divendres, 26 d’abril de 2013

Cursa Bombers. En busca del récord.

Preparant la sortida

És dissabte i queden 24 hores per començar un nou repte. És un repte conegut, donat que portem moltes edicions fent aquesta cursa, i tot i ser una cursa que amb el pas dels anys s’ha anat massificant (serem 27000 corredors/es), el seu recorregut (propici per fer un bon temps), la seva sortida (a vegades molt espectacular) i la sensació de compartir aquest esport amb tanta gent,  fa que sigui una data clàssica en el calendari de curses que l’equip de LOS MARTES.

Però aquesta vegada dos companys no la podran realitzar. El Xavi Moreno, que s’ha anat a la muntanya i el Jordi que està fent la Trailwalker 2013 (cursa de 100km que algun dia farem plegats).

El fet que el Jordi fes la Trailwalker ens ha fet passar un divendres i dissabte diferent. Ell ens anava enviant whatsapps amb foto i punt on es trobava, i nosaltres li donàvem forces i ànims. Això va ser així fins a les 23h, hora en la que la Sandra, el Fede i jo vam decidir anar a dormir per arribar descansats a la nostra cita, la Cursa dels Bombers.

A les 7h del matí ens toca aixecar-nos. Jo crec que tots encenem els nostres mòbils esperant notícies del Jordi, i en pocs segons ens va arribar un whatsapp de les 5h:30 del matí. És el Jordi que ha aconseguit acabar la Trailwalker en 19h:22:10. Bravo campió!!!!
El felicitem i comencem a esmorzar. El dia ha començat amb bones noticies, però les cames i el refredat no sembla que em vagin a donar una segona alegria.

Abans de les 8h em passa a buscar el Fede i marxem cap a la benzinera de Pallejà per recollir a la Sandra. Hem decidit quedar una mica d’hora per deixar les bosses i poder anar tranquil·lament cap a la zona de calaixos, donat que d’arribar més tard seria una cosa quasi bé impossible. Com la planificació la tenim força estudiada, a les 08:30h ja estem aparcats i anem cap al Parc de la Ciutadella.

Deixem les bosses, fem els pipis corresponents i ens anem cap els calaixos de sub 45 (la Sandra i jo) i cap el calaix sub 42 (el Fede). Quan estem davant del calaix de sub 45 ens trobem el Jose Rosa. Com que ell i el Fede van a un altre ritme (el Fede vol millorar la marca de Sant Antoni (41:31) i el Jose vol baixar de 37 minuts), decidim que marxin i la Sandra i jo comencem a escalfar pels carrers del Born. Després d’uns 15 minuts, a trote, decidim anar cap al calaix (ja hi ha força gent).
Espartanos de LOS MARTES

Dins del calaix comencem a fer els típics estiraments, ens expliquem les estratègies (volem fer per sota de 45 minuts, més ràpid ho veiem impossible) i anem fent temps per tal que arribin les 10h, hora de la sortida.

Quan falten pocs minuts per les 10h, l’speaker d’avui (Xavier Franqueses, monologuista (52:13)),  comença a parlar i parlar, però en un moment del seu discurs, quan falten menys de 3 minuts per l’inici de la cursa, demana un minut de silenci en motiu de les víctimes de l’atemptat de la Marató de Boston. Ha estat un minut de silenci que ens ha posat a tots la pell de gallina, és més, ara que ho estic escrivint encara se’m posen els pèls de punta. Els components de LOS MARTES portem un llaç negre a les nostres samarretes per aquest motiu.

27000 corredors
Després del moment emotiu, comença el compte enrere 5, 4, 3, 2, 1, ...i sortida. Comencen a sortir els corredors d’elit, després els sub 37, després el Fede (sub 42) i al cap d’un minut i pocs segons la Sandra i jo trepitgem la catifa de sortida.

Comencem a posar el ritme de 4:30 per poder fer el sub 45. Hi ha molta gent però com els últims anys han augmentat el nombre de carrils que agafem de l’Avinguda de Colom fa que es pugui córrer força bé. Passem el primer kilòmetre i el ritme està una mica millor que la marca a portar.
Com que és impossible portar el control de tots els kilòmetres m’he posat en la canellera els temps dels passos dels kilòmetres 2,5, 5 i 7,5 que vaig fer l’any passat amb el Jordi de llebre. L’idea és seguir-los.
Portem un bon ritme, però cada cop que arriba un revolt es fa una petita aglomeració que fa que perdis uns segons. Arribem al primer pas (catifa 2,5), el Fede ha marcat 10:17, jo 11:08 i la Sandra 11:11. Tots tres anem dins dels temps que necessitem per complir els nostres objectius, fins i tot, una mica millor.
Qui diria que fa cosa d’un mes vam patir per poder fer el tram de l’Avinguda Paral·lel a 7’ el kilòmetre i avui anem a 4’30” i amb moltes forces. Està clar que avui portem 2,5 kilòmetres i l’altre dia portàvem 40 kilòmetres, però això només és una petita apreciació.
Com aquell que no vol, arribem a la part de dalt de l’Avinguda Paral·lel i agafem el c/Floridablanca. S’agraeix la petita baixada que hi ha, i trobo una llebre. Davant meu s’ha col·locat un noi que porta un ritme de 4:20 – 4:15 i vull veure si el puc seguir per poder millorar la meva millor marca personal. Passem el kilòmetre 3, el 4 i anem força bé. En el tram d’avituallament perdem uns segons, però és quasi impossible no perdre cap segon si vols agafar una ampolla d’aigua. Recuperem i marxem cap a la Gran Via de les Corts. He perdut la meva improvisada llebre d’avui,  però ràpidament la torno a trobar i decideixo continuar amb la meva estratègia. A mig camí de la Gran Via trobem la segona catifa (5km). En aquest punt, el Fede ha marcat 20:35, jo 22:24 i la Sandra 22:55 (fa un parell de kilòmetres que s’ha quedat, però ella és molt constant, i per tant, està en temps). Li faig una ullada a la canellera i comprovo que vaig uns 16 segons millor que l’any passat, això pinta bé.
Continuo amb la meva tàctica i començo a parlar amb el meu cap, perquè no em vingui el maleït “baixó” dels kilòmetres 7 i 8. Sempre ha estat el meu taló d’Aquiles en aquesta cursa.
Passem el cartell del kilòmetre 6 i la cosa continua força igual. Arribem al final del tram de la Gran Via i encarem el tram psicològicament més complicat.
Quan estic a prop del cartell del kilòmetre 7, xoco, sí xoco amb un dels milers de retalladors i em trenca el ritme. Ja vaig tocat, he perdut la llebre i això fa que aparegui una petita crisis. Baixo el ritme i arribem a la tercera i penúltima catifa (7,5 km). Aquí el Fede ha passat amb un temps de 30:51, si continua igual farà un gran temps. Jo passo amb un temps de 33:38, he perdut temps però encara vaig 6 segons millor que l’any passat, encara que tinc la sensació que no podré fer el final de l’any anterior. La Sandra arriba a aquest punt amb el crono en 34:23, sembla que tampoc podrà avui amb el sub 45.
Comença el tram on tothom espera arribar a Via Laietana i començar la baixada cap a l’arribada. Però com allò que esperes que t’arribi tots els anys per Reis, el kilòmetre 8,5 sembla que no arribarà mai.
Per sort, després de molt pregar i no deixar de córrer arribo al tram de baixada. No és que pugui fer un gran esprint però les cames es relaxen una mica i podem augmentar el ritme. He tornat a tenir la mateixa sensació que la primera vegada que vaig córrer aquesta cursa, tot el carrer era ple de caps, de samarretes de color blau (homes) i taronja (dones).
Anem baixant i arribem a la zona dels globus. Són arcs inflables amb publicitat dels patrocinadors, que anys abans ens havien provocat esprints innecessaris.
Arribada FEDE
Arribem de nou al Passeig Colom i ja només queden 300 metres. Ja podem veure l’arribada i això fa que tots treiem les nostres ultimes forces per tal de poder aconseguir els nostres objectius. Apretem les dents, aixequem els braços i cursa acabada. Recupero l’alè i començo a buscar a la Sandra. Espero, respiro i finalment la veig. Xoquem les nostres mans i anem cap a la zona de recollida de la bossa. Mirem els nostres garmins i veiem que hem fet. Encara falta confirmació oficial però he aconseguit baixar del sub 45 per 8 segons, encara que ho he fet 10 segons pitjor que l’any passat. En els últims 2,5 kilòmetres he fet 16 segons més que l’any passat (avui no tenia a la llebre rossa (Jordi)). La Sandra ha fet 39 segons per sobre dels 45 minuts, encara que li surt que la cursa li ha mesurat uns 160 metres de més.
Arribada SANDRA

Anem caminant cap a la zona del guarda-roba i veiem al Fede. S’ha fet un embolic amb el rellotge en l’últim tram, i no sap quin temps ha fet. Sap que ha baixat dels 42 minuts, però no sap el temps real. Ens diu que quan ha passat pel kilòmetre 9,5 s’ha enrecordat del que li va passar l’any passat, i suposo que s’ha emocionat massa.
Recollim les bosses, el Fede ja s’ha vestit i tot, i al cap d’uns minuts ens comencen a arribar els missatges dels temps oficials. Finalment, el Fede ha fet 40:56. Quina marca!!!! Ha baixat en 35 segons la seva millor marca.
Sandra ha fet 45:41 i jo 44:54, el que més o menys ens havia donat els nostres rellotges.

Temps per pas FEDE
Temps per pas XAVI
Temps per pas SANDRA









Ha estat un bon matí de curses, no ha estat genial però ja tenim una nova cursa en els nostres historials. L’any vinent hi tornarem.
 
Cursa acabada, objectiu aconseguit
PD: Espero que algun dia, tal i com evoluciona tot que no tardi massa i s’inventi algun sistema que desqualifiqui a aquelles persones (no els puc anomenar corredors) que només saben retallar en cada corba. Jo prefereixo no millorar però fer el recorregut marcat, i sobretot, no afectar als altres corredors.

Xavi Crespo (El Míster)  

2 comentaris:

  1. Bona nit companys!!
    Aquest any us vaig fer el salt, però després dels 100km no tenia forces per córrer més!

    Fede, eres un crack!!
    Xavi, perdona'm per no haver-te fet de llebre, aquest any estàs molt fi, ho farem a Manresa, sub 44 fijo!
    Sandra, siempre regular, lo tuyo son las largas distancias e ir pasando km,

    Felicitats als 3!!
    Una abraçada
    Jordi

    ResponElimina
  2. Hola Companys,
    Sin tener en cuenta la cara que hago en la llegada, fue una cursa bastante controlada, no lo pasé mal, como en los 10 k de Sant Antoni.
    Me lo pasé muy bien, y estoy contento del resultado, creo que difícil de mejorar. En gran parte, estos tiempos que estoy haciendo últimamente, se lo debo a Jose Rosa, con el que estoy haciendo entrenamientos muy duros para mí.
    Por lo que se refiere a Sandra y Xavi, aunque por poco, no hicísteis vuestro record de la Cursa, la verdad que no está nada mal el tiempo, pero, seguro que lo mejoraréis en cualquier momento.
    Jordi, después de tus 100 km, normal que no hayas hecho bombers, el año que viene has de hacer las dos, y el Otro Xavi, se nota que es amigo de Sandra, ya empieza a tener poco tiempo libre.
    Con ésta carrera, ya hace unos años que la estamos haciendo, yo, en concreto desde el año 2004, ya hace 10 añitos, no está mal.

    Un Saludo
    El Promesas
    Fede

    ResponElimina