dijous, 14 de maig de 2015

M'encanta que els plans surtin ben (Cursa de Primavera Sant Andreu de la Barca)

Així s'acomiadava el Capità Hannibal Smith en la sèrie L'Equip A, i no he trobat millor resum d'aquesta cursa, però comencem pel principi.

Ho reconec, estic enganxat! Fa unes setmanes que vaig acabar el primer objectiu gran de la temporada i ara volia parar uns dies, però un whatsapp del Sergio avisant que feien aquesta cursa i que volia provar de fer sub20 en els 5 quilòmetres, i allà que anem. Són 3 eurillos i la totalitat es dóna a una causa benèfica, per tant, amb més motiu havíem de participar.

Amb molts dubtes de fer aquest temps, decideixo fer-li de llebre el que pugui (2,5 – 3km). Les cames estan fortes, però fa més de 4 mesos que no faig entrenaments de sèries. Un primer entrenament d’intèrvals diumenge em deixa clar que podré aguantar bé uns 3 kilòmetres i després ell s’haurà d’espavilar per arribar a meta amb el temps proposat. En tot això, aconseguim “enganyar” a la Sandra. Com tampoc sap si està ràpida, fem un segon entrenament ràpid el dimecres. Fem 4 kilòmetres a ritme alt i les sensacions no són perfectes però els hem fet per sota de 4’20” el kilòmetre, força bé!

Al final, el Sergio treballa i no podrà anar, però la Sandra i jo ja estem massa engrescats i ens apuntem aquella mateixa nit, ja tenim nou repte.

L’objectiu és intentar fer de llebre a la Sandra, per veure si pot guanyar el premi de la seva categoria (Vet+40).

Tot en aquesta cursa és estrany. Ens hem apuntat a última hora, comença a les 11:15 (amb la calor que fa) i he pogut aixecar-me i esmorzar amb les meves nenes (cosa que no passa quasi mai).

A les 10h, trobo a la Sandra i a la resta dels seus companys del SAC (Societat Atlètica de Corbera).

Recollim els dorsals i anem a canviar-nos, hidratar-nos i deixar la bossa en el cotxe d’un dels seus companys.

Comencem a trotar suaument, durant uns 15 minuts. Estirem i ens dirigim cap a la línia de sortida. No som massa corredors, uns 300, i ens col·loquem a la tercera filera de corredors. La Sandra, l’Esther i la Sam volen fer una bona classificació. L’idea es posar un ritme de 4:20 i portar-les a les tres fins al final.

A les 11:15h, tret de sortida i sortim com bojos. Suposo que les ganes i la posició de sortida fa que fem un primer kilòmetre molt ràpid. El perfil, amb bastant baixada, fa que el ritme sigui desorbitat i que el pas pel kilòmetre 1 el fem amb 4:04 (volíem anar 4:20, uff!!).  Perdem de vista a la Sam i l’Esther, han sortit molt fortes.


Un cop tornem al pla, decideixo afluixar, sinó no arribarem. Em poso al ritme marcat. Fa molta calor, i quasi no puc animar a la Sandra perquè tinc tota la gola molt seca. Intento no deixar-la molt enrere, sense afluixar massa el ritme. 

Sempre portem a l’Esther davant, però a la Sam l’hem perdut totalment de vista.

Sobre el kilòmetre 1,5 arriba la primera de les pujadetes del recorregut. No és massa llarga, però qui s’ha passat al principi ho comença a pagar, i passem a alguns corredors i corredores (alguns caminant).

La Sandra no es despenja i això és bon senyal. Quan veig que arribem a dalt li dic que ja està, que ja hem acabat la primera part difícil del recorregut.

Passem pel kilòmetre 2, que hem fet al ritme que volíem (anem bé, molt bé!!).

La calor comença a notar-se molt, no hi ha espais d’ombres, patirem.

Per sort, en el kilòmetre 2,5 trobem el punt d’avituallament. Agafo una ampolla. Bec, em mullo una mica el cap, i afluixo per passar-li l’ampolla a la Sandra. Beu, i tornem a posar-nos a ritme. Al principi costa un mica, però ho intentem, encara que ben aviat arriba la segona i última pujadeta. Crec que aquesta és més llarga que la primera, però també l’aconseguim passar.

No hem perdut massa temps, i ara només ens queda menys de 2 kilòmetres amb un perfil més suau o en baixada.

Vaig mirant cap enrere per veure on porto a la Sandra. Tinc que anar afluixant per no deixar massa distància entre nosaltres, cosa que ens podria afectar.

Passem pel kilòmetre 4 i ja queda poc per acabar. No sé en quina posició anem. Sé que porta a l’Esther (SAC) per davant però no crec que la poguem atrapar. Em giro de nou, i veig que no hi ha cap noia més darrere de la Sandra, per tant, aguantarem amb el ritme que portem, que ja és bo.

Jo vaig animant-la, cridant-li, i li recordo que la línia d’arribada no és en el globus que hi ha (on hem sortit), sinó que hem d’arribar a baix del carrer, girar i tornar a pujar uns 250 metres.

Just en el gir, a la Sandra li diuen que va tercera de la general. Jo l’animo (no sabia la posició) i veig que ella apreta. Miro el crono de l’arribada i veig que farem millor temps que a Pallejà.

Finalment, aturo el rellotge amb un temps de 21:10, i la Sandra passa per l’arribada amb 21:13.

Estem contents, molt contents! Volíem fer primera de categoria i hem aconseguit fer 3a de la general

A més a més, la Sandra ha fet la seva Millor Marca Personal, millorant-la amb 13 segons.

L’Esther, companya de la Sandra, ha quedat segona (20:54).

Per mala sort, una altra companya de la Sandra, la Sam, s’ha fet mal al turmell. S’ha entrebancat amb unes pedres que separen els carrils del primer kilòmetre i no ha pogut continuar. Mala sort! Que es recuperi ràpidament.

Anem a agafar les bosses i tornem corrent a la zona del podi. Pel camí em quedo amb el dorsal 328 del Rafa Canillo que ha quedat sisè i tercer de la seva categoria (vet+40). Ell no es pot quedar i jo pujaré al podi per agafar-li el premi i que la Sandra li porti al SAC.


Comença l’entrega de premis i pugem fins a 5 cops (quasi ens foten fora, jaja!!)

Ha estat un bon matí, dur, amb calor, però amb els plans aconseguits i una copa més al sarró i al palmarès de la Sandra i del Club Los Martes.

Ara a preparar les curses del Juny, totes al costat de casa (Abrera, Olesa de Montserrat i Pallejà).


Ens veiem,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada