dimarts, 30 d’abril de 2013

TRAILWALKER INTERMON OXFAM 2013 – 20 i 21 d’Abril – 100KM


Dilluns, 8 d’abril 2013, 19h30, rebo un missatge de l’Anabel dient-me que la Sílvia s’ha lesionat i que l’equip de la Llar necessita una persona per completar l’equip per a la Trailwalker, són només 100km!!
Parlo amb el Joan Carles, m’explica que després d’haver aconseguit els diners necessaris, l’únic objectiu és fer-ho els 4 junts i acabar en menys de 20hores. I tot i que mai he fet 100KM, accepto el repte. Em queden 12 dies...
Els dies passen i el cap de setmana faig una tirada llarga de 30km on veig que realment estic molt bé de forma i que puc afrontar els 100km que m’esperen.
Per fi va arribar el dia 19, a les 19h30 sortim els 4 integrants de l’equip (Manu, Joan Carles, Raúl i Jo) més l’equip de suport (Alexandra, Montse i Sílvia) camí d’Olot. La idea és recollir dorsal, sopar i dormir a Olot. En arribar a Olot em trobo molt cansat de la setmana i fa fred, no reacciono fins que no som a l’hotel i puc treure’m la roba de la feina i posar-me roba d’esport.
Dia 20! Això ja està!! Al menjador de l’hotel hi ha un “ambientàs” brutal, tot ple de participants a la Trailwalker carregant els dipòsits d’energia. Un 10 a l’hotel, no ens va faltar de res! I un 10 també a la decisió de dormir a Olot la nit abans, estem molt descansats i amb calma... El dia és perfecte per córrer!!
Després d’esmorzar ens adrecem a la zona de sortida on l’ambient és molt impressionant, passem el control i ens posem a la sortida, últimes fotos, briefing i TRET DE SORTIDA!!!!!
A partir d’aquí seguiré per etapes:
Els herois
Etapa 1. Olot – Sant Feliu de Pallerols 17,6km
En marxa!! Etapa més llarga i amb més desnivell positiu. Anem molt còmodes, amb l’ajuda del Garmin anem controlant el ritme, anem a 6’52” el km i costa no accelerar el pas. Comentem imprudents que “sembla que a aquest ritme podríem córrer tota la vida”, paraules que més tard reconeixerem són errades...
Durant tota l’etapa anem acompanyats de molts equips, es nota que acabem de sortir i encara no hi ha diferències de temps.
El camí és molt atractiu i podem gaudir del plaer d’anar fent esport per una via verda en un dia espectacular!
Cap el km 10 el camí s’inclina i fem la pujadeta més forta del recorregut, la passem sense problemes, tot i que a la baixada el Raúl comenta que li molesta una mica el genoll.
Arribem al control de Sant Feliu de Pallerols amb molt bones sensacions, 2h 02 min 02 seg. Veiem per primera vegada l’equip de suport. Volíem fer una parada curta però entre posar-nos crema, menjar i omplir les “Camels” estem vora 20 minuts.
Etapa 2. Sant Feliu Pallerols – Amer 13,8 km (31,4 km)
Estratègia!! Després de carregar piles sortim direcció Amer. El camí continua sent impressionant i el ritme el mantenim just per sota de 7min/km. En aquesta etapa decideix acompanyar-nos en Lluís (parella de la Sílvia) que d’aquesta manera ens dóna ànims des de dintre.
Aquí comencem a separar-nos els equips, uns per davant i altres per darrera... però ja no estem en “pilot” com abans, i és que quan acabem aquesta etapa portarem quasi una tercera part.
Paisatge espectacular
Passat l’equador d’aquesta etapa, el Raúl està molt fort, jo comento que tot i que anem bé, hauríem de decidir quan dinem i quan comencem a alternar córrer i caminar... està clar que encara que ens ho sembli no aguantarem els 100km a aquest ritme de trot. Decidim que la parada per dinar la farem a Anglès, un cop acabem la tercera etapa.
Per la meva part, començo a intuir que els quàdriceps em faran patir quan passin els km... de moment, però, encara fem bona cara...
A partir d’aquest punt, l’equip de suport esdevé vital per arribar a meta, comencem a necessitar de massatges i d’estiraments per no sobrecarregar en excés les cames.
Arribem a Amer en 3h 51min i 43 seg.
Etapa 3. Amer – Anglès 7,4km (38,8km)
Arriben les visites! Etapa curta, però amb dues rampes trampa que fan que ens hàgim de posar tota la maquinària a treballar. En aquesta etapa tenim la nostra primera (i per sort van ser poques) despistada del camí. Menys mal que als 200m el camí s’acabava i vam fer poc esforç extra.
Gaudim del camí i fem broma de la situació, 100km són molts com per afegir-ne uns quants metres...
El ritme continua sent molt bo i arribem a Amer on l’equip de suport ens ha preparat una zona de luxe per recuperar les cames (massatge i estiraments) i un bon dinar. Decideixo que només menjaré pasta, fruita, Isostar, cafè i aigua; no vull tenir problemes de panxa.
En aquest punt tenim la primera visita, el David, company de feina de La Llar que ha vingut per fer-nos costat, com s’agraeix!!

Temps, 5h 02min 33seg.
Etapa 4. Anglès – Bescanó 10,2km (49km)
Eufòria, havíem dit caminant, no? Sortim d’Anglès amb la intenció de fer l’etapa caminant per pair el dinar. Quan portem menys de 2 km decidim que alternarem córrer i caminar 2km.
El camí és molt planer i es fa fàcil, aquí comencem a notar que els equips s’estiren i que cada cop ens trobem menys participants. Com que anem paral·lels a la carretera els cotxes de suport ens animen. Això ens motiva molt, així que ens engresquem i fem l’etapa més corrent que caminant.
Personalment estic en el millor moment fins aleshores. Em trobo molt còmode i fort, tinc els quàdriceps carregats però em trobo bé! El Raúl comença a tenir problemes amb el genoll.
Arribant a Bescanó prenem consciència que ja hem fet quasi mig camí, això comença a ser gran!! I comencem a sentir-nos uns herois!
Bescanó és nostre!! 07h 00min 53”.
A Bescanó tornem a posar-nos en mans de l’equip de suport (Montse, Sílvia, Alexandra... MOLTES GRÀCIES!!!) Em deixen les cames com noves i una mica de menjar per afrontar una etapa curta fins a Girona. El Raúl fa el primer pit-stop al WC... Gràcies també al David que també ens ha acompanyat en aquest punt!
Etapa 5. Bescanó – Girona 7,0km (56km)
Fisios!!!! Una altra etapa curta on superem el km 50. Ara ja fa baixada!! Caminem ràpid, l’etapa és senzilla i anem comentant les sensacions.
Comencem a pensar que aviat es farà fosc, un cop arribem a Girona ens haurem de preparar per la nit. 
Quan entrem a Girona trotem per entrar amb dignitat, aquí fa estona que no ens creuem amb cap equip, només un equip en 7km. A meta ens espera l’equip de suport i la dona i fills del Joan Carles que s’han apropat per donar-nos ànims!
L’entrada a Fontajau és de les que em quedaran gravades a la ment! Tots els voluntaris aplaudint la nostra entrada!! Quina passada!! Va ser com guanyar una etapa al Tour. Què dir dels voluntaris... MOLTES GRÀCIES!!!!
En aquest punt tenim servei de massatgistes i físios, evidentment ens hi aboquem... a més a més aquí sentim que anem en posició 54!!! I hem sortit 260 equips!! Mare de déu, sí que anem bé!

Temps total 8h 33min 06 seg. Amb una aturada de 43 minuts entre massatgistes, menjar, abrigar-nos (comença a fer fred!).
Etapa 6. Girona – Cassà de la Selva 15,3km (71,3km)
Això va de debò!! Etapa molt llarga i una de les més dures. Sortim de Girona i creuem un pont que no toca seguint un altre equip. Veiem que van una mica perduts, consultem el Roadbook i junts sortim de Girona, xerrant. Un cop agafat de nou el camí de la Via Verda ells acceleren el ritme i se’n van.
Nosaltres anem caminant a ritme constant i ràpid. En Arribar a Quart trobem el cartell del km 65, però o bé estava mal notificat o bé l’etapa era més llarga del que deia ja que 10 min després trobem una indicació que diu que encara queden 7,2km fins a Cassà. Això ens minva l’ànim al Raúl i a mi que comencem a anar tocats!
Els meus quàdriceps estan força carregats i l’etapa sembla no acabar mai... els km no passen i intueixo que “avui patirem”.  A més a més, s’ha enfosquit i hem d’encendre els frontals i la fresca és cada cop més evident.
En aquest punt, el Manu i en Joan Carles, que van millor, ens animen i tiren de nosaltres per què arribem junts al final de l’etapa.
Quan veiem la meta trotem per fer l’entrada!! Per fi a Cassà!!
Aquí rebem la visita de la Laura (companya de la Llar), el Carlos i la Bruna. Sincerament GRÀCIES! Ja només queden 30 km, perquè la TRAILWALKER no són 100km no! Són 101,2km!
El Raúl i jo ens quedem dintre del pavelló, mengem i ens posem en mans de la Montse i la Sílvia que ens recuperen les cames, els meus quàdriceps estan com pedres...
Temps a Cassà: 12h 03min 12seg.
Etapa 7. Cassà de la Selva – Llagostera 9,6km (80,9km)
Una etapa d’Infern!! Només sortir posem un ritme còmode, les meves cames semblen durant els primers km recuperades però a partir dels 4 km començo a notar que els quàdriceps em punxen i que els bessons es pugen fins a darrera dels genolls.
Una cosa tinc clara, no abandonaré, però no tinc clar com ho faré per arribar a Sant Feliu de Guíxols...
Anem acompanyats un altre cop del Lluís, que es queda uns metres enrere amb el Raúl i amb mi.  És negra nit i entre el fred i els dolors, els metres sembla que no passen.
Per fi arribem a Llagostera, però s’ha de creuar tot el poble fins arribar a la zona esportiva on hi ha l’àrea de descans. Em va semblar que creuàvem la Diagonal en lloc de Llagostera.
A l’entrar al pavelló vaig directe al lavabo i al sortir contemplo atònit que he de baixar 4 esglaons per poder accedir a la zona de descans. Semblo Robocop!
Veig al Manu en mans dels podòlegs, per sort no he tingut cap butllofa, meravelloses ASICS TRABUCO!
M’assec i busco l’equip de suport, veig l’Alexandra a una altra taula i m’arrossego fins allà. Menjo quelcom i imploro per un massatge i que m’ajudin a estirar. Un cop més la Montse i la Sílvia estan magnífiques i obren el miracle. Estirat a la camilla la Montse m’ha d’ajudar fins i tot a posar-me les malles. Demano un Ibuprofeno i decidim prosseguir.
Bon massatge, ara a continuar

Temps a Llagostera: 14h 25min 40seg.
Etapa 8. Llagostera – Santa Cristina d’Aro 10,1 (91km)
Màgia!! Miracle!! Començo a caminar i de sobte desapareixen tots els mals. No m’ho puc creure! Puc caminar i fins i tot trotar.
En aquesta etapa ens tornem a perdre, per sort, l’únic equip a qui veiem va just al darrera i ens crida que anem malament!! Mil gràcies!!
Reprenem el camí i els ànims sembla que van a més! Estem baldats, però la meta és cada cop més a prop.
D’aquesta etapa recordo que vaig pixar com 5 o 6 vegades... entrant a Santa Cristina, faig l’últim stop per pixar i el Manu i el Joan Carles se m’escapen una mica. Arribem a una rotonda on dues noies de l’organització em diuen que a 200 metres està el control. Ja!! No m’ho puc creure!! Començo a córrer i atrapo al Manu i el Joan Carles, em trobo bé!!
El Raúl arriba tot just darrera meu. Una paradeta ràpida de 5 minuts abans de seguir camí la meta!!
Es nota el cansament, però ja queda poc per la glòria

Temps: 17h 26min 19seg.
Etapa 9. Santa Cristina d’Aro – Sant Feliu de Guíxols 10,2 (101,2km)
La Glòria és eterna!! Sortim de Santa Cristina amb els deures fets! Ara som plenament conscients que ja ho tenim, tot i que sempre hem parlat de 100km, la distància oficial és de 101,2km, però tant se val... ara ja hem patit i gaudit tot el què calia, només queda cremar els últims km abans de creuar la meta i trobar el nostre petit moment de glòria!!
L’etapa la fem xino-xano, és una etapa senzilla i a mi no em fa mal res, bé, em fa mal tot però ja no importa...  quasi sense adonar-nos arribem a Sant Feliu de Guíxols, i travessant el poble ens dirigim al port on es troba la meta.
Arribem al port de Sant Feliu després de 19h 22min 10seg classificant com a 44è. equip que ha finalitzat la TRAILWALKER amb els 4 integrants.
Objectiu aconseguit. CAMPIONS!!!!

Ara és moment de gaudir i de fer-nos les fotos de rigor, repte assolit i amb nota!!
Reflexions
És moment d’acabar la crònica, però abans m’agradaria agrair a l’equip Llar Activa la oportunitat de córrer al seu costat. Joan Carles, Manu, Raúl, Alexandra, Montse i Sílvia Gràcies de tot cor per haver-me permès viure aquesta experiència entranyable. He patit molt, sobretot entre els km 70 i 80, però he acabat gràcies a vosaltres (i a l’Ibuprofeno! Je je je!!).
Sense dubte, és una experiència que repetiré, és un altre rotllo... aquí el que compta és arribar, i arribar en equip, per tant, si un pateix, pateixen tots! Espero poder-la repetir en companyia dels companys de LOSMARTES amb els qui vaig estar connectat tot el circuit. Gràcies pels ànims,  per confiar en mi i per seguir-me en tot moment. Aneu pensant quin any la fem...
I com no, agrair-li a l’Anabel que m’animés i m’engresqués per acceptar participar d’aquest repte, no tinc paraules...
Per mi ha estat una experiència a repetir, això si, preparant-la una mica més a consciència..

2 comentaris:

  1. Jordi molt bona crònica, et sembles al teu germà JAJAJA
    Jo m'apunto, però haure de convèncer a la meva manager. També crec que cal planificar-se be el treball per aconseguir el primer objectiu (els € del donatiu). Pel segon objectiu, les cames ja les treballarem. A més, si puc compartir 20 hores amb els meus amics que més li podem demanar a una cursa.
    Ah!!!! Em deus una llebre pel sub 44.

    ResponElimina
  2. Jordi, me he leido la crónica de la Trailwalker, y me parece un experiencia muy guapa, supongo que es más dura de lo que la explicas, pero, con la satisfacción que la cuentas, entiendo que es bastante dura, ME APUNTO para el año que viene, evidentemente con los Martes, como no, pero, la hemos de compaginar con els Bombers, ya que has de hacer de liebre a tu hermano para romper su crono.
    Jordi, has demostrado que eres un Toro de cejas para abajo.
    Felicidades por tu logro.

    El Promesas
    Fede

    ResponElimina