dijous, 25 de setembre de 2014

Cross Ametlla de Merola (14.09.2014)

363, 364 i 365!! Sí! Fa 365 dies que vam fer el Cross de l’Ametlla de Merola, i ja hi tornem a estar un any més.

És l’inici de la temporada de 10 kilòmetres, i per tot el que ofereix (recorregut, bona organització, coca, xocolata, regals, …) l’equip de Los Martes sempre som aquí. Alguns porten 7 anys, altres 6 i els que menys ja fan 4, però tots tenim l’objectiu d’arribar a les 10 edicions i pujar al podi, i després, continuar venint mentre les forces ens deixin.

Aquesta vegada tenim 3 objectius.

El primer és que l’Arcadi Alibés em signi el seu nou llibre “100 motius per córrer”. Sembla el més fácil, però veient la feina que té organitzant el Cross, sembla (i així va ser) que costarà una mica. Finalment, ho vaig aconseguir. Gràcies Arcadi per aquests 10”.

El segon, el més emotiu per nosaltres, era fer entrega d’una còpia del nostre llibre “Tot és possible” a l’Arcadi i el Xavier Bonastre. Amb l’Arcadi va ser un vist i no vist. Era com aquell nuvi que es casa i rep felicitacions de tothom, però fins que no passen uns dies i amb la tranquil·litat necessària es dóna compte d’allò que va passar. Espero que s’ho pugui mirar i que li agradi.

Amb el Xavier va ser més fàcil. Vaig esperar que parlés amb el Jose Luis Blanco, i quan marxava per canviar-se, el vaig aturar una estona i li vaig fer entrega. Sembla que li va fer gràcia, ara a esperar la seva crítica, ja!ja!

Per últim, només quedava l’objectiu que depenia de les nostres forces i cames, o sigui, fer els 10 kilòmetres d’aquesta cursa.

Ah!!! Se m’oblidava. Tenia pendent fer-me la meva primera foto com a corredors.cat.  I l’objectiu també el vaig aconseguir (pels pèls, donat que quan vaig sortir del bar, ja s’havien fet algunes, però ho vam solucionar fent-nos algunes més).

Tornem a la cursa!!

Sortim del bar, ens fem la foto de tot l’equip (corredors i club de fans), i ens posem a escalfar. Realitzem un parell de voltes petites, per deixar les cames una mica a to.

Quan parem, ens posem a estirar, i decidim quin ritme volem portar (una altra història serà el que poguem fer). El Jordi comenta que vol fer 46’, i el Fede també. Jo penso que sembla una mica agossarat per mi, l’any passat vaig fer 48’20”.

Ens parem a mirar els temps de l’any passat amb el mòbil del Fede, i si els nostres animadors no ens avisen, es fa la sortida i encara no estaríem allà. Gràcies animadors i animadores per estar per tot!!!

Ens posem a la sortida (una mica endarrerits), i esperem el tret de sortida.

A les 10:15h sortim. Ràpidament el Fede s’avança uns metres. Anem avançant corredors i corredores (al Xavi Bonastre, l’Arcadi, al Conseller Ivan Tubau, ...).


Arriba la primera rampeta, que passem sense dificultats (només portem un kilòmetre). Girem i ens anem cap a la part del bosc. Com sempre aquesta zona és espectacular!!
Poques curses combinen asfalt, terra, herba, corriols, pujades i baixades, o sigui, ho té tot i per tot els gustos.

Just a l’entrada del bosc, passo a un corredor de corredors.cat (crec que era el Vicenç). Quan el passem (el Jordi i jo) em fa un crit d’ànim: Molt bé Nachos!! Sembla una tonteria però m’ha donat moltes forces. Gràcies!!!

Els kilòmetres van passant, i ja portem una mica més de 2. El ritme és molt bo. Arriba la primera rampa, i aconseguim passar a varis corredors. El Fede encara continua davant nostre, però cada cop la distància va minvant.

Arribem a dalt de la primera rampa, on hi haurà l’avituallament del kilòmetre 7,5. Les cames continuen bé, i la respiració també.

Fem una petita però forta baixada, i ràpidament comença la segona (per mi la més difícil) de les pujades. És una pujada de pocs metres, però amb molta pendent, sobretot en l’últim tram, que et deixa rematat.

Aquí aconseguim passar al Fede, i deixar-lo uns passos més enrera.

Passat això, tornem a agafar el nostre ritme de creuer.

Passem pel kilòmetre 3, i després d’una nova (i molt petita) pujada, ens anems cap a la gran baixada d’asfalt (abans es feia de pujada i personalment crec que era més complicada que les dues pujades fortes que hi ha amb aquest sentit del recorregut).

Fem la baixada, i tornem a la gespa. Aquí, i gràcies al Jordi, ens fan un foto a tots 3 junts. Agafem esponges per remullar-nos una mica (encara que avui està una mica ennuvolat i no fa gaire calor, per sort).

Passem pel costat de la línia d’arribada, i ens endinsem a la Colònia. Aqui, el Fede s’escapa uns metres, però el Jordi i jo continuem amb el nostre ritme.

Fem els dos primers carrers de la Colònia, i a l’entrar a la plaça, comencem a sentir els crits del nostre Club de Fans. S’han posat tots i totes a les escales de l’Esglèsia, i no paren d’animar-nos. Mouen les seves manoples de colors (sistema ràpid per trobar-los): Estan de foto. Les saludem, ens fan la fotografia i continuem cap al kilòmetre 5 (Gràcies animadors!! no sabeu les forces que això que feu ens donen).


Passem per la meitat de la cursa, amb un temps de 22’46” el Fede i 22’48” el Jordi i jo. Una mica per sobre l’objectiu, però les sensacions són molt bones.

Fem per segona vegada la zona dels horts, i continuem. Arriba el petit tram de pujada i agafem al Fede.

Ens anem tots 3 cap al bosc. A l’entrada del camí, el Fede va  fent la seva respiració, i fins i tot, fa dos intents de vomitar. Li dic que vigili, i que si cal afluixi una mica, però ja sabem que aquestes són paraules que no es troben al seu diccionari.

Arribem a la primera pujada, i amb més dificultats que durant la primera vegada, la passem. Agafem l’ampolla d’aigua, ens refresquem una mica, i fen la baixada que ens deixa a peus de la sempre temuda segona pujada.

Aquí les cames comencen a queixar-se, però aquesta vegada no pararé. Ho aconseguim pujar i en el tram de fals pla, intentem recuperar-nos.

Amb el ritme de creuer agafat, les cames agafen forces de nou, i quan arribem a la gran baixada, decideixo que feta la feina dura, és el moment de deixar-ho tot. Començo a augmentar el ritme, i el Jordi segueix al meu costat. S’acaba la baixada i arribem a la zona de gespa. Ens fan una nova foto, i arribem al tram que transcorre per dintre de la Colònia. Tinc un moment de dubte, però a falta de 800 metres, no ens vindrem a baix.

Fem tot el recorregut per dins del poble i quan sortim per sota d’un petit túnel, trobem els nostres animadors amb les seves manoples de colors (blau, verd i vermell). El Jordi agafa a la Júlia en braços i marxa cap a l’arrribada. Jo agafo a l’Ona i comencem a fer tota la recta de meta corrent. Veure la cara de l’Ona amb aquella felicitat, no té preu i em fa molt feliç. Entrem i poc després el Fede ho fa amb l’Alexia i la seva manopla vermella.

Al final el Jordi ha fet 45’35” (posició 115), jo 45’38” (posició 117) i el Fede (que sempre dóna el 120%) ha fet 45’46” (posició 118).

Personalment, estic molt content. L’any passat, segons el meu garmin perquè em vaig oblidar el chip (aquí vull agrair a l’Organització que va complir amb la seva paraula i m’ha tingut en compte aquesta edició, moltes gràcies!!!) vaig fer 48’20”, i avui, he baixat el temps en 2’40”. I he fet la meva millor marca personal en aquesta cursa.

Un cop passats per la dutxa d’aigua freda i a l’exterior (ritual d’aquesta cursa i que ens ha sentat molt bé, encara que avui ha estat més per un fallo del calentador), ens anem a veure si tenim sort al sorteig (ulleres, bosses i el teu pes en caldo ANETO).

Esperem, però aquest any no ha hagut sort. Oh!!!!

Per últim, el Fede, l’Isa, l’Alexia, el Marc, l’Esther, l’Ona i jo ens anem a celebrar-ho al Restaurant Gaià. Bon dinar, bona tertúlia post dinar i cap a casa.

Ara a preparar la Media de Somontano, i després ....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada