ajuntament, i tornem a girar 180º per tornar cap al Pavelló de la Penya. Tornem a passar per la zona d’empredat (part de dalt) i ja baixem cap a la zona d’entrada (pels corredors dels 15km) i la primera trepitjada de la catifa pels que fem la cursa de 30km.
Aquí ja anem al costat de la llebre, i fins i tot hem de frenar una mica. Passem per la sortida (parcial en 28’09” a 5’37” i un acumulat de 1h24’34”) i comencen els següents 15 km.
En aquest moment, fem la prova dels gels energètics. Hem comprat els mateixos gels que donaran a la Marató (marca GU) i ens disposem a provar-los. Ho volem provar avui per dos motius: per veure com estan de sabor (tothom diu que són fastigosos) i per veure com ho assimila el nostre cos (alguns donen descomposició). La veritat és que de sabor estan força bé, i després de la cursa no vam tenir cap malestar, per tant, ja tenim una cosa més guanyada per la Marató.
En aquest punt, decidim deixar la llebre de 4h uns metres més enrere. La decisió la prenem per dos motius:

1.- No veiem que la llebre pugui aguantar el ritme, i és molt més difícil aguantar un ritme inestable.
2.- El Fede s’està “ratllant” una miqueta amb una “llebre/a”. Una dona (crec jo), un home (segons el Fede) que no sé com s’ho feia però sempre acabava davant d’ell.

Com la veritat és que ja s’ha buidat bastant la cursa (no hi ha els corredors/es dels 15km) aquí davant anem més còmodes. L’única premissa que li dono al Fede és no apretar massa i sempre tenir la llebre de 4h visible.
Passeig Marítim
Tornem a passar pels mateixos recorreguts i els kilòmetres van caient. Aquesta segona volta me l’he dividit en 3 series de 5 kilòmetres cadascuna. Ben aviat arribem al kilòmetre 20 i el ritme ha baixat en aquest últims 5 kilòmetres a 5’33” (amb un parcial de 27’46”).
Tot continua igual, passem per davant de l’Anís del Mono, per davant de les discoteques i per davant del Frankfurt (El Fede tornar a tenir gana).
En aquest punt, a prop del Frankfurt comprovem que les nostres prediccions sobre la llebre eren correctes. Un altre corredor de Corredors.cat porta la banderola de les 4h a la seva mà i l’home que feia de llebre va uns metres més enrere (després he llegit al fòrum de Corredors.cat que l’home no va trobar-se bé, i que fins i tot, havia caminat una estona entre els kilòmetres 28 i 29).
En el kilòmetre 24 hi ha un home gran, també estava al kilòmetre 9, que no para d’animar i cridar, i és d’agrair (la veritat és que no és el millor punt per començar a caminar, perquè semblava que si paraves et vindria a mossegar).
Un cop agafem el tram del Passeig, el Fede em diu que la llebre era molt gran, però li assenyalo amb el dit que davant portem un altre corredor de Corredors.cat que també pentina canes i va per davant nostre (encara que l’hem avançat). També en aquest tram, el Fede troba la seva segona admiradora de la cursa. Una senyora de mitjana edat, suposo que s’ha confós, li ha fet un crit d’ànim, dient: “Vinga FEDERICO!!!”, que suposem que anava per un altre Fede, perquè ràpidament una noia que hi havia al seu costat li ha dit que no era ell.
El pas del kilòmetre 20 al 25 ho fem en 27’09” a ritme de 5’25”.
D’aquí cap al final, la cosa ha continuat igual o millor. Hem agafat un bon ritme i en el tram cap a l’Ajuntament hem anat amb un grupet de corredors de l’equip l’Aire (4 corredors). Un d’ells semblava la llebre i els anava controlant que no pugessin el ritme. Li he dit al Fede que podíem anar amb ells una estona (anaven a 5’30”) i jo tampoc volia anar massa més ràpid. Cal recordar que l’idea d’avui és acabar amb la suficient força per poder fer els 12 kilòmetres i 197 metres que falten per completar la distància de la Marató. Tot i això, a l’acabar-se el carrer de l’Ajuntament i girar cap a l’arribada, els hem deixat enrere. Per aquesta zona, l’olfacte del Fede (i les seves ganes de menjar) s’han multiplicat i només anava dient: “Aquí fa olor a pollastre a l’ast”, “Aquí a paella”, i l’últim al kilòmetre 28,5 em diu: “Aquí fa olor a seitons fregits”. Semblava que no havia menjat en 10 dies.
Quan només faltava un kilòmetre i ja veig el cartell del kilòmetre 29, li faig al Fede una “mueca” amb un dels dits. Jo li deia que quedava un kilòmetre i ell es pensava que li deia que ens anaven a fer una foto, quina coordinació que tenim.
La veritat és que aquest últim kilòmetre es fa per un carrer molt ample, i més a la segona volta, i a sobre fa una mica de baixada que et permet veure els globus d’arribada, cosa que anima bastant.
Aquí ens posem guapos per la foto, ens posem la gorra cap enrere (Fede ja feia kilòmetres que la portava així), i ens agafem per les espatlles per entrar junts a meta. Quina felicitat!!! Objectiu aconseguit. Hem fet els 30 kilòmetres en 2h46’10” a un ritme de 5’32”, uns 9 segons millor per kilòmetre que l’objectiu del dia de la Marató. A més vam fer els primers 15 kilòmetres en 1h24’34” i els segons 15 kilòmetres en 1h22’36”, GENIAL!!!
Gran arribada. Ens ho hem passat molt bé.
Després d'estirar i menjar alguna cosa

Les sensacions han estat molt positives, si ens haguessin deixat hauríem fet els 12 kilòmetres que faltaven (encara que hauríem d’haver baixat una mica el ritme del final). La respiració molt controlada, tota la estona xerrant i l’únic són les sobrecàrregues de les cames (sobretot bessons i turmells), però és normal en aquestes distàncies.
Ara a seguir tres setmanes més amb els entrenaments i ens veiem tots (el Jordi de fotògraf) en la Marató de Barcelona. Ja tinc ganes!!!!!

El Míster (Xavi Crespo)

1 comentari:

  1. Hola a todos, nuestro mister y escritor, ha vuelto a contar las casas, tal como son.
    Referente a la Maratest, yo también me lo pasé muy bien, la verdad, es que no me acuerdo cuando fué la última vez que hice una carrera con todos mis 5 sentidos en condiciones, ésto fué a causa del ritmo cómodo que llevamos en toda la carrera.
    Ha exagerado un poco en el tema los sintomas de hambre y de orinar, "no le hagais caso".
    La verdad, que ésta carrera está muy bien, pero, sólo en el caso que vayas ha hacer la Maratón.
    Buena crónica Xavi, nos vemos en
    la Marato bcn 2013

    Fede "el Promesas"

    ResponElimina