Una gran festa (1000m socials)

Arribo cansat (cames molt carregades encara dels 5 kilòmetres per la platja), amb poques hores de descans (ahir era la festa del cole de la Esther i l’Ona, i vaig anar-me a dormir a l’1h), però no vull perdrem la festa correcat i l’homenatge al Zenon.

He aconseguit aixecar a l’Ona i junts hem marxat cap a la Mar bella. Abans de les 8:30h ja hem arribat. Hi ha força gent, i tothom ja està en treballant per posar tot en ordre perquè comenci la festa.

Entrem a la pista d’atletisme i ja comencem a veure moltes samarretes pastanagues.

Aviat veig al Pinelli, al Manolo, i d’altres i ens anem saludant.

De mica en mica, va arribant molta més gent.

Les carpes ja estan muntades, i està tot força preparat.

Ens avisen que passem a buscar el pitrall. M’ha tocat el 45 i sortiré a la 4a sèrie. Correré amb alguns correcats coneguts (Miquel, Jordi, ...) i d’altres no.

Abans del començament de les curses de 1000m, es fa un parlament del president i es fa un record al company Zenon que ens ha deixat aquesta setmana, per culpa de la maleïda malaltia de l’ELA. És un moment dur, veus les cares de la gent que el coneixien, i algunes llàgrimes, però l’aplaudiment sentit de tots ha estat molt gran.

Calmem les emocions, comencen els escalfaments, i jo em vaig a la guarderia amb l’Ona. Hem portat cartons, llapisos, fulls, i d’altres materials perquè els petits estiguin entretinguts.

Quan queda poc per començar la meva sèrie, deixo a l’Ona amb el meu substitut, i vaig a escalfar una estona. L’escalfament el faig amb el Jordi, i anem parlant de quina tàctica fer. Ell té clar que sortirà a per totes, i jo crec que aniré més conservador.

Ens posem a la línia de sortida i quan escoltem la sortida, sortim. Ràpidament el Jordi es posa el primer i intento que no s’escapi massa. Vaig darrere del Miguel, però al pas pels 200m veig que anem molt ràpids, i prefereixo afluixa. Crec que el Jordi ha sortit molt de pressa i ja afluixarà. Alguns corredors em passen i faig el que puc sense afluixar massa. No sé quin ritme porto. En la segona volta veig a l’Ona animant-me i això em dóna molts ànims. Continuem, i quan falten uns 150m per arribar veig que els dos Jordis i un altre corredor se la jugaran al sprint final. Jo, continuo darrere del Miquel, sembla que és la meva tàctica últimament, jaja!. Al final, quedo 7è de la meva sèrie amb un temps de 3:30. Estic molt content, creia que faria 3:45-3:50.

Felicito al Jordi que finalment ha guanyat. A fet 3:19, magnífic!

Recupero i torno a la meva “feina”. L’Ona està entretinguda menjant, dibuixant, ...

Quan acaben totes les sèries, ens hem d’esperar perquè surtin els grups per les sèries de 400m.

Entremig i aprofitant el temps, es fa una cursa de 100m amb els més petits. Només són 5, però l’Ona i la seva nova amiga, Alba, es posen a la sortida. Com si d’una sèrie de grans es tractés, crit de sortida, i allà que van les cinc participants. S’ho passen bé, i quan arriben a l’arribada tenen un premi.

Ja han sortit els grups. Em toca la segona sèrie. Torno a estar amb el Jordi. Surto pel carrer número 8, per tant, sóc el pitjor temps.

Em poso al meu lloc, sense escalfar. Sortida i ho faig ràpid. Vaig primer (perquè la resta tindran la compensació en la propera corba, però ara jo he sortit més avançat), jaja!!

Quan porto 200m les cames es comencen a quedar sense benzina, i a més, tots els corredors em passen. La recta final es fa molt llarga, i l’acabo com puc. Finalment, últim, però l’he fet en 1’15” (a ritme de 3’08”).

Torno a la taula de les manualitats, on he deixat a l’Ona, ara amb el Manu i la seva filla.

Anem fent “pajaritas”, medalles, vaixells de paper, ... i com qui no vol ja tenim acabades les sèries de 400m.

Com abans, entre sèries agafen als petits i fan jocs (salt de longitud, mocador).

De nou estic a la segona sèrie, i de nou amb el Jordi. Aquesta també la correré amb el Dabit (blogmaldito) que avui he conegut personalment.

M’entretinc amb l’Ona i la matalàs del salt de pertiga i quasi no surto als 100m, jaja!

Em poso de nou al carrer 8, però espero fer-ho millor aquesta vegada.

Sortida, i a donar-ho tot. Vaig tot el ràpid que puc i aturo el temps en un meritori 14” i 45 centèsimes. Ha guanyat el Dabit, però tots estem molt contents. Si ho mireu bé, l’Usain Bolt em treu menys de 5”, jaja!

Acabada la combinada, surten les classificacions finals i he quedat el 14è de 30 corredors.

Comencem a recollir, i a dutxar-me. Quan sortim, comencen a fer el 4*400m amb alguns valents de la combinada i gent de l’organització que no ha pogut participar en la resta de curses. Ha estat divertit, sobretot per l’speaker (Jaume).

Per acabar sorteig d’obsequis. La mà innocent, l’Ona, i el primer número que treu, el meu, el 45, jaja! Ens ha tocat una ampolla de vi, i a l’Ona una mega piruleta amb 10 piruletes al seu interior.

Avui ha tornat a passar-me pel cap aquelles sensacions que tenia de petit (amb 10-12 anys) quan quedaven tots els nois del barri per anar a jugar unes patxangues el diumenge a la tarda. Avui he tingut de nou aquesta sensació. M’he divertit, he conegut gent nova, he passat un matí entretingut, i m’he sentit molt a gust. A més, l’Ona s’ho ha passat pipa. Per tot això, l’any vinent tornarem, i si puc amb la resta de la colla de Los Martes. Com més siguem, més riurem, i més diners per lluitar contra l’ELA recollirem.

Ah! Felicitar a l’organització. No puc parlar dels anys passats (no vaig estar), però si són així sempre, dóna gust.

PD: Gràcies als fotògrafs (David i Carles) per les fotos.