dissabte, 17 de juny de 2017

Cursa Sant Joan Despí

Tothom parlar “pestes” del twitter, però a vegades et dóna (sobretot als que no són molt socials en persona, jaja) l’oportunitat de conèixer a gent nova, a gent molt sana.

Així que un dia rebo un missatge privat del @Hoommeerr73 que em diu que si vull córrer la Cursa de Sant Joan Despí, em pot donar un codi per apuntar-me de forma gratuïta.

Tinc un cap de setmana bastant ocupat (motos a Montmeló, dinar a casa dels sogres, …), per tant, li dic que em deixi uns dies, i li diré alguna cosa.

Al final, penso que no puc deixar passar l’experiència, seria la meva primera cursa nocturna. Per tant, li dic que sí que aniré.

El dissabte a les 18:45h m’acomiado de la meva dona i filla, i em vaig cap a Sant Joan Despí. La zona on comença la cursa me la conec. Treballo a prop d’allà.

Costa un mica aparcar, però finalment trobo un lloc. Està una mica lluny de la sortida, però que són 5’ caminant, jaja!

Arribo al Pavelló. Recullo el pitrall, la samarreta i la bossa d’obsequis.

Quan estic fora, acabant de preparar-me, en trobo al @Hoommeerr73. Xerrem poca estona, ell s’ha de preparar per fer de llebre de 60’.


Deixo la bossa al guarda-robes, i em vaig a mirar les curses infantils.

Hi ha força canalla, sobretot a la segona cursa.

Després de les curses infantils, encara tenim una mitja hora perquè comenci les curses de 5 i 10 kilòmetres.

Aquest temps d’espera, em deixa parlar més tranquil·lament amb el @Hoommerr73. Podem parlar del que hem fet, i del que farem.

Quan falten uns 15’ per començar, marxem a escalfar.

Una mica d’estiraments, i cap a la línia de sortida.

Em poso una mica més enrera de la llebre de 45’. No tinc molt clar si estic per fer aquest temps, fa uns mesos que ja no corro ràpid (per mi això es ràpid), però ho intentarem. També cal veure com m’adapto al calor que està fent aquesta setmana.
Tret de sortida, i allà que anem.

Sortim ràpids, o això em sembla, i així ho comprovo quan en un moment veig que el rellotge marca un ritme per sota de 4’/km. Com sempre el primer kilòmetre és el més difícil per fer de llebre. Així que decideixo deixar que s’escapi una mica, i després ja l’agafaré.

Primer kilòmetre en 4’11”.

Decideixo afluixar sinó patirem. No ara, però si a la segona volta.

Sense voler em vaig acostant a la llebre. Suposo que s’ha donat compte i ha afluixat.

El segon kilòmetre ja el fem en 4’35”. També hi ha una lleugera pujada.

Passem pel costat de la ciutat esportiva del FC Barcelona, un gir de 180º i cap al poble. El recorregut es fica per un camí estret, però de baixada i amb ombra.

El kilòmetre 3 passa poc abans d’arribar a l’Ajuntament. Aquesta zona ja me la conec.

Vaig fent la goma amb la llebre. Un company de la llebre que li anava dient que anava bé, ha petat. Tornem a anar una mica ràpid, però dintre del que és normal (4’22”).

El kilòmetre 4 és una anada i tornada per la zona de la rambla. No hi ha molta gent animant, cosa que ens hauria donat més forces, però continuem lluitant (4’24”)

De tornada em vaig quedant amb les referències per quan fem la segona volta, per si arribo amb forces.

Gir per la zona del parc, i passem per un passadís estret que hi ha al costat de l’arribada. El pas pel kilòmetre 5 em torna a dir que anem ràpids (4’21”). Hauríem d’haver passat per la catifa amb 22’30” (segons amunt, segons avall) i hem passat en 21’55”. El primer que penso és a administrar-ho bé, per si la segona volta es fa llarga.

Sobre el kilòmetre 5,5, la llebre agafa al Xavier Bonastre. Jo vaig uns 15 o 20 metres per darrere. El Xavier li comenta que va ràpida. Ell li diu que no, però el Xavier li comenta que ell ha sortit ràpid i ara el té al costat. Això fa, que la llebre afluixi, i m’uneixo a ells.

Tot i això, el kilòmetre 6 ens surt a 4’25”.

Sobre el kilòmetre 6, sense voler, deixem la llebre darrera. Jo crec que ha afluixat, veient que anava sola i que a lo millor si que havia anat una mica ràpida.


El Xavier i jo ens anem junts cap endavant.

Tot i ser el tram amb pujada, fem el kilòmetre 6 en 4’33” (2” més ràpid que a la primera volta).

A partir d’aquí i fins al kilòmetre 9, anem una estona un davant, una estona l’altra. Amb passos més o menys controlats (4’26” i 4’30”).

Però arriba el kilòmetre 9, i el Xavier es posa davant amb un ritme fort (s’assembla al meu amic Fede, que li entren les presses sempre al final, jaja!). Primer penso a deixar-lo anar, però després penso que em trobo bé, i perquè no enganxar-me a ell. Si ho faig, seré sub 45’ segur.

El ritme és fort, però en trobo amb ganes. La calor ja ha afluixat, són les 9 passades, i ja no és tan forta.

Quan falta una corba i la recta de meta, li comento si vol esprintar. Em diu que no, i com diu el meu amic JRDi69 de corredors.cat, li aplico el “hachasso”. Avanço a 2 corredors més, i puc parar el crono amb un temps de 44’02”.


Estic content, feia molt de temps que no corria tan ràpid i amb bones sensacions (més tard vaig comprovar que és la meva quarta millor marca en 10 kilòmetres).

Xerro una mica amb el Xavier, agafo la beguda i una mica de síndria (hi havia més coses per menjar, però haig de tornar per sopar a casa dels meus sogres). Vaig a buscar la bossa, i estiro una mica.

Just a l’acabar d’estirar, veig passar a la llebre de 60’ (el Hoommerr73). No l’agafo, però penso que si d’anada cap al cotxe, vaig pel camí de sota l’agafaré pel kilòmetre 9 i pico.

Així ho faig, i mentre no arriba, vaig animant als corredors i corredores que ja estan acabant la seva cursa.

Finalment el veig. Em pregunta com m’ha anat. Li dic que molt bé. Piquem de mans i ens acomiadem. Seguirem xerrant pel twitter.

Ha estat una bona tarda. Agrair al Hoommerr73 la seva invitació.


2 comentaris:

  1. Veo que te lo pasaste bien y encima hiciste un buen tiempo, me alegro por todo colega.
    Crónica corta pero clara, como siempre leyéndola tengo la sensación que yo también estaba ahí
    Un Abrazo
    Él Promesas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fue una sorpresa hasta para mí. Lo más importante, es que disfrute, y eso hace que fuera mejor todavía.

      Elimina