divendres, 12 de setembre de 2014

Assalt a l’Ermita de Sant Ramon (31.08.14)

Com passa el temps!! Fa poc menys de 2 mesos que acabàvem l’anterior temporada de manera espectacular (1a posició de la Sandra a la cursa de 5km), i ja estem començant una nova temporada.

Com ja vam fer l’any passat, hem començat la temporada amb la Pujada a Sant Ramon. És una cursa de 5 kilòmetres, dels quals 4 kilòmetres són de pujada, i que es fa amb força calor. Però també té coses bones, com que és una cursa gratuïta i que està molt ben organitzada.

A més a més, inclou també una caminada amb el mateix recorregut. Aquest motiu ha provocat que avui tinguem una nova participant del Club Los Martes, l’Isa. Per ser un debut, és força dur, però ja porta uns mesos entrenant amb el seu entrenador personal “Fede”, i està molt preparada.

Amb l’última baixa del Jordi, el Fede i l’Isa em passen a buscar, i així baixem només amb un cotxe.  El trajecte és ràpid, i donat que és l’últim diumenge de vacances per molta gent, i que són les 7:45h, en poc més de 30 minuts arribem al pàrquing que hi ha al costat mateix de la zona de sortida.

Hem arribat tant d’hora, que fins i tot ens hem hagut d’esperar perquè arribessin els dorsals. Després d’aquesta petita espera, ja tenim els nostres pitralls i ja només queden els últims retocs per preparar-nos per fer aquesta curta, però dura cursa.

Mentre anem caminant per anar als lavabos, em trobo al Raúl. El saludo, fa temps que no el veia i el felicito per haver fet i acabat la Marató de les Tucas (42km i un desnivell de +2500m).

Un cop preparats, ens anem cap a la línia de sortida i comencem (el Fede i jo) a escalfar una mica. Un cop fet aquest petit escalfament (que ja ens ha fet suar de valent), ens anem a acomiadar de l’Isa (ella surt des del carrer de sota) i ens posem a la zona de sortida.

Allà torno a trobar-me al Raúl. Em diu que ara està de baixada, i que avui la farà a poc a poc (sobre els 34 minuts). Li comento que nosaltres volem baixar dels 30 minuts, però que ja es veurà.

Ben aviat, es dóna el tret de sortida i ens posem en marxa. Només començar ja tenim una petita pujada amb un terreny de llambordes.  D’aquí marxem cap al barri de Marianao i comença el tram del recorregut trencacames. És un recorregut on et pots trobar una petita i dura pujada, com un tram de gran baixada. Les cames es van escalfant mica en mica, i es comença a fer la selecció natural, o sigui, tothom va agafant el ritme que creu que li farà arribar el millor possible a la veritable pujada a Sant Ramon. El Fede i jo continuem junts.

Després d’una mica més de 2 kilòmetres, arribem al Camí de Golbes. Aquí ens trobem la primera de les fortes pujades del recorregut. Els que s’han passat amb el ritme en els kilòmetres anteriors, es comencem a quedar darrere, i la resta amb més o menys penúries anem avançant poc a poc. Al cap d’uns minuts, arribem a dalt d’aquesta pujada i trobem un petit descans que ens porta cap a la zona de la font i d’avituallament.
Agafem l’ampolla d’aigua, ens remullem una mica (degut a la forta calor que fa avui) i comencen la pujada que ens portarà cap a la nostra fita d’avui: L’Ermita de Sant Ramon.

Aquí segueixo a un altre corredor que va acompanyat de dos llebres, i estem pujant força bé. El Fede comença a quedar-se una mica, però el perfil no permet que l’esperi (ja havíem quedat que ens veuríem a dalt de tot).
Les primeres rampes les passo bastant bé, però no vull passar-me i acabar pagant-ho.

Continuo fent les corbes i cada cop les cames estan més cansades. La calor també està posant el seu granet de sorra, per fer-ho més difícil.

Vaig pujant, però veig que el ritme ja no és tan bo, i després d’un d’aquests revolts haig de fer quatre passes caminant. Ràpidament veig que alguns dels corredors que havia passat en tornen a passar, i decideixo que no puc perdre la feina feta fins ara. Així que em poso de nou a córrer, i ràpidament, veig el cartell que ens informa que només falta un kilòmetre per la nostra arribada.

Passada aquesta “crisis”, el terreny també es suavitza (si es pot dir així) una mica, i uns pocs minuts més tard arribo a la part on es desvien corredors per un costat i caminadors per l’altra.

Aquí hi ha l’última sorpresa (rampa), però conèixer el recorregut (gràcies a l’any passat), fa que sigui menys dura i ja es pot començar a veure la carpa d’arribada. Últims metres i per fi arribem. Em poso a la cua, i un noi ens va agafant el número de dorsal per marcar el nostre temps oficial.

Al poc temps veig arribar al Fede.

Recollim el nostre tros de síndria, plàtan, l’ampolla d’aigua i una coca-cola (calenta!!!). Ens anem a la part de dalt per veure les vistes i quan traiem els mòbils per fer una foto, comprovem que ja tenim un missatge amb el temps i posició que hem fet.

Finalment, el Fede ha fet 28:15 i ha quedat en la posició 103, i jo he fet 28:04 i he quedat en la posició 99.

Després de fer una mica de conya amb el Fede (avui l’he guanyat, i això no passa gairebé mai), anem a trobar l’arribada dels caminadors. Estem amb els ulls ben oberts per veure si veiem a l’Isa. Esperem uns minuts, i el Fede em fa un crit dient-me que ja ve.

Li fem la foto de l’arribada. Ho ha fet molt bé. Primera “cursa-caminada” i ha arribat en 51’ i de les primeres en arribar.

L’Isa agafa els seus queviures i li anem a ensenyar les vistes, ermita, ....
Un cop ja ens hem fet la fotografia de rigor, hem recuperat forces, comencem a baixar de nou per anar a buscar el cotxe i tornar cap a casa.

Fem tota la baixada al trote i quan arribem a baix, li preguntem a un policia com podem fer per arribar al cotxe. Ens dóna les instruccions correctes i al cap d’uns minuts ja estem al cotxe.

Ara la roda ja comença a rodar, i dintre de dues setmanes anem al Cross de l’Ametlla de Merola, i a finals de mes a la Mitja Marató del Somontano (Barbastre).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada