La cirereta del pastís (La Sansi Viladecans – 5 km)

No sé si es tracta d’una bogeria, però una setmana després de la Mitja Marató de Vilanova, torno a estar amb pitrall posat a la samarreta i en una nova línia de sortida.

Això és un gran equip!!

Aquesta cursa no estava en el calendari, però era a Viladecans (poble de la meva dona) i hi havia curses infantils. Així que li vam preguntar a l’Ona si la volia fer, i ens vam apuntar tots dos.

El dia abans recollim les samarretes, bosses d’obsequis (amb un Chupa-chups i un globus, jaja!!), i ens quedem a dormir a casa dels iaios. D’aquesta manera, al dia següent no caldrà matinar molt (la cursa comença a les 11h).

Ens aixequem, esmorzem i anem caminant (30’) cap al Parc Vilamarina, on hi ha instal·lada la sortida d’aquesta cursa.

Fa fred, i ens esperem al solet. Quan queden uns 20’ per començar, em trec la roba d’abric i començo a escalfar una mica. Faig unes voltes a una zona de sorra que hi ha, i torno cap a la línia de sortida.

Quan arribo és massa tard, i ja és impossible posar-me amb la llebre de 20’. Em fico a un costat i acabo al costat de la llebre de 25’.

La cursa comença i només trepitjar la catifa de sortida i posar el Garmin (gràcies al Jordi per deixar-m’ho) en marxa, tenim que caminar. L’inici és un embut, no hi ha manera de passar i faig uns 400 metres a un ritme molt lent.

Tampoc vull fer masses ziga-zagues, que després no em permeti apretar.

Quan sortim d’aquest tram, la cosa es normalitza, però continuo avançant a molts corredors.

Passem pel kilòmetre 1, i tal com em pensava, ha estat massa lent (sobre 4’16”).

Quan portem 1300 metres, tornem a passar per la línia de sortida. No trobo a les meves fans. El pas per aquesta zona marca 5’36” (a una mitja de 4’18”).

On està Xavi? (Pista: únic amb gorra vermella)

Sortim d’aquesta zona i agafem el tram de la cursa més ample i recte. Aquí em trobo fort i començo a posar un ritme més ràpid. Així, el kilòmetre 2 el faig a 3’53”.

Anant cap al kilòmetre 3. L’aire bufa de cara i veig que tampoc puc aguantar aquest ritme molt més. Afluixo una mica i el faig a 4’01”.

Un cop de tornada, ja tenim un grupet que anem més o menys al mateix ritme, i em proposo no deixar-los massa lluny. La llebre de 20’ la porto uns 700 metres més endavant, però serà impossible agafar-la.

Em trobo bé, amb forces. Les Skechers GoRun 3 van soles, i les cames i el meu cos es veuen amb forces de fer un últim esforç per intentar millorar la meva marca.

Així que anem fent, i aconsegueixo passar el kilòmetre 4 a 3’59”.

Ja només queda un kilòmetre. Les forces cada cop van més justetes, però cada passa és uns metres menys, i intento no perdre temps. Aconsegueixo arribar a l’últim gir i ja veig l’entrada. No sé quin temps porto, però faig un últim esforç i entro a meta. L’últim kilòmetre l’he fet a 3’58”, i aconsegueixo acabar amb un temps net de 20’31”.

Entrada a meta

Ho he aconseguit! Tot i el principi he baixat 18” la Meva Millor Marca en 5 kilòmetres. Estic molt content!!

Ha estat un any increïble! El vaig començar fent el Cinc Cims (que em van deixar les cames molt fortes i amb molta motivació (vaig quedar 2n de Los Martes, jaja!)). Després vaig fer la MMP a 10km a Gavà (millorant 2’34” el meu anterior temps), vaig millorar el meu temps de Mitja Marató dos vegades (Barbastro i Vilanova) i vaig tenir l’honor de córrer la Behobia amb Pedro Nimo (a més a més, dels dos parells de sabatilles Skechers (GoRun3 i GoRun Ride 3) que m’han ajudat en aquestes dues últimes marques). Ha estat un any espectacular, i avui la cirereta del pastís, amb la millor marca en 5 km. En un any he millorat tots els temps de les distàncies que he fet. Serà difícil poder fer aquesta fita l’any vinent, però s’intentarà. I si no es pot, llavors gaudirem corrent amb els amics de Los Martes, les noves amistats (allà on tornem a coincidir) i els que pugui conèixer durant l’any.

Un cop recuperat, em vaig a buscar a les meves fans. Estan a les grades que hi ha al costat de l’entrada.

Ara toca preparar a l’Ona per que faci la seva cursa (400m).

Ens esperem fins a les 11:55h.

Orgull de pare!!

Quan arriba l’hora ens fem la foto de rigor, i marxem cap a la sortida. Estem esperant, i uns metres més endavant tenim al Carles Castillejo amb la seva filla (aquest esport té coses que no es poden veure en altres. Tot un campió com ell, gaudint d’aquest moment. No hi ha millor regal).

Sortim i allà va tota la colla de petits i petites que amb les seves cares de felicitat van fent la volta al circuit de 400m. L’Ona va mirant cap a tots els costats, gaudint de l’experiència. Anem fent, però amb el fred que fa i que la volta és una mica gran, l’Ona es va cansant una mica, i fem un tros caminant. Però poca estona, perquè ja arribem i al fer l’últim gir ja veiem a la Mama, la iaia Conchi, el iaio Paco i el tiet Jorge. Ella els veu i comença a saludar-los. S’ho està passant pipa, i jo molt més.

Continuem uns metres i arribem. Molt bé!! Una nova cursa finalitzada per l’Ona.

Això és felicitat!!

Agafa la seva beguda i marxem a trobar als fans, perquè ens felicitin.

Ha estat un bon matí de diumenge!

Ara a descansar fins l’any vinent. A sortir durant les vacances de Nadal amb els companys, per gaudir d’aquest esport. I buscar nous reptes, noves curses.

Bon Nadal, Bones Festes i Feliç Any Nou a tots!