dimarts, 11 de març de 2014

2 llebres, 1 objectiu

Han passat ja dos dies un cop finalitzada la Cinc Cims. Estic molt content pel temps aconseguit, la classificació, ... i em sento molt fort de cames. Així, que sense pensar-m’ho massa, li dic al Jordi que em prepari un planning d’entrenament per millorar el meu temps en 10km (44:19).

Dit i fet. El Jordi em prepara un planning de 3 dies d’entrenament, més un opcional per agafar la rapidesa que les cames no tenen actualment. Busquem on podem fer un bon temps, i després d’analitzar varies curses (Calafell, Gava, Cornellà, ...), decidim que ho intentarem als 10km de la Mitja de Gavà, el dia 02 de Març.

Jo em poso en marxa. Durant 5 setmanes entreno 4 dies. Hi ha entrenaments suaus (normalment els dimarts amb el Fede i la Sandra), matinades (els dijous a les 5:15h), series (els dissabtes amb el Jordi) i tirades llargues amb el Fede (que s’està preparant la Marató de Barcelona).

Els dies passen i cada cop tinc la sensació que les cames continuen igual o més fortes, i el meu cos ha aconseguit agafar un ritme ràpid que necessito per aconseguir l’objectiu.

Arriba el diumenge 02 de Març. Són les 7:45h del matí, i el Fede i el Jordi em passen a buscar per anar a la Cursa (són les meves dues llebres, que em portaran cap al meu objectiu). Deixem el cotxe bastant aprop i ens dirigim cap a la zona de la sortida.

Ens preparem, deixem les bosses i comencem a escalfar. El Fede decideix canviar la talla de samarreta i tornem a pujar al cotxe, per agafar-la i que se la puguin canviar. Un cop fet això, escalfem una mica més i ja ens dirigim cap a la línia de sortida. Volem agafar una bona posició i que poguem agafar un bon ritme de cursa (en principi hem d’anar a 4:22 el kilòmetre).
Quina sort que tinc!!! Bones llebres, millors amics

Segons abans de començar, repasso de nou el traçat de la cursa. Ho porto fent mentalment des de fa un parell de dies (conseqüència d’haver-me llegit el llibre del Kilian Jornet). Tinc clar que els primers dos kilòmetres hem d’aprofitar la baixada, en el pla agafar el ritme de l’objectiu, i en l’últim tram, intentar no perdre massa temps (hi ha una petita pujada).

Bona sortida
Repassat. 3, 2, 1, ... i sortim. Comencem a baixar. La sortida és bastant àmplia i no cal fer moviments estranys, ni avançaments. Anem fent i tinc la sensació que anem lents, però això ho controlen les meves dues llebres d’avui (Jordi i Fede). Arribem al kilòmetre 1 i miro el meu rellotge. Ostres!!! L’hem fet a 4’05”, molt bé. Encarem l’últim tram de petita baixada que ens portarà cap a la recta d’anada i tornada on transcórre la major part de la cursa.



El Fede em pregunta com vaig. Li contesto que bé, però portem pocs kilòmetres i no vull fer-me il·lusions encara. Els kilòmetres van passant i hem sento molt bé. No sé quin ritme porto, però les dues llebres ho porten bastant clavat.

Sobre el kilòmetre 3 avancem a un corredor del Club d’Atletisme d’Olesa (el meu poble), i això  em dóna un extra de motivació.

Anem fent i arribem al final d’aquesta llarga recta, girem i tornem cap a l’arribada. Ben aviat, passem pel kilòmetre 5, i puc comprovar que el ritme és el correcte (o fins i tot millor). Hem fet 21’18”. Amb el Jordi havíem planificat fer 21’45” – 21’50”, per tant, li guanyem uns 30” al crono.

A partir d’aquí, comença la part difícil del recorregut. Les cames es podrien començar a carregar i el perfil fa pujada (petita, però pujada). Però tot el contrari. Em sento molt bé, i fins i tot, el Jordi m’ha d’aturar diverses vegades.

Passem els kilòmetres 6, 7 i després de passar per sota les vies del Ferrocarrils, arribem al kilòmetre 8. D’aquí ens dirigim cap a la Rambla de Gavà. Aquí noto que no puc apretar, però és pujada i portem un ritme molt ràpid (crec que anàvem a 4’17”).

Deixem la Rambla i ja agafem el carrer que ens portarà cap a la entrada a l’Estadi d’Atletisme i l’arribada.

Sobre el kilòmetre 9, un corredor que portem enganxat des del kilòmetre 5, augmenta el ritme i s’escapa uns metres. Li dic al Jordi que m’avisi quan faltin 500 metres. Seguim i just quan falten 500 metres, el Jordi m’informa que si ho faig en menys de 2’30” aconseguiré el meu objectiu. El meu cap en aquell moment no és capaç de processar la informació i menys de fer càlculs (si l’hagués fet hauria comprovat que és fer el kilòmetre a ritme de 5’, cosa fàcil, donat que portàvem 9,5 kilòmetres per sota de 4’20”. Però això, en cursa no ho vaig fer i el meu cap dóna ordres a les cames que comencin a augmentar el ritme. L’ordre és tant forta que faig uns 100 metres a ritme de l’Usain Bolt (escalfant). Als pocs metres, veig que així no podré aguantar i afluixo una mica. No ha anat malament, perquè hem aconseguit avançar al corredor que s’havia marxat i hem agafat a la noia que va en segona posició (això m’ha sortit per llegir les cròniques del Xavier Bonastre).

Continuem a ritme ràpid i ja trepitgem la pista d’atletisme. Queden uns 200 metres, no sé quin temps porto, però ara és el moment d’apretar i deixar-ho tot. Així ho fem. Quan queden uns 50 metres per arribar agafo a les meves dues llebres de les mans i entrem tots tres triomfants.
Arribada Triomfant

Miro el crono i no m’ho crec. He fet 42:40. No només he baixat la meva anterior millor marca (44’19”), sinó que he aconseguit baixar de 43’.

Em recupero de l’últim esforç (l’últim kilòmetre l’hem fet en 4’). Aprofito per donar les gràcies a les meves dues llebres (Jordi i Fede). Què fàcil és córrer quan dos cracks en porten a ritme. El Sr. Gebresselasie farà de llebre del Sr. Mo Farah en la Marató de Londres, però jo no li canvio la seva llebre per les meves dues llebres d’avui. Gràcies companys!!!

Quan vam començar aquesta aventura, teníem dos objectius:
1.- Millorar la marca personal
2.- Baixar de 44’.

Avui, he comprovat que l’esforç i l’entrenament fan que les teves condicions físiques i la teva força mental augmentin i et portin a llocs on abans era impensable arribar. És comparable a l’estudiant que s’esforça i estudia molt i el dia de l’examen (tot i els nervis) aconsegueix un gran resultat. Avui he tingut aquesta mateixa sensació. M’he entrenat molt bé i el resultat ha estat esplèndid.
Objectiu Aconseguit. Moltes Gràcies al Fede i al Jordi

Donar les gràcies també a l’Esther i l’Ona que han patit 5 setmanes sense poder gaudir de mi pels matins, arribant tard els dimarts, ... Sense l’esforç que fa l’Esther, jo avui no hauria pogut escriure aquesta crònica, ni el resultat d’aquests cursa. Moltes gràcies, t’estimo!!!!
  
Només recordar-vos a tots, que és important que aconseguim els nostres objectius, però cal fer-ho amb cap. A la tarda, pel twitter, ens vam assabentar de la mort d’un corredor a la Mitja de Gavà. Sempre ho dic, no hi ha cap problema en parar, en no aconseguir el rècord, la cursa més important sempre és la propera i jo no vull perdre-me-la. Un rècord pel corredor mort i ànims a la seva família i amics.

Ara a descansar una setmana (em vaig a la neu amb les meves nenes), i ens veiem a la propera!!!

Xavi Crespo

El Míster de LOS MARTES.

1 comentari:

  1. Felicidades Company por tu tiempazo,
    que sepas,
    que fué, és y será un HONOR acompañarte tantas veces como quieras a cualquier carrera, creo que Jordi, tu Xavi i Yo pasamos un buen día de carrera, lo disfrutamos mucho.
    Es bien cierto lo que comentas, que las cosas se consiguen porque se entrenan con el esfuerzo que merece, y el sacrificio siempre tiene premio, estoy totalmente de acuerdo.

    Felicidades XAVI

    El Promesas
    Fede

    ResponElimina