dilluns, 7 de juliol de 2014

Tallem la cinta a Pallejà

Últim dia de matinar per anar a fer una cursa. La temporada s’acaba i avui pot ser un gran dia pel nostre Club.

Comencem passant a buscar al Fede i anem cap a Pallejà. Aparquem en la zona esportiva (a prop de la benzinera on aparquem molts dimarts) i ens anem cap a la zona de la sortida, on recollirem els pitralls, samarretes i altres. També agafem els pitralls i samarretes de les petitones (l’Ona i la Júlia (que avui fa la seva primera cursa amb només 1 any i deu mesos)).


A les 8:30h ens trobem als germans Moriana (la Sandra i el Sergi (que també fa el seu debut en una cursa d’asfalt, fins ara només havia fet la cursa del Cinc Cims)).


Ens posem a escalfar, cosa necessària per aquestes curses tant explosives i on és tant important tenir les cames i els músculs escalfats i estirats.

A les 8:50h decidim parar i anar a fer quatre estiraments, i posar-nos en bon lloc per la sortida, cosa important en les curses que vols fer un bon temps.

A les 9h en punt, i mentre l’speaker encara estava parlant, sortim.

El Fede surt disparat i als pocs metres el perdo de vista. Vol fer sub 20’, i així aconseguir baixar tots els seus registres en totes les distàncies (5, 10, mitja i marató) i en el mateix any.

El Sergi en principi vol anar el primer tram amb la Sandra i jo, però abans de passar pel primer kilòmetre l’hem vist pasar i després l’hem perdut entre la resta de corredors i corredores, que farà?

Per últim, la Sandra i jo (avui li faig de llebre) volem arribar per sota de 22’30” i intentar acabar dintre de les tres primeres classificades, i així aconseguir un nou trofeig pel Club de los Martes.

Les cames comencen a funcionar i el primer kilòmetre el fem a ritme de 4’03”. Força ràpid, però el recorregut és força agraït i ens ho podem permetre. Al sortir força avançats no hem tingut massa problemes d’avançaments i hem pogut passar a les dues noies que portavem per davant.

Poc abans d’arribar al kilòmetre 2, l’home que indica la primera noia dels 5 kilòmetres es posa al costat de la Sandra, i per tant, sabem que va primera.

Acabem el recorregut del passeig i tornem cap a la piscina. El kilòmetre surt una mica més lent (4’11”) però força més ràpid que el que havíem previst en un principi (4’30”).

Cap al kilòmetre 3 hi ha una de les rampetes que té aquest recorregut. No són rampetes dures i llargues, però sí que fan una mica de mal a les cames si t’has passat amb el ritme en els primers kilòmetres. Nosaltres intentem no afluixar, però tampoc passa res per perdre una mica de temps aquí, perquè el recorregut ens deixarà recuperar-ho més endavant.

El pas pel kilòmetre 3 surt a 4’31”, però ja hem passat un dels trams més durs de la cursa, i ara tenim temps per girar i tornar cap al poble (tram de baixada).

Abans de girar veig al Fede i al Sergi. Porten bons ritmes i els animo a continuar i a fer una gran cursa.

Al fer el gir veig a la Sandra, va força bé. Busco la segona noia i comprovo que va força allunyada, i sembla que no fa bona cara (o aquesta és la meva impressió).

Em vaig girant per no despenjar-me de la Sandra, i just quan fem una nova rampeta que fa passar per darrera de l’Ajuntament, decideixo afluixar una mica, perquè la distància respecte la Sandra ha augmentat molt.  Ràpidament torno a estar a prop seu, i decideixo continuar amb el ritme que portem.

Just aquí, ens trobem a la Esther, l’Ona i la Lorena que ens fan una foto i ens donen els seus ànims. Les saludo i continuo amb la meva feina.

Comencem el tram de lleugera baixada que ens porta cap al kilòmetre 4. El ritme torna a ser ràpid (4’23”). Començo a animar a la Sandra. Li recordo que anem bé, que no cal apretar i que només hem de continuar amb el ritme que portem. Només queda un kilòmetre i podem aconseguir un nou èxit pel nostre equip.

La veig força bé, fa bona cara, i un cop hem girat li faig saber que ens falta una última rampeta d’uns 50 metres i ja enfilarem la recta d’arribada. 


Quan ja portem la meitat de la recta final, veig que l’home de la bicicleta que ha acompanyat a la Sandra des del kilòmetre 2, s’avança per informar al speaker i els organitzadors que ja arriba la primera classificada.

Jo m’avanço una mica, no em vull perdre aquesta imatge de veure trencar la cinta d’arribada a la meva companya Sandra. Finalment passo amb un temps net de 21:20 i uns 6” la nostra campiona talla la cinta i es proclama campiona absoluta de la cursa de 5 kilòmetres de Pallejà. Estem molt contents, ens abracem, ens felicitem i la feliciten. Hem fet un bon treball i hem aconseguit un nou èxit per aquest petit i humild equip.

Anem a recollir els obsequis i fer l’últim avituallament i ens trobem al Sergi. Ha fet 20:26. Genial!!, quin temps més bó i això que avui feia el seu debut.

Al poc veiem al Fede que està recuperant-se de l’esforç. Ha fet 19:48 i ha aconseguit millorar en 16” el temps de l’any passat, i sobretot, signar un any espectacular. Poca gent poc dir que ha millorat en totes les distàncies la seva Millor Marca Personal.

La satisfacció és increible, tinc un orgull enorme de pertànyer a aquest equip, i ja no dir de ser el Míster (no ho puc explicar amb paraules).

Tot això rematat amb l’entrevista que la televisió de Pallejà li ha fet a la Sandra com a guanyadora de la cursa de 5 kilòmetres.

Un cop calmades les emocions, ens preparem per les curses infantils. Tindrem participació en la primera cursa de les noies de la categoria F1 (l’Àfrica, l’Ona i la Júlia ) i en l’última els nois de la categoria M2 (Víctor). 

La nostra cantera
A les 11h i puntualment, comença la cursa de la nostra cantera femenina. L’Àfrica surt de les primeres i fa els 150m molt ràpidament, arribant en 4a posició. Magnífic!!

L’Ona vol anar amb la Júlia, però ràpidament veiem que no serà possible.  Ella no para de mirar cap a enrera per buscar la Júlia, però la Júlia no ve.

Al final, el Jordi que va amb l’Ona se’n va amb la Júlia i jo l’acompanyo fins l’arribada. Un cop em veu, comença a córrer una mica més ràpid i arribem al final de la cursa. Agafem la medalla (segona de la temporada) i quan ens girem veiem que la Júlia encara va per la meitat. Ella i el Fede, l’Anabel i el Jordi.

Veient que ha de començar la cursa dels nens més petits, el Jordi l’agafa en braços, però ella no vol i vol anar a terra. El Jordi la deixa a terra, però llavors la Júlia es posa a córrer en sentit contrari. Finalment arriben al final i també aconsegueix la seva primera medalla com a corredora.

Per últim, sobre les 11:30h li toca al representant infantil masculí, el Víctor. Ha de fer 600m. Quan porta uns 200 metres el veiem passar i l’animen. Encara li queda baixar uns metres i tornar a pujar cap a l’arribada. Al cap de pocs segons, ja tornem a veure’l i just quan arriba a la nostra distància, i amb els ànims de tot l’equip de Los Martes i de la seva família, fa un sprint i aconsegueix avançar 2 o 3 corredors.  Arriba al final i nova medalla.

En una altra cursa, aquí s’acabaria la nostra crònica, però faltava el millor, el podi de la Sandra.

A les 12h comencen a repartir els premis i després d’esperar una estona i de fer-li (el Fede per petició del guanyador) les fotos al guanyador dels 10km (Abdeslam El Ouahabi), arriba el moment esperat.

L’speaker anuncia a la campiona dels 5000m, la Sandra. Com no podia ser d’una altra manera, puja ella i tot el seu staff (l’Àfrica, el Víctor i l’Ona).

Podi cursa 5 kilòmetres
La resta de l’equip estem abaix, encara que tots tenim un trosset d’aquest premi, per això, som un gran equip.

Fem les fotos de rigor, i després, ens fem l’última foto d’equip amb el premi.

Ah!!! Ara ens falta dos grans moments d’esbarjo, per disfrutar d’aquesta magnífica temporada: el torneig de Padel (Sergi-Fede vs Sandra-Xavi) i el sopar de los Martes. Aquest últim serà celebrat amb un brindis amb l’ampolla de cava (1,5l) que li han donat a la Sandra com a guanyadora.

I després a descansar, a estar més estona amb la família i fer vancances, però sense deixar de fer el que més ens agrada: córrer i planificar una nova temporada.

Bones vacances i visca  “Los Martes” !!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada