dimecres, 24 de juny de 2015

Cursa del Foc

A vegades ens capfiquem en plans d’entrenaments, ritmes, ..., i quan deixem això de banda i ens dediquem a gaudir de sortir a córrer ens portem bones sorpreses. Però anem a pams.

Ho dic, i així ho sento, no m’agrada el recorregut de la Cursa del Foc. Per l’època de l’any en la que estem prefereixo els recorreguts amb dues voltes de 5km, un recorregut més urbà i no trepitjar tant polígon industrial, però com cada any (quasi cada any), acabo apuntat a la cursa del meu poble (sobretot per la insistència del Jordi, el meu germà que sí que les ha fet totes).

Tinc clar que no vull fer cap temps, l’objectiu de l’any és la Marató de Castelló, i vull arribar al Setembre (on començaré els entrenaments) buit del cap i de les cames, per poder començar-les a carregar. Per això, dies previs em va sortir l’oportunitat d’ajudar al Carles (un company que s’ha apuntat a córrer amb nosaltres en les matinades de dissabtes i diumenges). Vol baixar dels 51’ que va fer l’any passat. Li comento que si vol li puc fer de llebre de 50’.

Anem entrenant i un d’aquests dissabtes fem el recorregut (és el bo de tenir la cursa al teu poble) i per la nostra sorpresa fem 49’. Una setmana més tard el Carles fa un segon entrenament del circuit amb dos cracks (Jordi i David) i ho fan en 47’ i pico. El Carles es va animant, i el David el va pressionant, jaja!! Així que poc abans de començar, el Carles em comenta que li ha deixat el rellotge GPS a la seva dona (la Chus, que també fa la cursa) i que vol seguir la llebre de 45’. Li dic que jo vaig amb ell, i que ho intentarem.

Família Crespo a córrer!!
La campiona Ona!!
Un petit break! Abans de la nostra cursa, s’ha fet la Cursa del Fogonet (600m) on han participat la Júlia i l’Ona. Ho han fet molt bé, sobretot si considerem que hem fet una sortida, i creient que era la cursa hem fet tota la volta (600m) per tornar-la a repetir, perquè només era escalfament. S’han portat com dues campiones i han fet la seva primera cursa amb xip, jaja!! L’important és que s’han divertit i cada dia els hi agrada més aquest mundillo.
Si tenim en compte els trossos de síndria que s’han menjat i el que han corregut, jo crec que han menjat més, jaja!!

Recuperant forçes!!
Tornem a la cursa dels 10 kilòmetres.

Ja estem darrera la llebre de 45’. Davant tenim a l’Arcadi Alibés i al Xavier Bonastre, no es perden una, jaja!!

Les 9:30h i sortim. Sortim ràpids, molt ràpids, però el perfil del primer kilòmetre ja ho permet (bastant baixada). Passem el kilòmetre 1 amb un temps de 4:02. És un temps molt ràpid, però quan comencem a fer el tram de pujada dels kilòmetres 2 i 3, puc comprovar que la llebre ha fet un bon treball. Ha aprofitat el desnivell negatiu del primer kilòmetre per compensar els altres dos, i hem fet les pujades més fortes de la cursa a un ritme força suau, aconseguint la mitja desitjada.

Passat el kilòmetre 3, tornem al poble. Agafem la primera ampolla d’aigua (molt bé els avituallaments, fins a 4, és un tema que està molt treballat pels organitzadors). Bevem una mica, ens remullem i continuem cap al centre del poble. Aquí veiem els nostres animadors. Hi ha força gent, la batukada, ... i sense voler ens animem i ens hem de frenar per no deixar la llebre enrere.



Girem i enfilem el camí cap a la Plaça de les Fonts. Aquí hi ha voluntaris donant-nos gots d’aigua, però no agafem cap.



Anem per la catifa de mitja cursa, i anem uns 5-6 corredors amb la llebre. El Carles aguanta força bé. El pas per la catifa dels 5 kilòmetres és de 22:34, anem en temps.

Passem pel barri del Sant Bernat i d’allà cap el tram més crític de la cursa, el Polígon de la Flora. No és crític pel seu perfil, sinó perquè si fa calor (com avui fa), no hi ha lloc on amagar-te i a la sortida hi ha un pujadeta de 50-100m que et deixa clar com acabaràs la cursa.

Passem el kilòmetre 6 i quan entrem al barri de la Flora ja veiem sortir els dos primers classificats.

Continuem i una mica més enllà veiem al David i al Jordi (o David va malament o Jordi està molt fort, però van molt junts). Els crido per animar-los i per ensenyar-los que el Carles està amb la llebre de 45’ i ho està fent de conya.

Fem tot el gir, tornem a agafar aigua, i quan anem a agafar la recta que ens tornarà a portar al poble, al remullar-me la gorra, es cauen les ulleres. El Carles fa l’intent d’agafar-les, però li dic que continuï corrent i jo em paro per agafar-les. Ho faig el més ràpid possible, però haig de pujar una mica el ritme per poder tornar a agafar al Carles i la llebre de 45’.

Abans de la sortida del polígon ja torno a estar a la seva alçada. Aquí ens trobem a la dona del Carles (la Chus) que l’anima. Passo la pujadeta força bé, em noto amb forces, però al girar-me veig que el Carles comença a quedar-se enrere. Avui no importa el temps, i sense deixar que s’escapi la llebre, intento no allunyar-me molt del Carles. Li faig uns crits d’ànim, però ara està patint.

Fem l’últim tram “durillo” de la cursa, i ja estem a menys de 2 kilòmetres de l’arribada.

Girem, passem pel kilòmetre 9 i enfilem la llarga recta que ens portarà a la meta.

Carles continua lluitant, i no paro d’intentar que no llenci la tovallola, ho està fent super bé.

Veig que aguantarà, i quan ja estem al carrer principal del poble, es comença a escoltar la gent, i em començo a animar. Pujo el ritme, però tampoc vull arribar fos. A mig camí escolto a la Lorena (dona del Robert) que em veu i m’anima. Vaig passant alguns corredors, i fent alguna mirada enrere per veure on ve el Carles. Continua allà darrera, per tant, ho aconseguirà.

Ens apropem a la zona més bonica, la zona de la Plaça Catalunya, on hi ha força gent fent el passadís d’arribada. Començo a aixecar els braços perquè la gent comenci a animar-nos. També obro els braços i començo a moure les mans perquè tots els petits que hi ha a banda i banda del carrer posin les seves mans i poder xocar les seves mans (en l’argot runner es coneix com fer un Novatillo Total, jaja!!).

Poseu-me les mans!!


Més mans!!
Totes les mans per mi!!
Faig ziga-zaga, per xocar el màxim nombre de mans, i veig al meu pare que em diu que l’Ona (la meva filla) està una mica més endavant i que vol entrar amb mi. Tres o quatre passes més i ja veig a les meves fans (l’Esther, l’Ona, la iaia Joaquina, la tieta Anabel, ...). Agafo a l‘Ona de la mà i entrem junts, amb un temps de 45’38”. Parem recupero una mica, i em giro per poder veure l’arribada del Carles. Finalment, ha fet 46’03”. Molt bé, perfecte, son 5’ que l’any passat.

Estic content. Fa unes setmanes tenia males sensacions, però avui m’he trobat molt còmode, i tranquil·lament hagués pogut baixar la meva millor marca en aquesta cursa (44’59”). Però estic més content per poder haver ajudat a un nou “amic” (Carles) a aconseguir la seva fita, això m’omple encara més.

Agafem la beguda i el nostre tros de síndria, i cap a l’ombra. A descansar, menjar i estirar una mica.

Un cop relaxat, veig al Jordi que em comenta que ha quedat per davant del David. El Jordi l’ha atrapat sota el pont del Polígon de la Flora, i tot que l’ha animat per acabar-la junts, el David no ha pogut. Està clar que el David porta les cames més carregades de kilòmetres, i que segur, que el dia 26/09/15 ens donarà una alegria a la Marató de Berlin, i ho celebrarà com es mereix, amb una mega birra, jaja!! Finalment ells han fet 41’22” i 41’36”, respectivament.



Anem xino-xano cap a la Plaça Catalunya, per veure les classificacions i veure si ens ha tocat algun premi en el sorteig (no ha hagut sort).

Petem la xerrada amb la gent, és el bo de córrer al poble, coneixes molta gent.

Avui també he pogut conèixer nous companys de corredors.cat, en Hansi, l’Alvar, el Francisco, i alguns que ja coneixia, el Wolves (som del mateix poble i només ens veiem a les curses, jaja!!). Ha estat un plaer, ens continuem veient. (Donar les gràcies al Wolves per la major part de les fotos)

I per rematar-ho, ens hem anat tots junts amb les nostres famílies a fer un bon aperitiu, que avui ens ho hem guanyat tots!!

Per cert, senyors de l’Estrella Damm, l’any vinent si voleu podem fer l’anunci de l’estiu, jaja!!

Mediterraniament
Ara un parell de setmanes i faré el meu primer doblete (cursa dissabte i diumenge), i de nou curses de les petitones a Pallejà, i amb això ja farem festa fins al setembre.

PD: Vaig començar dient que el recorregut no m’agradava, i ho continuo pensant, sóc més d’un recorregut de 5 kilòmetres amb dues voltes i més urbà, que et deixi la possibilitat de fer una cursa llarga o més curta. Però també vull dir que tothom que ha vingut a la cursa, i he parlat amb ell, ha acabat molt content, m’ha parlat molt bé de l’organització, dels avituallaments (4), per tant, felicitar a l’organització i segurament ens veurem l’any vinent!

L’única petita pega, és el tema de la cursa dels petits, però pel mateix preu vam fer dues curses, jaja!!


Xavi Crespo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada